DL presentem una moció de suport al ‘Projecte Sanitari: Patologia Ambiental per a Professionals de la Salut Pública’

Consultori Mèdic

El desenvolupament industrial ha generat més de 4 milions de substàncies químiques, de les quals un gran percentatge són tòxiques  (compostos orgànics persistents), i uns elevats nivells d’exposició als camps electromagnètics artificials d’extremadament baixa freqüència (EBF) produïts per les xarxes elèctriques d’alta i baixa tensió i els transformadors elèctrics. A més, en els darrers 15 anys, la implantació de les xarxes de telefonia mòbil i les noves tecnologies sense fil han provocat un augment exponencial dels camps electromagnètics artificials d’alta freqüència. Degut a aquestes condicions i davant l’extrema contaminació ambiental, la població esta patint els efectes d’un “còctel electroquímic”, fet que va portar a científics i metges de tot el món a realitzar una crida demanant l’aplicació del principi de precaució(1) per a químics a l’any 2007 i per a camps electromagnètics a l’any 2009 (l’anomenada “Crida de Paris”).

Per això presentem en el proper ple ordinari una moció de suport al ‘Projecte Sanitari: Patologia Ambiental per a Professionals de la Salut Pública’, i demanem:

  • Manifestar la clara voluntat d’aquest consistori en ple, de donar suport al “Projecte Sanitari: Patologia Ambiental per a Professionals de la Salut Pública” i instar al Departament de Salut de la Generalitat a que enceti aquest projecte.
  • Introduir aquest debat sobre la necessitat de formar en Medicina Ambiental als professionals de la salut pública del Consultori Mèdic de Llorenç del Penedès.
  • Iniciar uns tallers a l’escola municipal i a l’institut Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès sobre prevenció en Salut Ambiental per a una escola saludable (per fer-se una idea: http://www.saludambientalenlaescuela.org/)Fer extensiva aquesta moció a la resta d’ajuntaments de Catalunya a través d’una proposta a la Federació de Municipis e Catalunya i a l’Associació Catalana de Municipis.
  • Donar trasllat dels presents acords al Govern de la Generalitat de Catalunya, als diferents grups polítics del Parlament de Catalunya, al l’Honorable Sr. Conseller del Departament de Salut de la Generalitat, a l’Institut Català de la Salut, al CATSALUT i les AMPA’s de l’escola i l’institut Coster de la Torre de la Bisbal del Penedès.

71eBbNB3M8L._SL1500_

Vídeos i fotografies de la Jornada de Política Municipal Ambiental

Compartim vídeos i fotògrafes dels actes de la Jornada de Política Municipal Ambiental organitzada per Decideix Llorenç el passat dissabte 1 d’octubre.

Xerrada sobre la gestió dels residus municipals a càrrec de l’ambientòloga Maria Mestre:

Maria Mestre. De l’Arboç, Baix Penedès. Llicenciada en Ciències Ambientals i màster en agricultura ecològica. Treballa en projectes d’assessorament, cooperació i recerca en l’àmbit del medi ambient i l’ecologia política.

Parlarem i debatrem sobre els orígens i lògiques que expliquen la generació actual de residus dels nostres municipis, quins models existeixen per a la seva gestió i quines implicacions té cada model en el camí cap a una societat més justa, solidària i ecològica.

Xerrada sobre la gestió de l’aigua a càrrec de l’enginyer Pau Ortínez:

Pau Ortínez. Membre d’Aigua és vida. Va estudiar Enginyeria de la Construcció en l’especialitat de temes d’aigua. Implicat amb la gestió pública de l’aigua, participa activament per tal d’aconseguir una consulta sobre l’elecció del tipus de gestió de l’aigua a tres municipis de l’Anoia (Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt).

L’aigua i el sanejament són un dret humà però, tothom té accés a una aigua de qualitat a Catalunya? La sequera ens recorda massa sovint que som un país mediterrani on aquest recurs és escàs. Què fem amb  l’aigua a Catalunya? Gestió pública o privada? Interconnexió de conques, sí o no? Com combinem la necessària recuperació de rius i aqüífers amb el sector turístic?

Xerrada sobre sobirania energètica a càrrec de la química Lourdes Berdié:

Lourdes Berdié. Va estudiar química i és membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica i del Moviment per la Justícia Climàtica. També ha participat en la Plataforma Aturem el Fracking i en el col·lectiu 350BCN.

