En el següent apartat del bloc podreu trobar totes les mocions
presentades aquesta legislatura:
En el següent apartat del bloc podreu trobar totes les mocions
presentades aquesta legislatura:
En el següent apartat del bloc podreu trobar totes les mocions
presentades aquesta legislatura:
Fa uns dies, a proposta de l’equip de govern, ens vam reunir tots els regidors per parlar de les mocions que presentava Decideix Llorenç pel proper ple (denúncia del caràcter patriarcal de la justícia espanyola, defensa de la llibertat d’expressió i artística, rebuig a la violència i la impunitat policial i suport als Comitès de Defensa de la República), i perquè els diferents grups municipals poguessin presentar-hi al·legacions.
El PDeCAT va enumerar, moció a moció, quines serien les modificacions que s’haurien de fer perquè el seu grup les pogués aprovar: suprimir alguna paraula no compartida, suavitzar alguna expressió massa contundent pel seu gust o adaptar part del relat. DL va acceptar part dels canvis proposats, adaptant alguna moció als suggeriments plantejats, i d’altres es van mantenir intactes, ja que es considerava que suposava un buidat de contingut, fent perdre la raó de ser de la proposta.
Aprofitant el moment, DL va evidenciar que una trobada com aquesta, on un dels grups accepta modificacions a les seves propostes, només s’havia dut a terme quan aquestes propostes eren de DL. Tot i les repetides demandes de la totalitat de l’oposició, l’equip de govern mai havia generat un espai de debat de les seves polítiques on es pogués cercar el consens o acceptar alguna modificació.
Fetes les modificacions pertinents, i enviades a tots els grups, va arribar el dia del ple municipal i el punt de defensa de les mocions. I per sorpresa de tots els grups de l’oposició –o potser no tant, vista l’experiència d’aquests anys de legislatura– els regidors de l’equip de govern van procedir a abstenir-se a totes les propostes.
Veient que ni tan sols donaven els motius per abstenir-se, DL va demanar al PDeCAT que argumentés el seu vot. La resposta va ser rasa i curta: “Ens abstindrem a tot per no entrar a valorar-ho”.
Ho considerem una falta respecte absolut al nostre grup i sobretot, a totes aquelles persones representades a les mocions, a qui l’equip de govern del nostre poble no ha volgut mostrar la seva solidaritat. Ens molesta profundament que se’ns faci perdre el temps amb trobades inútils on es prometen coses que finalment no succeeixen.
Perquè disposar de majoria absoluta no hauria de ser una excusa per silenciar i trepitjar als altres grups. Perquè volem un poble solidari, viu i participatiu!
El proper Ple Ordinari serà el dijous 7 de juliol de 2018 a 1/4 de 9 del vespre.
Ordre del dia:
En el proper ple ordinari municipal DL defensarem una moció de suport al professorat de l’IES Palau de Sant Andreu de la Barca.
El dilluns de Sant Jordi, 23 d’Abril de 2018, es feia pública a través dels mitjans de comunicació la denúncia de la Fiscalia especialitzada en odi i discriminació envers nou docents de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Segons aquesta, els dies 2 i 20 d’octubre de 2017 alguns professors del centre haurien vexat els fills de guàrdies civils per raó de la seva nacionalitat i injuriat als cossos de seguretat de l’Estat. Ni en la denúncia ni en la divulgació oficial que se’n va fer es va prendre en consideració les declaracions del professorat realitzades en el mes de gener davant la Guàrdia Civil, que negaven taxativament aquelles infonamentades acusacions.
Els docents afirmen que els debats sorgits a les aules sobre els fets de l’1 d’octubre es van fer partint dels valors que promou i reivindica l’escola pública catalana i que l’institut El Palau sempre ha fet seus: respecte, empatia, diversitat i esperit crític. Les expressions que s’atribueixen a la denúncia a alguns docents del centre no són certes i tergiversen les diverses intervencions a les classes. Tot i que fins a dia d’avui no s’ha registrat cap queixa formal, ni al centre ni als serveis d’inspecció, el mateix 3 d’octubre ja es van activar els mecanismes docents habituals per generar espais de trobada entre alumnat, docents, institució educativa i AMPA, amb l’objectiu d’abordar la situació, contrarestar el relat esbiaixat que s’estava projectant i garantir la intimitat de l’alumnat.
El dia 27 d’octubre, els Serveis Territorials del Baix Llobregat responien als representants sindicals en la Junta de Personal que la Inspecció havia dut a terme les pertinents indagacions i que no s’havia trobat cap indici d’actuació indeguda. Alhora, l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, convocava a les famílies implicades i al Director de l’Institut a una trobada, a la qual les famílies afectades no s’hi van presentar. El dia 6 de novembre, el Consell Escolar – òrgan màxim responsable de la cura de la convivència en el centre i en el que hi tenen representació el professorat, les famílies, els alumnes i l’Ajuntament aprovava per assentiment unànime un comunicat en el qual es rebutjaven les greus acusacions contra el professorat i es defensava la professionalitat dels docents.
Durant aquests mesos, la pressió comunicativa ha fet molt de mal tant a l’alumnat com als docents, que havíem optat per no incentivar el debat públic per deixar espai a la dinàmica educativa, prioritzant-la per damunt de la defensa envers les crítiques i la hostilitat que ha rebut i continuen rebent. Malgrat tot, enlloc d’arxivar el cas, la Fiscalia ha impulsat l’inici d’un procediment judicial tant desorbitat com inadequat – utilitzant els qualificatius del Síndic de Greuges en el seu informe de 2 de maig del 2018. Així, el dia 24 d’abril, després de l’aparició en premsa de la denúncia de la Fiscalia, l’assemblea de professors va decidir trencar el silenci, tot mantenint sempre la intimitat i el respecte d’uns i altres.
