Ordre del dia Ple Ordinari del dimarts 17 de juliol a 1/4 de 9 del vespre

El proper Ple Ordinari serà el dijous 7 de juliol de 2018 a 1/4 de 9 del vespre.

Ordre del dia:

  1. Aprovació, si s’escau, acta del ple del dia 3 d’abril de 2018.
  2. Aprovació, si s’escau, modificació de crèdit 2/2018.
  3. Aprovació definitiva, si s’escau, plànol delimitació de les mesures de Prevenció dels incendis forestals al municipi de Llorenç del Penedès.
  4. Aprovació, si s’escau, delegació a la Diputació de Tarragona del padró d’habitants.
  5. Aprovació, si s’escau, Plec de clàusules administratives particulars reguladores del procediment obert simplificat, amb tramitació ordinària, per a l’adjudicació del contracte administratiu d’execució de les obres incloses en el projecte “Nou accés a la Plaça de la Vila de Llorenç del Penedès”, i l’inici del procés de licitació de les obres.
  6. Aprovació, si s’escau, fiscalització limitada prèvia.
  7. Aprovació, si s’escau, moció de suport als professors de l’IES El Palau (DL).
  8. Aprovació, si s’escau, moció de denúncia al caràcter patriarcal i de classe de la justícia espanyola (DL).
  9. Aprovació, si s’escau, moció per la millora de la gestió dels residus municipals (DL).
  10. Aprovació, si s’escau, moció en defensa de la llibertat d’expressió i artística (DL).
  11. Aprovació, si s’escau, moció en rebuig a la violència i la impunitat policial (DL).
  12. Aprovació, si s’escau, moció de suport als Comitès de Defensa de la República (DL).
  13. Precs i preguntes.

cropped-cover-foto.jpg

 

Anuncis

VÍDEOS | Servei de recollida de residus: Informació, dades i propostes de DL

Com ja vam dir en una anterior publicació, DL presentarem una moció que proposa una sèrie d’actuacions relacionades en millorar, socialment i ambientalment, el servei de recollida de residus del nostre poble.

Per això hem preparat 3 vídeos on intentem explicar les nostres propostes de forma gràfica i distesa:

Vídeo residus vol1: Informació general explicant com funciona el servei de recollida de residus a Llorenç del Penedès:

  • Suposa una despesa important pel poble?
  • Quines empreses estan contractades?
  • Fins quan és vigent el contracte?
  • A on van a parar els residus?
  • Com funciona la taxa municipal d’escombraries?

Vídeo residus vol2: Dades estadístiques del servei de recollida de residus a Llorenç del Penedès:

  • Generem molta quantitat de residus?
  • Quants residus van a parar a cada contenidor?
  • Quina part es recull selectivament i quina va al rebuig?
  • Quants residus van a parar a un contenidor equivocat?
  • On van a parar els residus de rebuig?


Vídeo residus vol3: Propostes de DL en matèria de recollida de residus a Llorenç del Penedès:

  • Revisió de l’ordenança que regula la taxa d’escombraries.
  • Adherir-se a l’Estratègia Catalana de Residu Zero.
  • Estudiar la possibilitat de municipalitzar el servei.
  • Procés de participació ciutadana per decidir el model.

“La cruda realidad”: Creixement infinit en un món finit?

Ahir divendres 8 de juny, a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès, una vintena de persones van assistir a la projecció del documental “La cruda realidad” d’Aitor Iruzkieta.

L’acte, organitzat per Decideix Llorenç, i que s’engloba dins la temàtica de la ciència i la naturalesa, ve precedit per la jornada de polítiques municipals mediambientals duta a terme pel mateix grup polític l’1 d’octubre del 2016 (no confondre amb l’1O del 2017!). La jornada, dividida en 4 grans blocs: aigua, energia, residus i territori, consistia en xerrades i debats amb experts en la matèria. Properament presentarem una proposta per millorar, a nivell econòmic, social i mediambiental, la recollida de residus municipal.

El documental “La cruda realidad” ens mostra els imminents reptes socials, econòmics, energètics, mediambientals i polítics, que cada vegada ens ofeguen i limiten més però que no són visibles en els mitjans de comunicació de masses. I encara menys divulgadors de la problemàtica de l’esgotament de recursos són els nostres dirigents polítics, ja que, segons com explica la pel·lícula, “parlar amb sinceritat no dóna vots” i no permet guanyar eleccions. La situació és delicada, inevitable i contundent: no és possible un creixement infinit en un món finit. I el plantejament és clar: o reaccionem activament abans d’un possible col·lapse o ho haurem de fer per la força quan ja hagi passat i no ens quedi més remei ni temps.

