El passat dia 10 d’octubre, en l’últim ple de l’Ajuntament es va posar de manifest una realitat que, si bé ja coneixíem, ens segueix sorprenent cada vegada que algú ens la recorda. I qui diu sorprendre, diu doldre.
Vam començar el ple justament amb unes paraules de Decideix Llorenç felicitant-nos a tots els grups polítics que vam treballar junts durant l’1 d’octubre i els dies previs perquè els llorencencs poguessin votar, ja que “vam demostrar que podem treballar colze en colze i trobar punts d’acord tot i els diferents caràcters polítics”. En el mateix text llegit, vam aprofitar l’avinentesa “per estendre novament la mà a l’equip de govern per treballar conjuntament en el dia a dia del nostre poble així com amb totes les propostes que puguin anar sorgint”. Aquesta és la nostra posició, encara que estranyament hi hagi qui la interpreti com una “guerra”.
Al final del ple, durant el torn de precs i preguntes, vam recordar a l’alcalde que no hem obtingut resposta a la carta oberta de tota l’oposició, publicada fa tres mesos, demanant-li poder dialogar sobre el malestar que ens provoca la manca de consideració i legitimitat que rebem per part de l’equip de govern, en no sentir-nos suficientment escoltats ni informats. Ens va dir que després d’una reunió amb el seu equip van decidir no respondre aquesta carta, argumentant que “vosaltres hi veieu un problema perquè no podeu dir la vostra, i nosaltres no hi veiem cap problemàtica, no entrarem a valorar la carta perquè tenim un suport democràtic per tirar endavant les nostres decisions polítiques”. Va afegir que “facebook és l’arma de Decideix Llorenç, la vostra guerra, i no hi entrarem”.
Ens va costar molt acceptar la contradicció d’haver començat el ple felicitant a tothom i estenent la mà per col·laborar, i acabar-lo rebent aquesta galleda d’aigua freda. I encara ens costa acceptar-ho, perquè nosaltres hem criticat moltes accions de l’equip de govern seguint el mandat de la part corresponent dels votants del maig de 2015, és a dir, hem fet el que ens toca, i al mateix temps els hem felicitat per moltes altres coses fetes, que també creiem que és el nostre deure, no obstant això, la felicitació mai no ha estat recíproca.
Encara ens costa acceptar-ho perquè hi ha un 48 % dels vots del maig de 2015, els vots de tota l’oposició actual, que van apostar per capgirar la línia política que s’havia seguit fins llavors a Llorenç. Per molta legitimitat legal que tingui una majoria absoluta, fet que respectem, no hi ha cap sentit comú que justifiqui anul·lar sistemàticament i per complet qualsevol proposta nova, ni una de sola, que vingui de nosaltres, és a dir, de tota aquesta gent que també va anar a votar, ni negar el diàleg sobre qüestions tan bàsiques com el malestar, fins i tot personal, davant d’un determinat tracte rebut.
Encara ens costa acceptar-ho perquè nosaltres fem el Ple al Carrer per transparència, per difondre allò que creiem que hauria de difondre el mateix Ajuntament, és una de les feines amb què escollim emprar el nostre temps lliure, en canvi, l’equip de govern el rep com un atac constantment. Una oposició mai no entra al consistori amb el deure d’estar callada i de braços plegats, sinó per treballar, sempre des de l’oposició, per dur a terme els seus objectius i els dels seus votants. Per això acceptem els resultats democràtics de qualsevol ple, el que no acceptem és que se’ns silenciï i no se’ns tingui en compte pràcticament per a res. La nostra intenció simplement és ser-hi, informar, estendre la mà, dialogar, i no atacar, com sembla ja se’ns ha dit explícitament. A vegades pensem que vivim en móns diferents.
Nosaltres ens preguntem que, si tothom sap que les principals propostes de l’equip de govern han estat i seran aprovades per majoria absoluta, com ara el camp de gespa, la Taula Cultural, etc., ¿per què no ens aproven ni una ínfima part de les nostres principals propostes, almenys d’aquelles presentades per l’oposició en bloc, per tenir en compte aquest 48 % dels vots? Quin és el veritable motiu? Realment és un desacord?
Van titllar el nostre facebook d’”arma” i de “guerra” particulars de Decideix Llorenç. Però nosaltres no hem vingut a lluitar contra ningú, sinó a treballar des de l’oposició com ho faria qualsevol oposició, i en el nostre cas, a més ho fem amb la mà estesa des del primer dia, escoltant, informant i demanant ser escoltats i informats. Com dèiem, si veuen el nostre facebook com un atac, realment potser vivim en móns diferents. Ara bé, si es pot anomenar “arma” a allò que utilitzes per construir un món millor cada dia des del municipalisme, com pot ser una reunió assembleària, un escrit sensibilitzador o el compte d’una xarxa social, aleshores sí, el facebook és una de les nostres armes per estendre els valors democràtics, humans i socials que les arrels de Llorenç mereixen aixecar des de noves polítiques.
decideixllorenc.wordpress.com 