El Ple al Carrer núm. 14

logo-el-ple-al-carrer

Ple Ordinari 23/11/17 i Ple Extraordinari 28/11/17

Arxiu: 14 El Ple al carrer 28-11-17

A través d’aquesta publicació, Decideix Llorenç vol apropar els plens municipals a tota la ciutadania amb l’objectiu de donar-vos a conèixer el que s’hi debat i les posicions que pren cada formació política. Alhora, us volem animar a assistir-hi com a públic.

► Canvis de regidories: Susanna Picó a Medi Ambient i Neus Camps a Joventut.

► S’aprova l’enèsima modificació de crèdit del pressupost municipal pel valor de 292,150€, un 12,35% de les despeses totals.

► Es tornen a aprovar uns pressupostos municipals sense partides definides per a les diferents regidories.

► Es modifiquen les reserves de places de bicicleta del POUM.

 

Trobaràs el Ple al Carrer al bloc de Decideix Llorenç i a les bústies de totes les cases de Llorenç.

Apropem els plens a la ciutadania,

obrim portes i finestres de l’Ajuntament de Llorenç,

avancem cap a la sobirania popular!

Anuncis

No s’accepta la proposta de DL d’instar a la Generalitat a fer front a la situació d’emergència social

20. Moció Aprovar Lleis Suspeses TC

La moció presentada per DL en el passat ple ordinari del dia 25 de gener, proposava instar i recolzar la Generalitat per tornar a aprovar totes les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, fet que suposaria un gran pas republicà i a través de polítiques que començarien a afrontar la gran problemàtica de l’emergència social.

Per tercera vegada al ple, la proposta de DL va tornar a ser rebutjada amb els vots contraris dels 5 regidors del PDeCAT (per l’absència de la Maria Ferrer). La resta de regidors, 3 de DL, 1 d’ERC i 1 del PSC, hi van votar a favor, provocant un empat en el resultat. En aquests casos el vot de l’alcalde desequilibra la balança al seu favor.

Arguments que va donar cada grup municipal:

PDeCAT (alcalde) llegeix el títol de la moció i pregunta si algú vol fer algun comentari o observació.

ERC (Josep Figueras) evidencia que la moció s’ha avançat una mica, ja que no es disposa de govern (català) i potser no se’n tindrà.

DL (Irene Sardà) explica que la moció proposa instar la Generalitat a actuar, però el tema que tracta, el de l’emergència social, afecta directament a la ciutadania i l’administració més propera és l’Ajuntament. Es proposa recolzar la Generalitat des del municipalisme per tenir més força alhora de tornar a aprovar les lleis suspeses pel Tribunal Constitucional, no reconeixent-ne la seva legitimitat.

PDeCAT (alcalde) diu que la CUP “va una mica com un pollastre sense cap”, perquè demanen coses quan no toca. Afegeix que per aquesta simple raó, que es pot entendre o no, hi votaran en contra.

ERC (Josep Figueras) menciona que a la moció hi falta la paraula desobediència’, perquè sense desobediència no s’anirà enlloc.

PDeCAT (alcalde) procedeix a que es pugui votar la moció.

El ple municipal de Llorenç tomba la proposta de DL de fer un cens d’habitatges buits

19. Moció Cens Hbitatges Buits

En el passat dijous 25 de gener es va celebrar un ple ordinari a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès on DL va presentar una proposta en format de moció. Es proposava fer un cens dels habitatges buits com a punt de partida perquè posteriorment els grups polítics poguessin encetar un debat sobre polítiques habitacionals.

Els grups de DL i PSC hi van votar a favor però la moció no va arribar a prosperar en rebre els vots negatius dels 5 membres de l’equip de govern del PDeCAT i l’abstenció del regidor d’ERC.

Arguments de cada grup a l’hora de parlar de la moció:

PDeCAT (alcalde) presenta la moció i pregunta si algú vol fer un comentari o justificar el vot. Dona el torn de paraula a ERC.

ERC troba a faltar l’explicació de com tirar endavant la proposta.