En aquest vídeo podreu visionar el documental en alta definició:

Projecció del documental: “La cruda realidad”

El proper divendres 8 de juny a les 8 del vespre a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès es projectarà el documental “La cruda realidad”. Abans de començar es farà una breu introducció sobre la temàtica del documental i al finalitzar hi haurà un debat obert.

El documental ha estat dirigit per l’Aitor Iruzkieta i explica el problema del “Peak Oil” (el zenit de la producció de petroli) i del “Peak Everything” (esgotament dels recursos estratègics) i les conseqüències que (juntament amb les del canvi climàtic i el creixement exponencial de la nostra societat) ens estan duent camí del col·lapse de la nostra civilització.

Algunes de les persones expertes que hi apareixen són: Antonio Turiel (bloc), Ander Aguirre (entrevista), Margarita Mediavilla (bloc), Pedro A. Prieto (bloc), Antonio García-Olivares (publicacions) i Antonio Aretxabala (bloc).

Per completar la informació us podeu dirigir al bloc de la projecció del documental: lacruarealitatblog.wordpress.com

  • Estàs encuriosit per saber perquè el preu del petroli no para de pujar?
  • Penses que el cotxe elèctric serà d’ús generalitzat en un futur proper?
  • Creus que les energies renovables són l’única solució?
  • Imagines un món encara més tecnològic que l’actual?

Totes aquestes respostes i moltes més les trobareu en “La cruda realidad”!

La cruda realidad

DL presentem una moció per la millora de la gestió del servei de recollida de residus municipals

Les propostes que recull la moció proposen revisar la contractació del servei de recollida selectiva de residus municipals per oferir millores en matèria social i medi ambiental

El servei de recollida de la brossa és un servei bàsic essencial que ha d’assegurar l’Ajuntament. La tasca que fan els professionals que s’ocupen de la recollida de residus i de la neteja viària comporta que les poblacions compleixin amb els criteris establerts de salut pública i d’higiene. Aquest servei que quotidianament observem als nostres carrers és una garantia d’unes condicions de vida dignes.

CESPA Gestión de Residuos S.A.U. és l’empresa encarregada del de servei de recollida de residus, i neteja viària (aprovat per ple el 28 juliol 2014) i que té contracte signat per 4 anys més 2 d’opcionals (finalitza el 2018). L’Empresa Comarcal de Serveis Mediambientals del Baix Penedès S.L. (EcoBP) se n’encarrega de complementar el servei de la recollida selectiva de residus (paper i cartró, vidre i envasos) per conveni fins l’any 2021. Les dues empreses formen part del grup empresarial Fomento de Construcciones y Contratas S.A. (FCC), empresa vinculada al poder polític i econòmic des del seu naixement. Pel seu Consell d’Administració hi ha passat ministres franquistes com Serrano Suñer, José Mayor Oreja, imputat pel cas dels sobres “B” del Partit Popular o Abel Matutes (exministre del PP). Gestiona actualment els residus del Baix Ebre, Reus i part del Tarragonès, Baix Gaià i Baix Penedès. Té una relació històrica amb el poder establert des del franquisme, període en què les seves empreses predecessores es van beneficiar del tracte de favor en les licitacions públiques. Actualment, FCC forma part del reduït grup d’empreses de l’Ibex 35 que dominen i influeixen en una gran part de les decisions polítiques i econòmiques que es prenen a l’Estat espanyol. Recentment FCC també ha estat relacionada amb el cas Acuamed i el cas Innova de Reus.

Recollida selectiva 5

Qui monopolitza el reciclatge d’envasos és Ecoembes i el reciclatge del vidre és Ecovidrio, societats gestores de Sistemes Integrats de Gestió (SIG) que, per llei, es van haver de constituir com a entitats sense ànim de lucre, però que la majoria dels seus accionistes són empreses privades amb ànim de lucre. Aquests accionistes són empreses envasadores, fabricants i distribuïdores de grans marques, fet que destapa el la realitat del negoci: quants més envasos d’usar i tirar es consumeixin, més ingressos obtindrà.

