JORNADA sobre EDUCACIÓ | Vídeo i crònica 2a xerrada

El passat diumenge 21 d’octubre vam fer la Jornada sobre Educació a Llorenç del Penedès.

En el segon debat, titulat “El lleure d’infants i joves. Participació, vincles i convivència”, la Laia Espina i la Rosa Espinosa, educadores totes dues, van posar en valor el lleure educatiu com a eina de participació i de transformació.

Davant del nostre context actual, on observem un escàs sentiment de pertinença, poc compromís amb l’entorn o fins i tot incivisme per part d’alguns joves i adolescents, la Laia Espina va apuntar algunes idees que ens poden ajudar a identificar els punts forts i els punts febles que tenim com a poble a l’hora de relacionar-nos amb aquest col·lectiu.

Mirem de resumir-les:

És cert que la manca de participació genera incivisme? És cert que els joves no participen? O potser tenen els seus espais on s’organitzen a la seva manera? Des de la nostra visió d’adults, entenem els joves com un conjunt homogeni on tots tenen les mateixes característiques i les mateixes necessitats sense tenir en compte cada individualitat? Els donem espais on puguin decidir què volen fer i com ho volen fer? Les seves propostes s’acaben duent a terme? El lleure que els oferim és imposat? Hi ha una oferta prou interessant? Està al seu abast econòmicament? Els oferim activitats participatives, on puguin ser-ne agents actius i responsables, que decideixin, on se’ls escolti, on tinguin veu i vot? O només els demanem que en siguin consumidors i prou?

Els joves i els adolescents tenen molt a dir i molt a aportar. Ens hem de fixar més en les seves potencialitats que en les seves problemàtiques. Quins valors tenen, quins coneixements, quines habilitats socials, quin entorn i quins recursos. Cal identificar les seves pràctiques de governança, com s’organitzen a l’institut, a la plaça on es troben cada dia, en les seves activitats. Hem d’anar a trobar-los, conèixer els seus referents, establir complicitats amb altres grups de joves que ens puguin ajudar, escoltar-los i donar-los veu. Hem de saber què necessiten, què volen fer, i oferir instal·lacions municipals on puguin auto-organitzar-se, sense fiscalitzar-los ni institucionalitzar-los.

Com a exemple de lleure educatiu, de participació i d’auto-organització, la Rosa Espinosa ens va explicar la seva experiència dins l’Escoltisme. En el lleure educatiu hi ha una intenció educadora, un projecte pedagògic, una voluntat de transformació. L’educació en el lleure, que bàsicament fan els esplais i els caus, és una eina transformadora i busca generar individus amb pensament crític i  compromesos amb l’entorn. El jove o l’adolescent que participa en un espai d’educació en el lleure se sent part d’un grup, decideix, se sent reconegut, aprèn i transforma l’entorn a través de l’acció. Quan formem part d’un lloc i ens el sentim nostre, el respectem i el defensem, fem que els altres el respectin i el defensin, i treballem per millorar-lo.

En definitiva, el gran valor del lleure educatiu és que acaba creant persones compromeses amb la vida pública, agents actius en l’acció política, individus implicats en la transformació col·lectiva.

Des d’aquí volem agrair la participació generosa de la Laia i la Rosa. Moltes gràcies per acompanyar-nos.

JORNADA sobre EDUCACIÓ | Vídeo i crònica 1a xerrada

El passat diumenge 21 d’octubre vam fer la Jornada sobre Educació a Llorenç del Penedès.

El primer debat, que tenia per títol “Institut-escola: Una oportunitat educativa per Llorenç”, ens va aportar elements per reflexionar sobre la conveniència o no de tenir un institut-escola al nostre poble. Els tres ponents que van posar els arguments sobre la taula a favor i en contra d’aquest model educatiu van ser l’Empar Navarro, el Josep Maria Esteve i el Jordi Martí. De les seves opinions vam poder concloure que adoptar aquest model no necessàriament implica una millora educativa, però que, per altra banda, iniciar un projecte de cap i de nou pot ser una oportunitat per fer les coses d’una altra manera, tenint sempre com a horitzó la millora de l’educació que viuen els nostres infants i adolescents.

