Vídeo i imatges de la xerrada de l’Eva Rigau sobre el Projecte Educatiu de Poble

 

Els municipis del segle XXI es troben amb situacions i reptes socials difícils de resoldre individualment i, sobretot, utilitzant les formes de poder arcaiques del segle xx.

Uns grans objectius que mitjançant el consens i la participació ciutadana aporten una manera d’entendre el poble, la convivència entre els seus habitants, una millora de la seva autoestima i poder albirar un futur millor com a comunitat:

  • Contribuir a incrementar l’èxit acadèmic.
  • Contribuir a millorar les condicions d’escolarització.
  • Potenciar la participació en activitats i espais de convivència de l’entorn escolar.
  • Millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana com a llengua compartida i de cohesió, en un marc de respecte i valoració de la diversitat lingüística.
  • Potenciar l’educació en valors i el compromís cívic.
  • Potenciar l’educació en el lleure.
  • Potenciar el treball i l’aprenentatge en xarxa de tots els agents educatius que operen en el territori:
    • Enfortir els vincles entre les famílies i el centre educatiu.
    • Enfortir la xarxa entre centres educatius.
    • Enfortir la relació entre els centres educatius i l’entorn.

L’Eva Rigau, regidora de cultura de l’Ajuntament de Salt, ens exposa de quina manera, utilitzant un pla educatiu de ciutat, han fet front a aquests reptes buscant sortides on tothom és important i on tothom hi té alguna cosa a dir i en la qual participar.

 

DL presentem una moció per a la creació d’un Pla d’Equipaments Local

imatge moció pla equipaments

Durant la primera meitat de legislatura, la planificació i gestió dels equipaments del municipi han estat la part més important del capítol de despeses i del conjunt de les polítiques municipals. En poc més de dos anys s’han dut a terme dues obres que representen una gran inversió (el nou Ajuntament i la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol), i encara se’n preveu una altra, l’entrada al poble per l’antic Nieró.

Cal tenir present que els equipaments són un bé col·lectiu al servei de les necessitats i desenvolupament de la ciutadania en tots els seus àmbits. La política d’equipaments hauria de ser el més compartida possible per la ciutadania i les entitats del poble, els tècnics i les formacions polítiques del consistori, per tal que els criteris generals que la guiïn no estiguin supeditats als canvis de govern que s’esdevinguin.

Per altra banda, davant la crisi del sistema democràtic on vivim i la desafecció generalitzada vers la política clàssica i els seus representants, cal apostar per un major protagonisme de la ciutadania en la presa de decisions, especialment en l’àmbit més proper: el municipal. En el context de crisi en què estem immersos, també s’evidencia la necessitat d’optimitzar els recursos ja existents, que en el cas dels equipaments, podria passar per incorporar a la xarxa d’equipaments aquells espais que poden oferir altres usos col·lectius (patis de les escoles en horaris no escolars), aquells que estan abandonats o en desús (solars, naus, magatzems, edificis per rehabilitar …), i inclús altres fórmules innovadores en la cogestió d’espais per a ús públic (masoveria urbana, per posar un exemple).

Cal trobar, per tant, una fórmula que garanteixi que la política d’equipaments respon a criteris i voluntats compartides pel conjunt de la ciutadania, tècnics i formacions polítiques i mantingui una coherència i equilibri al llarg del temps, amb projectes estables, i amb independència dels canvis que hi puguin haver en el consistori.

Per tots aquets motius DL demanem convocar una comissió de treball, d’avaluació i seguiment, amb representants dels partits polítics, tècnics, entitats i persones interessades per a definir les bases d’un procés participatiu que acompanyi la redacció del Pla Local d’Equipaments. Finalment convocar una consulta popular vinculant en la qual els veïns i veïnes ratificaran la proposta final de Pla d’Equipaments sortint de la comissió.