ERC (Pep Figueras) explica que ha llegit la moció i que hi troba a faltar un pla concret sobre com tirar endavant la proposta, ja que hi troba massa ambigüitat. Diu que cal distingir l’habitatge buit del de segona residència i tenir en compte si estan en estat ruïnós o pràcticament ruïnós. Li sembla bé la idea però hi troba a faltar una orientació de com procedir, concretant-ne els detalls.

PDeCAT (Ignasi Saura) comenta que, tal i com diu ERC, troba que la proposta és correcte, però tractant-se d’un projecte de pes, abans vol fer unes preguntes a DL:

  • Què s’entén per sobirania residencial?
  • Referent a una publicació a les xarxes socials, on es fa referència a les següents ràtios: UE 39 habitatges / 1000 habitants, Espanya 1 / 1000 i Llorenç 1 / 1000, sobta que no hi aparegui la ràtio de Catalunya.
  • Que s’expliquin actuacions concretes en matèria d’habitatge social que hagi realitzat el grup (referint-se a la CUP) en el marc de Catalunya, ja que Espanya ‘li porta fluixa’, i quins resultats s’han obtingut.

PDeCAT afirma que DL sempre tergiversa la informació

  • Menciona que hi ha un tema que li ha tocat la moral: diu que com sempre, i seguint amb l’estil habitual de DL, es tergiversa la informació. Afegeix que DL menciona que a Llorenç no hi ha una política d’habitatge social i això és mentida. Diu que aquesta serà millor o pitjor, però s’està desenvolupant, ja que hi ha el projecte en marxa de fer dos habitatges socials. Comenta que admetria que DL digués que no és suficient, o que en volen més, però mai tergiversant la informació o donant-li la volta.

PDeCAT diu que se’ls hi està demanant un xec en blanc, fet que els duu a pensar que el dia de demà potser es demanarà que s’expropiïn els habitatges de la gent o que els facin fora del poble si no volen cedir.

  • Explica que en un vídeo de DL publicat a les xarxes socials s’anomenen una sèrie d’actuacions, entre elles, la subvenció per a la rehabilitació, les sancions als bancs i tot un munt de coses més. Explica que això és demanar un xec en blanc i que els duu a pensar que el dia de demà potser es demanarà que s’expropiïn els habitatges de la gent o que els facin fora del poble si no volen cedir. Entén que, com que DL vol ser un grup referent donant dades i ‘tot això’, aquesta sol·licitud anirà acompanyada d’un projecte perquè es pugui saber què en pensen al respecte. Conclou que si s’arriba a aquest punt, fins i tot es podrien plantejar votar-hi a favor.

DL diu que es proposa fer un anàlisi de la situació real del poble  i que després ja es discutiran les possibles actuacions.

DL (Irene Sardà) detalla que ella només respondrà la qüestió del vídeo de les xarxes socials perquè l’afecta directament. Explica que per iniciar una política d’habitatge social primer cal fer un estudi o anàlisi de la situació real del poble (moció proposada), després ja es pensarà amb les propostes i finalment s’executaran. Afegeix que és cert que es faran dos habitatges d’emergència social, però que es tracta d’una actuació puntual, no d’una política entesa com un pla local d’habitatge. Explica que les actuacions que s’anomenen al vídeo són possibles propostes a tenir en compte després d’elaborar aquest cens. Es proposa fer l’estudi, veure com estem i després establir les actuacions.

DL (Jordi Camell) comença a respondre a les preguntes plantejades:

  • Sobre els comentaris d’ERC, diu que la proposta està poc concretada i definida expressament, perquè no es pretén imposar el punt de vista de DL.
  • Explica que alguns ajuntaments grans tenen la capacitat, els recursos humans i materials, per fer el cens ells mateixos. En canvi, els ajuntaments com el de Llorenç normalment han de procedir a contractar alguna empresa especialitzada. Diu que hi ha moltes empreses que poden fer aquesta feina, però un dels punts d’acord proposa que es premiï la contractació de cooperatives, ja que dins de l’àmbit de l’economia social i solidària n’hi ha amb una dilatada experiència.
  • Diu que la sobirania residencial és com qualsevol sobirania existent. Detalla que últimament s’ha sentit molt a parlar de la sobirania nacional, entesa com la capacitat de decidir com a persones a quina nació volem pertànyer. Evidencia que com a grup no només es defensa aquesta sobirania sinó totes les que ens afecten. Conclou dient que en el cas de la sobirania residencial, tothom té el dret reconegut a l’accés a l’habitatge, garantit per llei, però que a l’hora de la veritat no es compleix. Especifica que no s’acusa directa i exclusivament l’equip de govern d’aquesta situació.

DL diu que a Llorenç no hi ha cap habitatge de lloguer social i posa Sabadell com a referent en polítiques d’habitatge.

  • Diu que la ràtio d’Espanya és la dada més recent de la qual es disposava i que evidentment els hi hauria agradat fer-hi constar una dada actual de Catalunya, però no l’han trobat, encara que no els hi agrada que els Països Catalans quedin inclosos a Espanya. Puntualitza que DL almenys aporta dades. Afirma que el PDeCAT ha dit que a Llorenç hi ha 1 habitatge de lloguer social per cada 1000 habitants i que això no és veritat. Argumenta que a Llorenç, i que ells sàpiguen, no hi ha cap habitatge de lloguer social. En cas contrari, agrairien tenir la informació i poder rectificar el comentari.

DL menciona algunes actuacions que es duen a terme a altres poblacions: sancions a bancs amb pisos buits, ajudes per a rehabilitar habitatges, ampliar el parc municipal d’habitatges socials com a eina per intentar frenar la pujada imparable del lloguer.

  • Comenta que Sabadell és el màxim referent de l’organització per les actuacions que ha realitzat en matèria d’habitatge social. Explica que és un exemple a seguir per l’esforç i la dedicació, tot un referent al sud d’Europa. Amplia dient que és el primer poble que ha multat entitats bancàries per tenir molt de temps pisos buits. Diu que si hi havia dubte amb totes aquestes mocions presentades al respecte per candidatures semblants a la de DL, ara es pot veure que no eren paper mullat. Comenta que un cens com el proposat l’estan utilitzant a altres pobles per determinar les zones on poder ampliar l’estoc d’habitatges públics de lloguer, com a única forma de contrarestar l’excessiva i constant pujada dels lloguers. Acaba mencionant com a exemple les cooperatives d’habitatge, que des de fa molt de temps funcionen al nord d’Europa, mentre que aquí, i degut a la legislació espanyola, està costant en excés la seva implementació.

DL explica que l’Agenda21 de Llorenç diagnostica com a punt feble i/o amenaça la inexistència d’habitatge protegit al municipi.

DL també menciona la dificultat que té el jovent de Llorenç per quedar-se a viure al poble.

Explica que procedirà a fer l’explicació que portaven preparada. Per començar fent referència a l’Agenda21, un document obligatori que es va fer a tots els municipis. Es consultava la població sobre temes de política municipal i un d’ells era l’habitatge. Diu que DL no té constància de cap altre document on consti que s’ha preguntat a la ciutadania què opina en matèria d’habitatge. Detalla que l’Agenda21 diagnosticava com a punt feble i/o amenaça la inexistència d’habitatge protegit al municipi. A la pregunta ‘Com estem a Llorenç amb el tema de disponibilitat d’habitatge?’, la majoria de la població, un 53,2 %, creia que hi havia mancances en matèria d’habitatge, mentre un 35,4 % creien que no i l’11,5 % es mostrava més o menys neutral. Afirma que tothom coneix famílies de Llorenç amb dificultats econòmiques per pagar el lloguer del seu habitatge. Diu que hi ha hagut casos de famílies desnonades que han hagut d’anar al Vendrell, perquè aquí no es disposa de preus de lloguer assequibles. Diu que sí que s’ha fet política d’habitatge a Llorenç, amb el projecte d’adaptar una planta de l’antic ajuntament a l’ús de dos habitatges d’emergència social. Explica, però, que habitatge d’emergència social i habitatge de lloguer social no és el mateix. En el primer cas s’hi pot estar una curta durada i està pensat per a la gent que s’ha quedat sense casa. Passat aquest temps s’ha de derivar a un altre lloc. Celebra que es facin aquests pisos, i apunta que ja van aplaudir la proposta, però que ho veuen com un primer petit pas de molts que l’haurien de seguir. Es segueix sense cobrir les necessitats de lloguer assequible. També hi enllaça el tema de la franja d’edat de la gent jove. Explica que coneixen molts pocs joves que s’hagin pogut permetre el luxe de quedar-se a viure al seu poble. Degut a aquesta problemàtica, i sense carregar tota la culpa a l’equip de govern, es creu que hauria de passar a ser una prioritat de tots i iniciar un debat al respecte entre els grup polítics. Finalment es demana a tots els grups que votin a favor d’aquesta proposta no impositiva, com a punt de partida per començar a elaborar propostes concretes.

PDeCAT afirma que apostar per un cens com el proposat és fer volar coloms.

PDeCAT diu que DL patina amb tema del dret a la propietat.

PDeCAT (Ignasi Saura) comenta que li sembla molt bé tot el que s’ha exposat però que segueix pensant que la moció proposa posar ‘el carro davant de l’ase’. Desconeix si aquest cens permetrà oferir suficient informació per saber quins habitatges hi ha i quin tipus de titularitat tenen. Però això demana que primer els agradaria saber què es vol fer i sobretot què es pot fer. Un cop es tingui clar això, es podrà procedir a veure quins mitjans es necessiten i a on es poden aplicar. Agrega que ara és fer volar coloms. Acaba dient que li ha semblat molt bé el tema del sobiranisme i el que s’ha dit del tret a l’habitatge, que creu que és molt lloable, però que darrere hi ha el dret a la propietat, i que amb aquest aspecte DL ‘patina una mica’.

DL (Jordi Camell) demana que concreti, que no l’entenen.

PDeCAT (Ignasi Saura) respon que DL està dient que ‘qui tingui un habitatge deshabitat a fora i quasi expropiat’.

DL (Irene Sardà) diu que això mai no s’ha dit.

PDeCAT (Ignasi Saura) diu que DL no ho ha dit però que algú… ‘d’això’.

DL (Jordi Camell) rebat que suposa que ho ha esbrinat telepàticament i demana una mica de serietat.

PDeCAT (Ignasi Saura) replica que DL pot pensar el que vulgui i que ell també.

DL (Jordi Camell) respon que evidentment.

PDeCAT (Ignasi Saura) diu que el projecte s’hauria d’haver plantejat des de l’altre punt de vista, presentant un projecte ‘tal i com Déu mana’.

PDeCAT explica que hi ha el projecta dels dos habitatges d’emergència social a l’antic Ajuntament

PDeCAT diu que Llorenç és un poble atractiu i llaminer fet que provoca que els lloguers siguin més alts. Afegeix que per molta política que es faci, difícilment es pot incidir en el preu del lloguer.

PDeCAT (alcalde) afegeix que al principi de la legislatura hi havia un problema amb una veïna (un cas de desnonament d’una família). Explica que la Maria Ferrer, i ell mateix, van anar a preguntar a propietaris de cases que estaven buides de Llorenç per buscar una solució i que en alguns casos hi havia disposició per deixar o llogar l’habitatge. Afegeix, però, que hi ha el handicap de que són cases molt velles i que s’haurien d’adequar. Diu que està bé fer la proposta del cens dels habitatges buits, i fins i tot la idea pot ser bona, però al final el que compta és que en un poble difícilment aconseguiràs, per molta política que facis, que un particular et cedeixi una casa. Comenta que si implica una despesa econòmica, aquests diners els voldrà recuperar. Argumenta que des de l’Ajuntament existeixen limitacions i un primer pas serà l’adequació dels habitatges d’emergència social, cosa que molts pobles no han fet. Diu que la circumstància és que Llorenç és un poble atractiu i llaminer per joves i per grans, que té un cert èxit. Això provoca que els lloguers siguin una mica més alts que en els pobles del voltant i aquí apareix la llei del mercat, on no hi pots incidir per molta política que facis, i que difícilment es podrà fer baixar el preu d’un pis. Afirma que això no treu que algun dia l’Ajuntament no es pugui plantejar fer habitatge social. Diu que ja s’ha dit repetides vegades que es va al darrere d’un edifici però hi ha traves (l’edifici groc abandonat de Llorenç Parc). Afirma que és més efectiu el que està fent actualment l’Ajuntament de Llorenç que tenir un paper amb una sèrie d’informacions (cens d’habitatges). I que en el seu moment, l’Aleix Borrell (regidor del PDeCAT que va dimitir a l’inici de la legislatura), ja va demanar a un consultor extern un estudi d’aquestes característiques, però que tot això té una despesa econòmica que, tot i pagar-se d’una sola vegada, la informació que se n’extreu és molt dubtosa.

ERC (Pep Figueres) diu que vol fer una esmena a un comentari de l’alcalde: no és que els lloguers siguin cars sinó que simplement no n’hi ha.

PDeCAT (alcalde) respon que per això són cars.

ERC proposa obrir un debat sobre habitatge abans d’aprovar la moció.

ERC (Pep Figueres) Afegeix que la moció li recorda a una situació en què ell va criticar l’equip de govern. Diu que el que cal és obrir un debat i entén que aquesta moció passa per davant de coses que s’haurien d’haver parlat entre tots. No entén ben bé per on va la proposta i emplaça tots les partits a obrir un grup de treball. Abans però, proposa definir què és un habitatge buit, saber si reuneix les condicions per viure-hi i estudiar els drets dels propietaris davant la llei, que moltes vegades blinda més els drets dels llogaters.

DL explica que el cens d’habitatge oferirà la informació necessària per poder decidir i debatre polítiques habitacionals.

DL (Jordi Camell) matisa que precisament la proposta és per disposar de la informació necessària per trobar-se i començar a parlar del tema. Agrega que es poden trobar i fer propostes a cegues o intuïtives, però que abans els agradaria tenir l’anàlisi de la situació real del poble. Afegeix una explicació sobre l’anterior comentari on anomenava l’Ajuntament de Sabadell, dient que allà ja han començat a multar els bancs que tenen habitatges buits i tancats, però que algunes entitats els han habilitat i ofert a lloguer social abans que això passés. Diu que a altres municipis també s’està subvencionant la rehabilitació d’edificis amb quantitats variables depenent del pressupost municipal i que a altres llocs directament s’està comprant habitatge o se’n construeix, tot i que l’opinió de DL és que és una incongruència construir cases quan n’hi ha tantes de buides. Afirma que al final tot és qüestió de prioritats polítiques i de pensar projectes. Acaba dient que actualment hi ha recursos econòmics per fer alguns projectes constructius, i que com a grup, s’hagués plantejat destinar-los a altres usos atenent a les prioritats.

PDeCAT (alcalde) procedeix a les votacions de la moció.

PDeCAT de Llorenç impedeix tirar endavant la proposta de DL per anomenar ‘Plaça 1 d’Octubre’ a l’espai on es va realitzar la defensa del col·legi electoral el dia del referèndum

18. Moció Plaça 1 d'Octubre

En el passat ple ordinari d‘ahir dijous 25 de gener a ¼ de 9 del vespre DL vam presentar una moció que proposava canviar de nom l’espai que queda entre l’antiga Casa de Cultura i la zona arbrada dels Jardins Oriol Martorell per anomenar-lo ‘Plaça 1 d’octubre’.

La proposició pretenia oferir un homenatge a totes aquelles persones que van defensar el dret a vot i el lliure accés al col·legi electoral. A tots se’ns quedarà gravat a la retina les imatges de les càrregues policials arreu del país, i com la població, sempre de forma pacífica, es va mantenir ferma al mateix lloc. A Llorenç, que vam tenir la sort de no rebre la visita dels violents, més de 300 persones es van concentrar a la Casa de Cultura per protegir el dret fonamental de poder votar.

La moció va rebre els vots positius de DL (3) i ERC (1), l’abstenció del PSC (1) i els vots negatius del PDeCAT (5) (una regidora va disculpar la seva absència per motius de salut), i per tant va ser rebutjada pel plenari llorencenc.

Per tots és sabuda la tendència de vot del PDeCAT a l’hora de valorar les propostes que els arriben de DL, però enteníem que aquesta vegada, i degut a la rellevància de la moció, podien haver deixar de banda aquesta postura i votar-hi a favor.

Ens dol i preocupa que vulguin restar importància a la jornada històrica de l’1 d’octubre, i sumat a la decisió de no voler respondre’ns a la carta oberta a l’alcalde per demanar més diàleg i informació, això acabi provocant un distanciament encara més difícil de llimar.

Transcripció pràcticament literal dels arguments donats per cada partit en el ple:

PDeCAT (alcalde) anuncia que el proper punt de l’ordre és la moció presentada per DL per demanar la denominació de ‘Plaça 1 d’octubre’ a la plaça entre els Jardins d’Oriol Martorell i l’antiga Casa de Cultura. Pregunta si algú vol fer algun comentari al respecte.

ERC (Pep Figueras) explica que l’hi ha costat saber quin és l’espai proposat. Entén que la plaça es diu Jardins Oriol Martorell i no entén perquè es proposa aquest canvi de nom, tot i que li sembla correcte que es busqui un espai.

PSC (Juan Callejón) respon que dona per fet que la ubicació és on es troba el magatzem, on hi ha una placeta encimentada.

DL (Eugènia Guasch) aclareix que els Jardins Oriol Martorell abasta una zona àmplia i hi ha una placa a la paret de la Casa de Cultura. Es proposa reduir aquesta zona perquè la plaça enrajolada que queda entre la Casa de Cultura i la tarima-escenari, es passi a anomenar ‘Plaça1 d’octubre’.

PDeCAT (Ignasi Saura) comenta que s’ha mirat els vídeos que ha penjat DL (a les xarxes socials) i que es preocupa per les inquietuds d’aquest partit. Diu que li ha encantat el vídeo on sortia la Irene (parlant de la moció sobre el cens d’edificis buits) amb el rerefons d’un edifici abandonat. En canvi, el vídeo on sortia l’Eugènia (parlant de la proposta de la Plaça 1 d’octubre) s’hauria d’haver posat la plaça en qüestió al darrere. Afegeix que això també és important i que també hi ajuda.

PDeCAT (alcalde) diu que el seu grup creu que el què ara toca és formar govern i recuperar les institucions (Generalitat de Catalunya). Explica que quan sigui l’hora de posar noms a places o propostes similars, ja ho trobaran bé. Comenta que posar ‘Plaça 1 d’octubre’ a un racó dels Jardins Oriol Martorell, tot i que és lloable per la festa que es va fer aquell dia, “no toca i ara s’ha d’anar pel que toca”. Conclou dient que no ho acaben de veure clar.

ERC (Pep Figueras) expressa que el seu vot serà afirmatiu, matisa, però, que li agradaria poder trobar un espai molt més gran i amb més incidència a la població.

DL (Eugènia Guasch) concreta que precisament la defensa del col·legi electoral es va fer en aquell espai.

ERC (Pep Figueras) afegeix que a l’espai proposat no hi ha cap direcció ni un lloc per enviar una carta. Diu que moltes persones ni se n’adonaran de quin és l’espai triat. Tot i així, conclou dient que no es pot votar en contra de la proposta pel que va representar l’1 d’octubre.

DL (Eugènia Guasch) aclareix que l’espai en qüestió no creuen que hagi de ser un raconet, ja que representarà un dia molt important. Expliquen que a Llorenç, més de 300 persones van passar tot el dia i part de la nit per defensar les urnes i posar aquest nom a la plaça és fer un homenatge a aquesta gent, el mínim que es pot fer al respecte. Afegeixen que al no haver-hi veïns, facilita els tràmits urbanístics pertinents per fer el canvi de nom.

PDeCAT (alcalde) procedeix a les votacions.

Ordre del dia Ple Ordinari del dijous 25 de gener a 1/4 de 9 del vespre

El proper Ple Ordinari serà el dijous 25 de gener de 2018 a 1/4 de 9 del vespre.