Desgranem amb una mica més de detall els arguments a favor i en contra.

En un institut-escola pot ser més fàcil assegurar la continuïtat pedagògica entre primària i secundària. No es tracta només d’evitar la massificació dels instituts, sinó d’oferir un espai més proper, més petit i més familiar que permeti la renovació pedagògica. El traspàs d’informació de primària a secundària pot ser més complert, coherent i ordenat. El fet de ser una continuïtat de primària pot afavorir el model d’educació comprensiva versus el model d’educació productivista. L’educació comprensiva té en compte tothom, integra tots els ritmes i totes les aptituds, elimina les repeticions, l’absentisme, l’avorriment, l’avaluació fiscalitzadora, els exàmens tal i com els entenem actualment, el fracàs escolar. L’educació comprensiva fa persones capaces de viure i de conviure, capaces de poder escollir el que volen fer. Tota l’escolaritat obligatòria s’entén com una etapa de construcció de persones i d’un model de societat més democràtica, més col·laborativa i més  participativa.

Per contra, crear l’estructura d’un institut-escola no garanteix la transformació educativa. Perquè això es produeixi calen més condicionants. Cal garantir la formació del professorat, la comunicació entre primària i secundària, cal entendre l’educació com un espai d’inclusió total, cal fer pedagogia entre la comunitat perquè sovint hi ha incomprensió cap a les iniciatives renovadores. I cal un altre finançament. Si un institut-escola es dona en un poble petit, com és el nostre cas, pot provocar la pèrdua de referents en els nois i noies. En un institut que aplega alumnes de diferents pobles, els nois i noies canvien d’entorn i experimenten la barreja, coneixen nous companys i amplien el seu ventall de possibilitats d’estudis post-obligatoris. Veuen que després de l’ESO es pot continuar estudiant, perquè hi ha molts altres nois i noies que ho fan.

La creació d’instituts-escola sense certes intervencions necessàries pot amagar males pràctiques del Departament d’Ensenyament, com tancament de línies, tancament de centres, més massificació, i no aprofitar els espais buits de les escoles que passen a ser d’una línia per dur a terme projectes educatius amb una ràtio més baixa.

En l’última intervenció, cada un dels tres ponents va fer èmfasi en que cal un canvi radical a la secundària, i que no podem educar sense la col·laboració de tota la comunitat educativa. Tot això sense perdre mai l’objectiu d’una educació que fomenti l’autonomia i la cooperació per poder transformar el nostre entorn per millorar-lo.

En definitiva, un institut-escola pot ser una bona mesura si l’institut de referència està massificat i si l’escola del poble es buida. Pot ser bo per Llorenç si es donen unes bones condicions, si hi ha implicació de les famílies i de l’ajuntament, si s’hi destinen recursos i equipaments. Però en cap cas és una solució per si sol si no s’acompanya de tot un seguit de mesures de transformació.

Des d’aquí volem agrair la participació generosa de l’Empar, el Josep Maria i el Jordi. Moltes gràcies per acompanyar-nos.

Aquest diumenge vine a la JORNADA sobre EDUCACIÓ

JORNADA sobre EDUCACIÓ

Educació i participació d’infants i joves com a eina de cohesió social.

La Jornada sobre Educació que us presentem neix d’una necessitat i d’una convicció. La necessitat és millorar la cohesió social i la convivència al nostre poble i, per extensió, a la nostra comarca. La convicció és que l’educació i la participació són dues eines imprescindibles per aconseguir aquesta millora.
Quan pensem en un poble educador, pensem en l’escola bressol, en l’escola de primària i en l’institut de secundària, però pensem també en tota la xarxa d’entitats i associacions que ofereixen activitats culturals i esportives als infants i joves de Llorenç. Per tant, educació formal i educació en el lleure.

