El ple municipal de Llorenç tomba la proposta de DL de fer un cens d’habitatges buits

19. Moció Cens Hbitatges Buits

En el passat dijous 25 de gener es va celebrar un ple ordinari a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès on DL va presentar una proposta en format de moció. Es proposava fer un cens dels habitatges buits com a punt de partida perquè posteriorment els grups polítics poguessin encetar un debat sobre polítiques habitacionals.

Els grups de DL i PSC hi van votar a favor però la moció no va arribar a prosperar en rebre els vots negatius dels 5 membres de l’equip de govern del PDeCAT i l’abstenció del regidor d’ERC.

Arguments de cada grup a l’hora de parlar de la moció:

PDeCAT (alcalde) presenta la moció i pregunta si algú vol fer un comentari o justificar el vot. Dona el torn de paraula a ERC.

ERC troba a faltar l’explicació de com tirar endavant la proposta.

ERC (Pep Figueras) explica que ha llegit la moció i que hi troba a faltar un pla concret sobre com tirar endavant la proposta, ja que hi troba massa ambigüitat. Diu que cal distingir l’habitatge buit del de segona residència i tenir en compte si estan en estat ruïnós o pràcticament ruïnós. Li sembla bé la idea però hi troba a faltar una orientació de com procedir, concretant-ne els detalls.

PDeCAT (Ignasi Saura) comenta que, tal i com diu ERC, troba que la proposta és correcte, però tractant-se d’un projecte de pes, abans vol fer unes preguntes a DL:

  • Què s’entén per sobirania residencial?
  • Referent a una publicació a les xarxes socials, on es fa referència a les següents ràtios: UE 39 habitatges / 1000 habitants, Espanya 1 / 1000 i Llorenç 1 / 1000, sobta que no hi aparegui la ràtio de Catalunya.
  • Que s’expliquin actuacions concretes en matèria d’habitatge social que hagi realitzat el grup (referint-se a la CUP) en el marc de Catalunya, ja que Espanya ‘li porta fluixa’, i quins resultats s’han obtingut.

PDeCAT afirma que DL sempre tergiversa la informació

  • Menciona que hi ha un tema que li ha tocat la moral: diu que com sempre, i seguint amb l’estil habitual de DL, es tergiversa la informació. Afegeix que DL menciona que a Llorenç no hi ha una política d’habitatge social i això és mentida. Diu que aquesta serà millor o pitjor, però s’està desenvolupant, ja que hi ha el projecte en marxa de fer dos habitatges socials. Comenta que admetria que DL digués que no és suficient, o que en volen més, però mai tergiversant la informació o donant-li la volta.

PDeCAT diu que se’ls hi està demanant un xec en blanc, fet que els duu a pensar que el dia de demà potser es demanarà que s’expropiïn els habitatges de la gent o que els facin fora del poble si no volen cedir.

  • Explica que en un vídeo de DL publicat a les xarxes socials s’anomenen una sèrie d’actuacions, entre elles, la subvenció per a la rehabilitació, les sancions als bancs i tot un munt de coses més. Explica que això és demanar un xec en blanc i que els duu a pensar que el dia de demà potser es demanarà que s’expropiïn els habitatges de la gent o que els facin fora del poble si no volen cedir. Entén que, com que DL vol ser un grup referent donant dades i ‘tot això’, aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un projecte perquè es pugui saber què en pensen al respecte. Conclou que si s’arriba a aquest punt, fins i tot es podrien plantejar votar-hi a favor.

DL diu que es proposa fer un anàlisi de la situació real del poble  i que després ja es discutiran les possibles actuacions.

DL (Irene Sardà) detalla que ella només respondrà la qüestió del vídeo de les xarxes socials perquè l’afecta directament. Explica que per iniciar una política d’habitatge social primer cal fer un estudi o anàlisi de la situació real del poble (moció proposada), després ja es pensarà amb les propostes i finalment s’executaran. Afegeix que és cert que es faran dos habitatges d’emergència social, però que es tracta d’una actuació puntual, no d’una política entesa com un pla local d’habitatge. Explica que les actuacions que s’anomenen al vídeo són possibles propostes a tenir en compte després d’elaborar aquest cens. Es proposa fer l’estudi, veure com estem i després establir les actuacions.

DL (Jordi Camell) comença a respondre a les preguntes plantejades:

  • Sobre els comentaris d’ERC, diu que la proposta està poc concretada i definida expressament, perquè no es pretén imposar el punt de vista de DL.
  • Explica que alguns ajuntaments grans tenen la capacitat, els recursos humans i materials, per fer el cens ells mateixos. En canvi, els ajuntaments com el de Llorenç normalment han de procedir a contractar alguna empresa especialitzada. Diu que hi ha moltes empreses que poden fer aquesta feina, però un dels punts d’acord proposa que es premiï la contractació de cooperatives, ja que dins de l’àmbit de l’economia social i solidària n’hi ha amb una dilatada experiència.
  • Diu que la sobirania residencial és com qualsevol sobirania existent. Detalla que últimament s’ha sentit molt a parlar de la sobirania nacional, entesa com la capacitat de decidir com a persones a quina nació volem pertànyer. Evidencia que com a grup no només es defensa aquesta sobirania sinó totes les que ens afecten. Conclou dient que en el cas de la sobirania residencial, tothom té el dret reconegut a l’accés a l’habitatge, garantit per llei, però que a l’hora de la veritat no es compleix. Especifica que no s’acusa directa i exclusivament l’equip de govern d’aquesta situació.

