Vídeo i imatges de la xerrada de l’Eva Rigau sobre el Projecte Educatiu de Poble

 

Els municipis del segle XXI es troben amb situacions i reptes socials difícils de resoldre individualment i, sobretot, utilitzant les formes de poder arcaiques del segle xx.

Uns grans objectius que mitjançant el consens i la participació ciutadana aporten una manera d’entendre el poble, la convivència entre els seus habitants, una millora de la seva autoestima i poder albirar un futur millor com a comunitat:

  • Contribuir a incrementar l’èxit acadèmic.
  • Contribuir a millorar les condicions d’escolarització.
  • Potenciar la participació en activitats i espais de convivència de l’entorn escolar.
  • Millorar la presència i l’ús social de la llengua catalana com a llengua compartida i de cohesió, en un marc de respecte i valoració de la diversitat lingüística.
  • Potenciar l’educació en valors i el compromís cívic.
  • Potenciar l’educació en el lleure.
  • Potenciar el treball i l’aprenentatge en xarxa de tots els agents educatius que operen en el territori:
    • Enfortir els vincles entre les famílies i el centre educatiu.
    • Enfortir la xarxa entre centres educatius.
    • Enfortir la relació entre els centres educatius i l’entorn.

L’Eva Rigau, regidora de cultura de l’Ajuntament de Salt, ens exposa de quina manera, utilitzant un pla educatiu de ciutat, han fet front a aquests reptes buscant sortides on tothom és important i on tothom hi té alguna cosa a dir i en la qual participar.

 

Anuncis

Xerrada ‘Quin pot ser el paper de l’Ajuntament en matèria d’educació? Projecte Educatiu de Poble’

Cartell xerrada PEP Salt

El proper divendres 9 de juny a les 8 del vespre a la Casa de Cultura vindrà l’Eva Rigau, regidora de Cultura i d’Esports de l’Ajuntament de Salt, per fer una xerrada que porta per nom ‘Quin pot ser el paper de l’Ajuntament en matèria d’educació? Projecte Educatiu de Poble’. Compartirà l’experiència del seu municipi en la promoció de la cohesió social, la cooperació entre escola, administracions i agents educatius del poble i la implicació conjunta i corresponsabilització de tota la ciutadania.

Animem a la ciutadania, a les entitats i molt especialment a tota la comunitat educativa del poble i de l’entorn a participar d’aquest acte.

Què és i per a què serveix un Projecte Educatiu de Poble?

Un Projecte Educatiu de Poble (PEP) és un instrument estratègic i participatiu que tenen al seu abast els governs locals per fer possible i operatiu el concepte de poble educador.

El PEP pretén donar resposta a les necessitats educatives de l’alumnat. L’objectiu és implicar tots els àmbits que intervenen al territori, des dels centres, la inspecció i els serveis educatius, passant per les entitats i associacions del municipi, el comerç, les AMPA i l’Ajuntament, amb la finalitat última de millorar la cohesió social. Les seves accions han de servir per complementar i reforçar l’acció educativa dels centres docents; per això cal la implicació del conjunt d’agents i col·lectius del territori, de tal manera que dinamitzen i potencien actuacions coordinades entre els centres educatius i el seu entorn.

Un projecte liderat pels governs locals que busca el compromís ciutadà amb l’educació. Una educació entesa com un procés permanent d’aprenentatge, al llarg de tota la vida, i que per tant va més enllà de l’escola. Un instrument que ajuda a definir el model de poble que es vol i els valors que el sustenten, a concretar accions i a establir les complicitats necessàries entre administracions i ciutadania per tirar-lo endavant. Els PEP volen mobilitzar la ciutadania a partir de propostes i compromisos permanents, dinàmics i compartits. Els PEP són instruments immillorables en la perspectiva de construir una ciutat per a totes les persones, una ciutat inclusiva.