En el primer debat de la jornada analitzarem el model d’institut-escola, les seves potencialitats i les seves mancances, i veurem si és aplicable al nostre context. Per fer-ho ens acompanyaran el Josep Maria Esteve i Givert, formador, assessor i autor de diferents materials en l’àmbit educatiu, mestre i director de l’Institut-Escola Jacint Verdaguer de Sant Sadurní d’Anoia; el Jordi Martí i Font, filòleg, escriptor, professor de secundària i membre de “Deixa de ser una illa” de la CGT; i l’Empar Navarro i Gil, professora de secundària.

En la segona ponència parlarem de l’educació en el lleure com a mitjà per aconseguir la inclusió d’infants i joves i la seva participació en la vida social del poble. Potenciar el sentiment de pertinença pot ajudar també a prevenir conductes incíviques. Les ponents d’aquesta xerrada seran la Laia Espina i Castellví, educadora social en l’àmbit d’infància i adolescència i persona molt vinculada al món del lleure des del voluntariat; i la Rosa Espinosa i Marcos, coordinadora de Creixement d’Escoltes Catalans i del programa Lleure educatiu i Acció comunitària a l’ajuntament de Barcelona.

Entre xerrada i xerrada hi haurà un piscolabis amb productes de la terra. I perquè pugueu venir tranquils i participar dels debats sense patir pels vostres menuts, us oferirem un espai de jocs on deixar-los dinamitzat per alguns monitors del poble.

Ens agradaria molt comptar amb la vostra presència per poder fer un debat més ric. Gràcies per endavant!

DL proposem que l’Ajuntament de Llorenç doni suport als professors del Palau

En el proper ple ordinari municipal DL defensarem una moció de suport al professorat de l’IES Palau de Sant Andreu de la Barca.

El dilluns de Sant Jordi, 23 d’Abril de 2018, es feia pública a través dels mitjans de comunicació la denúncia de la Fiscalia especialitzada en odi i discriminació envers nou docents de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca. Segons aquesta, els dies 2 i 20 d’octubre de 2017 alguns professors del centre haurien vexat els fills de guàrdies civils per raó de la seva nacionalitat i injuriat als cossos de seguretat de l’Estat. Ni en la denúncia ni en la divulgació oficial que se’n va fer es va prendre en consideració les declaracions del professorat realitzades en el mes de gener davant la Guàrdia Civil, que negaven taxativament aquelles infonamentades acusacions.

Els docents afirmen que els debats sorgits a les aules sobre els fets de l’1 d’octubre es van fer partint dels valors que promou i reivindica l’escola pública catalana i que l’institut El Palau sempre ha fet seus: respecte, empatia, diversitat i esperit crític. Les expressions que s’atribueixen a la denúncia a alguns docents del centre no són certes i tergiversen les diverses intervencions a les classes.  Tot i que fins a dia d’avui no s’ha registrat cap queixa formal, ni al centre ni als serveis d’inspecció, el mateix 3 d’octubre ja es van activar els mecanismes docents habituals per generar espais de trobada entre alumnat, docents, institució educativa i AMPA, amb l’objectiu d’abordar la situació, contrarestar el relat esbiaixat que s’estava projectant i garantir la intimitat de l’alumnat.

El dia 27 d’octubre, els Serveis Territorials del Baix Llobregat responien als representants sindicals en la Junta de Personal que la Inspecció havia dut a terme les pertinents indagacions i que no s’havia trobat cap indici d’actuació indeguda. Alhora,  l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca, convocava a les famílies implicades i al Director de l’Institut a una trobada, a la qual les famílies afectades no s’hi van presentar.  El dia 6 de novembre, el Consell Escolar – òrgan màxim responsable de la cura de la convivència en el centre i en el que hi tenen representació el professorat, les famílies, els alumnes i l’Ajuntament aprovava per assentiment unànime un comunicat en el qual es rebutjaven les greus acusacions contra el professorat i es defensava la professionalitat dels docents.

Durant aquests mesos, la pressió comunicativa ha fet molt de mal tant a l’alumnat com als docents, que havíem optat per no incentivar el debat públic per deixar espai a la dinàmica educativa, prioritzant-la per damunt de la defensa envers les crítiques i la hostilitat que ha rebut i continuen rebent. Malgrat tot, enlloc d’arxivar el cas, la Fiscalia ha impulsat l’inici d’un procediment judicial tant desorbitat com inadequat – utilitzant els qualificatius del Síndic de Greuges en el seu informe de 2 de maig del 2018. Així, el dia 24 d’abril, després de l’aparició en premsa de la denúncia de la Fiscalia, l’assemblea de professors va decidir trencar el silenci, tot mantenint sempre la intimitat i el respecte d’uns i altres.