Moció Pla Equipaments Local

Decideix Llorenç al “Coses a dir” de Domenys Ràdio per parlar del Projecte Educatiu de Poble

domenys

Us deixem l’enllaç de l’entrevista que la Laia Batlle de Domenys Ràdio va fer al Xavi Inglès per parlar del Projecte Educatiu de Poble, com a mestre i membre del grup de Decideix Llorenç.

http://www.ivoox.com/coses-a-dir-xavier-ingles-audios-mp3_rf_19258472_1.html

“És un projecte educatiu que vol fer partícip a tothom: escola, botigues, empreses, associacions, …”

“Pot ajudar a donar solucions a problemàtiques existents actualment al poble”

“Poden ser projectes de poble o comarcals, compartint experiències i recursos”

 “Per tirar-ho endavant és molt més important la vessant humana que no pas la dels recursos econòmics. Els diners hi ajuden però és vital la consciència de comunitat”

“El poble educa, el carrer educa, necessitem l’ajut de tothom”

“Què fem amb els adolescent desnonats dels instituts, expulsats, que estan al carrer sense res a fer?”

“Estem acostumats al sistema econòmic que tenim on tot és a canvi d’una altra cosa, el futur ens depara que les coses les farem per voluntat i per ajudar-nos mútuament”

“Qui ha d’encapçalar aquest projecte són els representants municipals”

“L’educació és un dels puntals del grup i el projecte la seva eina”

“Tothom hi hauria de poder dir la seva a través d’un procés participatiu”

Per saber-ne més:

Moltes gràcies a la Laia i a Domenys Ràdio!

Xerrada ‘Quin pot ser el paper de l’Ajuntament en matèria d’educació? Projecte Educatiu de Poble’

Cartell xerrada PEP Salt

El proper divendres 9 de juny a les 8 del vespre a la Casa de Cultura vindrà l’Eva Rigau, regidora de Cultura i d’Esports de l’Ajuntament de Salt, per fer una xerrada que porta per nom ‘Quin pot ser el paper de l’Ajuntament en matèria d’educació? Projecte Educatiu de Poble’. Compartirà l’experiència del seu municipi en la promoció de la cohesió social, la cooperació entre escola, administracions i agents educatius del poble i la implicació conjunta i corresponsabilització de tota la ciutadania.

Animem a la ciutadania, a les entitats i molt especialment a tota la comunitat educativa del poble i de l’entorn a participar d’aquest acte.

Què és i per a què serveix un Projecte Educatiu de Poble?

Un Projecte Educatiu de Poble (PEP) és un instrument estratègic i participatiu que tenen al seu abast els governs locals per fer possible i operatiu el concepte de poble educador.

El PEP pretén donar resposta a les necessitats educatives de l’alumnat. L’objectiu és implicar tots els àmbits que intervenen al territori, des dels centres, la inspecció i els serveis educatius, passant per les entitats i associacions del municipi, el comerç, les AMPA i l’Ajuntament, amb la finalitat última de millorar la cohesió social. Les seves accions han de servir per complementar i reforçar l’acció educativa dels centres docents; per això cal la implicació del conjunt d’agents i col·lectius del territori, de tal manera que dinamitzen i potencien actuacions coordinades entre els centres educatius i el seu entorn.

Un projecte liderat pels governs locals que busca el compromís ciutadà amb l’educació. Una educació entesa com un procés permanent d’aprenentatge, al llarg de tota la vida, i que per tant va més enllà de l’escola. Un instrument que ajuda a definir el model de poble que es vol i els valors que el sustenten, a concretar accions i a establir les complicitats necessàries entre administracions i ciutadania per tirar-lo endavant. Els PEP volen mobilitzar la ciutadania a partir de propostes i compromisos permanents, dinàmics i compartits. Els PEP són instruments immillorables en la perspectiva de construir una ciutat per a totes les persones, una ciutat inclusiva.

Moció presentada per DL demanant un Projecte Educatiu de Poble a Llorenç

En aquesta mateixa direcció DL va organitzar una xerrada amb en Carles Parellada que duia per nom ‘Sense somnis no es pot avançar. Posteriorment es va presentar una moció per la construcció d’un PEP a Llorenç del Penedès. Aquesta va ser rebutjada amb els únics vots contraris de l’equip de govern del PDeCAT (en aquells moments CDC) al·legant que no perdrien cinc minuts en parlar d’educació i que no es tractava d’una competència municipal.