Moció presentada per DL demanant un Projecte Educatiu de Poble a Llorenç

En aquesta mateixa direcció DL va organitzar una xerrada amb en Carles Parellada que duia per nom ‘Sense somnis no es pot avançar. Posteriorment es va presentar una moció per la construcció d’un PEP a Llorenç del Penedès. Aquesta va ser rebutjada amb els únics vots contraris de l’equip de govern del PDeCAT (en aquells moments CDC) al·legant que no perdrien cinc minuts en parlar d’educació i que no es tractava d’una competència municipal.

Alguns dels municipis que ja han realitzat un PEP

Alella, Arenys de Munt, Argentona, Badalona, Balenyà, Barcelona, Begues, Berga, Cabrils, Calaf, Canovelles, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Esplugues de Llobregat, Figaró-Montmany, Les Franqueses, La Garriga, Gavà,  Girona, Gironella, Granollers, L’Hospitalet de Llobregat, Igualada, La Llagosta, Manlleu, Manresa, El Masnou, Masquefa, Mataró, Molins de Rei, Montcada i Reixac, Montmeló, Montornès del Vallès, Parets del Vallès, Pineda, El Prat de Llobregat, Rubí, Sabadell, Sallent, Salt, Sant Pere de Ribes, Sitges, St. Adrià de Besòs, St. Boi de Llobregat, St. Cugat del Vallès, St. Joan Despí, St. Just Desvern, St. Pol de Mar, St. Quirze del Vallès, Sta. Coloma de C., Sta. Coloma de G., Sta. Eulàlia de R., Sta. Margarida de M., Sta. Perpètua de Mogoda, Tarragona, Teia, Terrassa, Torelló, Vic, Viladecans, Vilanova i la Geltrú, Vilassar de Dalt, etc.

Opinió DL sobre el procés de participació ciutadana del PAES

El passat 9 de maig l’equip de govern va dur a terme l’acte: “SESSIÓ DE PARTICIPACIÓ CIUTADANA. Es convida tota la ciutadania a participar en l’elaboració del Pla d’Acció per l’Energia Sostenible (PAES) de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès”. Com a públic hi van assistir 3 representants del PDeCAT, inclòs el Sr. Alcalde, el representant del PSC, 2 representants de DL i 6 ciutadans. La sessió va estar conduïda per una representant de l’empresa encarregada de redactar el document i va consistir en una explicació del recull de dades i de com s’havia elaborat el PAES. Finalment hi va haver un torn de preguntes on s’acceptaven propostes dels assistents.

Què és el PAES i per a què serveix? (segons el mateix PAES)

pacte alcaldesEl 16 de març de 2015 l’Ajuntament de Llorenç del Penedès, coneixedor de la seva responsabilitat en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle derivats de la utilització d’energia i del consum de productes i serveis, accepta la responsabilitat dels governs locals de combatre l’escalfament local i s’adhereix al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. Un dels requisits d’aquest pacte és l’elaboració d’un PAES, que es coordina mitjançant la Diputació de Tarragona. Es tracta d’un programa que, a través d’un inventari de referència d’emissions del municipi, estableix la política local a seguir fins el 2020 per tal de reduir un mínim d’un 20% les emissions de CO2 en els sectors serveis, transport i domèstic (quedant-ne fora l’industrial, l’agrari i el comercial). També promou activitats per involucrar la ciutadania i les parts interessades.

El PAES de Llorenç recull 28 mesures que teòricament permetrien reduir un 23,30 % les emissions. Entre elles destaquen la designació de la figura d’un gestor energètic en els equipaments municipals, la implementació d’un sistema de comptabilitat energètica municipal, actuacions per millorar l’eficiència energètica dels equipaments, campanyes de sensibilització ciutadana, instal·lació de punts de subministrament elèctric per a vehicles, substitució de làmpades de l’enllumenat públic, canvi de calderes de gasoil a biomassa, substitució de vehicles oficials per d’altres més eficients, creació d’aparcaments segurs per a bicicletes, bonificacions fiscals, increment del percentatge de recollida selectiva de residus, etc.

