Compartim la llista actualitzada de les votacions de les mocions realitzades pels partits de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès.
En aquest enllaç hi trobaràs totes les mocions al complet que hem presentat des de Decidex Llorenç: MOCIONS DL.
Tot i que ens seguim trobant amb un no a tot per part de l’equip de govern de CDC seguirem treballant i aportant propostes constructives i positives per al nostre municipi.
SEMBREM LLAVORS, FEM ARRELS, COMPARTI(RE)M FRUITS!
Ple Extraordinari 01/02/16 i
Ple Ordinari 11/04/16
➡ S’aprova la creació de la Taula Cultural amb només 3 entitats com a membres i amb un funcionament no vinculant tot i les propostes alternatives i reclamacions de l’oposició.
➡ L’equip de govern vota en contra de començar a construir el projecte Educatiu de Poble, del compromís amb la Banca Ètica, de donar suport als treballadors acomiadats de “Reverté” i de donar suport a la ILP per una llei del sistema educatiu de Catalunya.
➡ S’aprova el plec de clàusules per adjudicar el contracte d’obres del projecte d’instal·lació de gespa artificial al camp de futbol.
➡ S’aprova la contractació d’una empresa per a la redacció i edició del nou butlletí d’informació municipal.
Informació detallada dels arguments i de les votacions de les forces polítiques del consistori llorencenc.
Trobaràs el Ple al Carrer al bloc de Decideix Llorenç i a les bústies de totes les cases de Llorenç.
Apropem els plens a la ciutadania,
obrim portes i finestres de l’Ajuntament de Llorenç,
sobirania popular i apoderament!
En el passat Ple Ordinari celebrat el dilluns 11 d’abril es decidia, entre molts altres assumptes, l’aprovació del Projecte Educatiu de Poble. La proposta va rebre el suport de Decideix Llorenç, ERC i el PSC i els vots contraris de CDC, fet que provoca que el projecte no pugui tirar endavant. Convergència va argumentar que l’educació no és una competència municipal. Properament detallarem els arguments complets de cada grup en El Ple al Carrer nº6.
Us deixeim el text amb el qual vam defensar la moció en el ple:
La necessitat de plantejar un repte com aquest ve donat per una situació real en la que ens trobem dia a dia i que té moltíssim a veure amb l’educació.
Vivim en una comarca que té un dels índexs més alts d’atur i un dels nivells més baixos en formació de Catalunya. Això porta situacions de tensió social que fan perillar la convivència, les relacions entre les persones, la pertinença, etc.. que poden derivar a conflictes, malestar, pobresa, rebuig, discriminació, etc..
Engegar un projecte com aquest pot ajudar-nos en aquest camp i fer-nos progressar cap a una societat més justa, més igualitària, més cooperativa, amb més pertinença, més cohesionada, i al final amb més èxit i més feliç.
Per què? Perquè l’educació és una cosa de tots, com bé diu el repetit proverbi africà: “Per educar a un sol nen cal tota la tribu”. Fins ara gran part de la tasca educativa l’ha hagut d’emprendre l’escola però ja fa temps que veiem i creiem que l’escola no s’ho pot fer sola, necessita ajuda i aquesta ajuda ha de ser aportada per tothom. L’Educació ha de ser una tasca compartida fonamentant criteris, objectius comuns en que des dels diferents àmbits es treballin i es cuidin, es valorin i es rectifiquin o ampliïn.
Un dels grans reptes socials actuals és aconseguir l’èxit educatiu per a tots els nois i noies, siguin com siguin i vinguin d’on vinguin. La societat on vivim necessita persones amb altes capacitats professionals i persones capaces de conviure en pla d’igualtat, des del respecte a la diferència, per construir conjuntament nous espais de ciutadania i afrontar, amb creativitat i responsabilitat, els reptes del futur immediat.
Aquesta societat, amb nous horitzons, noves exigències, situa el fenomen educatiu en el nucli de les accions de transformació social. En aquest sentit, es fa cada vegada més necessària una cultura educativa equitativa, respectuosa, exigent, responsable, inclusiva i oberta que contribueixi decisivament a aquest gran objectiu social: l’èxit educatiu de tot l’alumnat.
D’aquí que més que mai, sorgeix la necessitat d’una acció coordinada entre els diferents agents socials que actuen en el poble en benefici de tots els nois i noies.
L’escola és molt potent però no és omnipotent. Cal una acció educativa conjunta i complementària entre la tasca familiar, els centres educatius i tots els altres agents i entitats educatives del poble, a partir d’uns objectius compartits i una actitud basada en el compromís, la participació, el treball i l’aprenentatge en xarxa.
Des d’aquest plantejament, l’acció educativa dels nostres centres educatius i la dels altres agents i entitats educatives de l’entorn ja no depèn només dels projectes interns sinó també dels projectes comuns, de projectes fonamentats en el compromís i la interacció comunitària.
