Resposta de DL a les acusacions rebudes per part de l’equip de govern

El Ple al Carrer és un document que Decideix Llorenç redactem i editem de forma voluntària. El financem nosaltres amb les percepcions econòmiques que rebem per assistir als plens i per gestionar les despeses del grup. Ens encarreguem personalment de redactar-lo, dur-lo a imprimir i repartir-lo a totes les cases del municipi. Ho fem perquè tenim l’absoluta convicció que tot el que es parla als plens municipals ha de ser informat als ciutadans. D’aquesta manera suplim una tasca que hauria de ser pública, i que per tant s’hauria de fer des de l’Ajuntament. Ho hem sol·licitat diverses vegades a l’equip de govern i, com que no es fa, ho fem nosaltres. Des del primer dia d’aquesta legislatura demanem que els plens es pengin al web municipal en directe, i la resposta fins al moment ha estat que qui vulgui veure’ls, ha d’adreçar-se a la casa de cultura i visualitzar-ne el CD de 5.00 h a 8.00 h de la tarda. Afegeixen que ja estudiaran la possibilitat de la retransmissió en directe quan ens traslladem al nou ajuntament.

El Ple al Carrer és un document extens, però no prou per transcriure-hi literalment tot el que es diu al ple. Quan el redactem sintetitzem la informació, si no ho féssim, seria difícil i molt feixuc de llegir, endemés inassequible econòmicament per DL. També estalviem als ciutadans alguns comentaris desafortunats o poc oportuns, precisament perquè no volem entrar en discrepàncies que no siguin merament de debat polític. D’altra part, les circulars de l’Ajuntament es paguen amb diners públics, i no volem fomentar que es destinin a donar respostes a malentesos, sinó a informar.

A l’última circular municipal d’aquest mes (arxiu) l’equip de govern va dedicar un full a doble cara a acusar DL de donar informació de manera equivocada i manipulada en el Ple al Carrer núm. 8. Recriminen que no es contrasti una informació sobre la Llar d’Infants i que només s’escrigui la meitat d’una pregunta efectuada per un membre del púbic que forma part de DL.

En aquest Ple al Carrer, en l’apartat de precs i preguntes escrivíem el següent sobre la Llar d’infants El Nieró:

– PSC demana informació de per què s’ha reduït les hores del personal i per què s’ha acomiadat a una treballadora.

– CDC respon que la decisió la pren l’equip de govern a partir d’un informe de la directora. Argumenten que al tenir menys alumnes calia adaptar la situació.

– PSC explica que no s’està complint amb la ràtio legal d’alumnes per professora.

– CDC respon que el Departament d’Educació els ha permès fer un increment del 10%.

En aquesta ocasió, DL no formàvem part del diàleg i el que fem en el Ple al Carrer és simplement intentar transcriure de forma breu el que va dir cada part. Evidentment, celebrem que aquesta interpretació hagi dut a l’equip de govern a traslladar la informació completa als ciutadans, i a la resta de partits, tot i que preferiríem que fos una activitat continuada, i no el fruit d’un malentès. El que sí que ens preocupa de veritat és que l’equip de govern entengui que era el regidor del PSC qui havia d’haver fet pública aquesta informació pel simple fet d’haver-la sol·licitat prèviament a la celebració del ple. La transparència és un pilar fonamental de la democràcia, i els principals encarregats de vetllar-ne són els regidors de l’equip de govern.

En el mateix Ple al Carrer, també a l’apartat de precs i preguntes, escrivíem:

– Pregunta membre DL públic: Els actes de la Festa Major són gratuïts menys el dia dels inflables a la piscina. No es podria deixar entrar gratuïtament els nens de Llorenç? Hi ha famílies que no hi van perquè no poden pagar l’entrada.

– CDC respon que si hi ha algú que no pot entrar per motius econòmics que ho comuniquin a l’equip de govern i es buscarà una solució.

És cert que vam obviar la meitat de la frase. Ho vam fer perquè la mateixa persona que va fer la pregunta va rectificar quan va ser interpel·lada a fer-ho per una de les regidores. Com ella mateixa va dir en el ple, la seva intenció no era dir específicament que els actes de la Festa Major s’organitzaven per la gent de fora. Va ser una forma de parlar –potser desencertada–, però res més.

No donaríem més importància a aquest fet, però ens preocupa –i molt– que algú pugui interpretar que d’aquestes paraules es desprèn la voluntat de relativitzar la situació de les persones amb una realitat social delicada. Al contrari, la pregunta que es va fer des del públic sorgeix de la sensibilitat i preocupació per aquest tipus de situacions. Qui la va fer és una persona vinculada a Càrites i a altres moviments socials, que coneix aquesta realitat de primera mà, i va aprofitar el torn de precs i preguntes del Ple per traslladar la seva preocupació al consistori.

Des de DL seguim entestats en obrir les portes i finestres del nostre Ajuntament perquè la ciutadania pugui ser coneixedora dels debats (o absència d’ells), del vot de cada formació política i del que s’acaba decidint. Entenem la transparència, doncs, com un dels elements imprescindibles per construir un poble plenament democràtic. I reiterem a l’Ajuntament la petició de retransmetre els plens en directe i penjar-los a la pàgina web de manera que qualsevol persona del poble pugui tenir tota la informació i valorar amb criteri propi tot el que es parla i decideix en un ple. Un poble informat és un poble més lliure.

cropped-cover-foto.jpg

DL presentarem una moció per la publicitat de tots els períodes d’exposició pública i d’al·legacions

imatge-difusio-al%c2%b7legacions

En el proper ple ordinari que es celebrarà a principis d’any DL presentarem una moció instant a l’Ajuntament a que utilitzi més canals de comunicació amb la ciutadania per la publicitat tots els períodes d’exposició púbica i d’al·legacions que derivin dels expedients municipals.