DL diu que a Llorenç no hi ha cap habitatge de lloguer social i posa Sabadell com a referent en polítiques d’habitatge.

  • Diu que la ràtio d’Espanya és la dada més recent de la qual es disposava i que evidentment els hi hauria agradat fer-hi constar una dada actual de Catalunya, però no l’han trobat, encara que no els hi agrada que els Països Catalans quedin inclosos a Espanya. Puntualitza que DL almenys aporta dades. Afirma que el PDeCAT ha dit que a Llorenç hi ha 1 habitatge de lloguer social per cada 1000 habitants i que això no és veritat. Argumenta que a Llorenç, i que ells sàpiguen, no hi ha cap habitatge de lloguer social. En cas contrari, agrairien tenir la informació i poder rectificar el comentari.

DL menciona algunes actuacions que es duen a terme a altres poblacions: sancions a bancs amb pisos buits, ajudes per a rehabilitar habitatges, ampliar el parc municipal d’habitatges socials com a eina per intentar frenar la pujada imparable del lloguer.

  • Comenta que Sabadell és el màxim referent de l’organització per les actuacions que ha realitzat en matèria d’habitatge social. Explica que és un exemple a seguir per l’esforç i la dedicació, tot un referent al sud d’Europa. Amplia dient que és el primer poble que ha multat entitats bancàries per tenir molt de temps pisos buits. Diu que si hi havia dubte amb totes aquestes mocions presentades al respecte per candidatures semblants a la de DL, ara es pot veure que no eren paper mullat. Comenta que un cens com el proposat l’estan utilitzant a altres pobles per determinar les zones on poder ampliar l’estoc d’habitatges públics de lloguer, com a única forma de contrarestar l’excessiva i constant pujada dels lloguers. Acaba mencionant com a exemple les cooperatives d’habitatge, que des de fa molt de temps funcionen al nord d’Europa, mentre que aquí, i degut a la legislació espanyola, està costant en excés la seva implementació.

DL explica que l’Agenda21 de Llorenç diagnostica com a punt feble i/o amenaça la inexistència d’habitatge protegit al municipi.

DL també menciona la dificultat que té el jovent de Llorenç per quedar-se a viure al poble.

Explica que procedirà a fer l’explicació que portaven preparada. Per començar fent referència a l’Agenda21, un document obligatori que es va fer a tots els municipis. Es consultava la població sobre temes de política municipal i un d’ells era l’habitatge. Diu que DL no té constància de cap altre document on consti que s’ha preguntat a la ciutadania què opina en matèria d’habitatge. Detalla que l’Agenda21 diagnosticava com a punt feble i/o amenaça la inexistència d’habitatge protegit al municipi. A la pregunta ‘Com estem a Llorenç amb el tema de disponibilitat d’habitatge?’, la majoria de la població, un 53,2 %, creia que hi havia mancances en matèria d’habitatge, mentre un 35,4 % creien que no i l’11,5 % es mostrava més o menys neutral. Afirma que tothom coneix famílies de Llorenç amb dificultats econòmiques per pagar el lloguer del seu habitatge. Diu que hi ha hagut casos de famílies desnonades que han hagut d’anar al Vendrell, perquè aquí no es disposa de preus de lloguer assequibles. Diu que sí que s’ha fet política d’habitatge a Llorenç, amb el projecte d’adaptar una planta de l’antic ajuntament a l’ús de dos habitatges d’emergència social. Explica, però, que habitatge d’emergència social i habitatge de lloguer social no és el mateix. En el primer cas s’hi pot estar una curta durada i està pensat per a la gent que s’ha quedat sense casa. Passat aquest temps s’ha de derivar a un altre lloc. Celebra que es facin aquests pisos, i apunta que ja van aplaudir la proposta, però que ho veuen com un primer petit pas de molts que l’haurien de seguir. Es segueix sense cobrir les necessitats de lloguer assequible. També hi enllaça el tema de la franja d’edat de la gent jove. Explica que coneixen molts pocs joves que s’hagin pogut permetre el luxe de quedar-se a viure al seu poble. Degut a aquesta problemàtica, i sense carregar tota la culpa a l’equip de govern, es creu que hauria de passar a ser una prioritat de tots i iniciar un debat al respecte entre els grup polítics. Finalment es demana a tots els grups que votin a favor d’aquesta proposta no impositiva, com a punt de partida per començar a elaborar propostes concretes.

PDeCAT afirma que apostar per un cens com el proposat és fer volar coloms.

PDeCAT diu que DL patina amb tema del dret a la propietat.

