Portal Nou entrevista als regidors de Decideix Llorenç

Compartim l’entrevista que la revista local el Portal Nou va fer als nostres representants a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès:

 

Després de l’entrevista amb el nostre alcalde, Jordi Marlès, volem formular les mateixes preguntes als representats de l’oposició de l’Ajuntament de Llorenç perquè ens donin la seva opinió. Parlem amb Decideix Llorenç, Esquerra Republicana de Catalunya i Partit dels Socialistes de Catalunya.

Des d’una perspectiva personal, ens podeu dir què us va impulsar a presentar-vos com a caps de llista per Llorenç?

Doncs segurament els mateixos motius que han impulsat a molts ciutadans d’arreu a sumar-se a projectes polítics d’esquerres amb voluntat transformadora i com a motor del canvi social. En participar activament en moviments d’activisme cultural, social, ecologista i de solidaritat internacional un se n’adona que l’única forma real de poder influir realment en el canvi és entrant a formar part de les institucions públiques, prenent el compromís de no deixar-se absorbir i seduir per les dinàmiques enquistades de les polítiques conservadores. Amb tot, som conscients que el despatx de qui realment mou els fils del poder queda molt lluny dels nostres ajuntaments. Per poder avançar cap a una societat més justa i igualitària cal treballar conjuntament des de dins i des de fora de l’Ajuntament.

Després d’un any a l’oposició, us sembla gaire diferent aquesta experiència a com us l’havíeu imaginat? Quantes hores hi dediqueu?

És difícil dir quantes hores exactes dediquem a Decideix Llorenç. Al grup som una desena de persones treballant activament, tant en accions a dins com a fora de l’ajuntament. Ens reunim unes tres vegades al mes per debatre, proposar, arribar a consensos i, a partir d’aquí, repartir les tasques entre tots.

Quan vam començar pensàvem que la relació amb l’equip de govern seria d’una altra manera. Sabíem que teníem opinions molt diferents i que hi hauria discrepàncies, però imaginàvem que les propostes, tant d’una part com de l’altra, se sotmetrien a debat i fins i tot, podríem arribar al consens en alguns aspectes. No ha estat així, qualsevol dels projectes presentats per Decideix Llorenç ha obtingut un no per resposta, sovint amb poca o cap justificació. De les 15 mocions que hem presentat, l’equip de govern ha votat en contra d’11, parcialment a favor de 3 i 1 a favor.

A l’inici de la legislatura ens van proposar realitzar reunions puntuals per explicar-nos alguns dels projectes de l’equip de govern, però a l’hora de la veritat, això s’ha limitat a un parell de reunions per exposar un projecte de jardineria.

Com us organitzeu?

La proposta municipalista de Decideix Llorenç defuig el sistema jerarquitzat dels partits tradicionals. Defensem un sistema basat en la democràcia directa i participativa, i entenem que l’organització del grup ha de ser el reflex d’aquesta imatge: no pot ser piramidal, sinó horitzontal. Per això ens organitzem de forma totalment assembleària.Organització de Decideix Llorenç Això vol dir que les decisions no les prenen els regidors en solitari, sinó que decidim entre tots. El grup de treball és l’assemblea permanent, i està formada per deu membres, tot i que oberta a qui vulgui entrar-hi. El grup de suport és l’assemblea local, format per una trentena de persones, que col·laboren en la definició de les línies de treball. Finalment, un cop l’any convoquem l’assemblea oberta, l’espai de debat on qualsevol ciutadà pot aportar la seva opinió i on el grup exposem la feina feta durant l’any.

Feu una valoració (breu) dels projectes i pressupostos d’aquesta legislatura.

Com hem dit abans, defensem la democràcia directa, i per això pensem que qualsevol gran projecte que afecti el municipi s’ha de decidir entre tota la ciutadania. Ens vam presentar a les eleccions amb dues grans propostes: un projecte educatiu de poble, per construir entre tots l’educació del futur que volem pel nostre municipi, i un pla de participació ciutadana que actualitzi el model democràtic a través de l’apoderament de la ciutadania. Ambdós projectes van ser denegats per l’equip de govern.