Aquest projecte educatiu de poble vol esdevenir una proposta de cooperació educativa dins del municipi, que tenen com a objectiu aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l’equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana.
L’element estratègic clau és aconseguir continuïtat i coherència entre les accions dels diferents agents educatius que operen a Llorenç del Penedès, tant si pertanyen a l’educació formal com a la no formal o la informal. La interacció comunitària de tots els agents educatius, socials, econòmics, culturals, artístics, esportius i de lleure és necessària per aconseguir una mateixa direcció entre la dinàmica escolar i l’extraescolar, entre un temps escolar organitzat i tutoritzat i un temps personal, sovint, massa abandonat.
Però aquesta continuïtat i coherència educativa no és fàcil d’aconseguir ni individualment ni des de diferents institucions aïllades. Cal una xarxa organitzada i el compromís de tots els agents del poble. Els centres educatius s’han d’obrir a l’entorn i l’entorn social ha de prendre més consciència de la tasca educadora dels diferents agents socials. És una nova forma d’entendre el fet educatiu, més enllà dels centres educatius. L’èxit educatiu té més a veure amb la continuïtat i coherència de les diferents actuacions que reben els infants i joves que no pas amb la suma de moltes accions descoordinades i sense un rumb comú. Per aconseguir-ho, cal treballar i interactuar comunitàriament. Cal una nova cultura organitzativa, la cultura de l’aprenentatge en xarxa, una cultura que té la xarxa en el nucli de la seva definició i entén l’aprenentatge comunitari com una metodologia per donar resposta als reptes educatius.
Ja fa unes quantes dècades que es van fer intents, com el de Barcelona fa 100 anys, però el segle encara no estava preparat per poder-ho fer realitat. Avui projectes com aquests s’estan engegant en pobles i ciutats com: Barcelona, Vic, Girona… Si en aquest entorns tan grans han sigut capaços de fer-ho realitat, crec que nosaltres no tenim excusa.
El segle XXI demana i exigeix noves maneres de fer, i de pensar. L’educació del segle passat ha quedat obsoleta i hem de mirar cap a nous horitzons que ens ajudin evolucionar i a tirar endavant. L’educació del segle passat no ens serveix i per això cal organitzar una estratègia de poble per fer front a tots aquests reptes educatius que ens planteja el nou segle. Hem de tenir èxit. D’aquest depèn el bon futur dels nostres infants i joves.
Us convido a posar en marxa aquest projecte de futur, engrescador i ple d’oportunitats per a tots nosaltres.
Gràcies.
El proper dissabte 23 d’abril tindrà lloc a Calafell, el Baix Penedès, (a hores d’ara encara està per confirmar el lloc exacte) la presentació pública d’un nou partit feixista. Aquest es diu Respeto i és fruit de la confluència entre Plataforma per Catalunya (que té tres regidors a El Vendrell, també al Baix Penedès), Partido por la Libertad (que és la marca espanyola de PxC) i España 2000. Aquests tres grups de caire visiblement i marcadament feixista i racista ja portaven uns mesos parlant per a unificar-se i Respeto n’és el resultat.
Diversos col·lectius de la comarca i els voltants ja ens estem mobilitzant per a donar resposta a aquesta provocació i per a deixar-los ben clar que no volem feixistes ni a Calafell, ni al Baix Penedès ni a enlloc. Tot i així som conscients que ens farà falta el màxim suport possible, donat que no seran pocs ja que no es tracta de partits locals sinó d’abast estatal.
Així doncs, demanem/emplacem amb urgència a tota l’afiliació i població la màxima assistència i suport aquell mateix dia als actes que es convoquin com a resposta i dels quals informarem.
L’habitatge és un bé de primera necessitat i, segons la llei, un dret de tota persona, el dret a tenir un habitatge digne adequat a les necessitats i a la situació familiar, econòmica i social de cadascú. Però malauradament no tothom té aquest dret bàsic cobert i sovint veiem casos de desnonament. Però no cal anar gaire lluny per veure de prop desnonaments. Veïns de Llorenç han estat víctimes d’aquest problema no fa pas gaire temps. Desnonaments, inexistència d’habitatge d’emergència social o de lloguer social són mancances majúscules que tenim en el nostre poble. És per això que creiem necessari fer un pla d’habitatge local, fer una diagnosi acurada dels habitatges buits, sobreocupació, detecció dels casos de risc de desnonament, etc. En aquest camp la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), i més concretament la PAH de Sabadell, porta uns anys treballant en aquest sentit i fent una gran tasca social de suport i assessorament a persones afectades.
Unes 40 persones van assitir a la xerrada “La lluita per un habitatge digne” del passat divendres 1 d’abril a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès. Seguint la nostra línia de formació i informació constant vàrem pensar amb en Pau Llonch, membre de la PAHC de Sabadell, del Seminari d’Economia Crítica Taifa, corresponsal del setmanari La Directa, músic i cantant d’At Versaris i membre de la CUP, per explicar-nos la seva experiència i coneixement en la lluita pel dret universal a l’habitatge.