PDeCAT (Ignasi Saura) comenta que li sembla molt bé tot el que s’ha exposat però que segueix pensant que la moció proposa posar ‘el carro davant de l’ase’. Desconeix si aquest cens permetrà oferir suficient informació per saber quins habitatges hi ha i quin tipus de titularitat tenen. Però això demana que primer els agradaria saber què es vol fer i sobretot què es pot fer. Un cop es tingui clar això, es podrà procedir a veure quins mitjans es necessiten i a on es poden aplicar. Agrega que ara és fer volar coloms. Acaba dient que li ha semblat molt bé el tema del sobiranisme i el que s’ha dit del tret a l’habitatge, que creu que és molt lloable, però que darrere hi ha el dret a la propietat, i que amb aquest aspecte DL ‘patina una mica’.

DL (Jordi Camell) demana que concreti, que no l’entenen.

PDeCAT (Ignasi Saura) respon que DL està dient que ‘qui tingui un habitatge deshabitat a fora i quasi expropiat’.

DL (Irene Sardà) diu que això mai no s’ha dit.

PDeCAT (Ignasi Saura) diu que DL no ho ha dit però que algú… ‘d’això’.

DL (Jordi Camell) rebat que suposa que ho ha esbrinat telepàticament i demana una mica de serietat.

PDeCAT (Ignasi Saura) replica que DL pot pensar el que vulgui i que ell també.

DL (Jordi Camell) respon que evidentment.

PDeCAT (Ignasi Saura) diu que el projecte s’hauria d’haver plantejat des de l’altre punt de vista, presentant un projecte ‘tal i com Déu mana’.

PDeCAT explica que hi ha el projecta dels dos habitatges d’emergència social a l’antic Ajuntament

PDeCAT diu que Llorenç és un poble atractiu i llaminer fet que provoca que els lloguers siguin més alts. Afegeix que per molta política que es faci, difícilment es pot incidir en el preu del lloguer.

PDeCAT (alcalde) afegeix que al principi de la legislatura hi havia un problema amb una veïna (un cas de desnonament d’una família). Explica que la Maria Ferrer, i ell mateix, van anar a preguntar a propietaris de cases que estaven buides de Llorenç per buscar una solució i que en alguns casos hi havia disposició per deixar o llogar l’habitatge. Afegeix, però, que hi ha el handicap de que són cases molt velles i que s’haurien d’adequar. Diu que està bé fer la proposta del cens dels habitatges buits, i fins i tot la idea pot ser bona, però al final el que compta és que en un poble difícilment aconseguiràs, per molta política que facis, que un particular et cedeixi una casa. Comenta que si implica una despesa econòmica, aquests diners els voldrà recuperar. Argumenta que des de l’Ajuntament existeixen limitacions i un primer pas serà l’adequació dels habitatges d’emergència social, cosa que molts pobles no han fet. Diu que la circumstància és que Llorenç és un poble atractiu i llaminer per joves i per grans, que té un cert èxit. Això provoca que els lloguers siguin una mica més alts que en els pobles del voltant i aquí apareix la llei del mercat, on no hi pots incidir per molta política que facis, i que difícilment es podrà fer baixar el preu d’un pis. Afirma que això no treu que algun dia l’Ajuntament no es pugui plantejar fer habitatge social. Diu que ja s’ha dit repetides vegades que es va al darrere d’un edifici però hi ha traves (l’edifici groc abandonat de Llorenç Parc). Afirma que és més efectiu el que està fent actualment l’Ajuntament de Llorenç que tenir un paper amb una sèrie d’informacions (cens d’habitatges). I que en el seu moment, l’Aleix Borrell (regidor del PDeCAT que va dimitir a l’inici de la legislatura), ja va demanar a un consultor extern un estudi d’aquestes característiques, però que tot això té una despesa econòmica que, tot i pagar-se d’una sola vegada, la informació que se n’extreu és molt dubtosa.

ERC (Pep Figueres) diu que vol fer una esmena a un comentari de l’alcalde: no és que els lloguers siguin cars sinó que simplement no n’hi ha.

PDeCAT (alcalde) respon que per això són cars.

ERC proposa obrir un debat sobre habitatge abans d’aprovar la moció.

ERC (Pep Figueres) Afegeix que la moció li recorda a una situació en què ell va criticar l’equip de govern. Diu que el que cal és obrir un debat i entén que aquesta moció passa per davant de coses que s’haurien d’haver parlat entre tots. No entén ben bé per on va la proposta i emplaça tots les partits a obrir un grup de treball. Abans però, proposa definir què és un habitatge buit, saber si reuneix les condicions per viure-hi i estudiar els drets dels propietaris davant la llei, que moltes vegades blinda més els drets dels llogaters.

DL explica que el cens d’habitatge oferirà la informació necessària per poder decidir i debatre polítiques habitacionals.