Canvi climàtic, fi dels combustibles fòssils, limitacions físiques de recursos (coure, aigua, liti, etc.), emergències humanes i ambientals d’escala planetària. La humanitat ens enfrontem a un repte immens el qual passa desapercebut en els mitjans de comunicació. No podem esperar més, afrontar-ho està a les nostres mans. Cal planificar i treballar per una transició de model energètic que ens permeti mitigar i adaptar-nos a aquests canvis de la manera menys traumàtica i més il·lusionant possible.

Des de la xarxa per la sobirania energètica es planteja com a punt de partida la recuperació del control de les persones sobre les decisions energètiques, basat en la localització de les decisions i de la generació de l’energia, en un model renovable distribuït, que tingui en compte els límits del planeta i les conseqüències que les nostres decisions poden tenir sobre tercers: espolis, migracions, contaminació del seu entorn, canvis en les formes de viure de les persones, etc.

També vam poder intercanviar punts de vista sobre el territori amb l’arquitecta Ada Llorens:

Ada Llorens. Arquitecta, Màster en Paisatge i Urbanisme. Conferenciant i 30 anys de professora d’Urbanisme a la UPC i UPF. Llarga trajectòria professional en gestió pública, en planificació territorial, gestió urbana, agendes 21 i projectes de jardins. Activista en protecció mediambiental.

La xerrada tractarà els principals problemes de la planificació i gestió urbana i territorial dels propers 20 anys, adaptats al Penedès.

Portal Nou entrevista als regidors de Decideix Llorenç

Compartim l’entrevista que la revista local el Portal Nou va fer als nostres representants a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès:

 

Després de l’entrevista amb el nostre alcalde, Jordi Marlès, volem formular les mateixes preguntes als representats de l’oposició de l’Ajuntament de Llorenç perquè ens donin la seva opinió. Parlem amb Decideix Llorenç, Esquerra Republicana de Catalunya i Partit dels Socialistes de Catalunya.

Des d’una perspectiva personal, ens podeu dir què us va impulsar a presentar-vos com a caps de llista per Llorenç?

Doncs segurament els mateixos motius que han impulsat a molts ciutadans d’arreu a sumar-se a projectes polítics d’esquerres amb voluntat transformadora i com a motor del canvi social. En participar activament en moviments d’activisme cultural, social, ecologista i de solidaritat internacional un se n’adona que l’única forma real de poder influir realment en el canvi és entrant a formar part de les institucions públiques, prenent el compromís de no deixar-se absorbir i seduir per les dinàmiques enquistades de les polítiques conservadores. Amb tot, som conscients que el despatx de qui realment mou els fils del poder queda molt lluny dels nostres ajuntaments. Per poder avançar cap a una societat més justa i igualitària cal treballar conjuntament des de dins i des de fora de l’Ajuntament.

Després d’un any a l’oposició, us sembla gaire diferent aquesta experiència a com us l’havíeu imaginat? Quantes hores hi dediqueu?

És difícil dir quantes hores exactes dediquem a Decideix Llorenç. Al grup som una desena de persones treballant activament, tant en accions a dins com a fora de l’ajuntament. Ens reunim unes tres vegades al mes per debatre, proposar, arribar a consensos i, a partir d’aquí, repartir les tasques entre tots.

Quan vam començar pensàvem que la relació amb l’equip de govern seria d’una altra manera. Sabíem que teníem opinions molt diferents i que hi hauria discrepàncies, però imaginàvem que les propostes, tant d’una part com de l’altra, se sotmetrien a debat i fins i tot, podríem arribar al consens en alguns aspectes. No ha estat així, qualsevol dels projectes presentats per Decideix Llorenç ha obtingut un no per resposta, sovint amb poca o cap justificació. De les 15 mocions que hem presentat, l’equip de govern ha votat en contra d’11, parcialment a favor de 3 i 1 a favor.

A l’inici de la legislatura ens van proposar realitzar reunions puntuals per explicar-nos alguns dels projectes de l’equip de govern, però a l’hora de la veritat, això s’ha limitat a un parell de reunions per exposar un projecte de jardineria.

Com us organitzeu?

