Ordre del dia Ple Ordinari del dimarts 27 de juny a 1/4 de 9 del vespre

El proper Ple Ordinari serà el dimarts 27 de juny de 2017 a 1/4 de 9 del vespre.

Ordre del dia:

  1. Aprovació, si s’escau, acta sessió del 04-04-2017.
  2. Donar compte de la sentència del Tribunal Superior de Justícia, del recurs ordinari núm. 120/2012 interposat per JVG.
  3. Aprovació, si s’escau, Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES).
  4. Aprovació, si s’escau, modificació del Reglament regulador de les Places del centre de dia.
  5. Aprovació, si s’escau, modificació de crèdit 3/2017.
  6. Aprovació, si s’escau, encàrrec de gestió de la licitació agregada del servei d’implantació i posada en funcionament d’una plataforma destinada a la gestió per mitjans electrònics de l’activitat i procediment administratiu de diversos ajuntaments de la comarca del Baix Penedès.
  7. Aprovació, si s’escau, nomenar la biblioteca municipal com a “Maria Rafecas”.
  8. Aprovació, si s’escau, modificació puntual de l’Ordenança reguladora dels usos inclosa a l’Annex 2 del POUM de Llorenç del Penedès.
  9. Aprovació, si s’escau, mocions.
    1. Moció per declarar la capitalitat compartida a la Vegueria Penedès (PDeCAT).
    2. Moció per l’activació dels directoris de comerç i d’empreses en l’apartat dels serveis municipals del web de l’ajuntament (DL).
    3. Moció per a la creació d’un Pla Local d’Equipaments (DL).
    4. Moció per la creació d’un protocol contra el sexisme a la Festa Major i als esdeveniments d’oci i festius (DL).
  10. Precs i preguntes.

LOGO DECIDEIX LLORENÇ

Anuncis

Opinió DL sobre el procés de participació ciutadana del PAES

El passat 9 de maig l’equip de govern va dur a terme l’acte: “SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA. Es convida tota la ciutadania a participar en l’elaboració del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès”. Com a públic hi van assistir 3 representants del PDeCAT, inclòs el Sr. Alcalde, el representant del PSC, 2 representants de DL i 6 ciutadans. La sessió va estar conduïda per una representant de l’empresa encarregada de redactar el document i va consistir en una explicació del recull de dades i de com s’havia elaborat el PAES. Finalment hi va haver un torn de preguntes on s’acceptaven propostes dels assistents.

Què és el PAES i per a què serveix? (segons el mateix PAES)

pacte alcaldesEl 16 de març de 2015 l’Ajuntament de Llorenç del Penedès, coneixedor de la seva responsabilitat en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle derivats de la utilització d’energia i del consum de productes i serveis, accepta la responsabilitat dels governs locals de combatre l’escalfament local i s’adhereix al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. Un dels requisits d’aquest pacte és l’elaboració d’un PAES, que es coordina mitjançant la Diputació de Tarragona. Es tracta d’un programa que, a través d’un inventari de referència d’emissions del municipi, estableix la política local a seguir fins el 2020 per tal de reduir un mínim d’un 20% les emissions de CO2 en els sectors serveis, transport i domèstic (quedant-ne fora l’industrial, l’agrari i el comercial). També promou activitats per involucrar la ciutadania i les parts interessades.

El PAES de Llorenç recull 28 mesures que teòricament permetrien reduir un 23,30 % les emissions. Entre elles destaquen la designació de la figura d’un gestor energètic en els equipaments municipals, la implementació d’un sistema de comptabilitat energètica municipal, actuacions per millorar l’eficiència energètica dels equipaments, campanyes de sensibilització ciutadana, instal·lació de punts de subministrament elèctric per a vehicles, substitució de làmpades de l’enllumenat públic, canvi de calderes de gasoil a biomassa, substitució de vehicles oficials per d’altres més eficients, creació d’aparcaments segurs per a bicicletes, bonificacions fiscals, increment del percentatge de recollida selectiva de residus, etc.