Ordre del dia:

  1. Aprovació, si s’escau, actes dels plens dels dies 09/10/17, 24/10/17 1r, 24/10/17 2n, 23/11/17 i 28/11/17.
  2. Donar compte del Decret d’Alcaldia núm. 5/2017.
  3. Aprovació definitiva, si s’escau, desafecció del solar del Camí de la Plana cantonada Pompeu Fabra i la declaració de sobrant de la vio pública.
  4. Aprovació definitiva, si s’escau, dels Plecs de prescripcions administratives i tècniques particulars de la contractació del servei de neteja d’edificis, locals i instal·lacions de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès, i inici del procés de licitació.
  5. Aprovació, si s’escau, Pla desplegament de la xarxa de la fibra òptica.
  6. Aprovació, si s’escau, Conveni interadministratiu amb el CCBP en matèria de joventut.
  7. Aprovació, si s’escau, Conveni interadministratiu amb el CCBP en matèria de serveis socials i annexos per a l’exercici 2018.
  8. Aprovació, si s’escau, Conveni de col·laboració pel desenvolupament del programa “Pla d’acció per la millora i la dinamització dels polígons d’activitat econòmica al Baix Penedès”, en el marc de la convocatòria del programa de suport i acompanyament a la planificació estratègica 2017 que promou el servei d’ocupació de Catalunya.
  9. Aprovació, si s’escau, Conveni de col·laboració interadministrativa amb el CCBP per a l’execució del programa de treball i formació convocatòria 2017.
  10. Aprovació, si s’escau, model carnet biblioteca.
  11. Aprovació, si s’escau, bonificació IBI família nombrosa exercici 2018.
    • Moció per instar a la Generalitat de Catalunya a aprovar de nou les lleis suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional (DL).
    • Moció per la denominació de ‘Plaça 1 d’octubre’ a l’espai del costat de la Casa de Cultura de Llorenç (DL).
    • Moció per a la realització d’un cens d’habitatges buits a Llorenç (DL).
  12. Precs i preguntes.

LOGO DECIDEIX LLORENÇ

DL presentem una moció per instar a la Generalitat a aprovar de nou les lleis suspeses o anul·lades pel TC

giphy

En el proper Ple Ordinari DL presentarem una moció que proposa instar a la Generalitat de Catalunya a aprovar de nou les lleis suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional, per fer front a la situació d’emergència social.

En la darrera legislatura el Parlament de Catalunya ha aprovat un conjunt de noves lleis per tal d’intentar fer front a la situació d’emergència social, amb els instruments que permet el règim autonòmic vigent. La gran majoria d’aquestes lleis, 46 exactament, com el Decret-llei d’impostos als bancs, el Decret-llei contra la pobresa energètica o la Llei d’emergència habitacional (o contra els desnonaments), han estat suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional.

Tots els indicadors socioeconòmics oficials demostren l’augment de la desigualtat social; l’alt risc d’exclusió social, que ja no sols afecta a les persones aturades; les majors dificultats d’accés a l’habitatge, així com de poder-lo mantenir; l’augment de les desigualtats en l’accés al sistema sanitari públic i al sistema educatiu

És evident, doncs, la necessitat urgent que les institucions catalanes posin fil a l’agulla per començar a desenvolupar i fer efectives lleis i reglaments, començant per les suspeses pel Tribunal Constitucional, per tal de potenciar i materialitzar polítiques públiques que mitiguin els estralls socials que està produint la crisi econòmica que patim des de 2008. Calen solucions d’emergència mentre no s’implementi un procés constituent que ens permeti avançar cap a una República que ens doti de majors recursos i sobirania per poder desenvolupar una arquitectura institucional, una legislació i unes polítiques públiques basades en una major redistribució de la riquesa.

Per això demanem:

  • Instar de forma urgent al nou Parlament de Catalunya a aprovar de nou totes aquelles lleis, suspeses o anul·lades pel Tribunal Constitucional en l’anterior legislatura, per tal de fer front a la situació d’emergència social.
  • Instar al nou Govern de la Generalitat a disposar dels recursos oportuns per tal de fer efectives aquestes lleis aprovades, amb el màxim de brevetat possible un cop hagin estat aprovades de nou al Parlament.
  • Fer arribar aquests acords al Parlament de Catalunya, al nou Govern de la Generalitat, així com a tots els grups parlamentaris de la cambra legislativa autonòmica.