En aquest enllaç us podreu baixar el document en català i en anglès i una síntesi del mateix en català.

Opinió de Decideix Llorenç

  1. Endavant amb la lluita contra el canvi climàtic. Aplaudim la decisió de l’Ajuntament de Llorenç del Penedès d’adherir-se al Pacte d’Alcaldes i Alcaldesses. És imprescindible treballar en contra del canvi climàtic i dels efectes devastadors que aquest ja està tenint en el medi ambient. Cal tenir present com hem arribat fins aquesta preocupant situació i prendre consciència que el sistema econòmic actual n’és el màxim responsable. Definir un document amb un llista de mesures a dur a terme és el mínim a fer com a poble. Tenim reptes enormes per assolir que només els podrem resoldre a través de la cooperació i la solidaritat.
  2. Ni rastre de la participació ciutadana. Una exposició pública amb un posterior torn de preguntes i propostes no és un procés de participació ciutadana. La publicitat de l’acte era enganyosa, el PAES ja estava elaborat i no estava prevista la realització de cap tipus de participació veïnal. Com a reforç participatiu creiem que la Taula Cultural podria ser un bon lloc on demanar l’opinió de les entitats més enllà del debat de l’organització de la Festa Major i d’alguns dies festius. Des de DL apostem clarament per la implementació de mecanismes de participació ciutadana i per un Pla de Comunicació Local adequat als temps actuals i que no s’obviï l’ús de les xarxes socials com a eina comunicativa.
  3. I l’opinió dels partits de l’oposició? Decideix Llorenç desconeixíem que el PAES ja estigués redactat. L’oposició, com a representants de pràcticament la meitat dels votants, tenim dret a estar informats dels moviments que es duen a terme, i encara més tractant-se d’un tema tan important. Durant el torn de preguntes vam comentar que ens hauria agradat una trobada entre partits per debatre i intercanviar opinions. Se’ns va respondre que tenim la possibilitat de fer arribar les nostres propostes a l’equip de govern.
  4. Inexistència de finançament. Reduir un 20% les emissions de gasos contaminants d’aquí al 2020 requereix esforç i diners. La Diputació de Tarragona té pendent aprovar una partida respecte a això, però es desconeix quant, quan i com es repartirà. Pel que fa als recursos propis, l’actual pressupost municipal no en contempla cap partida. En el moment d’aprovar els números econòmics anuals Decideix Llorenç vam demanar, sense èxit, dotacions econòmiques destinades a la Regidoria de Medi Ambient. Al final de l’acte, l’Alcalde va comentar que el PAES és un document flexible obert a modificacions. De moment estudien la possibilitat d’instal·lar il·luminació LED en un carrer i començar a aplicar algunes mesures en els equipaments municipals. Se’ns apila la feina.
  5. Cap a la sobirania energètica. Opinió de Decideix Llorenç.
    1. Primer el més urgent: pobresa energètica. Dret a un accés mínim d’energia per garantir els drets bàsics de les persones. Prevenció de talls, restabliment dels serveis i responsabilitzar l’empresa subministradora.
    2. De l’oligopoli a la democràcia directa. Per garantir el control social dels mitjans de producció cal un model de consum d’energia 100% renovable en mans d’una cooperativa social i solidària.
    3. Decreixement energètic. El creixement descontrolat dels països enriquits ens ha dut a la situació econòmica i energètica actual. Cal apostar per un decreixement energètic sostenible que garanteixi les necessitats socials més bàsiques.
    4. Arrelament al territori i descentralització. Indispensable per al compliment de tots els criteris anteriors. Els grans canvis s’han d’aplicar des de baix defugint les receptes úniques i de grans solucions màgiques.perill CO2-20% 2020

Vídeos i fotografies de la Jornada de Política Municipal Ambiental

Compartim vídeos i fotògrafes dels actes de la Jornada de Política Municipal Ambiental organitzada per Decideix Llorenç el passat dissabte 1 d’octubre.