La proposta municipalista de Decideix Llorenç defuig el sistema jerarquitzat dels partits tradicionals. Defensem un sistema basat en la democràcia directa i participativa, i entenem que l’organització del grup ha de ser el reflex d’aquesta imatge: no pot ser piramidal, sinó horitzontal. Per això ens organitzem de forma totalment assembleària.Organització de Decideix Llorenç Això vol dir que les decisions no les prenen els regidors en solitari, sinó que decidim entre tots. El grup de treball és l’assemblea permanent, i està formada per deu membres, tot i que oberta a qui vulgui entrar-hi. El grup de suport és l’assemblea local, format per una trentena de persones, que col·laboren en la definició de les línies de treball. Finalment, un cop l’any convoquem l’assemblea oberta, l’espai de debat on qualsevol ciutadà pot aportar la seva opinió i on el grup exposem la feina feta durant l’any.

Feu una valoració (breu) dels projectes i pressupostos d’aquesta legislatura.

Com hem dit abans, defensem la democràcia directa, i per això pensem que qualsevol gran projecte que afecti el municipi s’ha de decidir entre tota la ciutadania. Ens vam presentar a les eleccions amb dues grans propostes: un projecte educatiu de poble, per construir entre tots l’educació del futur que volem pel nostre municipi, i un pla de participació ciutadana que actualitzi el model democràtic a través de l’apoderament de la ciutadania. Ambdós projectes van ser denegats per l’equip de govern.

El projecte de construcció de l’Ajuntament nou ja estava decidit per l’anterior consistori. Com a grup, mai se’ns ha consultat l’opinió en cap moment. Entenem que s’havia de buscar una alternativa a l’edifici actual, ja que no té l’accessibilitat adaptada i disposa d’un espai molt reduït, però un edifici d’aquestes característiques pertany i representa els ciutadans i a les entitats, i aquests han de poder tenir veu des que es planteja la idea per primera vegada, fins que s’acaba construint.

Pel que fa al projecte d’instal·lació de gespa artificial al camp de futbol, creiem que el CF Llorenç, com qualsevol de les altres entitats del poble, té tot el dret de presentar a l’ajuntament les seves necessitats i demanar una actuació concreta. És responsabilitat de l’equip de govern conèixer les necessitats del poble i establir prioritats. En aquest cas, entenem que s’hauria d’haver sotmès a consulta popular tenint en compte que estem parlant d’una inversió de quasi una quarta part del pressupost municipal anual. Aquesta despesa hipoteca el poble i limita la possibilitat de realitzar inversions que considerem absolutament prioritàries, com la creació d’habitatge social, actualment inexistent.

Els pressupostos municipals d’enguany els vam rebre dos dies abans de ser aprovats per ple i en cap moment van ser debatuts i molt menys consensuats. El nostre grup defensa la realització de pressupostos participatius.

En la presa de possessió de l’alcalde, les seves paraules van ser. “Escoltarem les propostes que ens facin arribar les altres forces polítiques que el conformen, a fi de treballar plegats en els punts en comú, i apropar distàncies en aquells que ens separen.” Quina relació es manté entre l’equip de govern i l’oposició?

Com ja hem explicat, la relació entre l’equip de govern i l’oposició no és la que esperàvem. Falta diàleg i voluntat d’avinentesa. Podrien sorgir molts projectes potents i interessants fruit del consens, però a dia d’avui no hi ha voluntat de fer partícip de les decisions a l’oposició.

Feu una valoració sobre la creació de la taula de cultura.

A priori ens va semblar una excel·lent idea. Nosaltres també dúiem una proposta semblant al programa, però oberta a totes les entitats, culturals o no. Creiem que cap entitat ha de quedar-ne exclosa, les decisions que s’hi prenguin han de ser vinculants (sempre dins de les possibilitats de l’Ajuntament), ha de tenir un reglament propi fruit del consens de les entitats i s’ha de garantir una presa de decisions democràtica.

Pel que hem anat sabent, i després de les demandes de les mateixes entitats membres, sembla que s’estan realitzant canvis en aquest sentit. Per aquest motiu no podem fer-ne una valoració final.

Feu una valoració del suport que es dóna a les entitats des de l’Ajuntament.

