El primer pas en l’habitatge social: l’equip de govern informa que l’edifici actual de l’Ajuntament es convertirà en dos habitatges socials

ajuntament

Des de DL volem felicitar l’equip de govern per la decisió d’adaptar una part de l’actual Ajuntament a la funció de dos habitatges socials un cop aquest s’hagi traslladat al nou edifici construït a la Rambla Marinada. En el ple ordinari del 27 de juny l’equip de govern ja havia avançat la possibilitat de donar aquest nou ús a l’edifici i en l’últim número de la revista municipal iLlorenç ho han acabat de confirmar: ‘La intenció és fer-hi dos habitatges que es destinaran a donar acollida a persones de la comarca amb necessitat’ ‘el Consell Comarcal en portarà la gestió’. Com a grup ens n’alegrem enormement ja que afrontar les mancances habitacionals que té Llorenç és una de les nostres prioritats polítiques i, per tant, creiem que aquesta important notícia es mereix molta més difusió i ressò.

Actualment l’oferta d’habitatge social és totalment inexistent al nostre municipi. S’han produït casos de desnonaments de famílies llorencenques que es veuen obligades a traslladar el seu domicili al Vendrell, municipi on sí que es disposa d’aquest tipus d’oferta residencial. Sabem que l’equip de govern s’ha posat en contacte amb bancs i veïns del poble per intentar trobar alternatives a aquesta situació. Però la realitat, a dia d’avui, és que un poble pràcticament sanejat econòmicament com és el nostre trasllada la responsabilitat d’acollida de famílies desnonades al Vendrell, un dels municipis més castigats per la crisi i la mala gestió municipal. Hem conegut el cas d’una família desnonada de Llorenç que ha pogut trobar un habitatge més proper al Priorat de Banyeres a través de l’ocupació d’un pis buit propietat d’un banc gràcies a les gestions i l’inestimable ajuda de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca). Segons aquesta plataforma, a Llorenç hi ha un mínim de 20 casos de famílies amb possibilitat de patir un desnonament, i varis pisos del poble ja es troben ocupats.

A part dels casos de desnonaments, per tots és coneguda la dificultat del jovent llorencenc per trobar casa o pis al seu propi poble. La impossibilitat econòmica d’afrontar la rehabilitació d’un habitatge propietat de la família o els prohibitius preus de lloguer que s’oferten (dels més alts de la comarca) provoquen que molts hagin de buscar alternatives a altres municipis. Un motiu més per afrontar aquesta realitat.

A Catalunya hi ha aproximadament uns 450.000 pisos buits. D’aquests, 120.000 es troben en mans de la banca rescatada amb fons públics. En lloc de cedir el seu ús a les administracions locals o d’oferir un lloguer a un preu acceptable, els bancs prefereixen tenir-los tancats per seguir especulant tot esperant l’arribada de condicions que els siguin més favorables. La mitjana espanyola d’oferta d’habitatge social és de 3 habitatges per cada 1.000 habitants. A la Unió Europea la mitjana puja a 39 habitatges socials per cada 1.000 habitants. Actualment a Llorenç som 2.306 habitants i per tant hi hauria d’haver 7 habitatges socials per igualar a la, ja de per si baixa, mitjana espanyola. És responsabilitat de tots revertir aquesta situació, tant de la ciutadania exercint un clam popular i solidari al carrer exigint el dret a l’habitatge, com del treball compromès i conscienciat de polítics i administració local.

Esperem doncs que aquest canvi d’ús de l’Ajuntament actual sigui la primera pedra d’un projecte de dotació d’un parc públic d’habitatges socials que ens dugui a cobrir les necessitats reals de la nostra ciutadania.

Anuncis

Manifest per la sobirania energètica

En el marc de la Jornada de Política Municipal Ambiental celebrada el passat dissabte 1 d’octubre a Llorenç, compartim el manifest de la Xarxa per la Sobirania Energètica. En l’últim número de la revista municipal iLlorenç només n’hem pogut publicar un resum degut a que només disposem de 1.350 caràcters d’espai.