Xerrada sobre la gestió dels residus municipals a càrrec de l’ambientòloga Maria Mestre:

Maria Mestre. De l’Arboç, Baix Penedès. Llicenciada en Ciències Ambientals i màster en agricultura ecològica. Treballa en projectes d’assessorament, cooperació i recerca en l’àmbit del medi ambient i l’ecologia política.

Parlarem i debatrem sobre els orígens i lògiques que expliquen la generació actual de residus dels nostres municipis, quins models existeixen per a la seva gestió i quines implicacions té cada model en el camí cap a una societat més justa, solidària i ecològica.

Xerrada sobre la gestió de l’aigua a càrrec de l’enginyer Pau Ortínez:

Pau Ortínez. Membre d’Aigua és vida. Va estudiar Enginyeria de la Construcció en l’especialitat de temes d’aigua. Implicat amb la gestió pública de l’aigua, participa activament per tal d’aconseguir una consulta sobre l’elecció del tipus de gestió de l’aigua a tres municipis de l’Anoia (Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt).

L’aigua i el sanejament són un dret humà però, tothom té accés a una aigua de qualitat a Catalunya? La sequera ens recorda massa sovint que som un país mediterrani on aquest recurs és escàs. Què fem amb  l’aigua a Catalunya? Gestió pública o privada? Interconnexió de conques, sí o no? Com combinem la necessària recuperació de rius i aqüífers amb el sector turístic?

Xerrada sobre sobirania energètica a càrrec de la química Lourdes Berdié:

Lourdes Berdié. Va estudiar química i és membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica i del Moviment per la Justícia Climàtica. També ha participat en la Plataforma Aturem el Fracking i en el col·lectiu 350BCN.

Canvi climàtic, fi dels combustibles fòssils, limitacions físiques de recursos (coure, aigua, liti, etc.), emergències humanes i ambientals d’escala planetària. La humanitat ens enfrontem a un repte immens el qual passa desapercebut en els mitjans de comunicació. No podem esperar més, afrontar-ho està a les nostres mans. Cal planificar i treballar per una transició de model energètic que ens permeti mitigar i adaptar-nos a aquests canvis de la manera menys traumàtica i més il·lusionant possible.

Des de la xarxa per la sobirania energètica es planteja com a punt de partida la recuperació del control de les persones sobre les decisions energètiques, basat en la localització de les decisions i de la generació de l’energia, en un model renovable distribuït, que tingui en compte els límits del planeta i les conseqüències que les nostres decisions poden tenir sobre tercers: espolis, migracions, contaminació del seu entorn, canvis en les formes de viure de les persones, etc.

També vam poder intercanviar punts de vista sobre el territori amb l’arquitecta Ada Llorens:

Ada Llorens. Arquitecta, Màster en Paisatge i Urbanisme. Conferenciant i 30 anys de professora d’Urbanisme a la UPC i UPF. Llarga trajectòria professional en gestió pública, en planificació territorial, gestió urbana, agendes 21 i projectes de jardins. Activista en protecció mediambiental.

La xerrada tractarà els principals problemes de la planificació i gestió urbana i territorial dels propers 20 anys, adaptats al Penedès.

Decideix Llorenç organitzem una Jornada de Política Municipal Ambiental

cartell-decideix-llorenc%cc%a7-cartell-jornades-politiques-mediambentals

Les propostes polítiques relacionades amb el medi ambient són un dels pilars fonamentals del nostre programa. Entenem com a prioritari la relació, des del respecte i la conservació, amb el medi que ens envolta.

