Un nou feminicidi a València ens tenyeix de negre, de ràbia i d’impotència. 29 dones assassinades al 2015 als Països Catalans. 71 a l’estat espanyol.
Perquè ens volem vives. No és un fet aïllat, no són números buits d’una llista interminable… Són dones. Dones assassinades pel masclisme. No és una xacra és un sistema. Ni una més!
No són morts aïllades. Són feminicidis
Les campanyes electorals acostumen a aturar-ho tot, però els feminicidis i el masclisme mai s’aturen i continuen amenaçant el nostre dret a la vida. En mig dels debats i discussions sobre les noves institucions que hem de construir, una altra dona, Fuensanta López García ha estat assassinada, pel simple fet de ser dona en una societat que ens converteix en una mercaderia més a posseir, explotar o eliminar a conveniència.
Ja són 29 els feminicidis haguts als Països Catalans en aquest 2015, 71 a l’Estat Espanyol, més de 790 des del 2003. Un extermini que en no té res de casual ni d’espontani. No és tracta d’una xacra, sinó d’un sistema, el patriarcat, sustentant per totes i cadascuna de les institucions que conformen la nostra societat i impulsat i justificat per una ideologia, el masclisme, que supedita la vida de les dones a la voluntat i interessos dels homes condemnant-les les a una vida de segona.
Ens trobem clarament enmig d’un moment d’intensificació brutal de la guerra contra els cossos de les dones, de repunt de la violència masclista en la seva dimensió més àmplia. La coacció violenta del sistema patriarcal per mantenir la subordinació entre gèneres i la divisió sexual del treball és cada dia més extrema, en forma d’agressions, de violència estructural, jurídica via lleis que segresten els nostres cossos i ens converteixen en incubadores, d’explotació de la força de treball femenina tant mitjançant l’escletxa salarial com el no reconeixement de les tasques de reproducció i cura dutes a terme per les dones, de pressió estètica i bombardeig a l’autoestima i a l’autonomia emocional de les dones i, en darrera instància, però tot dins d’aquest contínuum, de l’eliminació física.
Davant la naturalització d’aquestes morts en forma de feminicidi, la CUP considerem una urgència de primer ordre combatre el patriarcat de forma integral, en cadascuna de les seves expressions i institucions, perquè la nostra lluita no té sentit si no serveix per a construir un poble lliure de dones lliures.
Alhora, manifestem:
- Que allà on tenim presència impulsarem plans integrals contra la violència masclista i les agressions, que contemplin els espais educatius i de lleure, l’espai públic i l’urbanisme, l’atenció i empoderament de les dones supervivents de violència, la dotació de recursos a les entitats i el suport als espais d’autoorganització.
- Que cal una reforma integral dels sistemes legal i judicial, pràcticament inservibles ara mateix per fer front a les situacions de violència masclista, i amb els qual únicament un 4’8% dels agressors i maltractadors acaben condemnats. I és que l’actual sistema no fa sinó reforçar la desprotecció i inseguretat de les dones denunciants, desatenent la demanda d’ordres d’allunyament i partint d’una premissa de no credibilitat del testimoni de les denunciants, atorgant custòdies compartides a maltractadors i no perseguint d’ofici les agressions contra les dones.
- Que el combat contra el Patriarcat és una línia de batalla prioritària de l’Esquerra Independentista i que, per tant, mentre no siguem tractades com a éssers humans i ciutadanes amb dret a la vida i a la dignitat, el debat sobre els drets i les llibertats al nostre país serà una triste quimera per a les dones.
- Que lluitem per un país lliure amb persones lliures i que, malgrat l’actual moment polític que vivim, els Països Catalans són un dels territoris de l’Estat amb una xifra més alta de feminicidis, fet que no canviarà per si sol si no s’engega una estratègia específica i global per combatre el masclisme i el Patriarcat, començant pels prejudicis, mites i estereotips imperants en la societat (i fortament apuntalats pels mitjans de comunicació) i per l’educació de les nenes i joves en l’autoestima i l’autodefensa individual i col·lectiva.
Cal passar de les lamentacions, dels cops al pit i de les declaracions grandiloqüents a adoptar totes les mesures polítiques i socials necessàries per aturar aquesta sagnia i construir, entre totes i tots, un país lliure que garanteixi una vida digna a les dones, lliure de maltractament, violència, explotació i submissió.
decideixllorenc.wordpress.com 