Si el feminisme reivindica la igualtat entre sexes, ja fa temps que s’ha hagut de reinventar. La desigualtat és la divisió de rols que manté l’home en el centre d’una activitat productiva emmarcada en l’explotació de la classe treballadora. Per tant, el feminisme revolucionari no ha pogut sostenir més la idea d’igualtat per si sola, perquè no vol dones fortes que explotin altres dones, sinó persones lliures que facin qualsevol tasca amb dignitat. El feminisme ha caminat de manera transversal per totes les lluites i ha creat un ideal basat en les cures i la vida com a valors centrals de la societat. Per això ha hagut d’assenyalar la precarietat de les treballadores de la llar i netejadores en el si d’un món que menysté el més bàsic. Retornar al més bàsic i revaluar l’educació, la salut i les cures, professions feminitzades, és una de les reivindicacions. Per què parlem, doncs, el 8M, del dia de la dona i no del dia de la dona treballadora? El capitalisme i els mitjans hegemònics s’ocupen de silenciar qualsevol connotació anticapitalista que pugui amenaçar privilegis. Com l’Ajuntament de Llorenç, que parla del dia de la dona sense repensar el municipi en clau feminista. Ho fa mantenint les voreres desarreglades, perjudicant així les cures de nadons, gent gran i persones malaltes o amb discapacitat. Ho fa mantenint l’escola bressol sense capacitat per a totes les franges d’edat, perjudicant així la conciliació familiar necessària per combatre la divisió de rols. Ho fa rebutjant nous arbres al pati de l’escola i tancant l’espai jove. Ho fa colant la commemoració del 8-M en un acte sobre l’aigua i les flors. Diran que tenen un distintiu per la igualtat de gènere, com si aquí s’acabés tot, mentre treballar per la igualtat seria afavorir les cures com a treball reproductiu, cosa bàsica i elemental, i crear una comissió de dones que repensés el municipi en clau de gènere.
Assemblea Permanent de Decideix Llorenç
decideixllorenc.wordpress.com 