El projecte de construcció de l’Ajuntament nou ja estava decidit per l’anterior consistori. Com a grup, mai se’ns ha consultat l’opinió en cap moment. Entenem que s’havia de buscar una alternativa a l’edifici actual, ja que no té l’accessibilitat adaptada i disposa d’un espai molt reduït, però un edifici d’aquestes característiques pertany i representa els ciutadans i a les entitats, i aquests han de poder tenir veu des que es planteja la idea per primera vegada, fins que s’acaba construint.

Pel que fa al projecte d’instal·lació de gespa artificial al camp de futbol, creiem que el CF Llorenç, com qualsevol de les altres entitats del poble, té tot el dret de presentar a l’ajuntament les seves necessitats i demanar una actuació concreta. És responsabilitat de l’equip de govern conèixer les necessitats del poble i establir prioritats. En aquest cas, entenem que s’hauria d’haver sotmès a consulta popular tenint en compte que estem parlant d’una inversió de quasi una quarta part del pressupost municipal anual. Aquesta despesa hipoteca el poble i limita la possibilitat de realitzar inversions que considerem absolutament prioritàries, com la creació d’habitatge social, actualment inexistent.

Els pressupostos municipals d’enguany els vam rebre dos dies abans de ser aprovats per ple i en cap moment van ser debatuts i molt menys consensuats. El nostre grup defensa la realització de pressupostos participatius.

En la presa de possessió de l’alcalde, les seves paraules van ser. “Escoltarem les propostes que ens facin arribar les altres forces polítiques que el conformen, a fi de treballar plegats en els punts en comú, i apropar distàncies en aquells que ens separen.” Quina relació es manté entre l’equip de govern i l’oposició?

Com ja hem explicat, la relació entre l’equip de govern i l’oposició no és la que esperàvem. Falta diàleg i voluntat d’avinentesa. Podrien sorgir molts projectes potents i interessants fruit del consens, però a dia d’avui no hi ha voluntat de fer partícip de les decisions a l’oposició.

Feu una valoració sobre la creació de la taula de cultura.

A priori ens va semblar una excel·lent idea. Nosaltres també dúiem una proposta semblant al programa, però oberta a totes les entitats, culturals o no. Creiem que cap entitat ha de quedar-ne exclosa, les decisions que s’hi prenguin han de ser vinculants (sempre dins de les possibilitats de l’Ajuntament), ha de tenir un reglament propi fruit del consens de les entitats i s’ha de garantir una presa de decisions democràtica.

Pel que hem anat sabent, i després de les demandes de les mateixes entitats membres, sembla que s’estan realitzant canvis en aquest sentit. Per aquest motiu no podem fer-ne una valoració final.

Feu una valoració del suport que es dóna a les entitats des de l’Ajuntament.

El tret distintiu més important que tenim al poble és el teixit associatiu. Sempre ha estat un motor d’activitats autogestionades, d’acollida i integració de nouvinguts i d’aprenentatges col·lectius i intergeneracionals.

El suport que ofereix l’Ajuntament és en forma de subvenció econòmica, de préstec de llorec-decideix-9144material municipal i de sessions d’espais per a realitzar activitats, a part de la ja mencionada taula cultural.

Des de DLL intentem mantenir contacte constant amb les entitats i apostem perquè s’ampliï la seva capacitat d’autogestió i es creï un model transversal en xarxa per tal de fomentar la participació de tota la ciutadania. Creiem que les associacions han de tenir un paper protagonista en la presa de decisions públiques, cal anar molt més enllà de l’organització de la Festa Major. Una proposta concreta en la que estem treballant és demanar la creació de places becades per l’Ajuntament, amb coordinació amb els serveis socials, en algunes de les activitats organitzades per les associacions culturals o esportives.

Els canals de comunicació de l’Ajuntament us semblen adequats?

L’evolució de la tecnologia permet la millora constant de la comunicació i de la transparència de la gestió municipal. Celebrem que actualment, per exigències legals, el web municipal s’estigui posant al dia en matèria de transparència. Creiem que cal una actualització de les gestions burocràtiques, com ara la possibilitat de realitzar instàncies en línia, concertar una cita amb l’alcalde o algun regidor o formular preguntes o peticions d’un material concret.

