L’assemblea de Decideix Llorenç – CUP es va crear el 2015 amb l’objectiu d’entrar a l’Ajuntament des d’una voluntat democràtica i transformadora. En realitat, però, els nostres inicis es remunten molt abans. Les persones que n’hem format part, temporalment o permanent, sempre havíem estat presents en els espais ecologistes, feministes, independentistes o anticapitalistes del poble i de la comarca. Hi hem seguit sent i hi seguirem sent, al si de les mobilitzacions, cadascú des de la lluita que li obri un somriure més gran a la revolta, perquè la unitat popular consisteix en una teranyina de somnis que no es poden complir plenament si no es compleixen tots els altres. Els 8 anys que, a més a més, hem tingut 3 regidors a l’oposició del consistori municipal, ens han permès opinar allà on l’opinió molestava, aixecar catifes allà on l’opacitat alienava la població, proposar canvis allà on la sensibilitat cap a les crisis socials emergents és una paret en blanc que hem fet trontollar. Ens hem trobat amb la gent de Llorenç que també volia canviar les coses, i hem contribuït a evidenciar, en un poble que podia semblar tradicional i conservador, que després de l’ofensiva feixista, l’onada feminista, la pandèmia i els embats a l’entorn rural, el prefix –anti ja no s’ha d’assenyalar, sinó reivindicar. Perquè radical vol dir anar a l’arrel de les coses, i si ens dol un feminicidi, el suïcidi d’un desnonat, el naufragi d’una patera o la mala gestió d’una pandèmia que arrasa amb la vida, els prefixos més malsonants de la Terra són benvinguts.
Tot i que seguirem sent una assemblea de la CUP al servei dels moviments socials de la comarca i dels debats nacionals per a les decisions horitzontals de l’organització, aquest 2023 no ens presentarem a les eleccions, a Llorenç, tal com s’ha decidit a partir de diverses assemblees permanents i obertes. Tot i així seguirem fent seguiment de la política municipal institucional i fent política local fora la institució. En aquests moments el nostre projecte municipalista no reuneix les condicions necessàries per mantenir la dinàmica que el caracteritza: relleu institucional per a la no professionalització de la política, i relleu de lideratges per a un assemblearisme actiu. I això no és la fi de res. És la coherència d’un espai que només està format de persones, de mans i braços que s’arremanguen amb l’única voluntat de viure en un poble que estigui a l’alçada del moment crític que viu la humanitat. És la coherència de no preocupar-se per no tenir a qui donar un simple vot, sinó de preocupar-se per què podem fer conjuntament, els propers anys, per pressionar el poder fins a fer-lo nostre. Com aquella matinada d’octubre que ens vam aplegar als Jardinets, o aquell dia assolellat en què els camins de L’Hostal eren rius de gent. No som nosaltres qui vam reivindicar-nos al Parlament, l’altre dia, va ser No a la Mat Llorenç; no som nosaltres qui vam parlar d’ovaris a l’església, ho vam fer amb l’Atzavara; i no som nosaltres qui vam mobilitzar-nos quan tocava fer-ho, ho vam fer amb vosaltres, gent veïna. El nostre pas per l’Ajuntament ha estat un impuls més per al que vindrà, i ningú diu que no hi tornem, potser, amb una altra forma, amb unes altres veus, i el mateix esperit revolucionari. I el que vindrà no s’ho ha d’inventar ningú, perquè ja hi ha molta feina, moltes agressions al territori per combatre (avalades per partits com ERC, Junts o PSC a la Generalitat, no ho oblidem, cada un en el seu moment), moltes injustícies per repensar les estructures del sistema, i molta gent organitzada, aquí al poble, a la qual només cal sumar-s’hi.
Volem acabar el comunicat donant protagonisme a les persones incòmodes amb aquesta dinàmica municipal que menysté la participació ciutadana, que manté l’opacitat davant els atacs al medi ambient i que es tanca en banda a les propostes innovadores per fer front a les ofensives del capitalisme. Sou totes les persones que us heu apropat a donar un cop de mà, que per un temps curt heu format part d’aquest espai de contrapoder, que heu accedit a col·laborar amb les vostres eines quan us ho hem demanat. Us donem les gràcies més sinceres, el món us ho agraeix. Tots els gestos sumen en l’estratègia de la unitat popular. Ningú és imprescindible, i alhora ho és tota la gent. I demà potser seran unes altres, les qui parlen en primera persona des de l’assemblea permanent, escrivint aquest comunicat. La feina feta per amor a l’art no és en va i ens tornarem a trobar, siguem qui siguem, als carrers i places, colze a colze, sense ni un pas enrere, per a tots els pams de terra.
decideixllorenc.wordpress.com 