En aquest enllaç us podreu baixar el document en català i en anglès i una síntesi del mateix en català.

Opinió de Decideix Llorenç

  1. Endavant amb la lluita contra el canvi climàtic. Aplaudim la decisió de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès d’adherir-se al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. És imprescindible treballar en contra del canvi climàtic i dels efectes devastadors que aquest ja està tenint en el medi ambient. Cal tenir present com hem arribat fins aquesta preocupant situació i prendre consciència que el sistema econòmic actual n’és el màxim responsable. Definir un document amb un llista de mesures a dur a terme és el mínim a fer com a poble. Tenim reptes enormes per assolir que només els podrem resoldre a través de la cooperació i la solidaritat.
  2. Ni rastre de la participació ciutadana. Una exposició pública amb un posterior torn de preguntes i propostes no és un procés de participació ciutadana. La publicitat de l’acte era enganyosa, el PAES ja estava elaborat i no estava prevista la realització de cap tipus de participació veïnal. Com a reforç participatiu creiem que la Taula Cultural podria ser un bon lloc on demanar l’opinió de les entitats més enllà del debat de l’organització de la Festa Major i d’alguns dies festius. Des de DL apostem clarament per la implementació de mecanismes de participació ciutadana i per un Pla de Comunicació Local adequat als temps actuals i que no s’obviï l’ús de les xarxes socials com a eina comunicativa.
  3. I l’opinió dels partits de l’oposició? Decideix Llorenç desconeixíem que el PAES ja estigués redactat. L’oposició, com a representants de pràcticament la meitat dels votants, tenim dret a estar informats dels moviments que es duen a terme, i encara més tractant-se d’un tema tan important. Durant el torn de preguntes vam comentar que ens hauria agradat una trobada entre partits per debatre i intercanviar opinions. Se’ns va respondre que tenim la possibilitat de fer arribar les nostres propostes a l’equip de govern.
  4. Inexistència de finançament. Reduir un 20% les emissions de gasos contaminants d’aquí al 2020 requereix esforç i diners. La Diputació de Tarragona té pendent aprovar una partida respecte a això, però es desconeix quant, quan i com es repartirà. Pel que fa als recursos propis, l’actual pressupost municipal no en contempla cap partida. En el moment d’aprovar els números econòmics anuals Decideix Llorenç vam demanar, sense èxit, dotacions econòmiques destinades a la Regidoria de Medi Ambient. Al final de l’acte, l’Alcalde va comentar que el PAES és un document flexible obert a modificacions. De moment estudien la possibilitat d’instal·lar il·luminació LED en un carrer i començar a aplicar algunes mesures en els equipaments municipals. Se’ns apila la feina.
  5. Cap a la sobirania energètica. Opinió de Decideix Llorenç.
    1. Primer el més urgent: pobresa energètica. Dret a un accés mínim d’energia per garantir els drets bàsics de les persones. Prevenció de talls, restabliment dels serveis i responsabilitzar l’empresa subministradora.
    2. De l’oligopoli a la democràcia directa. Per garantir el control social dels mitjans de producció cal un model de consum d’energia 100% renovable en mans d’una cooperativa social i solidària.
    3. Decreixement energètic. El creixement descontrolat dels països enriquits ens ha dut a la situació econòmica i energètica actual. Cal apostar per un decreixement energètic sostenible que garanteixi les necessitats socials més bàsiques.
    4. Arrelament al territori i descentralització. Indispensable per al compliment de tots els criteris anteriors. Els grans canvis s’han d’aplicar des de baix defugint les receptes úniques i de grans solucions màgiques.perill CO2-20% 2020

DL presentem una moció de suport al ‘Projecte Sanitari: Patologia Ambiental per a Professionals de la Salut Pública’

