La paraula violència pot ser moltes coses i pot estar a tot arreu. Sol ser violència estructural, agreujada amb la crisi de la Covid-19, que va des de la violència per raons socials a la passivitat d’un sistema que prioritza el capital abans que la vida, però també hi ha agressions aleatòries sense motiu aparent. El que va patir un veí de Llorenç la passada nit de Sant Joan és l’abús del poder de ser molts contra un, és la ignorància de no saber ocupar aquella estona amb una cosa més enriquidora, és la impunitat d’actuar cruelment sense amagar-se de ningú, amb la llum i el so dels petards que els quatre agressors van tirar sota el cotxe en marxa del qui agredirien tot seguit.
El poble sencer està esgarrifat amb aquests fets totalment aleatoris, que ja tenen precedents i dels quals pot ser víctima qualsevol ara i en un futur tant proper com llunyà si les mesures no són d’arrel i de tots. Des de l’assemblea també enviem el nostre particular escalf al veí agredit i a la seva família. Com és possible que no puguem passejar tranquils per un poble petit com el nostre? Tant se val si els agressors són de Llorenç o d’un poble veí, si n’hi ha uns quants de cada lloc, si viuen aquí sense haver-hi nascut o si és a l’inrevés. Quina importància té, això? La persona agredida i la seva família no es mereixen que ningú netegi la imatge del poble en nom de l’incident, perquè ara el que cal és ser solidaris contra els abusos, la ignorància i la impunitat.
Des del govern municipal se’ns va oferir l’opció de sotasignar l’escrit de l’Ajuntament, però no ens vam posar d’acord, perquè les nostres úniques esmenes, enfocades a no simplificar els fets i les respostes en la dicotomia bons-dolents, no van ser acceptades. Pensem que els fets (que són molt greus, que tenen precedents i que s’acompanyen d’altres problemes de convivència) mereixen una resposta complexa per part dels responsables públics, que pugui analitzar el conjunt del que està passant i crear els mecanismes que permetin, a llarg termini, fer confluir les accions preventiva i punitiva segons les necessitats de tota la població i tenint en compte el context. Podem seguir, uns i altres, fent escrits i propostes, però l’acció necessària, que venim demanant de fa temps, ha de ser una cosa gran i treballada, ha de ser de tots i ha de ser constructiva.
Nosaltres hem tingut la necessitat d’expressar-nos davant d’aquest esborronament, i deixem la mà estesa a les persones afectades per si la nostra tasca pot ser d’ajuda en aquests moments. Sempre condemnarem la violència i defensarem la solidaritat veïnal, amb l’educació com a principal escut.
decideixllorenc.wordpress.com 