El proper Ple Extraordinari és avui dilluns 30 de maig de 2016 a 2/4 de 9 del vespre.
Ordre del dia:
Si no podeu venir com a públic, podeu seguir el ple en directe des del facebook o twitter: #plellorenc.
Els Pressupostos Participatius són una forma d’implicació de la ciutadania en la gestió directa del poble poble mitjançant la qual els veïns i veïnes poden participar en l’elaboració del pressupost públic municipal i en la formulació de propostes per prioritzar despeses públiques.
Els Pressupostos Participatius promouen que la ciutadania no sigui simple observadora indirecta d’esdeveniments i de decisions alienes, i que promouen que el poble esdevingui protagonista actiu d’allò que passa al poble, eixamplant els límits de la democràcia representativa.
Els Pressupostos Participatius fomenten la reflexió activa i la deliberació política al generar espais de debat transversals, i que ofereixen als veïns i veïnes l’oportunitat d’aprofundir en el coneixement dels problemes col·lectius del poble i d’intervenir per resoldre’ls.
Per això demanem:
Inclusió, consens, implicació, transversalitat, coresponsabilitat, dret a decidir, pedagogia, col·lectivitat, poder popular, transparència, participació, eficiència, redistribució, gestió directa, respecte, bé comú, poble actiu, eficàcia, igualtat, protagonisme, priorització, democràcia directa, apoderament…… Pressupostos Participatius!
Moció Pressupostos Participatius
El proper dimecres 25 de maig a les 8 del vespre a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès hem organitzat una xerrada de presentació de la Cooperativa Som Energia a càrrec d’Oriol Carbonell, membre del grup local de l’Alt Penedès.
Som Energia és un Cooperativa sense ànim de lucre on cada soci i sòcia té un vot amb l’objectiu de canviar el model energètic establert no sostenible, des d’un punt de vista mediambiental, social i econòmic. Permetent, d’aquesta manera, consumir energia certificada 100% renovable sense cap sobrecost. A més, duen a terme projectes de generació d’energia renovable finançats pels propis membres i no pels bancs.
Aquesta xerrada va lligada amb la propera presentació d’una moció en la que demanarem que l’Ajuntament de Llorenç contracti els serveis de la cooperativa Som Energia, SCCL per al consum d’energia elèctrica.
A part de la proposta municipal, també s’explicarà el pas a Som Energia a nivell particular o d’entitats amb seu social.
No hi falteu!
A les llars i Ajuntament de Llorenç, energia verda!
El divendres 6 de maig, Decideix Llorenç va comprovar que hi havia penjat un cartell d’avís d’aplicació de productes fitosanitaris al davant de l’Escola Les Cometes de Llorenç del Penedès. El document detallava que els dies d’aplicació serien el 10, 11 i 12 de maig de 8 del matí a les 3 de la tarda. Aquests dies i horaris són lectius, per tant, hi ha activitat escolar. El producte especificat era el “Roundup ultra plus”, marca comercial de glifosat que utilitza la multinacional Monsanto, denunciada a molts països pels seus atacs mediambientals. Aquest és un producte considerat com a “provable cancerigen” per l’OMS degut a la seva alta toxicitat, i evidentment, afecta especialment als més menuts i als més grans del poble.
Cartell d’avís davant de l’Escola Les Cometes
El mateix divendres vam enviar un correu electrònic adreçat a l’alcalde donant a conèixer la preocupant situació i evidenciant el risc d’utilitzar glifosat a prop de l’escola. Instàvem a que no s’utilitzés aquets tipus de productes a prop d’espais o centres utilitzats per infants o gent gran, i en l’hipotètic cas de seguir volent-lo utilitzar, els hi exigíem que ho fessin fora del calendari i l’horari escolar. Al no rebre cap contestació, i al veure que s’acostava la data d’aplicació, el dilluns dia 9 vam penjar uns cartells al costat del que ja hi havia, informant dels riscs que comporta per la salut humana. Alguns pares van anar a parlar amb l’equip directiu de l’escola i aquest va expressar la seva total desconeixença sobre el tema. Posteriorment es van posar en contacte amb l’equip de govern i aquest va accedir a canviar els dies d’aplicació per un dia sense activitat a l’escola.
