CONVIVÈNCIA I ÚS SOCIAL DE L’ESPAI PÚBLIC. Una aposta per l’educació, la participació ciutadana i la resolució mediada dels conflictes

En el següent text Decideix Llorenç pretén oferir una alternativa d’actuació a les proposta recollides a l’esborrany de l’ordenança de civisme i convivència presentada per l’equip de govern. Es tracta d’un recull de propostes constructives i contrastades que es basen, en la seva major part, en el projecte presentat per una plataforma ciutadana de Cerdanyola del Vallès que reclamava la retirada de l’ordenança de civisme aprovada a la seva ciutat. Dividim els arguments en els següents apartats:

Definició  / Mediació  / Participació  / Justícia social

__________________________________________________________________________

01. DEFINICIÓ PROGRESSIVA DE CONVIVÈNCIA I DE L’ÚS SOCIAL DE L’ESPAI PÚBLIC.

Des del grup de Decideix Llorenç pensem que abans d’iniciar el procés de redactat d’una ordenança de civisme, que pretén regular la vida col·lectiva, i que es basa en obligacions, limitacions, prohibicions i sancions, cal acordar una definició progressiva de convivència i de l’ús social de l’espai públic, basada en el respecte a les minories, les entitats i els moviments socials. Aquesta ha de garantir el progrés social, la nostra evolució com societat, i ha de passar per una visió oberta i participativa de la seva gent, que garanteixi l’establiment d’aliances. Només un acord col·lectiu atorgarà la legitimitat que permeti abordar els possibles problemes que es plantegin.

Entenem que la utilització de l’espai urbà ha de tendir a l’autoregulació per part de la pròpia societat, de les persones que el construïm i que hi vivim quotidianament. Defensem que el paper de les institucions hauria de ser el de facilitar aquest camí. La preocupació no hauria de ser sancionar i desplaçar el conflicte, sinó resoldre’l. Creiem que això no es pot fer amb una ordenança d’aquest tipus, sinó que passa necessàriament per atendre els problemes socials, mirant més enllà les obligacions competencials ja assumides per l’Ajuntament i el Consell Comarcal. Passa per la col·laboració entre les persones, per la relació, com a estratègies que hauran de permetre diferenciar el que és conflicte social del que és un comportament insolidari o incívic. No podem caure en la confusió, no es pot barrejar pobresa i supervivència amb incivisme o il·legalitat. L’excés de regulació que es proposa, afegint situacions incíviques inexistents a Llorenç, pot confondre la gent i provocar una falsa sensació generalitzada d’inseguretat.

Un factor indispensable a valorar, molt abans de plantejar-se el redactat d’una ordenança com aquesta, és qui seria l’equip encarregat d’aplicar les sancionar a peu de carrer. A Llorenç no disposem de policia local, i a no ser que l’equip de govern tingui pensat dotar-nos d’aquet servei (s’acaba d’aprovar el pressupost per l’exercici 2017 i no apareix cap partida al respecte) no disposaríem de cap professional competent en matèria sancionadora, i en conseqüència, aquesta ordenança no es podria aplicar. Desconeixem la capacitat legal sancionadora de la figura de l’agutzil, però coneixem casos d’altres pobles que han intentat treballar en aquesta direcció i que no ha funcionat. Fer recaure tot el pes executori de l’ordenança a peu de carrer a una sola persona pot provocar recels entre la població i que ella mateixa se’n cansi i abandoni progressivament la seva tasca.

Creiem que la utilització de l’espai comú no es pot regular a cop de sancions i amb mètodes punitius. Cal apostar per l’educació, la participació i resolució mediada dels conflictes que es puguin produir, en cas contrari, es pot generar allunyament i desafecció de la població.

