La sentència judicial de “La Manada” també és VIOLÈNCIA DE GÈNERE

IMG-20181121-WA0023

 

La violència de gènere institucional és una constatnt de la justícia espanyola.

La sentència de “La Manada”, que allibera violadors i no qualifica de violació la penetració sense consens de cinc homes a una dona, només és la punta de l’iceberg d’una complicitat de  tota la societat amb la discriminació de les dones.

Vivim immersos en una cultura de la violació que normalitza i perpetua unes relacions íntimes de domini i submissió

NO ÉS NO, i el silenci no és un si!

#NiUnaMés #EnsVolemVives #VivesiRebels #ProuFeminicidis

La pressió estètica també és VIOLÈNCIA DE GÈNERE

IMG-20181121-WA0022

L’educació, el comerç, la publicitat i els mitjans de comunicació difonen la imatge física de dona ideal, una imatge impossible que ve imposada per la societat i genera frustració, obssessió, inseguretat i fins i tot la mort en moltes dones i nenes que no s’agraden a si mateixes per culpa d’aquest estereotip de bellesa femenina.

Aquesta violència estructural també deriva en la idea de dona-objecte, causa de tantes agressions físiques, sexuals i verbals envers les dones.

La dona bonica és la que s’apodera!

#NiUnaMés #EnsVolemVives #VivesiRebels #ProuFeminicidis

Que la teva parella T’AJUDI en les tasques de la llar també és VIOLÈNCIA DE GÈNERE

IMG-20181121-WA0021

Quan un home diu a una dona que “l’ajuda” en les tasques de la llar, vol dir que aquestes tasques li pertoquen a ella.

Així es produeix el que anomenem la doble jornada femenina, ja que elles s’han incorporat al mercat laboral remunerat però continuen duent el pes de les tasques domèstiques i de cura de les persones.

Tenir adjudicat aquest rol domèstic, tan poc valorat socialment que subordina les dones, ja és violència. Però la violència també és física: la doble jornada és la causa de moltes conseqüències físiques i psicològiques, com l’esgotament crònic o l’ansietat.

Que no ens AJUDIN, repertim les tasques!

#NiUnaMés #EnsVolemVives #VivesiRebels #ProuFeminicidis

Les princeses “Disney” també són VIOLÈNCIA DE GÈNERE

IMG-20181121-WA0020

 

La idea d’aquestes dones que necessiten ser protegides i rescatades per un home vigorós, que vetllarà per la seva seguretat per sempre més, és la base sobre la qual es construeixen les relacions possessives i d’abús de poder.

Afortunadament, avui en dia els nostres infants poden gaudir de contes que potencien altres valors, que mostren dones lliures i autònomes, amb múltiples interessos, que van molt més enllà de la llar o l’instint maternal.

Llegim-los aquests contes!

#NiUnaMés #EnsVolemVives #VivesiRebels #ProuFeminicidis

 

 

Dia internacional contra la violència de gènere

Acció 23N

El proper 25 de novembre és el dia internacional contra la violència de gènere. Cada any un gran nombre de dones són assassinades pel sol fet de ser dones a mans dels seus marits, parelles, fills, o de desconeguts. Des de Decideix Llorenç volem denunciar i visibilitzar tots els feminicidis produïts als Països Catalans fruit del sistema patriarcal opressor. El proper divendres 23 de novembre a les 20h ens trobem als Jardins Oriol Martorell de Llorenç del Penedès per mostrar el nostre rebuig a l’opressió per raons de gènere i per reivindicar els canvis socials necessaris per fer-hi front i la responsabilitat col·lectiva al respecte.

#NiUnaMés #EnsVolemVives #VivesiRebels #ProuFeminicidis

JORNADA sobre EDUCACIÓ | Vídeo i crònica 2a xerrada

El passat diumenge 21 d’octubre vam fer la Jornada sobre Educació a Llorenç del Penedès.

En el segon debat, titulat “El lleure d’infants i joves. Participació, vincles i convivència”, la Laia Espina i la Rosa Espinosa, educadores totes dues, van posar en valor el lleure educatiu com a eina de participació i de transformació.

Davant del nostre context actual, on observem un escàs sentiment de pertinença, poc compromís amb l’entorn o fins i tot incivisme per part d’alguns joves i adolescents, la Laia Espina va apuntar algunes idees que ens poden ajudar a identificar els punts forts i els punts febles que tenim com a poble a l’hora de relacionar-nos amb aquest col·lectiu.

Mirem de resumir-les:

davÉs cert que la manca de participació genera incivisme? És cert que els joves no participen? O potser tenen els seus espais on s’organitzen a la seva manera? Des de la nostra visió d’adults, entenem els joves com un conjunt homogeni on tots tenen les mateixes característiques i les mateixes necessitats sense tenir en compte cada individualitat? Els donem espais on puguin decidir què volen fer i com ho volen fer? Les seves propostes s’acaben duent a terme? El lleure que els oferim és imposat? Hi ha una oferta prou interessant? Està al seu abast econòmicament? Els oferim activitats participatives, on puguin ser-ne agents actius i responsables, que decideixin, on se’ls escolti, on tinguin veu i vot? O només els demanem que en siguin consumidors i prou?