Cartells informatius dels riscs del glifosat per al salut humana
Des de DL creiem i defensem que la salut humana transcendeix als interessos partidistes. Si qualsevol producte conté dubtes de que pugui ser perjudicial per a les persones i el medi ambient, se n’ha d’eradicar immediatament el seu ús. És el cas de molts pobles del Penedès: El Vendrell, Vilafranca, Vilanova, Calafell, Els Monjos, La Bisbal i Sant Jaume dels Domenys, etc. que, independentment del color polític de l’equip de govern i de l’oposició, ja han aprovat avançar cap una jardineria més ecològica, en benefici del medi ambient i de la ciutadania.
Emplacem doncs, un cop més, a l’equip de govern de CDC a rectificar la seva decisió, deixant de ser d’aquesta manera, un dels pocs pobles catalans que ha votat en contra d’una moció per deixar d’utilitzar el glifosat. Properament iniciarem una campanya de recollida de signatures les quals seran entregades a l’alcalde.
El passat dilluns dia 11 d’abril es va celebrar un ple ordinari a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès. Un dels punts més destacats de l’ordre del dia era decidir si l’Ajuntament volia iniciar un procés que ens dugués a deixar de tenir fons públics en les entitats bancàries convencionals per passar a treballar amb les banques ètiques. Alhora, es proposava iniciar una campanya de sensibilització a la ciutadania emplaçant-los a fer ús de les banques d’aquest tipus.
Com malauradament ja va sent tradicional amb totes les mocions que presenta el nostre grup, la proposta va ser desestimada amb els vots contraris de CDC, l’abstenció d’ERC i el PSC en dos dels cinc punts d’acord i amb els nostres vots a favor. Disposar de majoria absoluta no hauria de suposar l’intent sistemàtic d’anul·lar qualsevol proposta que suggerim. Rebaixa el tarannà democràtic de l’equip de govern i es contradiu amb el primer discurs de l’alcalde on apel·lava a la recerca de consens entre tots els grups de consistori.
Els principals arguments de Convergència van ser que “la logística de l’Ajuntament no permet tenir els interlocutors bancaris fora del poble i que les seus de les banques ètiques es troben a Barcelona”, “cal destacar el sentit pràctic de disposar d’oficines bancàries d’entitats convencionals al poble” i que “aquestes també destinen recursos al bé comú a través de les seves obres socials”. Esquerra, per la seva banda, d’entrada va mostrar interès en la proposta, però va justificar les abstencions en alguns punts dient que “en el marc del municipi no és possible”. Els regidors de DL, estupefactes i indignats, vam defensar que “és totalment possible treballar a distància amb aquestes entitats i que invitem tots els regidors a visitar el web de Justícia i Pau per veure les inversions amb armament de les entitats contractades per l’equip de govern”.
Les entitats bancàries que cerquen el màxim benefici, per sobre i a costa de tot, acaben justificant les inversions controvertides, l’especulació i l’evasió fiscal. Cal recuperar el sentit original de la intermediació financera, que era el de recollir l’estalvi de persones conscienciades per invertir en projectes de millora social i ambiental. Molts municipis catalans ja s’han compromès a treballar amb la banca ètica aprovant una moció similar a la presentada a Llorenç: Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mataró, Sant Boi, Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa, El Masnou, Arenys de Munt, Caldes de Montbui, Molins de Rei, Argentona, La Garriga, Calella, Collbató, Roquetes, Palau-Solità i Plegamans, etc. La majoria d’aquetes poblacions disposen de governs progressistes i de voluntat transformadora, però en molts casos la moció va ser aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC i PSC.
A la passada junta d’accionistes 2016 de CaixaBank, les activistes Audrey Esnault i Ainhona Ruiz, en nom de la campanya CaixaBank Sense Armes (www.caixabanksinarmas.org), van denunciar les inversions controvertides en armament d’aquesta entitat i especialment el préstecs atorgats a MAXAM, fabricants i exportadors d’explosius i munició a tot el món i SENER, empresa de referència a Espanya en sistemes de míssils. 87,5 M € és el total d’inversions anuals en armes de La Caixa.
Vídeos de les intervencions de les activistes Audrey Esnault i Ainhoa Ruiz:
RISCS PER LA SALUT HUMANA
El glifosat, i especialment la seva marca comercial Roundup (degut a d’altres components que s’afegeixen), han mostrat una clara toxicitat i/o riscs de toxicitat per a humans tant en assaigs de laboratori com en estudis epidemiològics.