La divulgació de la denúncia i la posterior publicació dels noms, cognoms i fotografies del professorat afectat (El Mundo 29/4/18), va tenir ressò en alguns mitjans de comunicació en clau d’escarni i d’instrumentalització política, causant l’assenyalament del professorat implicat, però també dels alumnes que s’hi citen, danyant a tota la comunitat educativa. Aquella malintencionada divulgació ha desatès tota ètica, en no respectar la presumpció d’innocència i limitar-se a una reproducció mecànica de la denúncia.

D’altra banda, el Govern de l’Estat va enviar dos secretaris d’Estat per a reunir-se amb les persones denunciants i expressar el seu suport a la seva versió dels fets, sense tan sols sentir la posició del propi institut i el professorat. Al contrari, per endurir la seva ofensiva, el Ministerio de Educación ha fet uns requeriments per investigar més suposats casos, la majoria ja arxivats pel Departament i la pròpia fiscalia.

Malgrat l’energia i els mitjans desplegats per bastir una acusació sense fonament, les mostres de suport es multipliquen, com en la concentració de l’1 de Maig convocada per ex-alumnes a les portes de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca i l’acte amb la lectura el dia 10 de Maig del comunicat de suport de pares i mares de l’institut.

Es vol utilitzar el procés d’El Palau –juntament amb el de La Seu- per desacreditar el model educatiu públic català, atribuint-li una funció adoctrinadora i promotora d’una divisió inexistent. A banda d’atemorir tota la comunitat educativa, cerca convertir-los en símbol d’un suposat trencament de la convivència a Catalunya.

Per això, des de DL, demanem l’adopció dels següents acords:

• Mostrar la solidaritat amb el professorat i tota la comunitat educativa de l’institut El Palau de Sant Andreu de la Barca, així com altres que puguin trobar-se en situació similar.
• Demanar l’immediat arxiu del procediment judicial obert contra professorat d’El Palau i d’altres procediments judicials oberts amb la mateixa motivació contra docents de l’escola pública catalana.
• Reclamar de les institucions educatives i polítiques la protecció del nostre professorat. Que es faci públic l’informe de la inspecció educativa que exonerava el professorat d’El Palau i es doni suport públic al professorat.
• Exigir que s’aturi la campanya de criminalització dels docents i l’ofensiva contra l’ensenyament  públic català, que és  l’escola de tots i totes.
• Manifestar el nostre més absolut compromís amb la convivència i la pau entre totes les persones que viuen en el nostre país, així com també amb la resta de pobles de l’Estat espanyol, Europa i el món.

Vídeo i imatges de la xerrada de l’Eva Rigau sobre el Projecte Educatiu de Poble

 

Els municipis del segle XXI es troben amb situacions i reptes socials difícils de resoldre individualment i, sobretot, utilitzant les formes de poder arcaiques del segle xx.

Uns grans objectius que mitjançant el consens i la participació ciutadana aporten una manera d’entendre el poble, la convivència entre els seus habitants, una millora de la seva autoestima i poder albirar un futur millor com a comunitat:

• Contribuir a incrementar l’èxit acadèmic.
• Contribuir a millorar les condicions d’escolarització.
• Potenciar la participació en activitats i espais de convivència de l’entorn escolar.
• Millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana com a llengua compartida i de cohesió, en un marc de respecte i valoració de la diversitat lingüística.
• Potenciar l’educació en valors i el compromís cívic.
• Potenciar l’educació en el lleure.
• Potenciar el treball i l’aprenentatge en xarxa de tots els agents educatius que operen en el territori:
  • Enfortir els vincles entre les famílies i el centre educatiu.
  • Enfortir la xarxa entre centres educatius.
  • Enfortir la relació entre els centres educatius i l’entorn.