Consultori Mèdic

El desenvolupament industrial ha generat més de 4 milions de substàncies químiques, de les quals un gran percentatge són tòxiques  (compostos orgànics persistents), i uns elevats nivells d’exposició als camps electromagnètics artificials d’extremadament baixa freqüència (EBF) produïts per les xarxes elèctriques d’alta i baixa tensió i els transformadors elèctrics. A més, en els darrers 15 anys, la implantació de les xarxes de telefonia mòbil i les noves tecnologies sense fil han provocat un augment exponencial dels camps electromagnètics artificials d’alta freqüència. Degut a aquestes condicions i davant l’extrema contaminació ambiental, la població esta patint els efectes d’un “còctel electroquímic”, fet que va portar a científics i metges de tot el món a realitzar una crida demanant l’aplicació del principi de precaució(1) per a químics a l’any 2007 i per a camps electromagnètics a l’any 2009 (l’anomenada “Crida de Paris”).

Per això presentem en el proper ple ordinari una moció de suport al ‘Projecte Sanitari: Patologia Ambiental per a Professionals de la Salut Pública’, i demanem:

  • Manifestar la clara voluntat d’aquest consistori en ple, de donar suport al “Projecte Sanitari: Patologia Ambiental per a Professionals de la Salut Pública” i instar al Departament de Salut de la Generalitat a que enceti aquest projecte.
  • Introduir aquest debat sobre la necessitat de formar en Medicina Ambiental als professionals de la salut pública del Consultori Mèdic de Llorenç del Penedès.
  • Iniciar uns tallers a l’escola municipal i a l’institut Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès sobre prevenció en Salut Ambiental per a una escola saludable (per fer-se una idea: http://www.saludambientalenlaescuela.org/)Fer extensiva aquesta moció a la resta d’ajuntaments de Catalunya a través d’una proposta a la Federació de Municipis e Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis.
  • Donar trasllat dels presents acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als diferents grups polítics del Parlament de Catalunya, al l’Honorable Sr. Conseller del Departament de Salut de la Generalitat, a l’Institut Català de la Salut, al CATSALUT i les AMPA’s de l’escola i l’institut Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès.

71eBbNB3M8L._SL1500_

Vídeos i fotografies de la Jornada de Política Municipal Ambiental

Compartim vídeos i fotògrafes dels actes de la Jornada de Política Municipal Ambiental organitzada per Decideix Llorenç el passat dissabte 1 d’octubre.

Xerrada sobre la gestió dels residus municipals a càrrec de l’ambientòloga Maria Mestre:

Maria Mestre. De l’Arboç, Baix Penedès. Llicenciada en Ciències Ambientals i màster en agricultura ecològica. Treballa en projectes d’assessorament, cooperació i recerca en l’àmbit del medi ambient i l’ecologia política.

Parlarem i debatrem sobre els orígens i lògiques que expliquen la generació actual de residus dels nostres municipis, quins models existeixen per a la seva gestió i quines implicacions té cada model en el camí cap a una societat més justa, solidària i ecològica.

Xerrada sobre la gestió de l’aigua a càrrec de l’enginyer Pau Ortínez:

Pau Ortínez. Membre d’Aigua és vida. Va estudiar Enginyeria de la Construcció en l’especialitat de temes d’aigua. Implicat amb la gestió pública de l’aigua, participa activament per tal d’aconseguir una consulta sobre l’elecció del tipus de gestió de l’aigua a tres municipis de l’Anoia (Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt).

L’aigua i el sanejament són un dret humà però, tothom té accés a una aigua de qualitat a Catalunya? La sequera ens recorda massa sovint que som un país mediterrani on aquest recurs és escàs. Què fem amb  l’aigua a Catalunya? Gestió pública o privada? Interconnexió de conques, sí o no? Com combinem la necessària recuperació de rius i aqüífers amb el sector turístic?

Xerrada sobre sobirania energètica a càrrec de la química Lourdes Berdié:

Lourdes Berdié. Va estudiar química i és membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica i del Moviment per la Justícia Climàtica. També ha participat en la Plataforma Aturem el Fracking i en el col·lectiu 350BCN.

