Resposta al comunicat de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès publicat a les xarxes el dia 22 de setembre de 2021

1. En el comunicat equiparen, sense matisos, els termes “Ajuntament de Llorenç del Penedès” amb “equip de govern”.

Òbviament, la corporació municipal està formada pels partits del govern (Junts x Llorenç i PSC), però també pels de l’oposició (Decideix Llorenç i ERC). Qui de l’Ajuntament signa el comunicat? Tot l’equip de govern? Només Junts x Llorenç? L’alcalde únicament? 

2. Diuen que “l’Ajuntament simplement va escoltar l’explicació del projecte i els hi vàrem expressar el rebuig del territori”.

Ens preocupa que no s’adonin de la importància d’informar-ne prèviament al conjunt de la ciutadania, perquè aquesta, si així ho desitja, pugui mostrar presencialment el seu rebuig a la MAT. Es tracta d’un mínim de transparència i hauria de ser un pilar bàsic de qualsevol societat democràtica consolidada. No cal anar gaire lluny per comprovar com l’Ajuntament de Sant Jaume va informar degudament al poble de l’existència de la reunió i com aquest va respondre amb una manifestació que va provocar la reculada de Forestalia.

3. Destaquen, en positiu, haver cridat a la població a presentar al·legacions particulars dos dies abans de que en finalitzés el període de recollida.

Ens quedem perplexes davant d’aquesta afirmació. Es va anunciar sense pràcticament marge de maniobra i ni tan sols es va explicar els passos a seguir per poder-les tramitar. Plataformes ciutadanes, i altres ajuntaments, n’informaven molts dies abans oferint còpies de les al·legacions redactades per Domenys Dempeus i detallant pas a pas com es podien presentar presencialment o digitalment. Fins i tot els ajuntaments de Sant Jaume i La Bisbal van organitzar actes oberts donant a conèixer el projecte i convidant experts del Geven i SOS Penedès per detallar-ne la magnitud.

4. Es mostren satisfets d’haver convocat l’oposició a una reunió per explicar la trobada mantinguda amb Forestalia tres dies després de que succeís.

La Llei 19/2014 marca com a principi ètic que els càrrecs electes mostrin de forma transparent les activitats oficials, els actes i les decisions relacionades amb la gestió dels assumptes públics que tenen encomanats, així com de la seva agenda oficial. Les agendes dels regidors amb responsabilitat de govern haurien de ser públiques a través del web municipal amb l’antelació necessària per facilitar-ne el coneixement i les tasques de treball. No succeeix així a l’Ajuntament de Llorenç. A DL no ens acostuma a arribar la informació de mans de l’equip de govern, sinó que la majoria de vegades hi topem de forma casual a través de les xarxes socials del consistori o del boca-orella del poble. Totalment inacceptable.

5. Ens acusen “d’inexactitud i falta de concreció, deliberada o no” perquè diuen que la nostra publicació “posa en dubte el posicionament de l’equip de govern en contra de la MAT” i afegeixen que “demanen una rectificació pública de DL”.

DL mai ha insinuat el posicionament favorable de l’equip de govern respecte a la MAT, sinó tot el contrari. El 20 d’agost fèiem pública l’existència del projecte de la línia elèctrica, molt abans de que l’equip de govern n’informés, i allà ja detallàvem que “L’Ajuntament de Llorenç se suma a les al·legacions que preparen els consells comarcals afectats i la Generalitat”. Demanem que especifiquin quan i a on realitzem tal acusació o que es retractin d’aquestes acusacions.

6. Respecte a la publicació de DL lamenten que “aquestes maneres de fer” només serveixen per “atiar especulacions i distorsionen la realitat”.

La passada legislatura DL es va fer un fart de presentar propostes constructives per al poble i oferir-se per entrar a treballar en projectes de l’equip de govern. Pràcticament la totalitat van ser rebutjades sense gaires explicacions, i es va tancar la porta a poder participar de qualsevol taula de presa de decisions. Aquesta legislatura, no satisfets amb el menysteniment constant a l’oposició, també mostren un enèrgic rebuig a que DL informi de l’activitat municipal davant de la inactivitat d’aquests. Un pas més cap a la marginació de tot el qui no comparteixi els seus postulats.