El Baix Penedès ha estat durant anys una de les comarques més castigades per l’explotació i l’especulació del totxo. El creixement desmesurat, amb el beneplàcit de les administracions públiques, ha provocat la proliferació d’infraestructures desproporcionades i infrautilitzades. S’ha mercantilitzat la naturalesa i s’ha deixat de considerar els recursos com un bé comú. Llorenç, tot i no ser dels pobles més castigats de la comarca, ha vist doblar la seva població en qüestió de 25 anys. Aquest creixement constant, truncat per la crisi econòmica del 2008, ha provocat que passem a consumir aigua provinent del transvasament de l’Ebre, que augmenti de forma gens menyspreable la demanda energètica del poble sense recórrer a l’ús de les energies d’origen renovable, que les dades de recollida selectiva de residus hagin empitjorat substancialment els darrers anys i que no s’aturi l’agressió al territori en forma de polígons industrials, projectes de centres de mercaderies o atacs a espais d’interès natural.

Per això hem organitzat una jornada de política municipal ambiental el dissabte 1 d’octubre on hem convidat persones expertes en cada un dels àmbits que volem començar a estudiar i treballar: aigua, energia, residus i territori. A través d’un anàlisis de la situació global i resolent tots aquells dubtes i qüestions que es plantegin, volem obrir debat conjuntament amb la ciutadania i, amb les conclusions que se n’extreguin, preparar un projecte de polítiques alternatives aplicables al municipi.

Dissabte 1 d’obtubre, Llorenç del Penedès

09:00h | Jardins Oriol Martorell
CAMINADA pels voltants de Llorenç

jpma-caminada

 

11:00h | Casa de Cultura
XERRADES SOBRE LA GESTIÓ DELS RESIDUS I DE L’AIGUA: Maria Mestre i Pau Ortínez

02-xerrada-residus

03-xerrada-aigua

12:30h | Casa de Cultura
VERMUT (gratuït pels assistents a la jornada)

04-vermut

13:00h | Casa de Cultura
XERRADA SOBRE SOBIRANIA ENERGÈTICA: Lourdes Berdié

05-xerrada-energia

14:00h | Jardins Oriol Martorell
DINAR POPULAR: Amanida i Paella vegana
(inscripcions abans del 29/09/16 a decideixllorenc@gmail.com)

06-dinar-popular

16:00h | Jardins Oriol Martorell
SOBRETAULA XERRADA SOBRE TERRITORI: Ada Llorens

07-xerrada-territori

Seguidament | Jardins Oriol Martorell
CLOENDA DE LA JORNADA

09-imatge-resum

“La Llei d’Emergència en l’Habitatge i Pobresa Energètica és una conquesta popular, una lluita de classes de fa molts anys”

Crònica de la xerrada del Pau Llonch:

La lluita per un habitatge digne.

pau_llonch_en_una_intervencio_al_parlament_en_nom_de_la_pah._322630

Pau Llonch, en una intervenció al Parlament en nom de la PAH.   |   ACN

L’habitatge és un bé de primera necessitat i, segons la llei, un dret de tota persona, el dret a tenir un habitatge digne adequat a les necessitats i a la situació familiar, econòmica i social de cadascú. Però malauradament no tothom té aquest dret bàsic cobert i sovint veiem casos de desnonament. Però no cal anar gaire lluny per veure de prop desnonaments. Veïns de Llorenç han estat víctimes d’aquest problema no fa pas gaire temps. Desnonaments, inexistència d’habitatge d’emergència social o de lloguer social són mancances majúscules que tenim en el nostre poble. És per això que creiem necessari fer un pla d’habitatge local, fer una diagnosi acurada dels habitatges buits, sobreocupació, detecció dels casos de risc de desnonament, etc. En aquest camp la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), i més concretament la PAH de Sabadell, porta uns anys treballant en aquest sentit i fent una gran tasca social de suport i assessorament a persones afectades.