Recollida selectiva 6

La gestió dels residus és un dels serveis que actualment costa més diners a les institucions i a la ciutadania i que la partida d’enguany de recollida i tractament de residus és la més alta de les despeses municipals (sense comptar la inversió del nou accés a la Plaça de la Vila), amb una valor de 205.000€ que representa el 6,91% del total de les despeses pressupostades. FCC, la gran empresa privada beneficiària del servei, dona prioritat els seus interessos econòmics per sobre d’oferir un servei públic de qualitat i econòmic. Amb un servei municipalitzat de gestió directa, o mancomunat de forma comarcal, es prioritzaria el servei davant del rendiment econòmic (eliminant el benefici industrial) i s’aconseguiria una major participació ciutadana, així com més transparència econòmica, un intent de reduir la contaminació i un control directe del servei per part dels tècnics municipals o comarcals.

La taxa municipal que regula el servei de recollida i tractament de residus representa una important despesa per a les famílies i enguany està pressupostat que es recullin 227.000€ anuals per a les arques municipals. Depenent de la tipologia de comerç o indústria, la taxa pot variar dels 129€ anuals fins als 1.804€ anuals. Els habitatges unifamiliars paguen 129€ anuals i els habitatges unifamiliars ocupats per persones majors de 65 anys i que visquin soles paguen 85€ anuals. En qualsevol cas, es paga el mateix independentment de la quantitat de residus generats o de la qualitat de la separació per fraccions. La taxa no contempla l’excepció de pagament o bonificacions seguin criteris socials (a part de l’anteriorment mencionada) per a persones en situació d’atur forçós que acreditin escassa capacitat econòmica, famílies nombroses, famílies monoparentals, persones amb familiars a càrrec, etc. Tampoc bonifica aquelles famílies que fan compostatge casolà.

Les últimes dades del 2016 que publica l’Agència Catalana de Residus (ACR):

  • A diari, cada habitant de Llorenç del Penedès va generar 1,55kg de residus municipals (dipositats en contenidors o punts de recollida), mentre la mitjana catalana va ser de 1,36kg. A Llorenç hi ha hagut un increment de 0,06kg respecte el 2015, que es generaven 1,49kg per persona.

Recollida selectiva 1

  • Tot el municipi va generar 312,55 tones de residus municipals, de les quals només un 31,95% es van recollir selectivament (orgànica, paper, vidre, envasos etc. -traient els impropis-) i un 68,05% van anar a parar al rebuig. La proporció de recollida selectiva ha caigut un 3,65% respecte el 2015, que era d’un 35,60%.

Recollida selectiva 2

  • On es recullen més residus impropis (no dipositats al contenidor correcte) és en la fracció d’envasos lleugers (contenidor groc) amb un 53,29%, seguit del paper i cartró (contenidor blau) amb un 6%, de la matèria orgànica amb un 5,81% i del vidre (contenidor verd) amb un 2%.

Recollida selectiva 3

  • Un 68,10% dels residus de rebuig van anar a parar a la incineradora (536,14 tones) i un 31,90% a tractament mecànic biològic (251,18 tones) que posteriorment són enviats a la incineradora o a dipòsit (abocador).

Recollida selectiva 4

Cada cop són més els municipis adherits a l’Estratègia Catalana Residu Zero que implica avançar cap a la reducció i reaprofitament progressiu dels residus com a recursos i, per això, planteja estratègies i objectius concrets que permetin:

  • Tancar el cicle dels materials per tal que tot residu pugui ser transformat en matèria primera, tot procurant la sostenibilitat econòmica, social i ambiental.
  • Aconseguir que, l’any 2020, la producció de residus sigui inferior a 1,20 Kg/habitant/dia.
  • Invertir la situació actual de manera que, l’any 2020, com a mínim el 70% dels residus generats siguin recuperats i, com a màxim, el 30% siguin destinats a tractament finalista.
  • Fomentar la participació ciutadana en l’impuls, en la presa de decisions i en el seguiment de les polítiques i de la gestió dels residus municipals. Cal recordar que en el programa electoral de CiU, posteriorment CDC i actualment PDeCAT hi constava el següent compromís: “Engegarem un procés de debat amb la ciutadania sobre el sistema de recollida de residus per modificar-lo, si s’escau, un cop hagi finalitzat el contracte actual.

Recollida selectiva 8

Per tal que es pugui produir una veritable participació és indispensable que per part del Govern existeixi voluntat de transparència i així la informació tècnica contrastada facilitaria elements per al debat.

Qualsevol municipi que no tingui per objectiu reduir dràsticament la generació de residus dins els seus plantejaments globals està destinat a una sobreproducció de residus, una degradació de l’entorn, a un abús dels recursos naturals, amb les conseqüents costoses càrregues econòmiques que representa una gestió de residus inadequada centrada en la recollida, transport i dipòsit en abocadors o crema en incineradores.