DL (Jordi Camell) matisa que precisament la proposta és per disposar de la informació necessària per trobar-se i començar a parlar del tema. Agrega que es poden trobar i fer propostes a cegues o intuïtives, però que abans els agradaria tenir l’anàlisi de la situació real del poble. Afegeix una explicació sobre l’anterior comentari on anomenava l’Ajuntament de Sabadell, dient que allà ja han començat a multar els bancs que tenen habitatges buits i tancats, però que algunes entitats els han habilitat i ofert a lloguer social abans que això passés. Diu que a altres municipis també s’està subvencionant la rehabilitació d’edificis amb quantitats variables depenent del pressupost municipal i que a altres llocs directament s’està comprant habitatge o se’n construeix, tot i que l’opinió de DL és que és una incongruència construir cases quan n’hi ha tantes de buides. Afirma que al final tot és qüestió de prioritats polítiques i de pensar projectes. Acaba dient que actualment hi ha recursos econòmics per fer alguns projectes constructius, i que com a grup, s’hagués plantejat destinar-los a altres usos atenent a les prioritats.

PDeCAT (alcalde) procedeix a les votacions de la moció.

Anuncis

Ordre del dia Ple Ordinari del dijous 25 de gener a 1/4 de 9 del vespre

El proper Ple Ordinari serà el dijous 25 de gener de 2018 a 1/4 de 9 del vespre.

Ordre del dia:

  1. Aprovació, si s’escau, actes dels plens dels dies 09/10/17, 24/10/17 1r, 24/10/17 2n, 23/11/17 i 28/11/17.
  2. Donar compte del Decret d’Alcaldia núm. 5/2017.
  3. Aprovació definitiva, si s’escau, desafecció del solar del Camí de la Plana cantonada Pompeu Fabra i la declaració de sobrant de la vio pública.
  4. Aprovació definitiva, si s’escau, dels Plecs de prescripcions administratives i tècniques particulars de la contractació del servei de neteja d’edificis, locals i instal·lacions de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès, i inici del procés de licitació.
  5. Aprovació, si s’escau, Pla desplegament de la xarxa de la fibra òptica.
  6. Aprovació, si s’escau, Conveni interadministratiu amb el CCBP en matèria de joventut.
  7. Aprovació, si s’escau, Conveni interadministratiu amb el CCBP en matèria de serveis socials i annexos per a l’exercici 2018.
  8. Aprovació, si s’escau, Conveni de col·laboració pel desenvolupament del programa “Pla d’acció per la millora i la dinamització dels polígons d’activitat econòmica al Baix Penedès”, en el marc de la convocatòria del programa de suport i acompanyament a la planificació estratègica 2017 que promou el servei d’ocupació de Catalunya.
  9. Aprovació, si s’escau, Conveni de col·laboració interadministrativa amb el CCBP per a l’execució del programa de treball i formació convocatòria 2017.
  10. Aprovació, si s’escau, model carnet biblioteca.
  11. Aprovació, si s’escau, bonificació IBI família nombrosa exercici 2018.
    • Moció per instar a la Generalitat de Catalunya a aprovar de nou les lleis suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional (DL).
    • Moció per la denominació de ‘Plaça 1 d’octubre’ a l’espai del costat de la Casa de Cultura de Llorenç (DL).
    • Moció per a la realització d’un cens d’habitatges buits a Llorenç (DL).
  12. Precs i preguntes.

LOGO DECIDEIX LLORENÇ

DL presentem una moció per a la realització d’un Cens d’Habitatges Buits a Llorenç

Moció Cens Habitatges Buits

En el proper Ple Ordinari del dimarts 23 de gener, DL presentarem una moció que proposa realitzar un Cens d’Habitatges Buits de Llorenç del Penedès.

Com portem dient des de l’inici de legislatura, a Llorenç, com a la majoria de pobles de la comarca, no existeix oferta de lloguer social d’habitatges. Aquest fet és encara més preocupant al Baix Penedès, on encapçalem el vergonyós rànquing de la comarca amb més desocupació de Catalunya. Algunes famílies han hagut d’abandonar el municipi després de ser desnonades o directament perquè no es podien permetre el cost del lloguer. Passa quelcom semblant amb el jovent del poble, per tots és sabut que la majoria es veu obligat a marxar cercant ofertes més assequibles a altres pobles, a no ser que la família disposi d’algun altre habitatge en condicions.

En conseqüència DL creiem que afrontar el tema de la sobirania residencial hauria de ser prioritari per a qualsevol Ajuntament. Sabem que l’estat espanyol ofereix molts pocs recursos a l’administració local, però aquesta ha de fer tot el que estigui a les seves mans per ampliar el parc d’habitatge assequible en el seu municipi. Per tant, i abans d’obrir un debat on cada partit proposi com hem de procedir en matèria d’habitatge, cal saber, de forma clara i detallada, en quina situació actual ens trobem.

La Generalitat ja va presentar un llistat amb els habitatges desocupats propietat de bancs, filials, i fons d’inversió i els va inscriure al registre de pisos buits i ocupats sense títol habilitant. Proposem complementar aquesta informació amb un estudi minuciós que ens permeti elaborar un mapa de Llorenç per saber exactament de quants habitatges disposem, quants estan desocupats i qui són els propietaris.