7. Finalment mencionen que “l’Ajuntament ha fet i està fent tot el possible perquè aquest projecte no tiri endavant”.

Des de DL ho considerem del tot insuficient i constatem la deriva autocomplaent i passiva del govern. Comprovem, amb anhel, com altres pobles de la comarca estan tirant endavant noves i engrescadores iniciatives. Estimem Llorenç i ens dol veure com una part important de la població no hi tenim cabuda i ens preocupa l’estancament polític dels darrers anys.

Assemblea de Decideix Llorenç

L’Ajuntament i Forestalia es reuneixen a Llorenç per parlar de la MAT sense fer‐ho públic a la ciutadania

La trobada, que va comptar amb la presència dels exconsellers Felip Puig i Josep Grau com a representants de Forestalia, pretenia servir perquè aquests traslladessin els falsos avantatges econòmics que suposaria el pas de la MAT pel nostre territori

Des de Decideix Llorenç hem sabut, a través d’una trobada mantinguda amb l’alcalde i representants de l’oposició, que l’equip de govern de Llorenç es va reunir a principis de setembre amb Forestalia dins d’un absolut silenci. Recordem que aquesta empresa privada és la responsable de presentar el projecte de la MAT (Línia de molta alta tensió) que pretén creuar les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i el Penedès, per dur energia de l’Aragó a Barcelona. Aquesta, amb un recorregut total de 181km i 67 torres de fins a 70m d’alçada, creuaria paratges naturals, conreus i passaria molt a prop de zones residencials. Un despropòsit que perverteix l’objectiu de la transició energètica aplanant el camí a que l’oligopoli energètic es segueixi enriquint a costa de tots.

A la trobada, i de la banda de Forestalia, hi van assistir Josep Grau i Seris, exconseller d’Agricultura i Pesca i Felip Puig i Godes, exconseller d’Interior (d’Empresa i de Política territorial en altres governs). Els dos, militants de Convergència Democràtica de Catalunya, tiren de portes giratòries dins de les grans empreses aprofitant el seu bagatge dins de les institucions catalanes i ara remant a favor de la MAT. Fent un a mica de memòria, i entre d’altres despropòsits, quan Grau era conseller d’Agricultura va adjudicar la concessió de l’obra del canal Segarra Garrigues a l’empresa d’Aigües del Segarra‐Garrigues (AGS), de la qual després en va passar a ser president. I no podem oblidar la repressió i l’extrema violència policial exercida pel cos de Mossos d’Esquadra quan Puig n’era el principal cap. Posem nom i cognoms als responsables de vendre les suposades excel∙lències del pas de la MAT per les nostres terres i assenyalem la seva connivència amb el lucre de grans empreses en detriment dels habitants del Baix Penedès i de la resta de comarques afectades.

Denunciem que, un cop més, l’ajuntament es mantingui en l’absoluta opacitat en temes de vital importància que afecten al conjunt de la ciutadania i, que en cap moment s’ha informat a la ciutadania de l’existència d’aquesta trobada, i a l’oposició només ens n’han informat quan ja estava fet, seguint el patró habitual. Tot, després de ser dels pocs consistoris que han esperat al dia abans de la finalització del període de presentació d’al∙legacions per avisar al poble a través de les seves xarxes socials.DL, que ens vam fer ressò de l’existència del projecte de la MAT tant bon punt en vam ser coneixedors, hem treballat colze a colze amb plataformes de rebuig a la MAT del Baix Penedès, hem entregat un paquet d’al∙legacions pròpies conjuntament amb la CUP Baix Penedès ja presentades en roda de premsa i hem engrescat a la població a presentar les al∙legacions proposades per Domenys Dempeus. Actualment seguim treballant valorant noves possibles accions per aturar el pas de la MAT i per una transició energètica real, local i participada.

