Fa uns dies es va acabar la Festa Major de Llorenç, i a banda de la satisfacció personal i col·lectiva que ens ha deixat, també ha anat seguida d’una reflexió profunda. Tothom hem condemnat la violència que es va dur a terme durant la Nit Jove. Però a Decideix Llorenç en particular, també ens preocupa el caràcter masclista d’alguns versots del Ball de Diables. Els versots sempre poden anar en discordança amb l’ideal ètic de qui els escriu, no obstant això, demanem que se n’excloguin les expressions de què es pugui reflectir un rerefons sexista.
Els versots són una tradició de fragments satírics i de paròdia de l’actualitat. Però els entenem com a expressions basades en la realitat i que no travessen el límit del respecte vers els col·lectius més vulnerables, atès que per costum s’han utilitzat per denunciar el poder dominant i la moral i l’ordre establerts. Creiem que es pot fer sàtira amb plena consciència del respecte cap als col·lectius oprimits, en aquest cas la dona.
El fet d’utilitzar el terme malfollades respon al patriarcat imperant en la nostra societat, un sistema que, entre d’altres, estereotipa les dones atribuint uns tabús i normes molt marcats sobre els seus cossos, el seu caràcter i la seva sexualitat, atribucions que les ha subordinat en tots els àmbits. Utilitzar aquesta paraula, i amb la recent polèmica similar d’àmbit català en què la CUP, de la qual justament formem part, va deixar molt clara la resposta feminista, no ens sembla gaire oportú. Tampoc ens ho sembla la referència a la diablessa (dona), tractada en el versot com un objecte dominat pels diables (homes), ni el fet que es pressuposi, amb total desconeixença de la realitat, que a Decideix Llorenç hi manen els homes mentre les dones no hi pinten res, una dinàmica masclista que no s’assembla ni de bon tros a la nostra i que entenem que es pressuposa des d’un pensament patriarcal implícit. Cap de nosaltres no es salva d’aquest pensament, no jutgem ningú, només pretenem convidar a aquest debat per fer entre tots que la Festa Major sigui cada any millor.
Fer ús del llenguatge masclista, i encara més en actes públics, pot fomentar la consciència patriarcal i perpetuar el sistema de valors de què parlàvem, un gran iceberg que té com a punta visible la violència de gènere. En anteriors edicions els versots també havien contingut expressions homòfobes i sexistes cap a persones d’altres grups municipals i això ho rebutgem en la mateixa mesura. Només convidem a no referir-se a l’aspecte físic per condemnar les accions d’algú, no utilitzar expressions que responguin als estereotips de gènere, no recórrer a la putofòbia i no ridiculitzar l’homosexualitat. Demanem que aquest tema es tracti de la mateixa manera que s’evita el racisme en els versots.
Com tots els grups municipals acceptem que els versots han de tenir necessàriament un to ridiculitzador perquè són una tradició satírica, però aquest to cal fer-lo encaixar amb un llenguatge no sexista per evitar alimentar problemàtiques socials emergents que afecten tothom. Animem la comissió redactora a tenir-ho en compte.
D’altra banda, aquest to ridiculitzador que entenem que sí que hi ha de ser, hauria de respondre a missatges concrets i amb sentit sobre la realitat que ens envolta. Volem que se’ns critiqui per allò que fem i no agrada o per allò que se’ns demana i no fem, i no per allò que no és cert. Tal com hem dit més amunt, en els versots es va pressuposar una dinàmica jeràrquica en un espai que és horitzontal.
Així mateix, volem anar a escoltar els versots i poder riure’ns de nosaltres mateixos havent escoltat què neguiteja la gent d’allò que fem com a part de l’actualitat municipal, i no rebent atacs directes que tenen més a veure amb la ràbia de només alguns envers persones o entitats concretes.
Acceptem que el Ball de Diables de Llorenç faci escarni del fet de tenir la transcripció dels plens municipals a la bústia de casa. Acceptem que expressi la seva burla a Decideix Llorenç pel fet que presentem moltes mocions. I acceptem que expressi el seu desacord en la nostra lluita contra el glifosat. Acceptem que les accions de l’equip de govern passin desapercebudes en els seus versots, ens sembla legítim. L’any que ve volem escoltar coses similars a aquestes si realment és això el que vol qui escriu els versots. La tradició s’ha de conservar i la feina dels versistes ha de ser respectada com la de tots els participants de la cultura popular. El que no acceptem i demanem que es rectifiqui d’ara endavant són les mentides gratuïtes d’algun versot, i un determinat llenguatge que pot fomentar la consciència masclista dels homes, dones, nens i nenes assistents.