El estudis epidemiològics han mostrat que el glifosat/Roundup:
Els estudis de laboratori mostren diferents efectes negatius:
Fins i tot, els estudis duts a terme per les empreses productores d’aquests herbicides i revisats per les autoritats europees per tal d’aprovar l’ús del glifosat mostren evidències de malformacions, però aquestes autoritats sistemàticament minimitzen aquests resultats per tal de donar el seu vist i plau.
També s’ha mostrat la influència del glifosat en la biologia i reproducció de cargols d’aigües dolces, i com a resultat, la seva possible influència en l’expansió de malalties de mamífers com la fascioliasis. I d’altra banda, la exposició a aquest herbicida, canvia la susceptibilitat als antibiòtics d’alguns bacteris productors de malalties, de manera que en alguns casos aquests bacteris es fan més resistents als antibiòtics.
Encara que també s’utilitzen en jardineria i manteniment de línies de tren, l’ús de productes comercials basats en el glifosat ha augmentat molt significativament com a resultat de la comercialització de varietats transgèniques de cultius amb resistència a aquest herbicida. I molt significativament, la Unió Europea va augmentar el llindar màxim admissible de residus de glifosat als aliments en un 200% l’any 1999, per tal d’evitar problemes amb les importacions d’aliments que contenen soja transgènica resistent a glifosat, i per tant poden estar carregats d’aquests residus.
A començaments del 2012 també es va augmentar el límit màxim de residus de glifosat en llenties, no perquè cap estudi científic hagués demostrat que aquest herbicida no era tan perillós com es pensava abans, sinó per tal d’ “acomodar l’ús autoritzat del glifosat per assecar les plantes de llenties als Estats Units i Canadà”, és a dir, per motius purament comercials.
Residus de glifosat han estat detectats a les cases de treballadors agrícoles, el que demostra el risc d’exposició a aquest herbicida . També ha estat detectat a l’orina de poblacions d’agricultors i les seves famílies, a la sang de dones no embarassades al Canadà, i a l’orina de poblacions urbanes d’Alemanya a nivells entre 5 i 20 vegades més grans que el límit establert per l’aigua de boca.
Al mes de març de 2015, l’IARC, comitè sobre el càncer de l’Organització Mundial de la Salut, declarava el glifosat com a “probable cancerígen” davant les evidències de la seva perillositat.
EFECTES SOBRE EL MEDI
El glifosat, i el seu metabòlit AMPA, han estat detectats freqüentment a l’aire i la pluja, així com a les aigües superficials de regions agrícoles. Un estudi recent a Catalunya mostra que el 41% de les mostres de freàtics analitzades té un contingut detectable de glifosat, que el valor mitjà de totes les mostres és de 0’2 μg.l-1, que s’assoleixen valors de fins a 2’5 μg.l-1, i que en un 68% dels casos la concentració mitjana de glifosat al llarg de l’any és superior a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).
Aquest herbicida, en les seves formulacions comercials, pot tenir impactes molt intensos i diversos en els ecosistemes aquàtics, “podent produir nivells extremadament alt de mortalitat en amfibis que podrien resultar en la disminució de les seves poblacions”. El surfactant POEA, que es troba a molt productes comercials basats en el glifosat, és letal per a peixos i amfibis, especialment en aigües amb pH bàsic. Recentment, la Sociedad de Ciencias Aranzadi de Donostia feia públics els resultats dels seus estudis sobre la incidència d’aquest herbicida en 10 espècies d’amfibis europeus, mostrant que les dosis recomanades pels fabricants són mortals per la majoria d’elles, i que dosis menors afecten la biologia i el comportament dels amfibis. D’altra banda, els musclos també han mostrat molta sensibilitat als herbicides basats en el glifosat. A més, el glifosat ha mostrat efectes tòxics en algunes espècies de peixos, i pot reduir la resistència d’altres a les malalties, incrementant la incidència d’infeccions. D’altra banda, el seu contingut en nutrients, com el fòsfor i el nitrogen, pot afectar les relacions tròfiques dels ecosistemes aquàtics.
El glifosat absorbit per les plantes és eventualment excretat per les arrels a la rizosfera del sòl, on ha mostrat que és tòxic per diferents fongs i bacteris beneficiosos, desequilibrant la comunitat microbiana del sòl. Els cucs de terra també es veuen afectats negativament per aquest herbicida, ja sigui sol o en combinació amb d’altres herbicides.