Anomenem-nos: ser LGTBI+ al món rural

Allò que no s’anomena no existeix. És a dir: no és que no existeixi, sinó que resta amagat en una espècie de realitat paral·lela que passa al marge de la normalitat, de tot allò que té nom i que és visible. Les coses a la foscor —o al silenci— no les veiem, però segueixen formant part de la realitat i la configuren. Cal que il·luminem totes aquestes realitats fosques; cal que assenyalem la normativitat que ha estat històricament en el focus de llum i que en desdibuixem els marges definits; cal que parlem de què significa ser LGTBI+ al món rural, que posem nom a aquesta realitat i assenyalem les violències a què s’enfronta..

Les agressions LGTBI+-fòbiques que s’estan perpetrant a diferents ciutats de l’Estat espanyol —recordem el brutal assassinat homòfob d’en Samuel al crit de «maricón»— no són un fet aïllat ni llunyà. Als nostres pobles recentment s’han donat diferents casos de violència: a l’Institut Baix Penedès, al Vendrell, unes persones van cremar la bandera irisada del col·lectiu LGTBI+ i van fer unes pintades al mateix centre que negaven qualsevol dret a les persones que no som cisheteronormatives; així com al mural LGTBI+ de Sant Jaume, on unes persones han fet pintades en contra de tot allò que representa. Aquests són només alguns exemples de violències visibles, però n’hi ha moltes altres d’invisibles —o invisibilitzades— que patim dia a dia les persones del col·lectiu LGTBI+ als nostres pobles i que fan palès que segueix molt present un discurs d’odi que nega tota dissidència i diversitat sexual i de gènere; un discurs reproduït, sobretot, des de l’extrema dreta i recolzat per uns mitjans de comunicació còmplices.

Dels casos anteriors, se’n poden inferir dos tipus de violència —la física i la simbòlica— que tenen lloc a dos espais diferenciats, si seguim la dicotomia espai urbà-espai rural. En l’anonimat i l’individualisme imperant de les grans ciutats, el col·lectiu LGTBI+ hi trobem refugi, ja que podem expressar-nos i relacionar-nos més lliurement, però també ens enfrontem a un tipus de violència que tendeix més fàcilment a ser física, precisament per la protecció que l’anonimat brinda als agressors. En espais rurals, contràriament, la violència tendeix a ser més simbòlica i no física, però no per això és menys greu o requereix menys atenció: la violència verbal, la falta d’espais segurs, de referents, i el rebuig —sigui explícit o silenciós— per part de la comunitat són violències simbòliques que ens porten a rebutjar la vida als pobles i a idealitzar les ciutats; a voler fugir d’on hem crescut i a veure els nostres pobles com un lloc on no poder expressar-nos lliurement.

Ser LGTBI+ als pobles del Baix Penedès esdevé, així, un acte de rebel·lió: existir i expressar-nos com a tal implica trencar amb la cisheteronormativitat del món rural. La construcció d’un espai rural segur implica la creació d’una xarxa no formal de cures i de col·lectivització del malestar i la ràbia, però també ha de passar necessàriament per les estructures formals de la política institucional, que brinden una protecció legal i política de què cal beneficiar-nos. Així, polítiques i mesures fetes des de l’Ajuntament poden traduir-se en una millora significativa de la qualitat de vida de les persones LGTBI+ al poble: la creació d’una comissió d’igualtat, l’impuls d’un Pla Municipal d’Igualtat de Gènere i de Prevenció de la Violència Masclista, o bé la creació d’un protocol contra les agressions masclistes durant les activitats festives, entre d’altres, són exemples de propostes recollides al nostre programa electoral i que engloben, dins del paraigua del feminisme i la perspectiva de gènere, accions municipals a favor del dret a la vida en diversitat.

Decidir quedar-nos, lluitar per construir espais segurs on hem crescut i evidenciar com ens sentim és polític: cal construir una xarxa col·lectiva —formal i no formal— de suport mutu amb la qual poder-nos expressar lliurement, sigui quin sigui el nostre gènere i sigui quina sigui la nostra orientació sexual. Per això cal parlar —molt: amb les amigues, les àvies, les mares, a les assemblees, a l’escola, amb aquelles disposades a escoltar— de les nostres realitats als marges, per portar-les al centre del poble i fer-hi una festa major on puguem ser lliurement.