La transparència de les institucions públiques i el dret d’accés a la informació pública està regulada en la Llei 19/2014, de 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que neix de la necessitat de regular a nivell autonòmic conceptes bàsics com són la transparència, l’accés a la informació, el bon govern i el govern obert, per poder parlar d’una administració que dóna compliment al principi de legalitat i de qualitat en els seves actuacions.

La legislació vigent contempla que en molts dels projectes o actuacions municipals es prevegin períodes d’exposició pública o de presentació d’al·legacions que permeten als ciutadans o qualsevol persona física o jurídica defensar els seus drets i vetllar pels seus interessos.

Aquests períodes es publiciten únicament a través dels canals que preveu la legislació vigent: els diaris oficials corresponents i el taulell d’anuncis municipal. D’aquesta manera, la majoria de la ciutadania desconeix quan i per què es produeix cada període d’al·legacions o d’exposició pública.

La transparència de les institucions és el pilar fonamental de qualsevol sistema democràtic i no pot veure’s limitada per les pròpies lleis que la promouen. Com a consistori tenim l’obligació de vetllar per facilitar l’accés a la informació als ciutadans, amb tots els mitjans de què disposem.

Per a tot això, demanem que tots els períodes d’exposició pública i d’al·legacions que derivin dels expedients municipals es publiquin al web municipal i/o de transparència, a les xarxes socials de l’ajuntament, i al fulletó informatiu mensual “L’ajuntament informa”, especificant el motiu de l’obertura del període, els terminis, i el lloc (ja sigui un espai físic o bé un lloc web) on pot consultar-se la informació relativa als mateixos.

Moció publicitat al·legacions

Vídeos i fotografies de la Jornada de Política Municipal Ambiental

Compartim vídeos i fotògrafes dels actes de la Jornada de Política Municipal Ambiental organitzada per Decideix Llorenç el passat dissabte 1 d’octubre.

Xerrada sobre la gestió dels residus municipals a càrrec de l’ambientòloga Maria Mestre:

Maria Mestre. De l’Arboç, Baix Penedès. Llicenciada en Ciències Ambientals i màster en agricultura ecològica. Treballa en projectes d’assessorament, cooperació i recerca en l’àmbit del medi ambient i l’ecologia política.

Parlarem i debatrem sobre els orígens i lògiques que expliquen la generació actual de residus dels nostres municipis, quins models existeixen per a la seva gestió i quines implicacions té cada model en el camí cap a una societat més justa, solidària i ecològica.

Xerrada sobre la gestió de l’aigua a càrrec de l’enginyer Pau Ortínez:

Pau Ortínez. Membre d’Aigua és vida. Va estudiar Enginyeria de la Construcció en l’especialitat de temes d’aigua. Implicat amb la gestió pública de l’aigua, participa activament per tal d’aconseguir una consulta sobre l’elecció del tipus de gestió de l’aigua a tres municipis de l’Anoia (Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt).

L’aigua i el sanejament són un dret humà però, tothom té accés a una aigua de qualitat a Catalunya? La sequera ens recorda massa sovint que som un país mediterrani on aquest recurs és escàs. Què fem amb  l’aigua a Catalunya? Gestió pública o privada? Interconnexió de conques, sí o no? Com combinem la necessària recuperació de rius i aqüífers amb el sector turístic?

Xerrada sobre sobirania energètica a càrrec de la química Lourdes Berdié:

Lourdes Berdié. Va estudiar química i és membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica i del Moviment per la Justícia Climàtica. També ha participat en la Plataforma Aturem el Fracking i en el col·lectiu 350BCN.

Canvi climàtic, fi dels combustibles fòssils, limitacions físiques de recursos (coure, aigua, liti, etc.), emergències humanes i ambientals d’escala planetària. La humanitat ens enfrontem a un repte immens el qual passa desapercebut en els mitjans de comunicació. No podem esperar més, afrontar-ho està a les nostres mans. Cal planificar i treballar per una transició de model energètic que ens permeti mitigar i adaptar-nos a aquests canvis de la manera menys traumàtica i més il·lusionant possible.

Des de la xarxa per la sobirania energètica es planteja com a punt de partida la recuperació del control de les persones sobre les decisions energètiques, basat en la localització de les decisions i de la generació de l’energia, en un model renovable distribuït, que tingui en compte els límits del planeta i les conseqüències que les nostres decisions poden tenir sobre tercers: espolis, migracions, contaminació del seu entorn, canvis en les formes de viure de les persones, etc.

També vam poder intercanviar punts de vista sobre el territori amb l’arquitecta Ada Llorens:

Ada Llorens. Arquitecta, Màster en Paisatge i Urbanisme. Conferenciant i 30 anys de professora d’Urbanisme a la UPC i UPF. Llarga trajectòria professional en gestió pública, en planificació territorial, gestió urbana, agendes 21 i projectes de jardins. Activista en protecció mediambiental.

La xerrada tractarà els principals problemes de la planificació i gestió urbana i territorial dels propers 20 anys, adaptats al Penedès.