Per la sobirania energètica

El model econòmic en el que vivim es sosté sobre una base material que consisteix, principalment, en l’extracció i combustió de recursos fòssils (petroli, gas, urani i carbó), que permeten l’obtenció del que fins fa poc era energia barata i abundant. Aquest mètode de producció s’ha demostrat a la vegada insostenible -degut a la no renovabilitat dels logo_xserecursos que utilitza- i generador de forts impactes, tant al medi com a les persones.

L’energia, vector satisfactor de les necessitats més indispensables, ha esdevingut un recurs mercantilitzat, i el seu accés no es basa en criteris d’equitat i justícia social i ambiental sinó en criteris lucratius. La crisi econòmica que estem vivint, propiciada en bona part pel propi esgotament dels recursos fòssils, ha visibilitzat els impactes sobre les persones que té aquesta concepció de l’energia, abocant, només a Catalunya, a més del 13% de la població a viure en situació de pobresa energètica.

Els mateixos criteris de benefici econòmic són els que expliquen com és que vivim en un territori amb gran potencial d’aprofitament de fonts energètiques renovables i, en canvi, els recursos que s’utilitzen són d’aquells racons de la Terra que ofereixen una millor relació cost-benefici per a les empreses que els exploten, convertint-nos en un país depenent energèticament. A més, molts costos (monetaris o no) relacionats amb l’extracció d’aquests recursos són externalitzats, i sovint deixen una empremta de contaminació, degradació ambiental, explotació laboral, violència i pobresa als països exportadors.

Avui vivim una nova fase en la que l’encariment dels recursos fòssils i les noves tendències d’especulació sobre el territori en el context de la crisi financera, promouen l’extracció de les últimes reserves disponibles, amb noves tècniques d’extracció fins ara inviables. L’aparició del fracking i l’extensió de les exploracions i explotacions d’hidrocarburs al litoral de casa nostra i d’urnai a l’Alta Anoia no responen a demandes ciutadanes ni tampoc hi revertiran positivament. Actualment no tenim capacitat de control ni decisió sobre els mitjans de producció energètics: enlloc de ser capaços de decidir què, com, quant i per a què volem utilitzar l’energia, a dia d’avui som mers clients de serveis energètics.

Per la seva banda, el model de desenvolupament que hem estat seguint no és aliè a aquestes variables. Sota el paradigma de creixement infinit i energia “barata”, la variable de la sostenibilitat ha tingut un paper residual en les polítiques d’ocupació del territori. La distribució geogràfica de les activitats productives i les polítiques urbanístiques són totalment contradictòries des d’una òptica d’estalvi i eficiència energètica. El transport representa un 40% del consum energètic a Catalunya, i a tot el món és responsable d’una quarta part de les emissions de CO2. D’aquest transport, la pràctica totalitat es realitza mitjançant la combustió del petroli, recurs que segons la pròpia Agència Internacional de l’Energia va assolir el seu pic de producció l’any 2006.

Creiem que és no només necessari sinó imperatiu treballar per superar la situació actual. Cal posar sobre la taula el model social que volem construir per a les properes dècades, ja que això definirà les necessitats materials associades a ell. Considerant els impactes i les desigualtats que genera el model de producció actual, apostem per un canvi profund de paradigma, basat en els següents criteris:

– Democràcia: hem de ser capaços de decidir què produïm, com ho produïm i, sobretot, per a què ho produïm. La generació d’energia ha de respondre en primer lloc a criteris i necessitats socials col·lectivament identificats.

– Control social dels mitjans de producció: lluny dels mètodes oligopòlics dominants, interessats en promoure consums tant elevats com sigui possible, el control de la producció energètica ha de ser gestionat des d’una òptica no mercantilista, apostant per gestions públiques i/o comunitàries en la construcció dels béns comuns.