Els herbicides amb glifosat també tenen efectes negatius sobre el comportament de les abelles a les dosis que es donen al medi agrícola, amb conseqüències negatives a llarg termini per a l’èxit de les colònies.
Aquest herbicida no només afecta a les plantes sobre les que s’aplica o aquelles properes als camps de conreu i afectades per la deriva amb el vent, sinó que generacions posteriors d’aquestes plantes també mostren problemes de germinació i/o desenvolupament disminuït, “podent produir-se importants canvis ecològics” per aquest efecte.
L’augment en l’ús d’aquest herbicida com a conseqüència del cultiu de varietats de panís i soja transgèniques als Estats Units ha tingut com a resultat la pèrdua d’una gran part de la població d’algunes espècies de plantes silvestres i, per tant, també la pèrdua de bona part de la població d’algunes espècies de papallones.
A l’any 2009, la Cort Suprema francesa va confirmar una sentència anterior en la que es condemnava a l’empresa Monsanto (productora del Roundup, principal marca comercial del glifosat) per no haver dit la veritat en relació a la seguretat d’aquest herbicida, i per haver utilitzat publicitat enganyosa al definir-lo com a “biodegradable”. A finals del 2012, el comitè holandès regulador de la publicitat també va decidir que una anunci publicitari de Roundup aparegut al juny de 2012 en diferents diaris en el que es deia que aquest herbicida “no té efectes en el sòl”, era enganyós.
ALGUNS EFECTES SOBRE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA
Com amb d’altres herbicides, el seu ús ha portat a l’aparició de plantes resistents. Al món s’estima que hi ha 18 espècies de plantes que han desenvolupat resistència al glifosat, i es va confirmar l’aparició d’una nova planta, Ambrosia trifida, resistent al glifosat al Canadà. A l’estat espanyol s’han trobat poblacions de Conyza bonariensis resistents al glifosat en Andalucia.
A l’any 2009 s’estimava que plantes de l’espècie Amaranthus palmeri resistents al glifosat apareixerien en 250.000 ha de conreu als Estats Units d’Amèrica. En 19 estats d’aquest país han aparegut espècies resistents a aquest herbicida que ja produeixen greus problemes econòmics. A l’estat de Georgia 40.000 ha de conreu es troben greument infestades per plantes de Amaranthus palmeri resistents al glifosat, fins al punt que al comtat de Macon es van haver d’abandonar 4.000 ha a l’any 2007
Un estudi realitzat als Estats units al 2012 mostra que la superfície infestada per plantes resistents al glifosat ja és de 24 milions d’hectàrees, i que prop del 50% dels pagesos entrevistats tenen herbes adventícies resistents als seus camps.
Aquest herbicida produeix, a més a més, molts problemes en els mateixos cultius als que s’aplica i a cultius posteriors:
També s’han demostrat efectes negatius molt intensos del glifosat sobre insectes terrestres importants en el control biològic de plagues de la soja.
El Roundup també produeix efectes negatius sobre bona part dels bacteris beneficiosos de l’aparell digestiu de pollastres, mentre que bacteris altament patogènics, com diferents espècies dels gèneres Salmonella i Clostridium, són molt resistents a aquest herbicida. Com a resultat, el Roundup actuaria com a factor favorable al desenvolupament de malalties gastrointestinals en aquests animals.
Estudis fets a Dinamarca mostren que el glifosat és tòxic per al metabolisme de vaques de llet, que exposades a aquests herbicides mostren senyals clares de toxicitat als ronyons i de citotoxicitat general.
La mateixa empresa Monsanto, en els seus contractes amb pagesos compradors de llavor de colza transgènica resistent al Roundup, recomana que no es pasturin aquests conreus perquè, “ara per ara, no hi ha informació suficient que permeti unes recomanacions de pasturatge adequades i segures”.
El producte comercial Roundup, a diferència del glifosat, també té efectes negatius sobre microorganismes utilitzats a les indústries làctiques.
més informació a:
http://www.somloquesembrem.org/glifosat/argumentari-glifosat/#_edn14
El proper Ple Extraordinari és avui dilluns 2 de maig de 2016 a 2/4 de 9 del vespre.
Ordre del dia:
Si no podeu venir com a públic, podeu seguir el ple en directe des del facebook o twitter: #plellorenc.
decideixllorenc.wordpress.com 