Alguns dels municipis que ja han realitzat un PEP

Alella, Arenys de Munt, Argentona, Badalona, Balenyà, Barcelona, Begues, Berga, Cabrils, Calaf, Canovelles, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Figaró-Montmany, Les Franqueses, La Garriga, Gavà,  Girona, Gironella, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Igualada, La Llagosta, Manlleu, Manresa, El Masnou, Masquefa, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Pineda, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Sallent, Salt, Sant Pere de Ribes, Sitges, St. Adrià de Besòs, St. Boi de Llobregat, St. Cugat del Vallès, St. Joan Despí, St. Just Desvern, St. Pol de Mar, St. Quirze del Vallès, Sta. Coloma de C., Sta. Coloma de G., Sta. Eulàlia de R., Sta. Margarida de M., Sta. Perpètua de Mogoda, Tarragona, Teia, Terrassa, Torelló, Vic, Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt, etc.

El Ple al Carrer núm. 11

logo-el-ple-al-carrer

Ple Ordinari 04/04/17

Arxiu: 11 El Ple al carrer 04-04-17

► La incorporació de romanent de la liquidació del pressupost del 2016 serà de 450.000€ per a la zona esportiva i de 278.000€ per a l’Ajuntament nou.

► Segona modificació de crèdit del pressupost 2017 per una despesa fruit de rebre un a subvenció de la Diputació i un pla d’ocupació per a un treballador més a la brigada municipal.

► L’equip de govern preveu destinar els 420.000€ de la subvenció de la Diputació de Tarragona pel Pla d’Acció Municipal (PAM) a les obres al carrer d’accés a l’actual Ajuntament. Des de DL defensem que després de dues grans obres (Ajuntament nou i gespa artificial camp de futbol) cal un estudi dels equipaments actuals. Disposar d’edificis rehabilitats ajudaria a satisfer les necessitats d’algunes de les entitats del poble.

► S’aprova per unanimitat la moció presentada pel PDeCAT per l’atorgament de la Creu de Sant Jordi a “La Cumprativa”.

► S’aprova les mocions del PDeCAT d’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum i en contra de la judicialització de la política de l’Estat espanyol amb tots els vots a favor menys les abstencions del PSC. Des DL destaquem que mocions similars presentades pel nostre grup van ser rebutjades per l’equip de govern.

► S’aproven les mocions presentades pel PSC sobre les clàusules sòl, sobre la pobresa energètica i pel dia internacional de la dona amb l’abstenció d’un regidor del PDeCAT.

► S’anul·la la moció presentada per DL pel seguiment i control del compliment de les mocions aprovades. El PDeCAT al·lega diposar de poc temps i que suposa massa feina.

► S’aprova la moció presentada per DL per la retirada dels símbols franquistes a Llorenç, concretament la placa de “La Calle Capitán Cortés”, amb l’abstenció de dos regidors del PDeCAT.

► S’anul·la la moció presentada per DL pel projecte sanitari. PDeCAT al·lega que no és la seva competència i que tenen altra feina que aconsellar els professionals de la salut pública.

► DL retirem la moció per l’accés universal a la cultura, a l’esport i a l’educació perquè l’equip de govern explica que s’està treballant amb una proposta similar. Com a grup, ens comprometem a fer-ne un seguiment.

► DL proposa que enguany les barres de la Festa Major retornin a les entitats. L’equip de govern respon que no pot ser i que es farà un concurs entre empreses.

► L’equip de govern explica que s’intentarà obrir l’Ajuntament nou abans de la Festa Major.

Informació detallada dels arguments i de les votacions de les forces polítiques del consistori llorencenc.

Trobaràs el Ple al Carrer al bloc de Decideix Llorenç i a les bústies de totes les cases de Llorenç.

Apropem els plens a la ciutadania,

obrim portes i finestres de l’Ajuntament de Llorenç,

avancem cap a la sobirania popular!

Decideix Llorenç presentem una moció per la igualtat d’accés a la cultura, l’educació i l’esport

cultura, educació, esport

Decideix Llorenç presentem una moció per la igualtat d’accés a la cultura, l’educació i l’esport. Proposem crear unes bases d’ajudes municipals que permetin bonificar la participació en entitats esportives, culturals i d’educació no formal, dels infants i joves de famílies socialment vulnerables.

Aquesta proposta no tan sols va lligada al projecte educatiu de poble que havíem dissenyat, sinó també a la idea que qualsevol fenomen social que impliqui violència juvenil, s’ha de combatre amb mesures educatives i preventives que ataquin l’arrel del problema.

Des de la institució es pot aportar un gra de sorra i facilitar l’accés de tots els infants i joves a les activitats culturals, educatives i esportives que hi ha al municipi, i així fomentar la participació, l’intercanvi cultural i l’aprenentatge de valors. En definitiva, fomentar la convivència, i a llarg termini, la plena igualtat.