AL·LEGACIONS CONTRA LA MAT

Membres de l’assemblea de Decideix Llorenç vam assistir ahir dia 2 de setembre a la convocatòria de l’ajuntament de Sant Jaume dels Domenys per parlar del projecte de d’instal·lació de la MAT (Línia de Molt Alta Tensió). L’administració sant jaumenca ha sigut l’única del Baix Penedès a organitzar una reunió informativa sobre aquest macro projecte i des de DL hem cregut imprescindible assistir-hi.  Membres de l’equip de govern, acompanyats de representants de la plataforma SOS Penedès, van explicar l’abast d’aquest terrible projecte energètic i van mostrar el seu total rebuig al respecte. També van explicar les diferents formes que la ciutadania, a títol personal o associatiu, podrien presentar al·legacions en contra del projecte. Vam poder constatar la presència de l’alcaldessa de la Bisbal del Penedès però no hi vam veure a cap membre de l’equip de govern de Llorenç. Trobem a faltar, un cop mes, la mobilització de representants del nostre consistori més enllà d’una petita publicació a les xarxes. Degut a aquesta inoperància, des DL hem pres la iniciativa d’informar i facilitar les tasques als llorencencs i llorencenques.

Prèviament, el dia 20 d’agost DL vam fer una publicació al nostre bloc i xarxes socials explicant la possible construcció d’aquesta MAT i mostrant el nostre total rebuig (veure enllaç). El dia 21 d’agost ens vam reunir amb representants de la nova plataforma Domenys Dempeus. Aquesta, formada per veïns i veïnes dels diferents nuclis de Sant Jaume, es volia constituir per treballar en defensa del territori. Des de llavors hem seguit en contacte treballant per mirar d’agilitzar la presentació de les al·legacions en contra de la MAT.

DL, conjuntament amb el Geven, hem redactat un paquet propi d’al·legacions que presentarem com a CUP Baix Penedès els propers dies. En elles exposem el gran impacte que suposaria per la nostra comarca el pas d’aquesta enorme infraestructura. Un territori malmès durant anys per on ja hi transcorren grans i agressives infraestructures. També hem finançat la compra de dues pancartes amb el missatge “LLORENÇ DIU NO A LA MAT” (disseny gentilesa de Domenys Dempeus) i que properament penjarem pels carrers de Llorenç.

De cara a la ciutadania llorencenca, i per no trepitjar la feina feta per Domenys Dempeus, recomanem utilitzar les seves al·legacions (format doc, format pdf). Tenim de marge de temps màxim fins el proper dimarts  7 de setembre per ser presentades. Aquest cap de setmana repartirem aquestes al·legacions en paper al cafè de La Cumprativa, del Centre i a Ca l’Estudiant.

Com es poden presentar les al·legacions com a ciutadania?

1/ Opció presencial indirecta a través de l’Ajuntament.

Què cal portar a l’Ajuntament?

• Una còpia emplenada i signada de les al·legacions (format doc, format pdf).
• Una còpia del DNI.

Al taulell demanar que ho tramitin directament ells a la Subdelegació del Govern de Tarragona.

En cas d’obtenir una negativa administrativa per tramitar les al·legacions, l’Ajuntament de Sant Jaume dels Domenys s’ha compromès a fer-ho.

2/ Opció telemàtica directa al Ministerio de Política Territorial i Función Pública.

Per utilitzar aquesta opció és imprescindible disposar de certificat digital, cl@ve PIN o cl@ve permanent. I es tramita a través d’aquest enllaç:

https://rec.redsara.es/registro/action/are/acceso.do

Des de DL recomanem que si es vol utilitzar aquesta complexa opció, es consulti el “Manual per presentar al·legacions” que ha elaborat l’ajuntament de Sant Jaume i que el podeu trobar en el seu web.