La divulgació de la denúncia i la posterior publicació dels noms, cognoms i fotografies del professorat afectat (El Mundo 29/4/18), va tenir ressò en alguns mitjans de comunicació en clau d’escarni i d’instrumentalització política, causant l’assenyalament del professorat implicat, però també dels alumnes que s’hi citen, danyant a tota la comunitat educativa. Aquella malintencionada divulgació ha desatès tota ètica, en no respectar la presumpció d’innocència i limitar-se a una reproducció mecànica de la denúncia.
D’altra banda, el Govern de l’Estat va enviar dos secretaris d’Estat per a reunir-se amb les persones denunciants i expressar el seu suport a la seva versió dels fets, sense tan sols sentir la posició del propi institut i el professorat. Al contrari, per endurir la seva ofensiva, el Ministerio de Educación ha fet uns requeriments per investigar més suposats casos, la majoria ja arxivats pel Departament i la pròpia fiscalia.
Malgrat l’energia i els mitjans desplegats per bastir una acusació sense fonament, les mostres de suport es multipliquen, com en la concentració de l’1 de Maig convocada per ex-alumnes a les portes de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca i l’acte amb la lectura el dia 10 de Maig del comunicat de suport de pares i mares de l’institut.
Es vol utilitzar el procés d’El Palau –juntament amb el de La Seu- per desacreditar el model educatiu públic català, atribuint-li una funció adoctrinadora i promotora d’una divisió inexistent. A banda d’atemorir tota la comunitat educativa, cerca convertir-los en símbol d’un suposat trencament de la convivència a Catalunya.
Per això, des de DL, demanem l’adopció dels següents acords:
La violència masclista no retrocedeix. Creix, s’estén i omple el dia a dia de la nostra societat, evidenciant que vivim en un sistema patriarcal que permet i tolera actituds masclistes i qüestiona les víctimes que les pateixen.
Un dels casos més recents ha estat el de “La manada”, on després d’un polèmic judici, el Tribunal s’ha pronunciat dictant una sentència que nega la violència i la intimidació que es desprenen d’unes imatges evidents i qüestiona la víctima pel simple fet de ser dona i seguir vivint.
Des de Decideix Llorenç ens hem proposat una lluita oberta i frontal contra qualsevol tipus de violència masclista. Per això, en el proper ple presentem una moció de suport a la víctima de la Manada i a qualsevol víctima de violència masclista. Una moció que pretén que l’Ajuntament de Llorenç declari el nostre municipi un territori lliure de violència masclista, i insti el Parlament de Catalunya a impulsar urgentment un ordenament jurídic propi en el marc republicà amb perspectiva feminista.
Aprofitem l’avinentesa per compartir el diccionari feminista que vam preparar i penjar a les xarxes fa una mica més d’un any.
Com ja vam dir en una anterior publicació, DL presentarem una moció que proposa una sèrie d’actuacions relacionades en millorar, socialment i ambientalment, el servei de recollida de residus del nostre poble.
Per això hem preparat 3 vídeos on intentem explicar les nostres propostes de forma gràfica i distesa:
DL en el proper ple municipal presentarem una moció de suport als Comitès de Defensa de la República.
Des de que l’independentisme ha esdevingut majoritari a Catalunya, les mobilitzacions han estat massives, constants i exemplars. La pràctica de la no-violència ha estat un principi bàsic irrenunciable fins i tot davant de les actuacions d’unes forces policials desbocades que no han mostrat dubtes a l’hora d’agredir a qualsevol persona, sigui quina sigui la seva condició.
Tot i aquesta violència criminal orquestrada per un Estat superat i desbordat, l’autoorganització popular va garantir la celebració del referèndum d’independència de Catalunya, els llavors anomenats Comitès en Defensa del Referèndum van ser una eina clau en la contenció i en la defensa no-violenta, cal insistir, dels col·legis i centres de votació.
L’Estat espanyol, en totes les seves formes, ha engegat un procés de criminalització del moviment independentista amb la creació i socialització d’un relat que pretén justificar la repressió sense límits, al més pur estil franquista on se celebraven judicis sumaríssims amb les sentències redactades abans de començar. Aquesta estratègia d’Estat no és nova, fa dècades que s’aplica a Euskal Herria on tot s’hi val, fins i tot castigar les famílies amb la dispersió de presos o convertir una baralla de bar en un atemptat terrorista.
Aquesta setmana s’ha fet públic que la Fiscalia de l’Audiència Nacional obria diligències contra els Comitès en Defensa de la República, atribuint possibles delictes de rebel·lió (delicte castigat amb penes de fins a 30 anys de presó). Els CDR no són una organització, no són cèl·lules violentes i no tenen cap altre objectiu que treballar en favor de la República Catalana, una república on tothom hi tindrà lloc, vingui d’on vingui, pensi com pensi i parli la llengua que parli.
Tanmateix, no ens sorprèn, el feixisme no tolera la pluralitat, la solidaritat i l’autoorganització de base popular, però per la part que ens toca, des d’aquesta humil posició, recordar que l’existència de presos polítics no ens espanta sinó que ens reafirma en la nostra decisió, que la repressió contra el moviment independentista no ens fa dubtar sinó que ens empeny a crear xarxes de solidaritat i que davant de la política del passat, un projecte de futur.
Per això demanem a l’equip de govern de Llorenç del Penedès que manifesti el seu suport, a través de la revista municipal i xarxes socials als Comitès de Defensa de la República arran de la ràtzia repressiva de l’Estat.