L’Eva Rigau, regidora de cultura de l’Ajuntament de Salt, ens exposa de quina manera, utilitzant un pla educatiu de ciutat, han fet front a aquests reptes buscant sortides on tothom és important i on tothom hi té alguna cosa a dir i en la qual participar.

 

DL presentem una moció per a la creació d’un Pla d’Equipaments Local

Durant la primera meitat de legislatura, la planificació i gestió dels equipaments del municipi han estat la part més important del capítol de despeses i del conjunt de les polítiques municipals. En poc més de dos anys s’han dut a terme dues obres que representen una gran inversió (el nou Ajuntament i la instal·lació de gespa artificial al camp de futbol), i encara se’n preveu una altra, l’entrada al poble per l’antic Nieró.

Cal tenir present que els equipaments són un bé col·lectiu al servei de les necessitats i desenvolupament de la ciutadania en tots els seus àmbits. La política d’equipaments hauria de ser el més compartida possible per la ciutadania i les entitats del poble, els tècnics i les formacions polítiques del consistori, per tal que els criteris generals que la guiïn no estiguin supeditats als canvis de govern que s’esdevinguin.

Per altra banda, davant la crisi del sistema democràtic on vivim i la desafecció generalitzada vers la política clàssica i els seus representants, cal apostar per un major protagonisme de la ciutadania en la presa de decisions, especialment en l’àmbit més proper: el municipal. En el context de crisi en què estem immersos, també s’evidencia la necessitat d’optimitzar els recursos ja existents, que en el cas dels equipaments, podria passar per incorporar a la xarxa d’equipaments aquells espais que poden oferir altres usos col·lectius (patis de les escoles en horaris no escolars), aquells que estan abandonats o en desús (solars, naus, magatzems, edificis per rehabilitar …), i inclús altres fórmules innovadores en la cogestió d’espais per a ús públic (masoveria urbana, per posar un exemple).

Cal trobar, per tant, una fórmula que garanteixi que la política d’equipaments respon a criteris i voluntats compartides pel conjunt de la ciutadania, tècnics i formacions polítiques i mantingui una coherència i equilibri al llarg del temps, amb projectes estables, i amb independència dels canvis que hi puguin haver en el consistori.

Per tots aquets motius DL demanem convocar una comissió de treball, d’avaluació i seguiment, amb representants dels partits polítics, tècnics, entitats i persones interessades per a definir les bases d’un procés participatiu que acompanyi la redacció del Pla Local d’Equipaments. Finalment convocar una consulta popular vinculant en la qual els veïns i veïnes ratificaran la proposta final de Pla d’Equipaments sortint de la comissió.

Moció Pla Equipaments Local

Decideix Llorenç al “Coses a dir” de Domenys Ràdio per parlar del Projecte Educatiu de Poble

Us deixem l’enllaç de l’entrevista que la Laia Batlle de Domenys Ràdio va fer al Xavi Inglès per parlar del Projecte Educatiu de Poble, com a mestre i membre del grup de Decideix Llorenç.

http://www.ivoox.com/coses-a-dir-xavier-ingles-audios-mp3_rf_19258472_1.html

“És un projecte educatiu que vol fer partícip a tothom: escola, botigues, empreses, associacions, …”

“Pot ajudar a donar solucions a problemàtiques existents actualment al poble”

“Poden ser projectes de poble o comarcals, compartint experiències i recursos”

 “Per tirar-ho endavant és molt més important la vessant humana que no pas la dels recursos econòmics. Els diners hi ajuden però és vital la consciència de comunitat”

“El poble educa, el carrer educa, necessitem l’ajut de tothom”

“Què fem amb els adolescent desnonats dels instituts, expulsats, que estan al carrer sense res a fer?”

