En el ple celebrat ahir dilluns 23 de novembre vàrem tornar a patir el que ja podríem anomenar l’efecte frontó, no a tot el que vingui de l’oposició. Des de Decideix Llorenç creiem necessari separar el poder polític de les creences religioses precisament per mantenir el màxim respecte cap a totes les opcions de pensament o creença, i sobretot per tractar a tots els ciutadans per igual tan si són creients de qualsevol religió com si no ho són de cap.
Així doncs, el Crucifix de la Sala de Plens seguirà presenciant els actes públics que es realitzin perquè a l’alcalde no li fa nosa, paraules textuals. Cal tenir en compte que la Sala de Plens és un espai públic i comú, que no el menjador de casa de ningú. I com a espai públic caldria respectar totes les sensibilitats, creences i tendències. Un altre raonament incontestable del màxim representant del consistori va ser que el Crucifix va ser un regal. Així que us convidem a fer presents al Consistori que de ben segur passaran a formar part de la Sala de Plens…o potser no…ens vam oblidar preguntar de qui era aquell regal…
Ara mateix estem dins d’un Estat que oficialment és aconfessional des del 1978, això significa que no reconeix cap religió oficial i en la que els poders públics es declaren neutrals en matèria religiosa. Des de la Generalitat, però, es va signar un conveni amb la lliga de la laïcitat l’any 2004 per poder establir mecanismes de reflexió i diàleg que assegurin una major llibertat per tothom en l’espai públic i per garantir així el dret a ser diferents en l’espai privat. Però a Llorenç ens remuntem al segle XIX o potser abans de la revolució francesa on l’Estat reconeix una religió oficial per decret d’un monarca o perquè està reflectit en la seva constitució. O no és un reconeixement clar cap a una confessió determinada el fet de tenir un Crucifix penjat a la paret?
decideixllorenc.wordpress.com 