Per això demanem:

  • Realitzar un cens d’habitatges buits que permeti definir els objectius i les actuacions que s’han de dur a terme des del govern local en matèria d’habitatge.
  • En cas de requerir el servei tècnic d’alguna empresa, premiar la contractació d’aquelles que estiguin constituïdes com a cooperativa.
  • Un cop realitzat, donar a conèixer el cens d’habitatges buits a la ciutadania de forma clara i entenedora.

El Ple al Carrer núm. 11

logo-el-ple-al-carrer

Ple Ordinari 04/04/17

Arxiu: 11 El Ple al carrer 04-04-17

► La incorporació de romanent de la liquidació del pressupost del 2016 serà de 450.000€ per a la zona esportiva i de 278.000€ per a l’Ajuntament nou.

► Segona modificació de crèdit del pressupost 2017 per una despesa fruit de rebre un a subvenció de la Diputació i un pla d’ocupació per a un treballador més a la brigada municipal.

► L’equip de govern preveu destinar els 420.000€ de la subvenció de la Diputació de Tarragona pel Pla d’Acció Municipal (PAM) a les obres al carrer d’accés a l’actual Ajuntament. Des de DL defensem que després de dues grans obres (Ajuntament nou i gespa artificial camp de futbol) cal un estudi dels equipaments actuals. Disposar d’edificis rehabilitats ajudaria a satisfer les necessitats d’algunes de les entitats del poble.

► S’aprova per unanimitat la moció presentada pel PDeCAT per l’atorgament de la Creu de Sant Jordi a “La Cumprativa”.

► S’aprova les mocions del PDeCAT d’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum i en contra de la judicialització de la política de l’Estat espanyol amb tots els vots a favor menys les abstencions del PSC. Des DL destaquem que mocions similars presentades pel nostre grup van ser rebutjades per l’equip de govern.

► S’aproven les mocions presentades pel PSC sobre les clàusules sòl, sobre la pobresa energètica i pel dia internacional de la dona amb l’abstenció d’un regidor del PDeCAT.

► S’anul·la la moció presentada per DL pel seguiment i control del compliment de les mocions aprovades. El PDeCAT al·lega diposar de poc temps i que suposa massa feina.

► S’aprova la moció presentada per DL per la retirada dels símbols franquistes a Llorenç, concretament la placa de “La Calle Capitán Cortés”, amb l’abstenció de dos regidors del PDeCAT.

► S’anul·la la moció presentada per DL pel projecte sanitari. PDeCAT al·lega que no és la seva competència i que tenen altra feina que aconsellar els professionals de la salut pública.

► DL retirem la moció per l’accés universal a la cultura, a l’esport i a l’educació perquè l’equip de govern explica que s’està treballant amb una proposta similar. Com a grup, ens comprometem a fer-ne un seguiment.

► DL proposa que enguany les barres de la Festa Major retornin a les entitats. L’equip de govern respon que no pot ser i que es farà un concurs entre empreses.

► L’equip de govern explica que s’intentarà obrir l’Ajuntament nou abans de la Festa Major.

Informació detallada dels arguments i de les votacions de les forces polítiques del consistori llorencenc.

Trobaràs el Ple al Carrer al bloc de Decideix Llorenç i a les bústies de totes les cases de Llorenç.

Apropem els plens a la ciutadania,

obrim portes i finestres de l’Ajuntament de Llorenç,

avancem cap a la sobirania popular!

Portal Nou entrevista als regidors de Decideix Llorenç

Compartim l’entrevista que la revista local el Portal Nou va fer als nostres representants a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès:

 

Després de l’entrevista amb el nostre alcalde, Jordi Marlès, volem formular les mateixes preguntes als representats de l’oposició de l’Ajuntament de Llorenç perquè ens donin la seva opinió. Parlem amb Decideix Llorenç, Esquerra Republicana de Catalunya i Partit dels Socialistes de Catalunya.

Des d’una perspectiva personal, ens podeu dir què us va impulsar a presentar-vos com a caps de llista per Llorenç?

Doncs segurament els mateixos motius que han impulsat a molts ciutadans d’arreu a sumar-se a projectes polítics d’esquerres amb voluntat transformadora i com a motor del canvi social. En participar activament en moviments d’activisme cultural, social, ecologista i de solidaritat internacional un se n’adona que l’única forma real de poder influir realment en el canvi és entrant a formar part de les institucions públiques, prenent el compromís de no deixar-se absorbir i seduir per les dinàmiques enquistades de les polítiques conservadores. Amb tot, som conscients que el despatx de qui realment mou els fils del poder queda molt lluny dels nostres ajuntaments. Per poder avançar cap a una societat més justa i igualitària cal treballar conjuntament des de dins i des de fora de l’Ajuntament.

Després d’un any a l’oposició, us sembla gaire diferent aquesta experiència a com us l’havíeu imaginat? Quantes hores hi dediqueu?