– Sostenibilitat: els recursos fòssils, finits a la vegada que contaminants, no són una opció de futur. Cal apostar per les energies renovables de manera ferma i considerar les seves capacitats i característiques, dibuixant el camí cap a la sostenibilitat del sistema. Així mateix cal un tancament urgent i definitiu de les centrals nuclears del nostre país per tal d’evitar qualsevol possibilitat de reviure catàstrofes com la de Txernòbil o Fukushima. Les centrals nuclears de casa nostra es troben envellides i molt degradades: només a Catalunya acumulen més de 221 problemes de funcionament des del 2005, on la majoria corresponen a l’edifici de contenció i a l’edifici i sala de control.

– Decreixement energètic: Les energies renovables tenen un potencial suficient per cobrir les necessitats energètiques bàsiques de la humanitat, però no les de l’actual sistema de producció i de consum dels països enriquits, molt intensiu en energia en molts sectors que no redunden en el benestar social i ambiental. Cal  canviar radicalment el model de creixement que ens ha portat a la situació energètica i econòmica actual i apostar per un decreixement energètic sostenible en aquests països, en el qual les energies renovables poden garantir prioritàriament les necessitats socials més bàsiques.

– Arrelament al territori / descentralització: com a condició indispensable per al compliment de tots els criteris anteriors, i en contraposició al model d’acumulació que suposen els mitjans de producció actuals, el model energètic s’ha d’impulsar des de baix, i això implica defugir de receptes úniques i de grans solucions màgiques. L’heterogeneïtat i diversitat de propostes locals adaptades al seu entorn són la millor garantia de transició cap a un nou model energètic.

En definitiva, apostem per caminar cap a una sobirania energètica, concepte que integra tots els elements anteriors, com a únic camí possible per a avançar cap a la plena igualtat, respecte als drets humans i harmonia amb el medi.

Web Xarxa Sobirania Energètica: xse.cat

Opinió de DL sobre la revista municipal iLlorenç

REVISTES MUNICIPALS I TRANSPARÈNCIA

illorenc-foto

Des de Decideix Llorenç estem totalment a favor d’utilitzar mitjans que facilitin la transparència, però no a qualsevol preu i sense uns mínims que garanteixin la qualitat i la veracitat de la informació donada. Entenem que una revista municipal és una eina fonamental per informar al poble, però no pot ser un fulletó publicitari d’un partit polític. En un butlletí d’aquest tipus – finançat amb fons públics – s’hi han de poder veure reflectides totes les veus i realitats. Un sol paràgraf per cada partit de l’oposició suposa silenciar la meitat dels representants polítics i la meitat dels veïns de Llorenç. Un mitjà d’informació públic no pot tenir un consell de redacció format únicament per membres del govern, excloent així als membres de l’oposició. A Llorenç hi ha moltes veus, polítiques o no, i totes s’han de poder sentir.

En una revista municipal han d’aparèixer dades contrastades, amb xifres concretes, rigoroses i d’interès públic que permetin un control real de la gestió municipal. Les imatges amb colors llampants, les fotografies i els titulars són eines per cridar l’atenció del lector en un article concret, però no poden suposar-ne el contingut principal. Els ciutadans no en tenim prou amb llegir les excel·lències de les actuacions de l’equip de govern, volem tota la informació, i tenim dret a tenir-la.

Resum modificació Ordenances Municipals 2017

En el passat Ple Ordinari celebrat el dilluns 3 d’octubre es va aprovar, per 6 vots a favor de CDC i 4 vots en contra de DL, ERC i PSC, la modificació de les ordenances municipals de Llorenç del Penedès per l’exercici 2017.

Compartim aquest quadre que resumeix els principals canvis:

taxes-i-impostos

Arxiu amb totes les modificacions aprovades: 8-proposta-modificacio-ordenances-municipals-2017