La gestió de residus tradicional -amb contenidors- (sistema utilitzat a Llorenç, que permet reciclar entre un 20% i un 50% dels residus) forma part del passat, ja que tal com estableix el Full de Ruta per un Ús Eficient dels Recursos de la Unió Europea ser eficients en l’ús dels recursos significa reciclar tot allò que és reciclable, és a dir, entre un 80% o 90% dels residus. Aquest sistema juga en contra de la jerarquia del tractament dels residus, on la reducció ocupa el primer lloc (el millor residu és aquell que no es genera), seguida de la reutilització i finalment del reciclatge. Aquest model no és suficient per assolir una xifra respectuosa amb el medi ambient, per més despeses que es desemborsin en campanyes de sensibilització.

La Directiva Marc de Residus 2008/98/CE, publicada el 22 de novembre de 2008 en el Diari Oficial de la Unió Europea, estableix els objectius de reciclatge i de reutilització per a l’any 2020, establint l’objectiu de reciclatge i reutilització del 50% en, almenys, tots els residus domèstics i assimilables de paper, plàstic, metalls i vidre. Cal tenir en compte, a més a més, que en aquests moments els objectius de reciclatge de la directiva marc de residus s’estan revisant per intentar augmentar-los d’un 50% a un 75%. La directiva d’abocadors també està en procés de revisió per fer més difícil i car l’enviament de materials biodegradables, per la seva generació de metà, i/o reciclables a abocador.

Fa molt de temps que existeixen alternatives combinades de sistema de recollida selectiva molt més eficients que permeten millorar la qualitat dels residus recollits (Porta a porta) i reduir la quantitat de residus produïts (Pagament per generació):

  • La recollida selectiva Porta a porta (Pap) consisteix en lliurar els residus –prèviament separats en origen- al servei municipal de recollida davant de la porta de casa, en uns dies i hores determinats per a cada fracció objecte d’aquest tipus de recollida. Es poden recollir totes les fraccions amb aquest sistema. Es pot recollir entre un 60% i un 85% del total de residus generats. Avantatges:
    • Nivells de recollida selectiva i recuperació més alts i regulars. Alta qualitat de les fraccions.
    • Es retiren els contenidors de la via pública (Més net, sense manteniment, fora males olors, …).
    • Més corresponsabilitat del ciutadà (i de l’Ajuntament) ja que desapareix l’anonimat.
    • Recollida més propera i individualitzada. Control de qualitat directe.
    • Major percentatge de població que participa de la recollida selectiva.
    • Permet l’aplicació de taxes d’escombraries de pagament per generació.
    • Menor cost de reciclatge i majors ingressos. Cost global majoritàriament favorable.
    • Desapareix el fenomen “turisme de residus”: abocar els residus en contenidors de pobles veïns.
  • El sistema de Pagament per Generació (PxG) es basa en l’aplicació d’un mecanisme mitjançant el qual l’usuari del servei de recollida de residus paga la taxa d’escombraries en funció de la seva generació real de residus i del servei que obté per a la seva gestió. Aquests sistemes permeten traslladar així el principi de “qui contamina paga” a la taxa de residus i permeten premiar aquells ciutadans i comerços que fan un esforç per reduir els seus residus i separar-los correctament. Es fonamenta en tres pilars:
    • Identificació del generador de residus.
    • Mesura de la qualitat de residus generada.
    • Taxació individual.

Recollida selectiva 7

El model de funcionament més utilitzat és el de pagament per bossa. L’usuari paga la taxa per avançat mitjançant la compra de bosses estandarditzades per al lliurament dels residus; el servei de recollida només accepta aquest tipus de bosses. Les bosses són distribuïdes pel mateix Ajuntament o bé per mitjà de comerços col·laboradors i acostumen a ser diferents segons la fracció a recollir.

El Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya (PROGREMIC) establia com a actuació transversal “la promoció de la implementació de sistemes de pagament per generació tant en les recollides comercials com en les recollides domiciliàries”. També hi ha el desenvolupament d’una línia d’investigació, assessorament i formació per a implementar aquest sistema, que disposa d’una guia per la implementació dels sistemes de PxG.

Per a tot això, Decideix Llorenç demanem al Ple Municipal l’adopció dels següents ACORDS:

PRIMER. Adherir-se a la Xarxa de Municipis de l’Estratègia Catalana de Residus Zero.