El que més trobem a faltar són canals bidireccionals pel què fa a la informació dels plens municipals. Després de realitzar diverses demandes al respecte, l’equip de govern ha promès estudiar la retransmissió en directe dels plens un cop ens trasllademlogo-el-ple-al-carrer a l’ajuntament nou. Ens agradaria que es fes arribar a la ciutadania un resum de les actes de les sessions plenàries on constessin els principals arguments i votacions de cada grup. Per suplir aquesta mancança des de DLL redactem i distribuïm el Ple al Carrer. També creiem que en els plens caldria facilitar i potenciar les intervencions de la ciutadania i les entitats en format de preguntes o de peticions.

Podríeu fer una radiografia dels temes següents: educació, cultura i esports, serveis i subministraments, medi ambient, polítiques socials i urbanisme?

L’ajuntament compleix amb les competències en matèria d’educació: manteniment de l’edifici de l’escola, gestió de la llar d’infants i realització de formacions a la Casa de Cultura. Com a grup pensem que quan parlem d’educació no ens podem limitar a les competències municipals i cal anar molt més enllà. Ni demanem cap invent, ni que l’escola es converteixi en un banc de proves, només volem que es prengui de referència i s’adapti el que fan als països punters en educació. Un pas endavant, que ja han donat molts municipis catalans, és treballar per teixir un Projecte Educatiu de Poble.

De cultura i esports creiem que ja ho hem explicat en anteriors preguntes.

En temes de jardineria municipal l’objectiu principal de l’equip de govern és mantenir 20130810_112507Llorenç net i endreçat. Van votar a favor de mantenir la utilització del producte fitosanitari glifosat, considerat com a probable cancerigen per l’OMS. Des de DLL apostem per alternatives ecològiques que no siguin agressives pel medi i la salut humana.

Actualment la gestió de l’aigua és municipal amb consum d’aigua provinent del transvasament de l’Ebre. Creiem que cal un estudi rigorós per concloure alternatives de consum i d’estalvi, com ara canvis en la tarificació de l’aigua o vetllar per mantenir l’aqüífer en condicions òptimes pel consum.

Com ha passat a tot el món, a Llorenç també ha augmentat substancialment el consum energètic, quasi sempre provinent de fonts d’origen fòssil com ara l’energia nuclear o el petroli. Considerem que cal aplicar mesures d’estalvi i fer un pas endavant per l’ús d’energies renovables.

Actualment el sistema de recollida selectiva de residus és a través de contenidors. Les dades i estadístiques han anat empitjorant aquests últims anys. Per l’estalvi econòmic i pel bé del medi cal apostar per un model alternatiu més eficient com per exemple el sistema de recollida porta a porta.

Les polítiques socials estan gestionades des del Consell Comarcal i també s’hi dedica alguna partida del pressupost municipal, la qual creiem que s’hauria d’augmentar. Ens agradaria que s’incidís més en el treball amb els joves a través de les entitats, tal i com hem mencionat anteriorment.

Des de l’inici de la legislatura s’han dut a terme desnonaments que han provocat que famílies hagin de buscar habitatge al Vendrell perquè a Llorenç no disposem d’ofertes de lloguer social o d’habitatges per a casos d’emergència. Una dada a tenir en compte és que la mitjana espanyola, de les pitjors de la UE, és de 3 habitatges socials per cada 1.000 habitants. Per tant, creiem que és prioritari dotar-nos d’un parc d’habitatges de lloguer social.

Agraïm a tots ells i elles la seva disponibilitat i la contribució a contrastar la informació per a poder formar-nos la nostra pròpia opinió.

El Ple al Carrer núm. 7

logo-el-ple-al-carrer

Ple Extraordinari 02/05/16

Ple Extraordinari 30/05/16

Ple Ordinari 27/06/16

➡ S’adjudica la contractació del servei de manteniment de parcs i jardins i es permet la utilització de glifosat (probable cancerigen segons l’OMS).

➡ S’aprova per unanimitat la revocació del nomenament de Franco com alcalde honorari i perpetu de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès.

➡ Es retarda l’inici d’obres d’instal·lació de gespa artificial al camp de futbol per un error en l’adjudicació de l’empresa.

➡ Precs i preguntes: Habitatge social, urbanisme, Taula Cultural, Escola de Música Contrapunt, glifosat, seguretat ciutadana, etc.

 

Informació detallada dels arguments i de les votacions de les forces polítiques del consistori llorencenc.

Trobaràs el Ple al Carrer al bloc de Decideix Llorenç i a les bústies de totes les cases de Llorenç.