“Estem acostumats al sistema econòmic que tenim on tot és a canvi d’una altra cosa, el futur ens depara que les coses les farem per voluntat i per ajudar-nos mútuament”

“Qui ha d’encapçalar aquest projecte són els representants municipals”

“L’educació és un dels puntals del grup i el projecte la seva eina”

“Tothom hi hauria de poder dir la seva a través d’un procés participatiu”

Per saber-ne més:

• Moció per elaborar un Projecte Educatiu de Poble presentada per DL a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès.
• Xerrada Carles Parellada “La inclusió i la cooperació, bases per un Projecte Educatiu Municipal”.
• Xerrada Eva Rigau “Quin pot ser el paper de l’Ajuntament en matèria d’educació? Projecte Educatiu de Poble”.

Moltes gràcies a la Laia i a Domenys Ràdio!

Xerrada ‘Quin pot ser el paper de l’Ajuntament en matèria d’educació? Projecte Educatiu de Poble’

El proper divendres 9 de juny a les 8 del vespre a la Casa de Cultura vindrà l’Eva Rigau, regidora de Cultura i d’Esports de l’Ajuntament de Salt, per fer una xerrada que porta per nom ‘Quin pot ser el paper de l’Ajuntament en matèria d’educació? Projecte Educatiu de Poble’. Compartirà l’experiència del seu municipi en la promoció de la cohesió social, la cooperació entre escola, administracions i agents educatius del poble i la implicació conjunta i corresponsabilització de tota la ciutadania.

Animem a la ciutadania, a les entitats i molt especialment a tota la comunitat educativa del poble i de l’entorn a participar d’aquest acte.

Què és i per a què serveix un Projecte Educatiu de Poble?

Un Projecte Educatiu de Poble (PEP) és un instrument estratègic i participatiu que tenen al seu abast els governs locals per fer possible i operatiu el concepte de poble educador.

El PEP pretén donar resposta a les necessitats educatives de l’alumnat. L’objectiu és implicar tots els àmbits que intervenen al territori, des dels centres, la inspecció i els serveis educatius, passant per les entitats i associacions del municipi, el comerç, les AMPA i l’Ajuntament, amb la finalitat última de millorar la cohesió social. Les seves accions han de servir per complementar i reforçar l’acció educativa dels centres docents; per això cal la implicació del conjunt d’agents i col·lectius del territori, de tal manera que dinamitzen i potencien actuacions coordinades entre els centres educatius i el seu entorn.

Un projecte liderat pels governs locals que busca el compromís ciutadà amb l’educació. Una educació entesa com un procés permanent d’aprenentatge, al llarg de tota la vida, i que per tant va més enllà de l’escola. Un instrument que ajuda a definir el model de poble que es vol i els valors que el sustenten, a concretar accions i a establir les complicitats necessàries entre administracions i ciutadania per tirar-lo endavant. Els PEP volen mobilitzar la ciutadania a partir de propostes i compromisos permanents, dinàmics i compartits. Els PEP són instruments immillorables en la perspectiva de construir una ciutat per a totes les persones, una ciutat inclusiva.

Moció presentada per DL demanant un Projecte Educatiu de Poble a Llorenç

En aquesta mateixa direcció DL va organitzar una xerrada amb en Carles Parellada que duia per nom ‘Sense somnis no es pot avançar’. Posteriorment es va presentar una moció per la construcció d’un PEP a Llorenç del Penedès. Aquesta va ser rebutjada amb els únics vots contraris de l’equip de govern del PDeCAT (en aquells moments CDC) al·legant que no perdrien cinc minuts en parlar d’educació i que no es tractava d’una competència municipal.

Alguns dels municipis que ja han realitzat un PEP

Alella, Arenys de Munt, Argentona, Badalona, Balenyà, Barcelona, Begues, Berga, Cabrils, Calaf, Canovelles, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Figaró-Montmany, Les Franqueses, La Garriga, Gavà,  Girona, Gironella, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Igualada, La Llagosta, Manlleu, Manresa, El Masnou, Masquefa, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Pineda, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Sallent, Salt, Sant Pere de Ribes, Sitges, St. Adrià de Besòs, St. Boi de Llobregat, St. Cugat del Vallès, St. Joan Despí, St. Just Desvern, St. Pol de Mar, St. Quirze del Vallès, Sta. Coloma de C., Sta. Coloma de G., Sta. Eulàlia de R., Sta. Margarida de M., Sta. Perpètua de Mogoda, Tarragona, Teia, Terrassa, Torelló, Vic, Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt, etc.