SEGON. Revisar l’Ordenança municipal que regula la taxa del servei de recollida i tractament de residus per incloure l’excepció de pagament o bonificacions econòmiques seguint una fiscalitat més justa segons criteris socials: escassa capacitat econòmica, famílies nombroses, famílies monoparentals, persones amb familiars a càrrec, etc… Bonifica par de la taxa a aquelles famílies que realitzen compostatge casolà, després d’haver-ne fet una campanya pel seu foment. Finalment adaptar l’ordenança al nou model de recollida selectiva implementat.

TERCER. Realitzar un estudi per valorar la possibilitat de municipalitzar, o mancomunar comarcalment, el servei de recollida de residus. A l’estudi hi ha de constar, com a mínim, la recerca i estudi d’exemples d’altres poblacions i els avantatges i inconvenients a nivell econòmic, medi ambiental i social.

QUART. Ja que el contracte amb CESPA està a punt de finalitzar, efectuar, en la major brevetat possible, un procés de participació on hi estiguin cridats els grups polítics, la ciutadania, les entitats, el comerç i la indústria, per debatre sobre el model de recollida selectiva de residus del nostre municipi.

CINQUÈ. En paral·lel, iniciar una campanya municipal per afavorir la reducció de generació de residus, tant a nivell de l’habitatge com als comerços o les indústries. Aprofitar la revista municipal i les xarxes socials per fer-ne difusió.

Ordre del dia Ple Ordinari del dimarts 27 de juny a 1/4 de 9 del vespre

El proper Ple Ordinari serà el dimarts 27 de juny de 2017 a 1/4 de 9 del vespre.

Ordre del dia:

  1. Aprovació, si s’escau, acta sessió del 04-04-2017.
  2. Donar compte de la sentència del Tribunal Superior de Justícia, del recurs ordinari núm. 120/2012 interposat per JVG.
  3. Aprovació, si s’escau, Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES).
  4. Aprovació, si s’escau, modificació del Reglament regulador de les Places del centre de dia.
  5. Aprovació, si s’escau, modificació de crèdit 3/2017.
  6. Aprovació, si s’escau, encàrrec de gestió de la licitació agregada del servei d’implantació i posada en funcionament d’una plataforma destinada a la gestió per mitjans electrònics de l’activitat i procediment administratiu de diversos ajuntaments de la comarca del Baix Penedès.
  7. Aprovació, si s’escau, nomenar la biblioteca municipal com a “Maria Rafecas”.
  8. Aprovació, si s’escau, modificació puntual de l’Ordenança reguladora dels usos inclosa a l’Annex 2 del POUM de Llorenç del Penedès.
  9. Aprovació, si s’escau, mocions.
    1. Moció per declarar la capitalitat compartida a la Vegueria Penedès (PDeCAT).
    2. Moció per l’activació dels directoris de comerç i d’empreses en l’apartat dels serveis municipals del web de l’ajuntament (DL).
    3. Moció per a la creació d’un Pla Local d’Equipaments (DL).
    4. Moció per la creació d’un protocol contra el sexisme a la Festa Major i als esdeveniments d’oci i festius (DL).
  10. Precs i preguntes.

LOGO DECIDEIX LLORENÇ

Opinió DL sobre el procés de participació ciutadana del PAES

El passat 9 de maig l’equip de govern va dur a terme l’acte: “SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA. Es convida tota la ciutadania a participar en l’elaboració del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès”. Com a públic hi van assistir 3 representants del PDeCAT, inclòs el Sr. Alcalde, el representant del PSC, 2 representants de DL i 6 ciutadans. La sessió va estar conduïda per una representant de l’empresa encarregada de redactar el document i va consistir en una explicació del recull de dades i de com s’havia elaborat el PAES. Finalment hi va haver un torn de preguntes on s’acceptaven propostes dels assistents.

Què és el PAES i per a què serveix? (segons el mateix PAES)

pacte alcaldesEl 16 de març de 2015 l’Ajuntament de Llorenç del Penedès, coneixedor de la seva responsabilitat en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle derivats de la utilització d’energia i del consum de productes i serveis, accepta la responsabilitat dels governs locals de combatre l’escalfament local i s’adhereix al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. Un dels requisits d’aquest pacte és l’elaboració d’un PAES, que es coordina mitjançant la Diputació de Tarragona. Es tracta d’un programa que, a través d’un inventari de referència d’emissions del municipi, estableix la política local a seguir fins el 2020 per tal de reduir un mínim d’un 20% les emissions de CO2 en els sectors serveis, transport i domèstic (quedant-ne fora l’industrial, l’agrari i el comercial). També promou activitats per involucrar la ciutadania i les parts interessades.