La primera eina que tenim a les nostres mans és la Llei 24/2015 de 29 de juliol, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica a Catalunya. Aquesta llei, que malauradament no s’està desplegant, ens dóna el paraigües legal per assegurar que cap persona desnonada, sense recursos econòmics o amb la necessitat d’un habitatge no es quedi sense un lloc on viure. Per exemple, qualsevol gran tenidor, com ara una entitat bancària, abans de procedir a una execució hipotecària o a un desnonament per impagament de lloguer té l’obligació d’oferir un lloguer social. És obligació de l’administració municipal, és a dir, de l’Ajuntament, el seguiment i el compliment d’aquesta llei i, per tant, l’aplicació de totes les mesures. És evident que els grans tenidors no tenen cap interès ni preocupació per dur a terme cap de les mesures de la llei, però l’administració, és a dir l’Ajuntament, pot i ha d’iniciar un procés sancionador cap a aquestes entitats. Però, ¿què passa quan l’administració no pren part i es desentén d’aquesta obligació? El desconeixement de la llei no eximeix el seu compliment, ¿oi? Però com a habitants d’un municipi, d’una ciutat i d’un país no tenim l’obligació moral d’exigir el compliment d’una llei obtinguda de la lluita social i que defensa els drets dels més dèbils i desafavorits?
Aquí és on rau la clau de la qüestió. Segons en Pau Llonch el més important no és el debat amb l’administració, ja que sovint és totalment estèril i frustrant, sinó la mobilització popular, la lluita al carrer; la sensibilització i visualització d’un problema social, que no personal, com és quedar-se sense un habitatge digne on viure; l’acompanyament i assessorament d’aquestes persones que es troben en una situació de risc. La clau és crear una xarxa de suport que cada cop sigui més forta i pugui exercir la pressió social tan necessària per denunciar i actuar contra els abusos que els grans capitals exerceixen sobre la població.
Convidar en Pau Llonch a una xerrada, debat o assemblea oberta és èxit assegurat de remoure consciències. El seu discurs incisiu, directe i sense condicionants pot provocar reaccions diverses però de ben segur no et deixa indiferent. De vegades necessitem que ens punxin per saltar de la cadira i reaccionar amb contundència a les injustícies constants que vivim cada cop de més a prop.
Aquí el video sencer:
Us volem recordar que demà dilluns 11 d’abril hi haurà Ple Ordinari municipal a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès.
Entre d’altres temes es debatrà i decidirà:
Obrim els plens municipals,
apoderament popular,
anima’t a venir!
Us deixem el text que la Ruda ha compartit a les xarxes socials:
Des de la Ruda, us fem saber que aquest 2015 hem patit una repressió política per part del PP autonòmic. Algunes de nosaltres hem estat imputades i hem anat a judici. Per sort, la sentència ens ha estat favorable però tenim despeses judicials que no podem assumir.
Per això, el proper diumenge 24 d’Abril muntem una PAELLA ANTIRREPRESSIVA a Llorenç del Penedès, amb vermut musical previ al dinar i amb la cantautora Marina Ràfols a l’hora del cafè.
Us animem a venir i a portar amics, família, etc !!
Ens podeu demanar els tickets personalment o comprar-los als diferents punts de venda arreu del Penedès!! en breus llançarem el cartell on es concretaran.
Ja hem rebut el suport i col·laboració de bastantes organitzacions i persones a nivell individual. Donar les gràcies a totes i a tots els que esteu contribuint en la causa. I recordeu que també tenim samarretes!!
Perquè no ens faran callar !! Visca la lluita feminista !!
Ordre del dia Ple Ordinari Municipal dilluns 11 d’abril de 2016 a les 9 del vespre:
En el ple extraordinari celebrat el passat dilluns 23 de novembre de 2005 Decideix Llorenç hi va presentar una moció conjunta amb les organitzacions Som lo que sembrem, GEVEN i l’AEM per fer un manteniment de parcs, jardins i marges de camins en què no sigui necessària la utilització d’herbicides tòxics com el glifosat i pel compliment de la normativa sobre biocides. La proposta va ser rebutjada amb les votacions de DL, ERC i PSC a favor i les votacions de CDC en contra.
L’aplicació de biocides (herbicides, pesticides, fungicides) constitueix un risc greu per al medi, per a les persones i per a la ramaderia que pot transitar per zones tractades amb aquests productes.
El Reial decret 1311/2012 i la Resolució del Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya de 15 de maig de 1984 regulen l’ús de plaguicides per prevenir danys a animals en pastura.
Precs pel compliment de la normativa sobre tractaments en entorns urbans, periurbans i vies públiques:
Precs pel compliment de la normativa sobre tractaments en espais ramaders:
decideixllorenc.wordpress.com 