Unes 40 persones van assitir a la xerrada “La lluita per un habitatge digne” del passat divendres 1 d’abril a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès. Seguint la nostra línia de formació i informació constant vàrem pensar amb en Pau Llonch, membre de la PAHC de Sabadell, del Seminari d’Economia Crítica Taifa, corresponsal del setmanari La Directa, músic i cantant d’At Versaris i membre de la CUP, per explicar-nos la seva experiència i coneixement en la lluita pel dret universal a l’habitatge.

La primera eina que tenim a les nostres mans és la Llei 24/2015 de 29 de juliol, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica a Catalunya. Aquesta llei, que malauradament no s’està desplegant, ens dóna el paraigües legal per assegurar que cap persona desnonada, sense recursos econòmics o amb la necessitat d’un habitatge no es quedi sense un lloc on viure. Per exemple, qualsevol gran tenidor, com ara una entitat bancària, abans de procedir a una execució hipotecària o a un desnonament per impagament de lloguer té l’obligació d’oferir un lloguer social. És obligació de l’administració municipal, és a dir, de l’Ajuntament, el seguiment i el compliment d’aquesta llei i, per tant, l’aplicació de totes les mesures. És evident que els grans tenidors no tenen cap interès ni preocupació per dur a terme cap de les mesures de la llei, però l’administració, és a dir l’Ajuntament, pot i ha d’iniciar un procés sancionador cap a aquestes entitats. Però, ¿què passa quan l’administració no pren part i es desentén d’aquesta obligació? El desconeixement de la llei no eximeix el seu compliment, ¿oi? Però com a habitants d’un municipi, d’una ciutat i d’un país no tenim l’obligació moral d’exigir el compliment d’una llei obtinguda de la lluita social i que defensa els drets dels més dèbils i desafavorits?

Aquí és on rau la clau de la qüestió. Segons en Pau Llonch el més important no és el debat amb l’administració, ja que sovint és totalment estèril i frustrant, sinó la mobilització popular, la lluita al carrer; la sensibilització i visualització d’un problema social, que no personal, com és quedar-se sense un habitatge digne on viure; l’acompanyament i assessorament d’aquestes persones que es troben en una situació de risc. La clau és crear una xarxa de suport que cada cop sigui més forta i pugui exercir la pressió social tan necessària per denunciar i actuar contra els  abusos que els grans capitals exerceixen sobre la població.

Convidar en Pau Llonch a una xerrada, debat o assemblea oberta és èxit assegurat de remoure consciències. El seu discurs incisiu, directe i sense condicionants pot provocar reaccions diverses però de ben segur no et deixa indiferent. De vegades necessitem que ens punxin per saltar de la cadira i reaccionar amb contundència a les injustícies constants que vivim cada cop de més a prop.

Aquí el video sencer:

“Sense somnis no es pot avançar”.

Pròximament, Decideix Llorenç presentarà al ple municipal una moció per parlar d’educació. Aquesta moció pretén que s’iniciï un Pla Educatiu de Poble, un pla que vol ser una proposta de cooperació i inclusió de tots els llorencencs per fer front als reptes educatius del segle XXI.
Per fer un tastet del projecte i il•lustrar-lo, vam convidar el pedagog sistèmic Carles Parellada i Enrich perquè fes una xerrada sobre el tema. Molta gent, tant de Llorenç com de les rodalies, va omplir l’auditori de gom a gom.
En Carles va il•lustrar algunes eines teòriques i pràctiques per fer front al Projecte Educatiu de Poble, i ho va fer a partir de dues línies bàsiques. Una, referent a la importància de tenir en compte a tothom en un projecte tan cabdal com aquest: “Inclusió vol dir incloure a tothom, fins i tot als que pensen diferent de nosaltres”. I l’altra, referent a la necessitat d’un treball en xarxa, cooperatiu i participatiu que tingui en compte la diversitat i que tingui presents els somnis: “Sense somnis no es pot avançar”.

Vídeo de tota la xerrada: