Les propostes que recull la moció proposen revisar la contractació del servei de recollida selectiva de residus municipals per oferir millores en matèria social i medi ambiental
El servei de recollida de la brossa és un servei bàsic essencial que ha d’assegurar l’Ajuntament. La tasca que fan els professionals que s’ocupen de la recollida de residus i de la neteja viària comporta que les poblacions compleixin amb els criteris establerts de salut pública i d’higiene. Aquest servei que quotidianament observem als nostres carrers és una garantia d’unes condicions de vida dignes.
CESPA Gestión de Residuos S.A.U. és l’empresa encarregada del de servei de recollida de residus, i neteja viària (aprovat per ple el 28 juliol 2014) i que té contracte signat per 4 anys més 2 d’opcionals (finalitza el 2018). L’Empresa Comarcal de Serveis Mediambientals del Baix Penedès S.L. (EcoBP) se n’encarrega de complementar el servei de la recollida selectiva de residus (paper i cartró, vidre i envasos) per conveni fins l’any 2021. Les dues empreses formen part del grup empresarial Fomento de Construcciones y Contratas S.A. (FCC), empresa vinculada al poder polític i econòmic des del seu naixement. Pel seu Consell d’Administració hi ha passat ministres franquistes com Serrano Suñer, José Mayor Oreja, imputat pel cas dels sobres “B” del Partit Popular o Abel Matutes (exministre del PP). Gestiona actualment els residus del Baix Ebre, Reus i part del Tarragonès, Baix Gaià i Baix Penedès. Té una relació històrica amb el poder establert des del franquisme, període en què les seves empreses predecessores es van beneficiar del tracte de favor en les licitacions públiques. Actualment, FCC forma part del reduït grup d’empreses de l’Ibex 35 que dominen i influeixen en una gran part de les decisions polítiques i econòmiques que es prenen a l’Estat espanyol. Recentment FCC també ha estat relacionada amb el cas Acuamed i el cas Innova de Reus.

Qui monopolitza el reciclatge d’envasos és Ecoembes i el reciclatge del vidre és Ecovidrio, societats gestores de Sistemes Integrats de Gestió (SIG) que, per llei, es van haver de constituir com a entitats sense ànim de lucre, però que la majoria dels seus accionistes són empreses privades amb ànim de lucre. Aquests accionistes són empreses envasadores, fabricants i distribuïdores de grans marques, fet que destapa el la realitat del negoci: quants més envasos d’usar i tirar es consumeixin, més ingressos obtindrà.

La gestió dels residus és un dels serveis que actualment costa més diners a les institucions i a la ciutadania i que la partida d’enguany de recollida i tractament de residus és la més alta de les despeses municipals (sense comptar la inversió del nou accés a la Plaça de la Vila), amb una valor de 205.000€ que representa el 6,91% del total de les despeses pressupostades. FCC, la gran empresa privada beneficiària del servei, dona prioritat els seus interessos econòmics per sobre d’oferir un servei públic de qualitat i econòmic. Amb un servei municipalitzat de gestió directa, o mancomunat de forma comarcal, es prioritzaria el servei davant del rendiment econòmic (eliminant el benefici industrial) i s’aconseguiria una major participació ciutadana, així com més transparència econòmica, un intent de reduir la contaminació i un control directe del servei per part dels tècnics municipals o comarcals.
La taxa municipal que regula el servei de recollida i tractament de residus representa una important despesa per a les famílies i enguany està pressupostat que es recullin 227.000€ anuals per a les arques municipals. Depenent de la tipologia de comerç o indústria, la taxa pot variar dels 129€ anuals fins als 1.804€ anuals. Els habitatges unifamiliars paguen 129€ anuals i els habitatges unifamiliars ocupats per persones majors de 65 anys i que visquin soles paguen 85€ anuals. En qualsevol cas, es paga el mateix independentment de la quantitat de residus generats o de la qualitat de la separació per fraccions. La taxa no contempla l’excepció de pagament o bonificacions seguin criteris socials (a part de l’anteriorment mencionada) per a persones en situació d’atur forçós que acreditin escassa capacitat econòmica, famílies nombroses, famílies monoparentals, persones amb familiars a càrrec, etc. Tampoc bonifica aquelles famílies que fan compostatge casolà.
Les últimes dades del 2016 que publica l’Agència Catalana de Residus (ACR):
- A diari, cada habitant de Llorenç del Penedès va generar 1,55kg de residus municipals (dipositats en contenidors o punts de recollida), mentre la mitjana catalana va ser de 1,36kg. A Llorenç hi ha hagut un increment de 0,06kg respecte el 2015, que es generaven 1,49kg per persona.