És difícil dir quantes hores exactes dediquem a Decideix Llorenç. Al grup som una desena de persones treballant activament, tant en accions a dins com a fora de l’ajuntament. Ens reunim unes tres vegades al mes per debatre, proposar, arribar a consensos i, a partir d’aquí, repartir les tasques entre tots.

Quan vam començar pensàvem que la relació amb l’equip de govern seria d’una altra manera. Sabíem que teníem opinions molt diferents i que hi hauria discrepàncies, però imaginàvem que les propostes, tant d’una part com de l’altra, se sotmetrien a debat i fins i tot, podríem arribar al consens en alguns aspectes. No ha estat així, qualsevol dels projectes presentats per Decideix Llorenç ha obtingut un no per resposta, sovint amb poca o cap justificació. De les 15 mocions que hem presentat, l’equip de govern ha votat en contra d’11, parcialment a favor de 3 i 1 a favor.

A l’inici de la legislatura ens van proposar realitzar reunions puntuals per explicar-nos alguns dels projectes de l’equip de govern, però a l’hora de la veritat, això s’ha limitat a un parell de reunions per exposar un projecte de jardineria.

Com us organitzeu?

La proposta municipalista de Decideix Llorenç defuig el sistema jerarquitzat dels partits tradicionals. Defensem un sistema basat en la democràcia directa i participativa, i entenem que l’organització del grup ha de ser el reflex d’aquesta imatge: no pot ser piramidal, sinó horitzontal. Per això ens organitzem de forma totalment assembleària.Organització de Decideix Llorenç Això vol dir que les decisions no les prenen els regidors en solitari, sinó que decidim entre tots. El grup de treball és l’assemblea permanent, i està formada per deu membres, tot i que oberta a qui vulgui entrar-hi. El grup de suport és l’assemblea local, format per una trentena de persones, que col·laboren en la definició de les línies de treball. Finalment, un cop l’any convoquem l’assemblea oberta, l’espai de debat on qualsevol ciutadà pot aportar la seva opinió i on el grup exposem la feina feta durant l’any.

Feu una valoració (breu) dels projectes i pressupostos d’aquesta legislatura.

Com hem dit abans, defensem la democràcia directa, i per això pensem que qualsevol gran projecte que afecti el municipi s’ha de decidir entre tota la ciutadania. Ens vam presentar a les eleccions amb dues grans propostes: un projecte educatiu de poble, per construir entre tots l’educació del futur que volem pel nostre municipi, i un pla de participació ciutadana que actualitzi el model democràtic a través de l’apoderament de la ciutadania. Ambdós projectes van ser denegats per l’equip de govern.

El projecte de construcció de l’Ajuntament nou ja estava decidit per l’anterior consistori. Com a grup, mai se’ns ha consultat l’opinió en cap moment. Entenem que s’havia de buscar una alternativa a l’edifici actual, ja que no té l’accessibilitat adaptada i disposa d’un espai molt reduït, però un edifici d’aquestes característiques pertany i representa els ciutadans i a les entitats, i aquests han de poder tenir veu des que es planteja la idea per primera vegada, fins que s’acaba construint.

Pel que fa al projecte d’instal·lació de gespa artificial al camp de futbol, creiem que el CF Llorenç, com qualsevol de les altres entitats del poble, té tot el dret de presentar a l’ajuntament les seves necessitats i demanar una actuació concreta. És responsabilitat de l’equip de govern conèixer les necessitats del poble i establir prioritats. En aquest cas, entenem que s’hauria d’haver sotmès a consulta popular tenint en compte que estem parlant d’una inversió de quasi una quarta part del pressupost municipal anual. Aquesta despesa hipoteca el poble i limita la possibilitat de realitzar inversions que considerem absolutament prioritàries, com la creació d’habitatge social, actualment inexistent.

Els pressupostos municipals d’enguany els vam rebre dos dies abans de ser aprovats per ple i en cap moment van ser debatuts i molt menys consensuats. El nostre grup defensa la realització de pressupostos participatius.

En la presa de possessió de l’alcalde, les seves paraules van ser. “Escoltarem les propostes que ens facin arribar les altres forces polítiques que el conformen, a fi de treballar plegats en els punts en comú, i apropar distàncies en aquells que ens separen.” Quina relació es manté entre l’equip de govern i l’oposició?

Com ja hem explicat, la relació entre l’equip de govern i l’oposició no és la que esperàvem. Falta diàleg i voluntat d’avinentesa. Podrien sorgir molts projectes potents i interessants fruit del consens, però a dia d’avui no hi ha voluntat de fer partícip de les decisions a l’oposició.

Feu una valoració sobre la creació de la taula de cultura.

A priori ens va semblar una excel·lent idea. Nosaltres també dúiem una proposta semblant al programa, però oberta a totes les entitats, culturals o no. Creiem que cap entitat ha de quedar-ne exclosa, les decisions que s’hi prenguin han de ser vinculants (sempre dins de les possibilitats de l’Ajuntament), ha de tenir un reglament propi fruit del consens de les entitats i s’ha de garantir una presa de decisions democràtica.