Apropem els plens a la ciutadania,

obrim portes i finestres de l’Ajuntament de Llorenç,

avancem cap a la sobirania popular!

 

07 El Ple el carrer 27-06-16

Glifosat a l’Escola? No, gràcies!

El divendres 6 de maig, Decideix Llorenç va comprovar que hi havia penjat un cartell d’avís d’aplicació de productes fitosanitaris al davant de l’Escola Les Cometes de Llorenç del Penedès. El document detallava que els dies d’aplicació serien el 10, 11 i 12 de maig de 8 del matí a les 3 de la tarda. Aquests dies i horaris són lectius, per tant, hi ha activitat escolar. El producte especificat era el “Roundup ultra plus”, marca comercial de glifosat que utilitza la multinacional Monsanto, denunciada a molts països pels seus atacs mediambientals. Aquest és un producte considerat com a “provable cancerigen” per l’OMS degut a la seva alta toxicitat, i evidentment, afecta especialment als més menuts i als més grans del poble.

IMG-20160506-WA0000

Cartell d’avís davant de l’Escola Les Cometes

El mateix divendres vam enviar un correu electrònic adreçat a l’alcalde donant a conèixer la preocupant situació i evidenciant el risc d’utilitzar glifosat a prop de l’escola. Instàvem a que no s’utilitzés aquets tipus de productes a prop d’espais o centres utilitzats per infants o gent gran, i en l’hipotètic cas de seguir volent-lo utilitzar, els hi exigíem que ho fessin fora del calendari i l’horari escolar. Al no rebre cap contestació, i al veure que s’acostava la data d’aplicació, el dilluns dia 9 vam penjar uns cartells al costat del que ja hi havia, informant dels riscs que comporta per la salut humana. Alguns pares van anar a parlar amb l’equip directiu de l’escola i aquest va expressar la seva total desconeixença sobre el tema. Posteriorment es van posar en contacte amb l’equip de govern i aquest va accedir a canviar els dies d’aplicació per un dia sense activitat a l’escola.

Cartells informatius dels riscs del glifosat per al salut humana

Des de DL creiem i defensem que la salut humana transcendeix als interessos partidistes. Si qualsevol producte conté dubtes de que pugui ser perjudicial per a les persones i el medi ambient, se n’ha d’eradicar immediatament el seu ús. És el cas de molts pobles del Penedès: El Vendrell, Vilafranca, Vilanova, Calafell, Els Monjos, La Bisbal i Sant Jaume dels Domenys, etc. que, independentment del color polític de l’equip de govern i de l’oposició, ja han aprovat avançar cap una jardineria més ecològica, en benefici del medi ambient i de la ciutadania.

Emplacem doncs, un cop més, a l’equip de govern de CDC a rectificar la seva decisió, deixant de ser d’aquesta manera, un dels pocs pobles catalans que ha votat en contra d’una moció per deixar d’utilitzar el glifosat. Properament iniciarem una campanya de recollida de signatures les quals seran entregades a l’alcalde.

jardineria eològica

GLIFOSAT, riscs per la salut humana i efectes sobre el medi i la producció agrària

efectes glifosat

RISCS PER LA SALUT HUMANA

El glifosat, i especialment la seva marca comercial Roundup (degut a d’altres components que s’afegeixen), han mostrat una clara toxicitat i/o riscs de toxicitat per a humans tant en assaigs de laboratori com en estudis epidemiològics.

 El estudis epidemiològics han mostrat que el glifosat/Roundup:

  • s’absorbeix per la pell i mucoses,
  • produeix símptomes neuromusculars,
  • produeix un risc més gran de part prematur per exposició en combinació amb
  • d’altres biocides,
  • produeix un risc més gran d’avortaments,
  • produeix un risc més gran de desenvolupament de limfomes no-Hodgkin, ja sigui per exposició només al glifosat, o a barreges de pesticides i herbicides incloent-hi el glifosat,
  • produeix una possible més gran incidència de mieloma múltiple,
  • es relaciona, junt amb d’altres factors, amb malalties renals cròniques,

Els estudis de laboratori mostren diferents efectes negatius:

  • efectes genotòxics i mutagènics, amb efectes negatius sobre el funcionament de gens controlats per estrògens,
  • modificacions en l’estructura i funcionament de les cèl·lules, i citotoxicitat en cèl·lules humanes, efectes que s’agreugen amb la barreja de glifosat amb surfactants,
  • degeneració neuronal, amb possible incidència sobre la malaltia de Parkinson,
  • interferències en la síntesi d’esteroides i actuació com a disruptors endocrins, produint també pertorbacions en el desenvolupament reproductiu d’animals de laboratori reduint la producció de testosterona; també afecta negativament el funcionament de les cèl·lules reproductives masculines,  i té d’altres efectes negatius sobre el funcionament reproductiu d’animals mascles de laboratori,
  • possible relació amb problemes d’insuficiència suprarenal,
  • interferències en el funcionament del fetge,
  • malformacions congènites,
  • efectes tòxics en cèl·lules de la placenta humana que poden afectar negativament la reproducció humana i el desenvolupament del fetus,
  • un desenvolupament de tumors més ràpid i una mortalitat més gran en animals de laboratori,
  • accelera el creixement de cèl·lules de càncer de pit humà, amb una activitat estrogènica que és additiva amb la de la genisteina, fitoestrogen de la soja. Això implica que el consum de productes de soja contaminada amb glifosat produeix un risc de desenvolupament de càncer de pit,
  • es relaciona amb el desenvolupament de càncer de pell i de pit,
  • el consum de panís transgènic tolerant a herbicides basats en glifosat o de aigua contaminada amb aquest herbicida produeix efectes negatius en diferents variables vitals, afavoreix un més ràpid desenvolupament de tumors, i augmenta la mortalitat en ratolins de laboratori.

Fins i tot, els estudis duts a terme per les empreses productores d’aquests herbicides i revisats per les autoritats europees per tal d’aprovar l’ús del glifosat mostren evidències de malformacions, però aquestes autoritats sistemàticament minimitzen aquests resultats per tal de donar el seu vist i plau.

També s’ha mostrat la influència del glifosat en la biologia i reproducció de cargols d’aigües dolces, i com a resultat, la seva possible influència en l’expansió de malalties de mamífers com la fascioliasis. I d’altra banda, la exposició a aquest herbicida, canvia la susceptibilitat als antibiòtics d’alguns bacteris productors de malalties, de manera que en alguns casos aquests bacteris es fan més resistents als antibiòtics.

Encara que també s’utilitzen en jardineria i manteniment de línies de tren, l’ús de productes comercials basats en el glifosat ha augmentat molt significativament com a resultat de la comercialització de varietats transgèniques de cultius amb resistència a aquest herbicida. I molt significativament, la Unió Europea va augmentar el llindar màxim admissible de residus de glifosat als aliments en un 200% l’any 1999, per tal d’evitar problemes amb les importacions d’aliments que contenen soja transgènica resistent a glifosat, i per tant poden estar carregats d’aquests residus.

A començaments del 2012 també es va augmentar el límit màxim de residus de glifosat en llenties, no perquè cap estudi científic hagués demostrat que aquest herbicida no era tan perillós com es pensava abans, sinó per tal d’ “acomodar l’ús autoritzat del glifosat per assecar les plantes de llenties als Estats Units i Canadà”, és a dir, per motius purament comercials.

Residus de glifosat han estat detectats a les cases de treballadors agrícoles, el que demostra el risc d’exposició a aquest herbicida . També ha estat detectat a l’orina de poblacions d’agricultors i les seves famílies, a la sang de dones no embarassades al Canadà,  i a l’orina de poblacions urbanes d’Alemanya a nivells entre 5 i 20 vegades més grans que el límit establert per l’aigua de boca.

Al mes de març de 2015, l’IARC, comitè sobre el càncer de l’Organització Mundial de la Salut, declarava el glifosat com a “probable cancerígen” davant les evidències de la seva perillositat.

EFECTES SOBRE EL MEDI

El glifosat, i el seu metabòlit AMPA, han estat detectats freqüentment a l’aire i la pluja, així com a les aigües superficials de regions agrícoles. Un estudi recent a Catalunya mostra que el 41% de les mostres de freàtics analitzades té un contingut detectable de glifosat, que el valor mitjà de totes les mostres és de 0’2 μg.l-1, que s’assoleixen valors de fins a 2’5 μg.l-1, i que en un 68% dels casos la concentració mitjana de glifosat al llarg de l’any és superior a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).

Aquest herbicida, en les seves formulacions comercials, pot tenir impactes molt intensos i diversos en els ecosistemes aquàtics, “podent produir nivells extremadament alt de mortalitat en amfibis que podrien resultar en la disminució de les seves poblacions”. El surfactant POEA, que es troba a molt productes comercials basats en el glifosat, és letal per a peixos i amfibis, especialment en aigües amb pH bàsic. Recentment, la Sociedad de Ciencias Aranzadi de Donostia feia públics els resultats dels seus estudis sobre la incidència d’aquest herbicida en 10 espècies d’amfibis europeus, mostrant que les dosis recomanades pels fabricants són mortals per la majoria d’elles, i que dosis menors afecten la biologia i el comportament dels amfibis. D’altra banda, els musclos també han mostrat molta sensibilitat als herbicides basats en el glifosat. A més, el glifosat ha mostrat efectes tòxics en algunes espècies de peixos, i pot reduir la resistència d’altres a les malalties, incrementant la incidència d’infeccions. D’altra banda, el seu contingut en nutrients, com el fòsfor i el nitrogen, pot afectar les relacions tròfiques dels ecosistemes aquàtics.

El glifosat absorbit per les plantes és eventualment excretat per les arrels a la rizosfera del sòl, on ha mostrat que és tòxic per diferents fongs i bacteris beneficiosos, desequilibrant la comunitat microbiana del sòl. Els cucs de terra també es veuen afectats negativament per aquest herbicida, ja sigui sol o en combinació amb d’altres herbicides.

Els herbicides amb glifosat també tenen efectes negatius sobre el comportament de les abelles a les dosis que es donen al medi agrícola, amb conseqüències negatives a llarg termini per a l’èxit de les colònies.

Aquest herbicida no només afecta a les plantes sobre les que s’aplica o aquelles properes als camps de conreu i afectades per la deriva amb el vent, sinó que generacions posteriors d’aquestes plantes també mostren problemes de germinació i/o desenvolupament disminuït, “podent produir-se importants canvis ecològics” per aquest efecte.

L’augment en l’ús d’aquest herbicida com a conseqüència del cultiu de varietats de panís i soja transgèniques als Estats Units ha tingut com a resultat la pèrdua d’una gran part de la població d’algunes espècies de plantes silvestres i, per tant, també la pèrdua de bona part de la població d’algunes espècies de papallones.

A l’any 2009, la Cort Suprema francesa va confirmar una sentència anterior en la que es condemnava a l’empresa Monsanto (productora del Roundup, principal marca comercial del glifosat) per no haver dit la veritat en relació a la seguretat d’aquest herbicida, i per haver utilitzat publicitat enganyosa al definir-lo com a “biodegradable”. A finals del 2012, el comitè holandès regulador de la publicitat també va decidir que una anunci publicitari de Roundup aparegut al juny de 2012 en diferents diaris en el que es deia que aquest herbicida “no té efectes en el sòl”, era enganyós.

ALGUNS EFECTES SOBRE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA

Com amb d’altres herbicides, el seu ús ha portat a l’aparició de plantes resistents. Al món s’estima que hi ha 18 espècies de plantes que han desenvolupat resistència al glifosat, i es va confirmar l’aparició d’una nova planta, Ambrosia trifida,  resistent al glifosat al Canadà. A l’estat espanyol s’han trobat poblacions de Conyza bonariensis resistents al glifosat en Andalucia.

A l’any 2009 s’estimava que plantes de l’espècie Amaranthus palmeri resistents al glifosat apareixerien en 250.000 ha de conreu als Estats Units d’Amèrica. En 19 estats d’aquest país han aparegut espècies resistents a aquest herbicida que ja produeixen greus problemes econòmics. A l’estat de Georgia 40.000 ha de conreu es troben greument infestades per plantes de Amaranthus palmeri resistents al glifosat, fins al punt que al comtat de Macon es van haver d’abandonar 4.000 ha a l’any 2007

Un estudi realitzat als Estats units al 2012 mostra que la superfície infestada per plantes resistents al glifosat ja és de 24 milions d’hectàrees, i que prop del 50% dels pagesos entrevistats tenen herbes adventícies resistents als seus camps.

Aquest herbicida produeix, a més a més, molts problemes en els mateixos cultius als que s’aplica i a cultius posteriors:

  • en cultius de soja, l’aplicació de glifosat disminueix el contingut en àcids grassos poli-insaturats i augmenta el d’àcids grassos mono-insaturats. Tanmateix, disminueix la concentració de minerals, i la producció  de biomassa del cultiu,
  • augmenta la sensibilitat als atacs de fongs i malalties dels cultius als que se’ls aplica l’herbicida, i també a cultius posteriors en la mateixa parcel·la,
  • disminueix la viabilitat del pol·len, i en certes condicions també la producció d’aquest, en varietats de panís transgèniques resistents al glifosat.

També s’han demostrat efectes negatius molt intensos del glifosat sobre insectes terrestres importants en el control biològic de plagues de la soja.

El Roundup també produeix efectes negatius sobre bona part dels bacteris beneficiosos de l’aparell digestiu de pollastres, mentre que bacteris altament patogènics, com diferents espècies dels gèneres Salmonella i Clostridium, són molt resistents a aquest herbicida. Com a resultat, el Roundup actuaria com a factor favorable al desenvolupament de malalties gastrointestinals en aquests animals.

Estudis fets a Dinamarca mostren que el glifosat és tòxic per al metabolisme de vaques de llet, que exposades a aquests herbicides mostren senyals clares de toxicitat als ronyons i de citotoxicitat general.

La mateixa empresa Monsanto, en els seus contractes amb pagesos compradors de llavor de colza transgènica resistent al Roundup, recomana que no es pasturin aquests conreus perquè, “ara per ara, no hi ha informació suficient que permeti unes recomanacions de pasturatge adequades i segures”.

El producte comercial Roundup, a diferència del glifosat, també té efectes negatius sobre microorganismes utilitzats a les indústries làctiques.

més informació a:

http://www.somloquesembrem.org/glifosat/argumentari-glifosat/#_edn14

Ordre del dia del proper Ple Extraordinari del dilluns 2-05-2016

El proper Ple Extraordinari és avui dilluns 2 de maig de 2016 a 2/4 de 9 del vespre.

Ordre del dia:

  1. Adjudicació definitiva, si s’escau, de la contractació del servei de manteniment, conservació i neteja dels parcs urbans, jardins municipals, parterres, arbrat viari, instal·lacions de rec i jardineries municipals.
  2. Aprovació, si s’escau, modificació puntual POUM número 2.

Si no podeu venir com a públic, podeu seguir el ple en directe des del facebook o twitter: #plellorenc.

El Ple al Carrer núm. 4

Logo El Ple al carrer

Ja tenim tenim aquí El Ple al Carrer nº4: Ple Extraordinari 16/11/15 i del Ple Extraordinari 23/11/15.

S’aprova la moció d’acollida de refugiats presentadaper DL tot i les abstencions de CDC.

Una vegada més, l’oposició en ple vota a favor de la laïcitat, de parlar d’educació, del 0,7 % i d’avançar cap a una jardineria ecològica. L’equip de govern de CDC s’hi nega i atura les propostes.

Aviat el podreu trobar a la bústia de casa vostra, o també el podeu consultar aquí 04 El Ple al carrer 23-11-15.

 

Odre del dia Ple Extraordinari 23/11/15

El proper ple extraordinari se celebrarà el dilluns 23 de novembre a les 9 del vespre. Us animem a assistir-hi com a públic. L’ordre del dia és el següent:

  1. Aprovació, si s’escau, del “reformat del modificat del projecte d’ampliació d’edifici per Ajuntament a la Rambla Marinada 28”.
  2. Aprovació, si s’escau, modificació de crèdit 3/2015.
  3. Aprovació, si s’escau, mocions.
    1. Presentades per CDC:
      1. (CDC + Amics del Poble Sahrauí) Ajuda d’emergència als camps de refugiats sahrauís per la catàstrofe humanitària que viuen després de les pluges torrencials d’aquest mes d’octubre.
      2. (CDC + AMI + ACM) Suport a la resolució 1/XI del Parlament de Catalunya.
    2. Presentades pel PSC:
      1. (PSC + UGT) Suport a la creació de la prestació Garantia +55.
      2. Amb motiu del dia internacional contra la violència de gènere.
      3. (PSC + PAH) Per sancionar els bancs que tinguin els pisos buits al poble.
    3. Presentades per DL:
      1. Pel compromís de l’ajuntament de Llorenç del Penedès a destinar el 0,7% dels ingressos propis a la cooperació internacional al desenvolupament (moció).
      2. (DL + AEM + GEVEN + SLQS) Per fer un manteniment dels parcs, jardins i marges de camins, en què no sigui necessària la utilització d’herbicides tòxics com el glifosat. Pel compliment de la normativa sobre biocides per avançar cap a una jardineria ecològica (moció).
      3. A favor de la laïcitat (moció).
      4. Per convocar un ple monogràfic extraordinari sobre educació (moció).
      5. Declaració de Llorenç del Penedès com a municipi oposat a l’aplicació del Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP) (moció).
  4. Aprovació, si s’escau, sorteig taules electorals eleccions generals del dia 20/12/15.