Els joves i els adolescents tenen molt a dir i molt a aportar. Ens hem de fixar més en les seves potencialitats que en les seves problemàtiques. Quins valors tenen, quins coneixements, quines habilitats socials, quin entorn i quins recursos. Cal identificar les seves pràctiques de governança, com s’organitzen a l’institut, a la plaça on es troben cada dia, en les seves activitats. Hem d’anar a trobar-los, conèixer els seus referents, establir complicitats amb altres grups de joves que ens puguin ajudar, escoltar-los i donar-los veu. Hem de saber què necessiten, què volen fer, i oferir instal·lacions municipals on puguin auto-organitzar-se, sense fiscalitzar-los ni institucionalitzar-los.

IMG_20181021_130441.jpgCom a exemple de lleure educatiu, de participació i d’auto-organització, la Rosa Espinosa ens va explicar la seva experiència dins l’Escoltisme. En el lleure educatiu hi ha una intenció educadora, un projecte pedagògic, una voluntat de transformació. L’educació en el lleure, que bàsicament fan els esplais i els caus, és una eina transformadora i busca generar individus amb pensament crític i  compromesos amb l’entorn. El jove o l’adolescent que participa en un espai d’educació en el lleure se sent part d’un grup, decideix, se sent reconegut, aprèn i transforma l’entorn a través de l’acció. Quan formem part d’un lloc i ens el sentim nostre, el respectem i el defensem, fem que els altres el respectin i el defensin, i treballem per millorar-lo.

En definitiva, el gran valor del lleure educatiu és que acaba creant persones compromeses amb la vida pública, agents actius en l’acció política, individus implicats en la transformació col·lectiva.

Des d’aquí volem agrair la participació generosa de la Laia i la Rosa. Moltes gràcies per acompanyar-nos.

JORNADA sobre EDUCACIÓ | Vídeo i crònica 1a xerrada

El passat diumenge 21 d’octubre vam fer la Jornada sobre Educació a Llorenç del Penedès.

El primer debat, que tenia per títol “Institut-escola: Una oportunitat educativa per Llorenç”, ens va aportar elements per reflexionar sobre la conveniència o no de tenir un institut-escola al nostre poble. Els tres ponents que van posar els arguments sobre la taula a favor i en contra d’aquest model educatiu van ser l’Empar Navarro, el Josep Maria Esteve i el Jordi Martí. De les seves opinions vam poder concloure que adoptar aquest model no necessàriament implica una millora educativa, però que, per altra banda, iniciar un projecte de cap i de nou pot ser una oportunitat per fer les coses d’una altra manera, tenint sempre com a horitzó la millora de l’educació que viuen els nostres infants i adolescents.

Desgranem amb una mica més de detall els arguments a favor i en contra.

davEn un institut-escola pot ser més fàcil assegurar la continuïtat pedagògica entre primària i secundària. No es tracta només d’evitar la massificació dels instituts, sinó d’oferir un espai més proper, més petit i més familiar que permeti la renovació pedagògica. El traspàs d’informació de primària a secundària pot ser més complert, coherent i ordenat. El fet de ser una continuïtat de primària pot afavorir el model d’educació comprensiva versus el model d’educació productivista. L’educació comprensiva té en compte tothom, integra tots els ritmes i totes les aptituds, elimina les repeticions, l’absentisme, l’avorriment, l’avaluació fiscalitzadora, els exàmens tal i com els entenem actualment, el fracàs escolar. L’educació comprensiva fa persones capaces de viure i de conviure, capaces de poder escollir el que volen fer. Tota l’escolaritat obligatòria s’entén com una etapa de construcció de persones i d’un model de societat més democràtica, més col·laborativa i més  participativa.

Per contra, crear l’estructura d’un institut-escola no garanteix la transformació educativa. Perquè això es produeixi calen més condicionants. Cal garantir la formació del professorat, la comunicació entre primària i secundària, cal entendre l’educació com un espai d’inclusió total, cal fer pedagogia entre la comunitat perquè sovint hi ha incomprensió cap a les iniciatives renovadores. I cal un altre finançament. Si un institut-escola es dona en un poble petit, com és el nostre cas, pot provocar la pèrdua de referents en els nois i noies. En un institut que aplega alumnes de diferents pobles, els nois i noies canvien d’entorn i experimenten la barreja, coneixen nous companys i amplien el seu ventall de possibilitats d’estudis post-obligatoris. Veuen que després de l’ESO es pot continuar estudiant, perquè hi ha molts altres nois i noies que ho fan.

IMG_20181021_112641.jpgLa creació d’instituts-escola sense certes intervencions necessàries pot amagar males pràctiques del Departament d’Ensenyament, com tancament de línies, tancament de centres, més massificació, i no aprofitar els espais buits de les escoles que passen a ser d’una línia per dur a terme projectes educatius amb una ràtio més baixa.

En l’última intervenció, cada un dels tres ponents va fer èmfasi en que cal un canvi radical a la secundària, i que no podem educar sense la col·laboració de tota la comunitat educativa. Tot això sense perdre mai l’objectiu d’una educació que fomenti l’autonomia i la cooperació per poder transformar el nostre entorn per millorar-lo.

En definitiva, un institut-escola pot ser una bona mesura si l’institut de referència està massificat i si l’escola del poble es buida. Pot ser bo per Llorenç si es donen unes bones condicions, si hi ha implicació de les famílies i de l’ajuntament, si s’hi destinen recursos i equipaments. Però en cap cas és una solució per si sol si no s’acompanya de tot un seguit de mesures de transformació.

Des d’aquí volem agrair la participació generosa de l’Empar, el Josep Maria i el Jordi. Moltes gràcies per acompanyar-nos.