El PAES de Llorenç recull 28 mesures que teòricament permetrien reduir un 23,30 % les emissions. Entre elles destaquen la designació de la figura d’un gestor energètic en els equipaments municipals, la implementació d’un sistema de comptabilitat energètica municipal, actuacions per millorar l’eficiència energètica dels equipaments, campanyes de sensibilització ciutadana, instal·lació de punts de subministrament elèctric per a vehicles, substitució de làmpades de l’enllumenat públic, canvi de calderes de gasoil a biomassa, substitució de vehicles oficials per d’altres més eficients, creació d’aparcaments segurs per a bicicletes, bonificacions fiscals, increment del percentatge de recollida selectiva de residus, etc.

En aquest enllaç us podreu baixar el document en català i en anglès i una síntesi del mateix en català.

Opinió de Decideix Llorenç

  1. Endavant amb la lluita contra el canvi climàtic. Aplaudim la decisió de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès d’adherir-se al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. És imprescindible treballar en contra del canvi climàtic i dels efectes devastadors que aquest ja està tenint en el medi ambient. Cal tenir present com hem arribat fins aquesta preocupant situació i prendre consciència que el sistema econòmic actual n’és el màxim responsable. Definir un document amb un llista de mesures a dur a terme és el mínim a fer com a poble. Tenim reptes enormes per assolir que només els podrem resoldre a través de la cooperació i la solidaritat.
  2. Ni rastre de la participació ciutadana. Una exposició pública amb un posterior torn de preguntes i propostes no és un procés de participació ciutadana. La publicitat de l’acte era enganyosa, el PAES ja estava elaborat i no estava prevista la realització de cap tipus de participació veïnal. Com a reforç participatiu creiem que la Taula Cultural podria ser un bon lloc on demanar l’opinió de les entitats més enllà del debat de l’organització de la Festa Major i d’alguns dies festius. Des de DL apostem clarament per la implementació de mecanismes de participació ciutadana i per un Pla de Comunicació Local adequat als temps actuals i que no s’obviï l’ús de les xarxes socials com a eina comunicativa.
  3. I l’opinió dels partits de l’oposició? Decideix Llorenç desconeixíem que el PAES ja estigués redactat. L’oposició, com a representants de pràcticament la meitat dels votants, tenim dret a estar informats dels moviments que es duen a terme, i encara més tractant-se d’un tema tan important. Durant el torn de preguntes vam comentar que ens hauria agradat una trobada entre partits per debatre i intercanviar opinions. Se’ns va respondre que tenim la possibilitat de fer arribar les nostres propostes a l’equip de govern.
  4. Inexistència de finançament. Reduir un 20% les emissions de gasos contaminants d’aquí al 2020 requereix esforç i diners. La Diputació de Tarragona té pendent aprovar una partida respecte a això, però es desconeix quant, quan i com es repartirà. Pel que fa als recursos propis, l’actual pressupost municipal no en contempla cap partida. En el moment d’aprovar els números econòmics anuals Decideix Llorenç vam demanar, sense èxit, dotacions econòmiques destinades a la Regidoria de Medi Ambient. Al final de l’acte, l’Alcalde va comentar que el PAES és un document flexible obert a modificacions. De moment estudien la possibilitat d’instal·lar il·luminació LED en un carrer i començar a aplicar algunes mesures en els equipaments municipals. Se’ns apila la feina.
  5. Cap a la sobirania energètica. Opinió de Decideix Llorenç.
    1. Primer el més urgent: pobresa energètica. Dret a un accés mínim d’energia per garantir els drets bàsics de les persones. Prevenció de talls, restabliment dels serveis i responsabilitzar l’empresa subministradora.
    2. De l’oligopoli a la democràcia directa. Per garantir el control social dels mitjans de producció cal un model de consum d’energia 100% renovable en mans d’una cooperativa social i solidària.
    3. Decreixement energètic. El creixement descontrolat dels països enriquits ens ha dut a la situació econòmica i energètica actual. Cal apostar per un decreixement energètic sostenible que garanteixi les necessitats socials més bàsiques.
    4. Arrelament al territori i descentralització. Indispensable per al compliment de tots els criteris anteriors. Els grans canvis s’han d’aplicar des de baix defugint les receptes úniques i de grans solucions màgiques.perill CO2-20% 2020