#educació #cultura #esport

CONVIVÈNCIA I ÚS SOCIAL DE L’ESPAI PÚBLIC. Una aposta per l’educació, la participació ciutadana i la resolució mediada dels conflictes

dl-propostes-convivencia

En el següent text Decideix Llorenç pretén oferir una alternativa d’actuació a les proposta recollides a l’esborrany de l’ordenança de civisme i convivència presentada per l’equip de govern. Es tracta d’un recull de propostes constructives i contrastades que es basen, en la seva major part, en el projecte presentat per una plataforma ciutadana de Cerdanyola del Vallès que reclamava la retirada de l’ordenança de civisme aprovada a la seva ciutat. Dividim els arguments en els següents apartats:

Definició  / Mediació  / Participació  / Justícia social

__________________________________________________________________________

01. DEFINICIÓ PROGRESSIVA DE CONVIVÈNCIA I DE L’ÚS SOCIAL DE L’ESPAI PÚBLIC.

Des del grup de Decideix Llorenç pensem que abans d’iniciar el procés de redactat d’una ordenança de civisme, que pretén regular la vida col·lectiva, i que es basa en obligacions, limitacions, prohibicions i sancions, cal acordar una definició progressiva de convivència i de l’ús social de l’espai públic, basada en el respecte a les minories, les entitats i els moviments socials. Aquesta ha de garantir el progrés social, la nostra evolució com societat, i ha de passar per una visió oberta i participativa de la seva gent, que garanteixi l’establiment d’aliances. Només un acord col·lectiu atorgarà la legitimitat que permeti abordar els possibles problemes que es plantegin.

Entenem que la utilització de l’espai urbà ha de tendir a l’autoregulació per part de la pròpia societat, de les persones que el construïm i que hi vivim quotidianament. Defensem que el paper de les institucions hauria de ser el de facilitar aquest camí. La preocupació no hauria de ser sancionar i desplaçar el conflicte, sinó resoldre’l. Creiem que això no es pot fer amb una ordenança d’aquest tipus, sinó que passa necessàriament per atendre els problemes socials, mirant més enllà les obligacions competencials ja assumides per l’Ajuntament i el Consell Comarcal. Passa per la col·laboració entre les persones, per la relació, com a estratègies que hauran de permetre diferenciar el que és conflicte social del que és un comportament insolidari o incívic. No podem caure en la confusió, no es pot barrejar pobresa i supervivència amb incivisme o il·legalitat. L’excés de regulació que es proposa, afegint situacions incíviques inexistents a Llorenç, pot confondre la gent i provocar una falsa sensació generalitzada d’inseguretat.

Un factor indispensable a valorar, molt abans de plantejar-se el redactat d’una ordenança com aquesta, és qui seria l’equip encarregat d’aplicar les sancionar a peu de carrer. A Llorenç no disposem de policia local, i a no ser que l’equip de govern tingui pensat dotar-nos d’aquet servei (s’acaba d’aprovar el pressupost per l’exercici 2017 i no apareix cap partida al respecte) no disposaríem de cap professional competent en matèria sancionadora, i en conseqüència, aquesta ordenança no es podria aplicar. Desconeixem la capacitat legal sancionadora de la figura de l’agutzil, però coneixem casos d’altres pobles que han intentat treballar en aquesta direcció i que no ha funcionat. Fer recaure tot el pes executori de l’ordenança a peu de carrer a una sola persona pot provocar recels entre la població i que ella mateixa se’n cansi i abandoni progressivament la seva tasca.

Creiem que la utilització de l’espai comú no es pot regular a cop de sancions i amb mètodes punitius. Cal apostar per l’educació, la participació i resolució mediada dels conflictes que es puguin produir, en cas contrari, es pot generar allunyament i desafecció de la població.

__________________________________________________________________________

02. POTENCIAR ELS MECANISMES DE MEDIACIÓ COM A INSTRUMENT PER A LA RESOLUCIÓ CIUTADANA DE CONFLICTES.

És inevitable que fruit de la convivència puguin sorgir conflictes diversos entre la gent, i les administracions han de pensar estratègies per col·laborar en la resolució positiva d’aquests conflictes. Davant d’aquestes situacions les administracions poden decidir intervenir o no. Però si es decideix intervenir, existeixen moltes maneres de fer-ho. Com sabem, molts ajuntaments han optat per intentar resoldre aquets conflictes sancionant econòmicament els ciutadans. Hem pogut observar en altres poblacions que aquesta estratègia no funciona. Creiem que sancionar serveix de ben poc en la majoria dels casos, i que el que cal és anar a l’arrel dels problemes.

És per això que entenem la mediació com una gran aliada per intentar resoldre aquets conflictes de convivència i com a alternativa a la via judicial. El sistema judicial pateix una sobresaturació, i sovint prendre aquesta via fa que els problemes es vegin més greus del que eren inicialment. Si la mediació ja s’està utilitzant amb èxit en àmbits com el familiar, la justícia juvenil, l’escolar, el laboral, per què no en el de la convivència ciutadana?

Perquè la mediació funcioni de debò cal formar el personal i dotar el servei dels recursos necessaris. Aquesta la podria exercir el jutge de pau, prèvia formació específica, o algun treballador expert dels serveis socials. Aquest tècnic responsable hauria de ser aliè al conflicte i hauria d’actuar com a intermediari per ajudar les persones afectades a arribar a acords per ambdues parts. Aquest pren una postura imparcial i només acompanya el procés per tal que els implicats es responsabilitzin a l’hora de portar a la pràctica els canvis acordats.

Creiem que també és plantejable la presència d’agents cívics, o educadors socials especialitzats a peu de carrer, en actes de molta concurrència celebrats a l’exterior, com és el cas de la Festa Major o dels concerts de música amb forta presència juvenil. Prèviament caldria contactar, debatre i concretar el procediment a executar amb les entitats organitzadores afectades i amb el col·lectiu jove del poble.

__________________________________________________________________________

03. PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA EN EL DISSENY D’UN POBLE AL SERVEI DE TOTS I TOTES.

Creiem que no és necessari un text legal destinat a controlar l’ús dels espais del poble; ni tampoc un conjunt de normes que regulin i gestionin la interacció social espontània i esporàdica, regida per un patró desconegut i incontrolable que enriqueix el fet quotidià. Necessitem una ordenança que desitgi i promogui l’ús de l’espai urbà, desenvolupada al voltant de la participació ciutadana, el seu eix estructural, tant en el seu ús com en el seu disseny.

Una poble pensat i dissenyat pels seus propis habitants, barri a barri, és un poble sa. La participació social en la reflexió i projecte dels pobles i ciutats (ja no diem en la seva construcció) és una contribució en l’educació social i democràtica dels seus propis ciutadans. La participació de la ciutadania, amb les seves diferències d’edat, gènere, interessos, necessitats, ocupacions, habilitats, punts de vista, etc. i, per altra banda, del conjunt de tècnics, institucions, organitzacions i moviments socials, és el secret per aconseguir un poble coherent i sostenible. Aquest tipus d’experiències transversals són capaces de crear espais intergeneracionals, on grans i joves es relacionen contínuament; espais segurs, on tothom vetlla per tothom; espais integradors, on no existeix la segregació de col·lectius totalment compatibles (infants, skaters, àvies, etc.); i, en resum, espais plens de vida, on tothom es sent identificat, partícip i digne. Degut a la quantitat d’aspectes positius que sorgeixen quan es posen en pràctica, resulta positiu i alhora imprescindible comptar amb aquests processos de disseny participatiu si desitgem un poble de tothom i per a tothom.

Portar a terme aquest model no és difícil, i menys impossible, només es requereix voluntat política. En aquests processos, per posar un exemple, no és suficient una recollida de dades bàsiques i superficials inicials per poder desenvolupar el projecte de manera autònoma des de l’administració, és indispensable que el procés l’iniciïn i el finalitzin tots els actors conjuntament. I la relació ha de ser mitjançant espais transparents i oberts (consultes, reunions, assemblees, etc.) i totalment directa i bidireccional. Perquè en cas de no ser així, la ciutadania pot arribar a sentir frustració i manipulació. De la mateixa manera, és important garantir la presència de tots els grups poblacionals de les diferents edats i gèneres. Infants i avis, dones i homes, poden tenir diferents visions de l’espai públic, totes diferents, totes vàlides i necessàries.

Resulta evident afirmar que els processos de disseny participatius contenen de manera implícita l’essència del civisme que tots desitgem, l’esperit de convivència que tots hem après, i la coherència que faria desaparèixer desastres urbanístics, econòmics i ambientals que desgraciadament, patim tots.

__________________________________________________________________________

04. JUSTÍCIA SOCIAL COM A EINA DE CONVIVÈNCIA, COHESIÓ I CONSTRUCCIÓ DE VALORS COMUNITARIS I SOLIDARITAT.

En primer lloc, les veïnes i els veïns han de fer un inventari dels actius comunitaris. L’acte d’inventariar els actius crea optimisme, perquè d’aquesta manera es veuen oportunitats per canviar l’entorn i es motiva la participació, la col·laboració i el compromís per l’acció. En funció dels resultats, es podrà tenir una visió més realista dels projectes que es poden començar a emprendre. És essencial començar a treballar ràpidament en alguns projectes, encara que siguin petits, per tal que la ciutadania segueixi motivada i vegi que és possible aconseguir resultats.

En segon lloc, crear un projecte per millorar el poble. Una forma de construir valors col·lectius és participant en la millora del poble. Per això, les veïnes i els veïns han de valorar els problemes que ells consideren prioritaris (per exemple, arreglar un parc infantil, vetllar per la neteja de parcs i jardins, crear una campanya contra la violència, etc.) i, en el seu transcurs, construeixen capital social: desenvolupen amistats i confiança mútua, aprenen a treballar en equip, reforcen les seves institucions i guanyen confiança com a comunitat. L’objectiu principal no és únicament preparar millor la comunitat per a resoldre problemes, sinó per prevenir-los. En els nostres exemples, els veïns i les veïnes prendrien consciència que s’ha de tenir cura del mobiliari urbà per tal que aquest parc infantil duri més, o prendrien consciència que la violència no és el camí per resoldre diferències.

En tercer lloc, és important que les veïnes i els veïns participin en el projecte de millora i, sobretot, que siguin ells i elles els que el condueixin. Les veïnes i els veïns són els que han d’exercir un rol central tant en el plantejament com en la implementació de la solució. S’han de sentir responsables del projecte i de llurs resultats. Les institucions han d’oferir el seu suport de manera que incentivi el desenvolupament de la capacitat dels veïns i veïnes, però mai prendre el control del projecte. És a dir, han de donar suport i bons consells professionals que reforcin el lideratge comunitari en lloc de debilitar-lo. En aquesta construcció comunitària totes les parts es reuneixen a l’entorn d’un projecte i fa que els participants estableixin relacions de respecte mutu.

Una bona xarxa de valors comunitaris i de solidaritat és molt més útil que les grans burocràcies públiques i privades. Els enfocaments en la col·laboració demanen més temps, però pensem que són més sustentables i complets que el sistema que es pretén aprovar.

Defensem que L’Ajuntament ha de fomentar més la relació entre la ciutadania, impulsar projectes socials, culturals, educatius i formes de vida comunitària, és a dir, l’Ajuntament té el deure d’acompanyar, com a servei, la producció de comunitat.

També ha d’oferir la seva aportació (eines i consells professionals) de manera que incentivi el desenvolupament de la capacitat dels veïns per emprendre projectes comunitaris, però mai prendre’n el control.

En el terreny educatiu i cultural, ha de despertar consciències que millorin la democràcia, la ciutadania, la convivència social, la pau, els drets humans, la cultura no sexista,… Així mateix, també hauran d’afegir als seus currículums les temàtiques i problemàtiques pròpies de la situació social i de les singularitats de la ciutat.

Entenem que només així, des de l’educació, la cultura i la participació, podrem crear uns valors cabdals per una nova societat més unida, uns valors que s’adquireixen en família, en el sistema educatiu i en les relacions entre la ciutadania.

__________________________________________________________________________

És per això que considerem important fer una revisió a fons d’aquesta ordenança cívica, aturar la seva aprovació i implantació, per tal de promoure polítiques socials, transformadores, que promoguin la justícia social i evitin crear més desigualtats i fractura social. Cal fer una revisió a fons de totes les polítiques d’atenció a les persones de Llorenç, per dotar-nos d’eines que estiguin al servei de la ciutadania, que facilitin la bona convivència i que evitin l’enfrontament directe amb el ciutadà.