Canvi climàtic, fi dels combustibles fòssils, limitacions físiques de recursos (coure, aigua, liti, etc.), emergències humanes i ambientals d’escala planetària. La humanitat ens enfrontem a un repte immens el qual passa desapercebut en els mitjans de comunicació. No podem esperar més, afrontar-ho està a les nostres mans. Cal planificar i treballar per una transició de model energètic que ens permeti mitigar i adaptar-nos a aquests canvis de la manera menys traumàtica i més il·lusionant possible.

Des de la xarxa per la sobirania energètica es planteja com a punt de partida la recuperació del control de les persones sobre les decisions energètiques, basat en la localització de les decisions i de la generació de l’energia, en un model renovable distribuït, que tingui en compte els límits del planeta i les conseqüències que les nostres decisions poden tenir sobre tercers: espolis, migracions, contaminació del seu entorn, canvis en les formes de viure de les persones, etc.

També vam poder intercanviar punts de vista sobre el territori amb l’arquitecta Ada Llorens:

Ada Llorens. Arquitecta, Màster en Paisatge i Urbanisme. Conferenciant i 30 anys de professora d’Urbanisme a la UPC i UPF. Llarga trajectòria professional en gestió pública, en planificació territorial, gestió urbana, agendes 21 i projectes de jardins. Activista en protecció mediambiental.

La xerrada tractarà els principals problemes de la planificació i gestió urbana i territorial dels propers 20 anys, adaptats al Penedès.

Portal Nou entrevista als regidors de Decideix Llorenç

Compartim l’entrevista que la revista local el Portal Nou va fer als nostres representants a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès:

 

Després de l’entrevista amb el nostre alcalde, Jordi Marlès, volem formular les mateixes preguntes als representats de l’oposició de l’Ajuntament de Llorenç perquè ens donin la seva opinió. Parlem amb Decideix Llorenç, Esquerra Republicana de Catalunya i Partit dels Socialistes de Catalunya.

Des d’una perspectiva personal, ens podeu dir què us va impulsar a presentar-vos com a caps de llista per Llorenç?

Doncs segurament els mateixos motius que han impulsat a molts ciutadans d’arreu a sumar-se a projectes polítics d’esquerres amb voluntat transformadora i com a motor del canvi social. En participar activament en moviments d’activisme cultural, social, ecologista i de solidaritat internacional un se n’adona que l’única forma real de poder influir realment en el canvi és entrant a formar part de les institucions públiques, prenent el compromís de no deixar-se absorbir i seduir per les dinàmiques enquistades de les polítiques conservadores. Amb tot, som conscients que el despatx de qui realment mou els fils del poder queda molt lluny dels nostres ajuntaments. Per poder avançar cap a una societat més justa i igualitària cal treballar conjuntament des de dins i des de fora de l’Ajuntament.

Després d’un any a l’oposició, us sembla gaire diferent aquesta experiència a com us l’havíeu imaginat? Quantes hores hi dediqueu?

És difícil dir quantes hores exactes dediquem a Decideix Llorenç. Al grup som una desena de persones treballant activament, tant en accions a dins com a fora de l’ajuntament. Ens reunim unes tres vegades al mes per debatre, proposar, arribar a consensos i, a partir d’aquí, repartir les tasques entre tots.

Quan vam començar pensàvem que la relació amb l’equip de govern seria d’una altra manera. Sabíem que teníem opinions molt diferents i que hi hauria discrepàncies, però imaginàvem que les propostes, tant d’una part com de l’altra, se sotmetrien a debat i fins i tot, podríem arribar al consens en alguns aspectes. No ha estat així, qualsevol dels projectes presentats per Decideix Llorenç ha obtingut un no per resposta, sovint amb poca o cap justificació. De les 15 mocions que hem presentat, l’equip de govern ha votat en contra d’11, parcialment a favor de 3 i 1 a favor.

A l’inici de la legislatura ens van proposar realitzar reunions puntuals per explicar-nos alguns dels projectes de l’equip de govern, però a l’hora de la veritat, això s’ha limitat a un parell de reunions per exposar un projecte de jardineria.

Com us organitzeu?

La proposta municipalista de Decideix Llorenç defuig el sistema jerarquitzat dels partits tradicionals. Defensem un sistema basat en la democràcia directa i participativa, i entenem que l’organització del grup ha de ser el reflex d’aquesta imatge: no pot ser piramidal, sinó horitzontal. Per això ens organitzem de forma totalment assembleària.Organització de Decideix Llorenç Això vol dir que les decisions no les prenen els regidors en solitari, sinó que decidim entre tots. El grup de treball és l’assemblea permanent, i està formada per deu membres, tot i que oberta a qui vulgui entrar-hi. El grup de suport és l’assemblea local, format per una trentena de persones, que col·laboren en la definició de les línies de treball. Finalment, un cop l’any convoquem l’assemblea oberta, l’espai de debat on qualsevol ciutadà pot aportar la seva opinió i on el grup exposem la feina feta durant l’any.

Feu una valoració (breu) dels projectes i pressupostos d’aquesta legislatura.

Com hem dit abans, defensem la democràcia directa, i per això pensem que qualsevol gran projecte que afecti el municipi s’ha de decidir entre tota la ciutadania. Ens vam presentar a les eleccions amb dues grans propostes: un projecte educatiu de poble, per construir entre tots l’educació del futur que volem pel nostre municipi, i un pla de participació ciutadana que actualitzi el model democràtic a través de l’apoderament de la ciutadania. Ambdós projectes van ser denegats per l’equip de govern.

El projecte de construcció de l’Ajuntament nou ja estava decidit per l’anterior consistori. Com a grup, mai se’ns ha consultat l’opinió en cap moment. Entenem que s’havia de buscar una alternativa a l’edifici actual, ja que no té l’accessibilitat adaptada i disposa d’un espai molt reduït, però un edifici d’aquestes característiques pertany i representa els ciutadans i a les entitats, i aquests han de poder tenir veu des que es planteja la idea per primera vegada, fins que s’acaba construint.

Pel que fa al projecte d’instal·lació de gespa artificial al camp de futbol, creiem que el CF Llorenç, com qualsevol de les altres entitats del poble, té tot el dret de presentar a l’ajuntament les seves necessitats i demanar una actuació concreta. És responsabilitat de l’equip de govern conèixer les necessitats del poble i establir prioritats. En aquest cas, entenem que s’hauria d’haver sotmès a consulta popular tenint en compte que estem parlant d’una inversió de quasi una quarta part del pressupost municipal anual. Aquesta despesa hipoteca el poble i limita la possibilitat de realitzar inversions que considerem absolutament prioritàries, com la creació d’habitatge social, actualment inexistent.

Els pressupostos municipals d’enguany els vam rebre dos dies abans de ser aprovats per ple i en cap moment van ser debatuts i molt menys consensuats. El nostre grup defensa la realització de pressupostos participatius.

En la presa de possessió de l’alcalde, les seves paraules van ser. “Escoltarem les propostes que ens facin arribar les altres forces polítiques que el conformen, a fi de treballar plegats en els punts en comú, i apropar distàncies en aquells que ens separen.” Quina relació es manté entre l’equip de govern i l’oposició?

Com ja hem explicat, la relació entre l’equip de govern i l’oposició no és la que esperàvem. Falta diàleg i voluntat d’avinentesa. Podrien sorgir molts projectes potents i interessants fruit del consens, però a dia d’avui no hi ha voluntat de fer partícip de les decisions a l’oposició.

Feu una valoració sobre la creació de la taula de cultura.

A priori ens va semblar una excel·lent idea. Nosaltres també dúiem una proposta semblant al programa, però oberta a totes les entitats, culturals o no. Creiem que cap entitat ha de quedar-ne exclosa, les decisions que s’hi prenguin han de ser vinculants (sempre dins de les possibilitats de l’Ajuntament), ha de tenir un reglament propi fruit del consens de les entitats i s’ha de garantir una presa de decisions democràtica.

Pel que hem anat sabent, i després de les demandes de les mateixes entitats membres, sembla que s’estan realitzant canvis en aquest sentit. Per aquest motiu no podem fer-ne una valoració final.

Feu una valoració del suport que es dóna a les entitats des de l’Ajuntament.

El tret distintiu més important que tenim al poble és el teixit associatiu. Sempre ha estat un motor d’activitats autogestionades, d’acollida i integració de nouvinguts i d’aprenentatges col·lectius i intergeneracionals.

El suport que ofereix l’Ajuntament és en forma de subvenció econòmica, de préstec de llorec-decideix-9144material municipal i de sessions d’espais per a realitzar activitats, a part de la ja mencionada taula cultural.

Des de DLL intentem mantenir contacte constant amb les entitats i apostem perquè s’ampliï la seva capacitat d’autogestió i es creï un model transversal en xarxa per tal de fomentar la participació de tota la ciutadania. Creiem que les associacions han de tenir un paper protagonista en la presa de decisions públiques, cal anar molt més enllà de l’organització de la Festa Major. Una proposta concreta en la que estem treballant és demanar la creació de places becades per l’Ajuntament, amb coordinació amb els serveis socials, en algunes de les activitats organitzades per les associacions culturals o esportives.

Els canals de comunicació de l’Ajuntament us semblen adequats?

L’evolució de la tecnologia permet la millora constant de la comunicació i de la transparència de la gestió municipal. Celebrem que actualment, per exigències legals, el web municipal s’estigui posant al dia en matèria de transparència. Creiem que cal una actualització de les gestions burocràtiques, com ara la possibilitat de realitzar instàncies en línia, concertar una cita amb l’alcalde o algun regidor o formular preguntes o peticions d’un material concret.

El que més trobem a faltar són canals bidireccionals pel què fa a la informació dels plens municipals. Després de realitzar diverses demandes al respecte, l’equip de govern ha promès estudiar la retransmissió en directe dels plens un cop ens trasllademlogo-el-ple-al-carrer a l’ajuntament nou. Ens agradaria que es fes arribar a la ciutadania un resum de les actes de les sessions plenàries on constessin els principals arguments i votacions de cada grup. Per suplir aquesta mancança des de DLL redactem i distribuïm el Ple al Carrer. També creiem que en els plens caldria facilitar i potenciar les intervencions de la ciutadania i les entitats en format de preguntes o de peticions.

Podríeu fer una radiografia dels temes següents: educació, cultura i esports, serveis i subministraments, medi ambient, polítiques socials i urbanisme?

L’ajuntament compleix amb les competències en matèria d’educació: manteniment de l’edifici de l’escola, gestió de la llar d’infants i realització de formacions a la Casa de Cultura. Com a grup pensem que quan parlem d’educació no ens podem limitar a les competències municipals i cal anar molt més enllà. Ni demanem cap invent, ni que l’escola es converteixi en un banc de proves, només volem que es prengui de referència i s’adapti el que fan als països punters en educació. Un pas endavant, que ja han donat molts municipis catalans, és treballar per teixir un Projecte Educatiu de Poble.

De cultura i esports creiem que ja ho hem explicat en anteriors preguntes.

En temes de jardineria municipal l’objectiu principal de l’equip de govern és mantenir 20130810_112507Llorenç net i endreçat. Van votar a favor de mantenir la utilització del producte fitosanitari glifosat, considerat com a probable cancerigen per l’OMS. Des de DLL apostem per alternatives ecològiques que no siguin agressives pel medi i la salut humana.

Actualment la gestió de l’aigua és municipal amb consum d’aigua provinent del transvasament de l’Ebre. Creiem que cal un estudi rigorós per concloure alternatives de consum i d’estalvi, com ara canvis en la tarificació de l’aigua o vetllar per mantenir l’aqüífer en condicions òptimes pel consum.

Com ha passat a tot el món, a Llorenç també ha augmentat substancialment el consum energètic, quasi sempre provinent de fonts d’origen fòssil com ara l’energia nuclear o el petroli. Considerem que cal aplicar mesures d’estalvi i fer un pas endavant per l’ús d’energies renovables.

Actualment el sistema de recollida selectiva de residus és a través de contenidors. Les dades i estadístiques han anat empitjorant aquests últims anys. Per l’estalvi econòmic i pel bé del medi cal apostar per un model alternatiu més eficient com per exemple el sistema de recollida porta a porta.

Les polítiques socials estan gestionades des del Consell Comarcal i també s’hi dedica alguna partida del pressupost municipal, la qual creiem que s’hauria d’augmentar. Ens agradaria que s’incidís més en el treball amb els joves a través de les entitats, tal i com hem mencionat anteriorment.

Des de l’inici de la legislatura s’han dut a terme desnonaments que han provocat que famílies hagin de buscar habitatge al Vendrell perquè a Llorenç no disposem d’ofertes de lloguer social o d’habitatges per a casos d’emergència. Una dada a tenir en compte és que la mitjana espanyola, de les pitjors de la UE, és de 3 habitatges socials per cada 1.000 habitants. Per tant, creiem que és prioritari dotar-nos d’un parc d’habitatges de lloguer social.

Agraïm a tots ells i elles la seva disponibilitat i la contribució a contrastar la informació per a poder formar-nos la nostra pròpia opinió.

Decideix Llorenç organitzem una Jornada de Política Municipal Ambiental

cartell-decideix-llorenc%cc%a7-cartell-jornades-politiques-mediambentals

Les propostes polítiques relacionades amb el medi ambient són un dels pilars fonamentals del nostre programa. Entenem com a prioritari la relació, des del respecte i la conservació, amb el medi que ens envolta.

El Baix Penedès ha estat durant anys una de les comarques més castigades per l’explotació i l’especulació del totxo. El creixement desmesurat, amb el beneplàcit de les administracions públiques, ha provocat la proliferació d’infraestructures desproporcionades i infrautilitzades. S’ha mercantilitzat la naturalesa i s’ha deixat de considerar els recursos com un bé comú. Llorenç, tot i no ser dels pobles més castigats de la comarca, ha vist doblar la seva població en qüestió de 25 anys. Aquest creixement constant, truncat per la crisi econòmica del 2008, ha provocat que passem a consumir aigua provinent del transvasament de l’Ebre, que augmenti de forma gens menyspreable la demanda energètica del poble sense recórrer a l’ús de les energies d’origen renovable, que les dades de recollida selectiva de residus hagin empitjorat substancialment els darrers anys i que no s’aturi l’agressió al territori en forma de polígons industrials, projectes de centres de mercaderies o atacs a espais d’interès natural.

Per això hem organitzat una jornada de política municipal ambiental el dissabte 1 d’octubre on hem convidat persones expertes en cada un dels àmbits que volem començar a estudiar i treballar: aigua, energia, residus i territori. A través d’un anàlisis de la situació global i resolent tots aquells dubtes i qüestions que es plantegin, volem obrir debat conjuntament amb la ciutadania i, amb les conclusions que se n’extreguin, preparar un projecte de polítiques alternatives aplicables al municipi.

Dissabte 1 d’obtubre, Llorenç del Penedès

09:00h | Jardins Oriol Martorell
CAMINADA pels voltants de Llorenç

jpma-caminada

 

11:00h | Casa de Cultura
XERRADES SOBRE LA GESTIÓ DELS RESIDUS I DE L’AIGUA: Maria Mestre i Pau Ortínez

02-xerrada-residus

03-xerrada-aigua

12:30h | Casa de Cultura
VERMUT (gratuït pels assistents a la jornada)

04-vermut

13:00h | Casa de Cultura
XERRADA SOBRE SOBIRANIA ENERGÈTICA: Lourdes Berdié

05-xerrada-energia

14:00h | Jardins Oriol Martorell
DINAR POPULAR: Amanida i Paella vegana
(inscripcions abans del 29/09/16 a decideixllorenc@gmail.com)

06-dinar-popular

16:00h | Jardins Oriol Martorell
SOBRETAULA XERRADA SOBRE TERRITORI: Ada Llorens

07-xerrada-territori

Seguidament | Jardins Oriol Martorell
CLOENDA DE LA JORNADA

09-imatge-resum

Vídeo Xerrada Som Energia – Llorenç – 25/05/16

Vídeo de la xerrada de Som Energia a Llorenç del Penedès el passat 25 de maig.

Aprofitem per compartir el text publicat al Portal Nou que parla de Som Energia:

Des de fa 100 anys, la humanitat utilitza cada vegada més energia. Vam començar amb electricitat produïda a partit de petites hidroelèctriques locals i poc a poc es van anar utilitzant altres fonts energètiques com el carbó, el petroli, les energies nuclears, el gas, fet que va permetre l’aparició de les xarxes elèctriques connectades.

Progressivament es va anar privatitzant el sector energètic fins a la situació actual d’oligopoli energètic, on un grup reduït de grans corporacions, amb la complicitat de la classe política a través de les portes giratòries, tenen el control de la producció i distribució energètica. El sector energètic s’ha desenvolupat a partir de processos d’espoli i enriquiment privat generant, com a contrapartida, una creixent despossessió i empobriment del conjunt de la població.

Després d’una explotació intensa d’aquestes energies no renovables, el medi ambient s’ha anat deteriorant fins al punt de provocar un canvi climàtic mundial, on l’activitat humana ha malmès la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social, la salut i benestar de la humanitat. També s’ha arribat al peak oil, el punt en el qual s’assoleix l’índex màxim d’extracció de petroli, després del qual la producció inicia un decreixement terminal.

Veient les conseqüències dels sistema energètic actual, és imprescindible un canvi. Cal superar el model energètic actual, basat en energies fòssils i nuclears, centralitzat, ineficient, contaminant i perillós.

Per això, el 2010 va néixer una nova iniciativa popular, Som Energia. Una cooperativa sense ànim de lucre on cada soci i sòcia té un vot amb l’objectiu de canviar el model energètic establert no-sostenible, des d’un punt de vista mediambiental, social i econòmic.

Qualsevol particular, entitat o ajuntament pot fer-se soci, contractar electricitat d’origen renovable i participar en els projectes d’energia sostenible. Per fer-se soci, s’ha d’omplir un senzill formulari a través del web de Som Energia (http://www.somenergia.coop) i s’ha de fer un únic pagament de 100€ al capital social que es retornaran en cas de deixar de ser-ho. La contractació de la llum es pot fer amb un simple tràmit via web i sense canvis tècnics en la instal·lació.

Per què contractar aquest servei a Som Energia? Per consumir energia certificada 100% renovable sense cap sobrecost, l’energia neta no té major cost que l’energia bruta. A més, es duen a terme projectes de generació d’energia renovable finançats pels propis membres i no pels bancs. L’any passat els socis de la cooperativa d’energia verda van establir una nova fita en l’aposta per les renovables, tot i el context normatiu hostil, i van adquirir la central hidroelèctrica de Valtéina, a Peñafiel (Valladolid). La producció anual estimada de la central és d’1.400.000 kWh, el que equival a l’ús elèctric d’unes 560 llars.

Des de Decideix Llorenç presentarem una moció proposant a l’Ajuntament que contracti els serveis de la cooperativa Som Energia per al consum d’energia elèctrica 100% renovable. Així mateix animem a tots els veïnes del poble a informar-se i a passar-se a aquest projecte d’energia verda.

xp_som-energia2