- Tot el municipi va generar 312,55 tones de residus municipals, de les quals només un 31,95% es van recollir selectivament (orgànica, paper, vidre, envasos etc. -traient els impropis-) i un 68,05% van anar a parar al rebuig. La proporció de recollida selectiva ha caigut un 3,65% respecte el 2015, que era d’un 35,60%.

- On es recullen més residus impropis (no dipositats al contenidor correcte) és en la fracció d’envasos lleugers (contenidor groc) amb un 53,29%, seguit del paper i cartró (contenidor blau) amb un 6%, de la matèria orgànica amb un 5,81% i del vidre (contenidor verd) amb un 2%.

- Un 68,10% dels residus de rebuig van anar a parar a la incineradora (536,14 tones) i un 31,90% a tractament mecànic biològic (251,18 tones) que posteriorment són enviats a la incineradora o a dipòsit (abocador).

Cada cop són més els municipis adherits a l’Estratègia Catalana Residu Zero que implica avançar cap a la reducció i reaprofitament progressiu dels residus com a recursos i, per això, planteja estratègies i objectius concrets que permetin:
- Tancar el cicle dels materials per tal que tot residu pugui ser transformat en matèria primera, tot procurant la sostenibilitat econòmica, social i ambiental.
- Aconseguir que, l’any 2020, la producció de residus sigui inferior a 1,20 Kg/habitant/dia.
- Invertir la situació actual de manera que, l’any 2020, com a mínim el 70% dels residus generats siguin recuperats i, com a màxim, el 30% siguin destinats a tractament finalista.
- Fomentar la participació ciutadana en l’impuls, en la presa de decisions i en el seguiment de les polítiques i de la gestió dels residus municipals. Cal recordar que en el programa electoral de CiU, posteriorment CDC i actualment PDeCAT hi constava el següent compromís: “Engegarem un procés de debat amb la ciutadania sobre el sistema de recollida de residus per modificar-lo, si s’escau, un cop hagi finalitzat el contracte actual.“

Per tal que es pugui produir una veritable participació és indispensable que per part del Govern existeixi voluntat de transparència i així la informació tècnica contrastada facilitaria elements per al debat.
Qualsevol municipi que no tingui per objectiu reduir dràsticament la generació de residus dins els seus plantejaments globals està destinat a una sobreproducció de residus, una degradació de l’entorn, a un abús dels recursos naturals, amb les conseqüents costoses càrregues econòmiques que representa una gestió de residus inadequada centrada en la recollida, transport i dipòsit en abocadors o crema en incineradores.
La gestió de residus tradicional -amb contenidors- (sistema utilitzat a Llorenç, que permet reciclar entre un 20% i un 50% dels residus) forma part del passat, ja que tal com estableix el Full de Ruta per un Ús Eficient dels Recursos de la Unió Europea ser eficients en l’ús dels recursos significa reciclar tot allò que és reciclable, és a dir, entre un 80% o 90% dels residus. Aquest sistema juga en contra de la jerarquia del tractament dels residus, on la reducció ocupa el primer lloc (el millor residu és aquell que no es genera), seguida de la reutilització i finalment del reciclatge. Aquest model no és suficient per assolir una xifra respectuosa amb el medi ambient, per més despeses que es desemborsin en campanyes de sensibilització.
La Directiva Marc de Residus 2008/98/CE, publicada el 22 de novembre de 2008 en el Diari Oficial de la Unió Europea, estableix els objectius de reciclatge i de reutilització per a l’any 2020, establint l’objectiu de reciclatge i reutilització del 50% en, almenys, tots els residus domèstics i assimilables de paper, plàstic, metalls i vidre. Cal tenir en compte, a més a més, que en aquests moments els objectius de reciclatge de la directiva marc de residus s’estan revisant per intentar augmentar-los d’un 50% a un 75%. La directiva d’abocadors també està en procés de revisió per fer més difícil i car l’enviament de materials biodegradables, per la seva generació de metà, i/o reciclables a abocador.
Fa molt de temps que existeixen alternatives combinades de sistema de recollida selectiva molt més eficients que permeten millorar la qualitat dels residus recollits (Porta a porta) i reduir la quantitat de residus produïts (Pagament per generació):
- La recollida selectiva Porta a porta (Pap) consisteix en lliurar els residus –prèviament separats en origen- al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció objecte d’aquest tipus de recollida. Es poden recollir totes les fraccions amb aquest sistema. Es pot recollir entre un 60% i un 85% del total de residus generats. Avantatges:
- Nivells de recollida selectiva i recuperació més alts i regulars. Alta qualitat de les fraccions.
- Es retiren els contenidors de la via pública (Més net, sense manteniment, fora males olors, …).
- Més corresponsabilitat del ciutadà (i de l’Ajuntament) ja que desapareix l’anonimat.
- Recollida més propera i individualitzada. Control de qualitat directe.
- Major percentatge de població que participa de la recollida selectiva.
- Permet l’aplicació de taxes d’escombraries de pagament per generació.
- Menor cost de reciclatge i majors ingressos. Cost global majoritàriament favorable.
- Desapareix el fenomen “turisme de residus”: abocar els residus en contenidors de pobles veïns.
- El sistema de Pagament per Generació (PxG) es basa en l’aplicació d’un mecanisme mitjançant el qual l’usuari del servei de recollida de residus paga la taxa d’escombraries en funció de la seva generació real de residus i del servei que obté per a la seva gestió. Aquests sistemes permeten traslladar així el principi de “qui contamina paga” a la taxa de residus i permeten premiar aquells ciutadans i comerços que fan un esforç per reduir els seus residus i separar-los correctament. Es fonamenta en tres pilars:
- Identificació del generador de residus.
- Mesura de la qualitat de residus generada.
- Taxació individual.

El model de funcionament més utilitzat és el de pagament per bossa. L’usuari paga la taxa per avançat mitjançant la compra de bosses estandarditzades per al lliurament dels residus; el servei de recollida només accepta aquest tipus de bosses. Les bosses són distribuïdes pel mateix Ajuntament o bé per mitjà de comerços col·laboradors i acostumen a ser diferents segons la fracció a recollir.
El Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC) establia com a actuació transversal “la promoció de la implementació de sistemes de pagament per generació tant en les recollides comercials com en les recollides domiciliàries”. També hi ha el desenvolupament d’una línia d’investigació, assessorament i formació per a implementar aquest sistema, que disposa d’una guia per la implementació dels sistemes de PxG.
Per a tot això, Decideix Llorenç demanem al Ple Municipal l’adopció dels següents ACORDS:
PRIMER. Adherir-se a la Xarxa de Municipis de l’Estratègia Catalana de Residus Zero.
SEGON. Revisar l’Ordenança municipal que regula la taxa del servei de recollida i tractament de residus per incloure l’excepció de pagament o bonificacions econòmiques seguint una fiscalitat més justa segons criteris socials: escassa capacitat econòmica, famílies nombroses, famílies monoparentals, persones amb familiars a càrrec, etc… Bonifica par de la taxa a aquelles famílies que realitzen compostatge casolà, després d’haver-ne fet una campanya pel seu foment. Finalment adaptar l’ordenança al nou model de recollida selectiva implementat.
TERCER. Realitzar un estudi per valorar la possibilitat de municipalitzar, o mancomunar comarcalment, el servei de recollida de residus. A l’estudi hi ha de constar, com a mínim, la recerca i estudi d’exemples d’altres poblacions i els avantatges i inconvenients a nivell econòmic, medi ambiental i social.
QUART. Ja que el contracte amb CESPA està a punt de finalitzar, efectuar, en la major brevetat possible, un procés de participació on hi estiguin cridats els grups polítics, la ciutadania, les entitats, el comerç i la indústria, per debatre sobre el model de recollida selectiva de residus del nostre municipi.
CINQUÈ. En paral·lel, iniciar una campanya municipal per afavorir la reducció de generació de residus, tant a nivell de l’habitatge com als comerços o les indústries. Aprofitar la revista municipal i les xarxes socials per fer-ne difusió.