__________________________________________________________________________

02. POTENCIAR ELS MECANISMES DE MEDIACIÓ COM A INSTRUMENT PER A LA RESOLUCIÓ CIUTADANA DE CONFLICTES.

És inevitable que fruit de la convivència puguin sorgir conflictes diversos entre la gent, i les administracions han de pensar estratègies per col·laborar en la resolució positiva d’aquests conflictes. Davant d’aquestes situacions les administracions poden decidir intervenir o no. Però si es decideix intervenir, existeixen moltes maneres de fer-ho. Com sabem, molts ajuntaments han optat per intentar resoldre aquets conflictes sancionant econòmicament els ciutadans. Hem pogut observar en altres poblacions que aquesta estratègia no funciona. Creiem que sancionar serveix de ben poc en la majoria dels casos, i que el que cal és anar a l’arrel dels problemes.

És per això que entenem la mediació com una gran aliada per intentar resoldre aquets conflictes de convivència i com a alternativa a la via judicial. El sistema judicial pateix una sobresaturació, i sovint prendre aquesta via fa que els problemes es vegin més greus del que eren inicialment. Si la mediació ja s’està utilitzant amb èxit en àmbits com el familiar, la justícia juvenil, l’escolar, el laboral, per què no en el de la convivència ciutadana?

Perquè la mediació funcioni de debò cal formar el personal i dotar el servei dels recursos necessaris. Aquesta la podria exercir el jutge de pau, prèvia formació específica, o algun treballador expert dels serveis socials. Aquest tècnic responsable hauria de ser aliè al conflicte i hauria d’actuar com a intermediari per ajudar les persones afectades a arribar a acords per ambdues parts. Aquest pren una postura imparcial i només acompanya el procés per tal que els implicats es responsabilitzin a l’hora de portar a la pràctica els canvis acordats.

Creiem que també és plantejable la presència d’agents cívics, o educadors socials especialitzats a peu de carrer, en actes de molta concurrència celebrats a l’exterior, com és el cas de la Festa Major o dels concerts de música amb forta presència juvenil. Prèviament caldria contactar, debatre i concretar el procediment a executar amb les entitats organitzadores afectades i amb el col·lectiu jove del poble.

__________________________________________________________________________

03. PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA EN EL DISSENY D’UN POBLE AL SERVEI DE TOTS I TOTES.

Creiem que no és necessari un text legal destinat a controlar l’ús dels espais del poble; ni tampoc un conjunt de normes que regulin i gestionin la interacció social espontània i esporàdica, regida per un patró desconegut i incontrolable que enriqueix el fet quotidià. Necessitem una ordenança que desitgi i promogui l’ús de l’espai urbà, desenvolupada al voltant de la participació ciutadana, el seu eix estructural, tant en el seu ús com en el seu disseny.

Una poble pensat i dissenyat pels seus propis habitants, barri a barri, és un poble sa. La participació social en la reflexió i projecte dels pobles i ciutats (ja no diem en la seva construcció) és una contribució en l’educació social i democràtica dels seus propis ciutadans. La participació de la ciutadania, amb les seves diferències d’edat, gènere, interessos, necessitats, ocupacions, habilitats, punts de vista, etc. i, per altra banda, del conjunt de tècnics, institucions, organitzacions i moviments socials, és el secret per aconseguir un poble coherent i sostenible. Aquest tipus d’experiències transversals són capaces de crear espais intergeneracionals, on grans i joves es relacionen contínuament; espais segurs, on tothom vetlla per tothom; espais integradors, on no existeix la segregació de col·lectius totalment compatibles (infants, skaters, àvies, etc.); i, en resum, espais plens de vida, on tothom es sent identificat, partícip i digne. Degut a la quantitat d’aspectes positius que sorgeixen quan es posen en pràctica, resulta positiu i alhora imprescindible comptar amb aquests processos de disseny participatiu si desitgem un poble de tothom i per a tothom.

Portar a terme aquest model no és difícil, i menys impossible, només es requereix voluntat política. En aquests processos, per posar un exemple, no és suficient una recollida de dades bàsiques i superficials inicials per poder desenvolupar el projecte de manera autònoma des de l’administració, és indispensable que el procés l’iniciïn i el finalitzin tots els actors conjuntament. I la relació ha de ser mitjançant espais transparents i oberts (consultes, reunions, assemblees, etc.) i totalment directa i bidireccional. Perquè en cas de no ser així, la ciutadania pot arribar a sentir frustració i manipulació. De la mateixa manera, és important garantir la presència de tots els grups poblacionals de les diferents edats i gèneres. Infants i avis, dones i homes, poden tenir diferents visions de l’espai públic, totes diferents, totes vàlides i necessàries.

Resulta evident afirmar que els processos de disseny participatius contenen de manera implícita l’essència del civisme que tots desitgem, l’esperit de convivència que tots hem après, i la coherència que faria desaparèixer desastres urbanístics, econòmics i ambientals que desgraciadament, patim tots.

__________________________________________________________________________

04. JUSTÍCIA SOCIAL COM A EINA DE CONVIVÈNCIA, COHESIÓ I CONSTRUCCIÓ DE VALORS COMUNITARIS I SOLIDARITAT.

En primer lloc, les veïnes i els veïns han de fer un inventari dels actius comunitaris. L’acte d’inventariar els actius crea optimisme, perquè d’aquesta manera es veuen oportunitats per canviar l’entorn i es motiva la participació, la col·laboració i el compromís per l’acció. En funció dels resultats, es podrà tenir una visió més realista dels projectes que es poden començar a emprendre. És essencial començar a treballar ràpidament en alguns projectes, encara que siguin petits, per tal que la ciutadania segueixi motivada i vegi que és possible aconseguir resultats.

En segon lloc, crear un projecte per millorar el poble. Una forma de construir valors col·lectius és participant en la millora del poble. Per això, les veïnes i els veïns han de valorar els problemes que ells consideren prioritaris (per exemple, arreglar un parc infantil, vetllar per la neteja de parcs i jardins, crear una campanya contra la violència, etc.) i, en el seu transcurs, construeixen capital social: desenvolupen amistats i confiança mútua, aprenen a treballar en equip, reforcen les seves institucions i guanyen confiança com a comunitat. L’objectiu principal no és únicament preparar millor la comunitat per a resoldre problemes, sinó per prevenir-los. En els nostres exemples, els veïns i les veïnes prendrien consciència que s’ha de tenir cura del mobiliari urbà per tal que aquest parc infantil duri més, o prendrien consciència que la violència no és el camí per resoldre diferències.

En tercer lloc, és important que les veïnes i els veïns participin en el projecte de millora i, sobretot, que siguin ells i elles els que el condueixin. Les veïnes i els veïns són els que han d’exercir un rol central tant en el plantejament com en la implementació de la solució. S’han de sentir responsables del projecte i de llurs resultats. Les institucions han d’oferir el seu suport de manera que incentivi el desenvolupament de la capacitat dels veïns i veïnes, però mai prendre el control del projecte. És a dir, han de donar suport i bons consells professionals que reforcin el lideratge comunitari en lloc de debilitar-lo. En aquesta construcció comunitària totes les parts es reuneixen a l’entorn d’un projecte i fa que els participants estableixin relacions de respecte mutu.

Una bona xarxa de valors comunitaris i de solidaritat és molt més útil que les grans burocràcies públiques i privades. Els enfocaments en la col·laboració demanen més temps, però pensem que són més sustentables i complets que el sistema que es pretén aprovar.

Defensem que L’Ajuntament ha de fomentar més la relació entre la ciutadania, impulsar projectes socials, culturals, educatius i formes de vida comunitària, és a dir, l’Ajuntament té el deure d’acompanyar, com a servei, la producció de comunitat.

També ha d’oferir la seva aportació (eines i consells professionals) de manera que incentivi el desenvolupament de la capacitat dels veïns per emprendre projectes comunitaris, però mai prendre’n el control.

En el terreny educatiu i cultural, ha de despertar consciències que millorin la democràcia, la ciutadania, la convivència social, la pau, els drets humans, la cultura no sexista,… Així mateix, també hauran d’afegir als seus currículums les temàtiques i problemàtiques pròpies de la situació social i de les singularitats de la ciutat.

Entenem que només així, des de l’educació, la cultura i la participació, podrem crear uns valors cabdals per una nova societat més unida, uns valors que s’adquireixen en família, en el sistema educatiu i en les relacions entre la ciutadania.

__________________________________________________________________________

És per això que considerem important fer una revisió a fons d’aquesta ordenança cívica, aturar la seva aprovació i implantació, per tal de promoure polítiques socials, transformadores, que promoguin la justícia social i evitin crear més desigualtats i fractura social. Cal fer una revisió a fons de totes les polítiques d’atenció a les persones de Llorenç, per dotar-nos d’eines que estiguin al servei de la ciutadania, que facilitin la bona convivència i que evitin l’enfrontament directe amb el ciutadà.

Educació, participació ciutadana i resolució mediada dels conflictes davant la nova Ordenança de civisme i convivència

A la passada Festa Major del nostre poble, van succeir un sèrie de menyspreables actes de violència, i totes les forces polítiques vam fer un comunicat conjunt condemnant-ne els fets. Posteriorment es va arribar a l’acord que l’equip de govern convocaria tots els grups per debatre mesures perquè aquests actes no es tornin a repetir a Llorenç. En paral·lel, DL vam publicar un text amb la nostra visió dels fets i començant a perfilar possibles actuacions. A dia d’avui seguim esperant que es convoqui aquesta reunió.

Fa un parell de mesos, l’equip de govern ens va informar que estava treballant en l’esborrany d’una ordenança de civisme i convivència. Després de fer-nos-la arribar per correu electrònic, ens va donar sis dies per fer-hi al·legacions. En va fixar l’aprovació al ple ordinari del dimarts 24 de gener. Una ordenança de civisme és un conjunt de normes que pretenen ordenar i perseguir determinats usos de l’espai públic del poble. Al tractar-se d’un esborrany esperarem a disposar del document definitiu per compartir-lo amb tota la ciutadania, ja que aquest encara pot ser modificat.

Des de DL vam fer una assemblea extraordinària per debatre aquesta proposta. La conclusió va ser que no disposàvem de prou temps per fer-ne un estudi exhaustiu i que per aprovar una ordenança d’aquest tipus s’hauria d’haver convocat, com a mínim, la reunió que teníem acordada. Creiem que l’esborrany presentat no s’adapta a les necessitats de Llorenç i que pateix d’un excés de regulació: conté 103 articles i 247 sancions tipificades (multes). Entenem que criminalitza la pobresa i l’ús de l’espai públic en molts dels seus articles. Se sanciona la mendicitat, dormir al carrer o l’ús de pilota de joc al carrer. Com a grup vam arribar a l’acord de demanar a l’equip de govern que expliqués el perquè d’aquesta ordenança tan extensa, i vam sol·licitar reunir-nos per parlar-ne amb tots els grups (veure correu electrònic sencer).

L’ordenança de civisme proposada criminalitza la pobresa i l’ús de l’espai públic: se sanciona la mendicitat, dormir al carrer, l’ús de pilota de joc al carrer, etc.

Uns dies més tard vam rebre la resposta dient que ens emplaçaven a reunir-nos a l’Ajuntament el dissabte 21 de gener per parlar de les mocions presentades pel proper ple i que s’ampliava el període d’al·legacions a l’ordenança fins el 16 de gener. Des de DL vam decidir que a la reunió traslladaríem la proposta d’actuació amb la qual havíem treballat.

A la reunió hi va assistir l’alcalde (CDC), el regidor del PSC i els tres regidors de DL. El regidor d’ERC no hi va poder assistir i va excusar la seva presència.

CDC va definir la seva intenció de vot davant de les mocions, sense entrar en cap debat profund en cap d’elles. També traslladà una proposta de l’equip de govern per no allargar innecessàriament els plens: proposaven no fer cap explicació de les mocions en els plens i limitar-se a explicar el sentit del vot de cada grup. DL vam mostrar la nostra sorpresa i disconformitat, ja que aquesta mesura no s’aplica enlloc. Alguns pobles regulen les durades de les intervencions dels grups perquè els plens s’allarguen més de 3 hores, però no és el cas de l’Ajuntament de Llorenç. Limitar el temps d’argumentació és fomentar l’absència de debat i de transparència de cara a la ciutadania. Finalment es va decidir que el model del ple es mantindria com fins ara, possibilitant que cada grup pugui fer una breu explicació de les mocions presentades i de la seva intenció de vot.

Quan va arribar el torn de parlar de l’ordenança de civisme, l’alcalde va explicar que havien recollit les al·legacions del PSC, relacionades amb la recollida d’excrements de mascotes al carrer i amb l’ús del burka i del niqab, i que havien fet una rellegida i actualització del document. Es proposarà la seva aprovació en el següent ple. Responent les preguntes de DL, CDC va explicar que l’ordenança l’havia redactat l’arquitecte municipal i està basada en la dels pobles de Maçanet de la Selva, Garcia i Calafell. S’ha establert contacte amb els Mossos d’Esquadra per decidir el sistema sancionador a utilitzar, ja que a Llorenç no disposem de policia local i no tenim competència per multar. La motivació de l’ordenança ve arrel dels actes incívics de la Festa Major i de les ocupacions il·legals d’habitatges, i aquesta servirà per cobrir les espatlles de l’Ajuntament.

Dit això, DL vam mostrar l’opinió del grup respecte l’ordenança:

• Es tracta d’una ordenança copiada, i no adaptada, d’una localitat més gran. Recull molts casos que a Llorenç o no existeixen o dubtem que siguin un problema, fins arribar al punt de multar espolsar catifes al carrer. S’hauria d’analitzar problemàtiques concretes i anar a l’arrel del problema.
• L’expansió de les ordenances de civisme tenen l’epicentre en època d’ajuntament socialista a Barcelona, coincidint amb una sèrie de problemàtiques amb la prostitució exercida al carrer. Després, les ordenances s’han anat copiant, i en algunes ocasions adaptant, fins arribar al nostre poble de la mà de l’equip de govern.
• No entenem perquè es presenta ara si encara no està estudiat qui serà l’encarregat de sancionar. No té sentit fer un llistat de coses de sentit comú i un llistat de multes que no es podran posar, s’acabaria desmereixent l’ordenança.
• Moltes de les sancions que recull ja estan penades per la legislació civil, penal o administrativa.
• Ens preocupa que l’ordenança s’hagi fet a porta tancada sense tenir en compte ni l’opinió de la ciutadania ni pràcticament la dels grups de l’oposició. Consensuar un document d’aquestes característiques en facilitaria la seva aplicació.
• A altres ciutats, amb anys d’experiència en aquest tipus d’ordenances, sovint han tingut problemes per implementar-la, amb resultats més que discutibles. Ciutats com Cerdanyola del Vallès i Valls van retirar-la perquè els hi generava més conflictes que no pas aportava solucions. Altres ciutats com ara Manresa i Berga s’hi discuteix la seva eficiència i s’ha obert la porta a la seva retirada.
• No estem en contra d’una ordenança que permeti multar accions irresponsables com ara abocar il·legalment runa d’obra i contaminar les aigües del municipi però tot allò que té a veure amb l´ús de l’espai púbic o amb la relació entre veïns creiem que requereix un estudi molt més profund.

Seguidament, vam repartir una còpia a cada grup polític, amb la nostra proposta sobre convivència i solidaritat veïnal. El text està basat en una proposta d’una plataforma ciutadana que va sortir a Cerdanyola del Vallès com a alternativa a l’ordenança de civisme presentada, molt similar a la de Llorenç. Consta de 4 eixos principals:

• Definició progressiva de convivència i de l’ús social de l’espai públic: Cada poble té la seva idiosincràsia, la seva manera d’entendre la vida quotidiana i la relació veïnal. Creiem que cal fer un anàlisi i definició de com els llorencencs i llorencenques entenem la convivència i l’ús social de l’espai públic. Cal fer un estudi exhaustiu de com hem arribat fins aquí i quines són les polítiques que ens ajudaran a millorar les relacions humanes en el nostre municipi. Incorporar aquest tema de debat a la Taula Cultural, podria ser enriquidor del qual se’n podrien extreure moltes conclusions aplicables.
• Potenciar els mecanismes de mediació com a instrument per a la resolució ciutadana de conflictes: Ja està funcionant, amb molt d’èxit, en alguns municipis amb moltes més problemàtiques que Llorenç, com és el cas de l’Hospitalet del Llobregat i Salt. El mediador hauria de ser una persona totalment neutral i el fet de residir al municipi segurament dificultaria la tasca. Prèviament s’hauria de fer una campanya molt potent de difusió on s’expliqués el nou servei. Un cop implementat, qualsevol conflicte entre veïns o entre veïns i Ajuntament es podria mediar per intentar arribar a un acord pactat.
• Participació de la ciutadania en el disseny d’un poble al servei de tots i totes: Una ordenança creada des de dalt, sense tenir en compte l’opinió de les entitats i dels ciutadans a través d’algun procés de participació, sense estar consensuada amb ningú, no pot pretendre representar a la totalitat de la ciutadania. La participació contribueix a l’educació social i democràtica, fomentant compromís, coresponsabilitat, implicació, transversalitat, inclusió, etc. En definitiva, un poble pensat i dissenyat pels seus propis habitants és un poble sa.
• Justícia social com a eina de convivència, cohesió i construcció de valors comunitaris i solidaritat: Està demostrat que la majoria de casos incívics són conseqüència de les desigualtats socials que patim, accentuades a partir de la crisi. La falta de recursos econòmics degenera en les dificultats per poder participar d’activitats culturals, en els problemes per poder realitzar una pràctica esportiva federada i en equip, en la impossibilitat de que els infants puguin assistir a sortides o colònies, en la segregació en alguns centres educatius, en no tenir garantit l’accés a l’habitatge, en una alimentació de molt poca qualitat i quantitat, etc. Proposem apostar per un projecte de millora del poble on els veïns, i de forma participativa, siguin protagonistes i responsables de decidir com preparar millor la comunitat per resoldre problemes i com prevenir-los. Creiem que l’Ajuntament hauria d’impulsar que qualsevol ciutadà pugui organitzar o participar de projectes socials, culturals, esportius, educatius i de formes de vida comunitària amb col·laboració de les entitats del poble.

Cal apostar per la participació ciutadana, la justícia social i la resolució mediada de conflices.

Després d’intercanviar alguna opinió, l’alcalde va informar que l’ordenança s’aprovarà el proper ple de març, i que es convocarà una reunió per parlar-ne al mes de febrer.

Tot i que la reunió serà a porta tancada i d’esquenes al poble, hi seguirem defensant l’educació, la participació ciutadana i la resolució mediada dels conflictes. Un cop realitzada, informarem de les decisions prèvies a través dels nostres canals d’informació habituals.

La placa franquista “Calle del Capitán Cortés” segueix al mateix lloc 7 mesos després d’aprovar la revocació del nomenament com a alcalde honorari i perpetu de Llorenç del Penedès a Francisco Franco

En el passat ple ordinari del dilluns 27 de juny, després d’aprovar per majoria absoluta la revocació del nomenament com, Jefe de Estado i Caudillo de España, DL va demanar la retirada de la placa franquista “Calle del Capitán Cortés”, encara present a la façana d’una casa del Carrer de l’Abat Escarré. CDC va respondre que valoraria la proposta.

En l’últim ple ordinari del dimarts 24 de gener el PSC va preguntar quan estava previst la retirada de la placa franquista. CDC va respondre que no s’havien compromès a retirar-la i que primer s’hauria de demanar permís al titular de la casa ja que potser aquesta té un valor sentimental, i va acabar dient que és un tema que no els treu la son. DL va expressar la seva sorpresa davant d’aquestes paraules dient que un símbol feixista o franquista no hi pinta res a Llorenç i es va tornar a insistir en la seva retirada. L’equip de govern va respondre que aquesta vegada sí que ho consultaria.

Ens trobem doncs en el mateix punt de partida que el més de juny. Esperem, però, que aquesta vegada no ens facin esperar 7 mesos més per saber què han decidit al respecte.

Entre totes esborrarem el feixisme de les places i carrers!

Feixisme, mai més enlloc i contra ningú!