Decideix Llorenç, conjuntament amb el GEVEN, Som lo que Sembrem i l’Associació Excursionista Montmell, presentem una moció per fer un manteniment de parcs i jardins municipals sense utilitzar herbicides tòxics com el glifosat

Imatge promocionalA finals de març de 2015, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va classificar l’herbicida glifosat com a “probable cancerigen”, tot reconeixent la seva relació amb el desenvolupament de limfomes no-Hodgkins en estudis epidemiològics de poblacions humanes i les “evidències convincents” que provoca càncer en animals de laboratori.

La declaració de l’OMS s’ha produït al mateix temps que TV3 i altres mitjans emetien un anunci publicitari d’un producte comercial (el Roundup), la substància activa del qual és l’herbicida glifosat.

Es tracta d’un herbicida principalment comercialitzat per Monsanto, que va ser propietària de la patent fins l’any 2000. Va ser introduït en el mercat com un producte no residual i biodegradable. L’empresa va ser condemnada per publicitat enganyosa l’any 2007, als Estats Units.

Actualment, és l’herbicida més utilitzat en la major part de cultius no ecològics (cereals, fruiters, arboris de secà, etc.) i també en els parcs, jardins i carrers del nostre poble. L’Equip de Govern de CDC de Llorenç va aprovar la seva utilització en casos puntuals, tot i les recomanacions contràries de Decideix Llorenç.

Al contrari de la propaganda, avui sabem que el glifosat ha passat a la cadena alimentària i que es pot trobar en el cos d’una part molt important de la població europea, com va demostrar un estudi de l’associació Amics de la Terra.

A més d’això, està contaminant greument les aigües de Catalunya, que en molts freàtics tenen concentracions mitjanes de glifosat al llarg de l’any superiors a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).

El parlament holandès ja ha aprovat, amb efecte a partir de l’1 de novembre de 2015, prohibir l’ús d’aquest herbicida, entre d’altres, en activitats no agrícoles, de jardineria, i de manteniment d’infraestructures.

Tal i com Som lo que Sembrem ve denunciant en la campanya contra el glifosat des de l’any 2012, estem convençuts que aquest producte comporta greus problemes de salut pública i de contaminació ambiental.

Per aquests motius demanem:

  • Abandonar immediatament l’ús dels herbicides que continguin glifosat i substituir l’ús de tot tipus d’herbicides per altres tècniques de manteniment de la vegetació espontània i posar en marxa l’ús de pràctiques alternatives de jardineria ecològica.
  • Assumir totes les responsabilitats sobre el control en les aplicacions de biocides en espais i vies públiques urbanes i periurbanes que li atribueix la normativa vigent.
  • Complir i fer complir amb totes les obligacions que té com a aplicador de productes biocides.
  • Difondre aquest acord entre el conjunt de la població i iniciar una campanya per advertir, a través dels mitjans de comunicació municipals, dels perills per a la salut i dels riscos per al medi ambient que es deriven de l’ús d’herbicides i plaguicides agrotòxics.
  • Adherir-se a la campanya de Som lo que Sembrem contra els herbicides amb glifosat anomenada “Glifosat, herbicida cancerigen”.

Moció Glifosat

El Ple al carrer núm. 2, 27/07/2015

Logo El Ple al carrer

Delimitació del terme, contracte de jardineria

i resposta a les peticions de l’últim ple.

El dia 27 de juliol es va fer el segon Ple Municipal.

Podeu llegir com va anar la sessió en l’enllaç: 02 El Ple el carrer versió impressió 27-07-15.

Properament farem arribar aquest document a totes les llars de Llorenç del Penedès, tal com hem fet amb l’anterior i seguirem fent amb els propers.