Pel que hem anat sabent, i després de les demandes de les mateixes entitats membres, sembla que s’estan realitzant canvis en aquest sentit. Per aquest motiu no podem fer-ne una valoració final.

Feu una valoració del suport que es dóna a les entitats des de l’Ajuntament.

El tret distintiu més important que tenim al poble és el teixit associatiu. Sempre ha estat un motor d’activitats autogestionades, d’acollida i integració de nouvinguts i d’aprenentatges col·lectius i intergeneracionals.

El suport que ofereix l’Ajuntament és en forma de subvenció econòmica, de préstec de llorec-decideix-9144material municipal i de sessions d’espais per a realitzar activitats, a part de la ja mencionada taula cultural.

Des de DLL intentem mantenir contacte constant amb les entitats i apostem perquè s’ampliï la seva capacitat d’autogestió i es creï un model transversal en xarxa per tal de fomentar la participació de tota la ciutadania. Creiem que les associacions han de tenir un paper protagonista en la presa de decisions públiques, cal anar molt més enllà de l’organització de la Festa Major. Una proposta concreta en la que estem treballant és demanar la creació de places becades per l’Ajuntament, amb coordinació amb els serveis socials, en algunes de les activitats organitzades per les associacions culturals o esportives.

Els canals de comunicació de l’Ajuntament us semblen adequats?

L’evolució de la tecnologia permet la millora constant de la comunicació i de la transparència de la gestió municipal. Celebrem que actualment, per exigències legals, el web municipal s’estigui posant al dia en matèria de transparència. Creiem que cal una actualització de les gestions burocràtiques, com ara la possibilitat de realitzar instàncies en línia, concertar una cita amb l’alcalde o algun regidor o formular preguntes o peticions d’un material concret.

El que més trobem a faltar són canals bidireccionals pel què fa a la informació dels plens municipals. Després de realitzar diverses demandes al respecte, l’equip de govern ha promès estudiar la retransmissió en directe dels plens un cop ens trasllademlogo-el-ple-al-carrer a l’ajuntament nou. Ens agradaria que es fes arribar a la ciutadania un resum de les actes de les sessions plenàries on constessin els principals arguments i votacions de cada grup. Per suplir aquesta mancança des de DLL redactem i distribuïm el Ple al Carrer. També creiem que en els plens caldria facilitar i potenciar les intervencions de la ciutadania i les entitats en format de preguntes o de peticions.

Podríeu fer una radiografia dels temes següents: educació, cultura i esports, serveis i subministraments, medi ambient, polítiques socials i urbanisme?

L’ajuntament compleix amb les competències en matèria d’educació: manteniment de l’edifici de l’escola, gestió de la llar d’infants i realització de formacions a la Casa de Cultura. Com a grup pensem que quan parlem d’educació no ens podem limitar a les competències municipals i cal anar molt més enllà. Ni demanem cap invent, ni que l’escola es converteixi en un banc de proves, només volem que es prengui de referència i s’adapti el que fan als països punters en educació. Un pas endavant, que ja han donat molts municipis catalans, és treballar per teixir un Projecte Educatiu de Poble.

De cultura i esports creiem que ja ho hem explicat en anteriors preguntes.

En temes de jardineria municipal l’objectiu principal de l’equip de govern és mantenir 20130810_112507Llorenç net i endreçat. Van votar a favor de mantenir la utilització del producte fitosanitari glifosat, considerat com a probable cancerigen per l’OMS. Des de DLL apostem per alternatives ecològiques que no siguin agressives pel medi i la salut humana.

Actualment la gestió de l’aigua és municipal amb consum d’aigua provinent del transvasament de l’Ebre. Creiem que cal un estudi rigorós per concloure alternatives de consum i d’estalvi, com ara canvis en la tarificació de l’aigua o vetllar per mantenir l’aqüífer en condicions òptimes pel consum.

Com ha passat a tot el món, a Llorenç també ha augmentat substancialment el consum energètic, quasi sempre provinent de fonts d’origen fòssil com ara l’energia nuclear o el petroli. Considerem que cal aplicar mesures d’estalvi i fer un pas endavant per l’ús d’energies renovables.

Actualment el sistema de recollida selectiva de residus és a través de contenidors. Les dades i estadístiques han anat empitjorant aquests últims anys. Per l’estalvi econòmic i pel bé del medi cal apostar per un model alternatiu més eficient com per exemple el sistema de recollida porta a porta.

Les polítiques socials estan gestionades des del Consell Comarcal i també s’hi dedica alguna partida del pressupost municipal, la qual creiem que s’hauria d’augmentar. Ens agradaria que s’incidís més en el treball amb els joves a través de les entitats, tal i com hem mencionat anteriorment.

Des de l’inici de la legislatura s’han dut a terme desnonaments que han provocat que famílies hagin de buscar habitatge al Vendrell perquè a Llorenç no disposem d’ofertes de lloguer social o d’habitatges per a casos d’emergència. Una dada a tenir en compte és que la mitjana espanyola, de les pitjors de la UE, és de 3 habitatges socials per cada 1.000 habitants. Per tant, creiem que és prioritari dotar-nos d’un parc d’habitatges de lloguer social.