El Ple al Carrer núm. 11

Ple Ordinari 04/04/17

Arxiu: 11 El Ple al carrer 04-04-17

► La incorporació de romanent de la liquidació del pressupost del 2016 serà de 450.000€ per a la zona esportiva i de 278.000€ per a l’Ajuntament nou.

► Segona modificació de crèdit del pressupost 2017 per una despesa fruit de rebre un a subvenció de la Diputació i un pla d’ocupació per a un treballador més a la brigada municipal.

► L’equip de govern preveu destinar els 420.000€ de la subvenció de la Diputació de Tarragona pel Pla d’Acció Municipal (PAM) a les obres al carrer d’accés a l’actual Ajuntament. Des de DL defensem que després de dues grans obres (Ajuntament nou i gespa artificial camp de futbol) cal un estudi dels equipaments actuals. Disposar d’edificis rehabilitats ajudaria a satisfer les necessitats d’algunes de les entitats del poble.

► S’aprova per unanimitat la moció presentada pel PDeCAT per l’atorgament de la Creu de Sant Jordi a “La Cumprativa”.

► S’aprova les mocions del PDeCAT d’adhesió al Pacte Nacional pel Referèndum i en contra de la judicialització de la política de l’Estat espanyol amb tots els vots a favor menys les abstencions del PSC. Des DL destaquem que mocions similars presentades pel nostre grup van ser rebutjades per l’equip de govern.

► S’aproven les mocions presentades pel PSC sobre les clàusules sòl, sobre la pobresa energètica i pel dia internacional de la dona amb l’abstenció d’un regidor del PDeCAT.

► S’anul·la la moció presentada per DL pel seguiment i control del compliment de les mocions aprovades. El PDeCAT al·lega diposar de poc temps i que suposa massa feina.

► S’aprova la moció presentada per DL per la retirada dels símbols franquistes a Llorenç, concretament la placa de “La Calle Capitán Cortés”, amb l’abstenció de dos regidors del PDeCAT.

► S’anul·la la moció presentada per DL pel projecte sanitari. PDeCAT al·lega que no és la seva competència i que tenen altra feina que aconsellar els professionals de la salut pública.

► DL retirem la moció per l’accés universal a la cultura, a l’esport i a l’educació perquè l’equip de govern explica que s’està treballant amb una proposta similar. Com a grup, ens comprometem a fer-ne un seguiment.

► DL proposa que enguany les barres de la Festa Major retornin a les entitats. L’equip de govern respon que no pot ser i que es farà un concurs entre empreses.

► L’equip de govern explica que s’intentarà obrir l’Ajuntament nou abans de la Festa Major.

Informació detallada dels arguments i de les votacions de les forces polítiques del consistori llorencenc.

Trobaràs el Ple al Carrer al bloc de Decideix Llorenç i a les bústies de totes les cases de Llorenç.

Apropem els plens a la ciutadania,

obrim portes i finestres de l’Ajuntament de Llorenç,

avancem cap a la sobirania popular!

Decideix Llorenç presentem una moció per la igualtat d’accés a la cultura, l’educació i l’esport

Decideix Llorenç presentem una moció per la igualtat d’accés a la cultura, l’educació i l’esport. Proposem crear unes bases d’ajudes municipals que permetin bonificar la participació en entitats esportives, culturals i d’educació no formal, dels infants i joves de famílies socialment vulnerables.

Aquesta proposta no tan sols va lligada al projecte educatiu de poble que havíem dissenyat, sinó també a la idea que qualsevol fenomen social que impliqui violència juvenil, s’ha de combatre amb mesures educatives i preventives que ataquin l’arrel del problema.

Des de la institució es pot aportar un gra de sorra i facilitar l’accés de tots els infants i joves a les activitats culturals, educatives i esportives que hi ha al municipi, i així fomentar la participació, l’intercanvi cultural i l’aprenentatge de valors. En definitiva, fomentar la convivència, i a llarg termini, la plena igualtat.

#educació #cultura #esport