Agraïm a tots ells i elles la seva disponibilitat i la contribució a contrastar la informació per a poder formar-nos la nostra pròpia opinió.

El Ple al Carrer núm. 8

logo-el-ple-al-carrer

Ple Extraordinari 12/08/16

Ple Ordinari 03/10/16

► S’aprova l’adjudicació definitiva de les obres de la gespa artificial del camp de futbol

► S’aprova l’increment d’un 3,5% de l’Impost sobre béns immobles i l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica. S’incrementen també altres taxes i preus públics.

► S’anul·la la proposta d’aprovar un mecanisme de pressupostos participatius.

► Precs i preguntes: Entitats, Actes violència Festa Major, Llar d’Infants El Nieró, Habitatge, Ajuntament nou, etc.

Informació detallada dels arguments i de les votacions de les forces polítiques del consistori llorencenc.

Trobaràs el Ple al Carrer al bloc de Decideix Llorenç i a les bústies de totes les cases de Llorenç.

Apropem els plens a la ciutadania,

obrim portes i finestres de l’Ajuntament de Llorenç,

avancem cap a la sobirania popular!

Arxiu: 08 El Ple al Carrer 03-10-16

El primer pas en l’habitatge social: l’equip de govern informa que l’edifici actual de l’Ajuntament es convertirà en dos habitatges socials

ajuntament

Des de DL volem felicitar l’equip de govern per la decisió d’adaptar una part de l’actual Ajuntament a la funció de dos habitatges socials un cop aquest s’hagi traslladat al nou edifici construït a la Rambla Marinada. En el ple ordinari del 27 de juny l’equip de govern ja havia avançat la possibilitat de donar aquest nou ús a l’edifici i en l’últim número de la revista municipal iLlorenç ho han acabat de confirmar: ‘La intenció és fer-hi dos habitatges que es destinaran a donar acollida a persones de la comarca amb necessitat’ ‘el Consell Comarcal en portarà la gestió’. Com a grup ens n’alegrem enormement ja que afrontar les mancances habitacionals que té Llorenç és una de les nostres prioritats polítiques i, per tant, creiem que aquesta important notícia es mereix molta més difusió i ressò.

Actualment l’oferta d’habitatge social és totalment inexistent al nostre municipi. S’han produït casos de desnonaments de famílies llorencenques que es veuen obligades a traslladar el seu domicili al Vendrell, municipi on sí que es disposa d’aquest tipus d’oferta residencial. Sabem que l’equip de govern s’ha posat en contacte amb bancs i veïns del poble per intentar trobar alternatives a aquesta situació. Però la realitat, a dia d’avui, és que un poble pràcticament sanejat econòmicament com és el nostre trasllada la responsabilitat d’acollida de famílies desnonades al Vendrell, un dels municipis més castigats per la crisi i la mala gestió municipal. Hem conegut el cas d’una família desnonada de Llorenç que ha pogut trobar un habitatge més proper al Priorat de Banyeres a través de l’ocupació d’un pis buit propietat d’un banc gràcies a les gestions i l’inestimable ajuda de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca). Segons aquesta plataforma, a Llorenç hi ha un mínim de 20 casos de famílies amb possibilitat de patir un desnonament, i varis pisos del poble ja es troben ocupats.

A part dels casos de desnonaments, per tots és coneguda la dificultat del jovent llorencenc per trobar casa o pis al seu propi poble. La impossibilitat econòmica d’afrontar la rehabilitació d’un habitatge propietat de la família o els prohibitius preus de lloguer que s’oferten (dels més alts de la comarca) provoquen que molts hagin de buscar alternatives a altres municipis. Un motiu més per afrontar aquesta realitat.

A Catalunya hi ha aproximadament uns 450.000 pisos buits. D’aquests, 120.000 es troben en mans de la banca rescatada amb fons públics. En lloc de cedir el seu ús a les administracions locals o d’oferir un lloguer a un preu acceptable, els bancs prefereixen tenir-los tancats per seguir especulant tot esperant l’arribada de condicions que els siguin més favorables. La mitjana espanyola d’oferta d’habitatge social és de 3 habitatges per cada 1.000 habitants. A la Unió Europea la mitjana puja a 39 habitatges socials per cada 1.000 habitants. Actualment a Llorenç som 2.306 habitants i per tant hi hauria d’haver 7 habitatges socials per igualar a la, ja de per si baixa, mitjana espanyola. És responsabilitat de tots revertir aquesta situació, tant de la ciutadania exercint un clam popular i solidari al carrer exigint el dret a l’habitatge, com del treball compromès i conscienciat de polítics i administració local.

Esperem doncs que aquest canvi d’ús de l’Ajuntament actual sigui la primera pedra d’un projecte de dotació d’un parc públic d’habitatges socials que ens dugui a cobrir les necessitats reals de la nostra ciutadania.