El tret distintiu més important que tenim al poble és el teixit associatiu. Sempre ha estat un motor d’activitats autogestionades, d’acollida i integració de nouvinguts i d’aprenentatges col·lectius i intergeneracionals.

El suport que ofereix l’Ajuntament és en forma de subvenció econòmica, de préstec de llorec-decideix-9144material municipal i de sessions d’espais per a realitzar activitats, a part de la ja mencionada taula cultural.

Des de DLL intentem mantenir contacte constant amb les entitats i apostem perquè s’ampliï la seva capacitat d’autogestió i es creï un model transversal en xarxa per tal de fomentar la participació de tota la ciutadania. Creiem que les associacions han de tenir un paper protagonista en la presa de decisions públiques, cal anar molt més enllà de l’organització de la Festa Major. Una proposta concreta en la que estem treballant és demanar la creació de places becades per l’Ajuntament, amb coordinació amb els serveis socials, en algunes de les activitats organitzades per les associacions culturals o esportives.

Els canals de comunicació de l’Ajuntament us semblen adequats?

L’evolució de la tecnologia permet la millora constant de la comunicació i de la transparència de la gestió municipal. Celebrem que actualment, per exigències legals, el web municipal s’estigui posant al dia en matèria de transparència. Creiem que cal una actualització de les gestions burocràtiques, com ara la possibilitat de realitzar instàncies en línia, concertar una cita amb l’alcalde o algun regidor o formular preguntes o peticions d’un material concret.

El que més trobem a faltar són canals bidireccionals pel què fa a la informació dels plens municipals. Després de realitzar diverses demandes al respecte, l’equip de govern ha promès estudiar la retransmissió en directe dels plens un cop ens trasllademlogo-el-ple-al-carrer a l’ajuntament nou. Ens agradaria que es fes arribar a la ciutadania un resum de les actes de les sessions plenàries on constessin els principals arguments i votacions de cada grup. Per suplir aquesta mancança des de DLL redactem i distribuïm el Ple al Carrer. També creiem que en els plens caldria facilitar i potenciar les intervencions de la ciutadania i les entitats en format de preguntes o de peticions.

Podríeu fer una radiografia dels temes següents: educació, cultura i esports, serveis i subministraments, medi ambient, polítiques socials i urbanisme?

L’ajuntament compleix amb les competències en matèria d’educació: manteniment de l’edifici de l’escola, gestió de la llar d’infants i realització de formacions a la Casa de Cultura. Com a grup pensem que quan parlem d’educació no ens podem limitar a les competències municipals i cal anar molt més enllà. Ni demanem cap invent, ni que l’escola es converteixi en un banc de proves, només volem que es prengui de referència i s’adapti el que fan als països punters en educació. Un pas endavant, que ja han donat molts municipis catalans, és treballar per teixir un Projecte Educatiu de Poble.

De cultura i esports creiem que ja ho hem explicat en anteriors preguntes.

En temes de jardineria municipal l’objectiu principal de l’equip de govern és mantenir 20130810_112507Llorenç net i endreçat. Van votar a favor de mantenir la utilització del producte fitosanitari glifosat, considerat com a probable cancerigen per l’OMS. Des de DLL apostem per alternatives ecològiques que no siguin agressives pel medi i la salut humana.

Actualment la gestió de l’aigua és municipal amb consum d’aigua provinent del transvasament de l’Ebre. Creiem que cal un estudi rigorós per concloure alternatives de consum i d’estalvi, com ara canvis en la tarificació de l’aigua o vetllar per mantenir l’aqüífer en condicions òptimes pel consum.

Com ha passat a tot el món, a Llorenç també ha augmentat substancialment el consum energètic, quasi sempre provinent de fonts d’origen fòssil com ara l’energia nuclear o el petroli. Considerem que cal aplicar mesures d’estalvi i fer un pas endavant per l’ús d’energies renovables.

Actualment el sistema de recollida selectiva de residus és a través de contenidors. Les dades i estadístiques han anat empitjorant aquests últims anys. Per l’estalvi econòmic i pel bé del medi cal apostar per un model alternatiu més eficient com per exemple el sistema de recollida porta a porta.

Les polítiques socials estan gestionades des del Consell Comarcal i també s’hi dedica alguna partida del pressupost municipal, la qual creiem que s’hauria d’augmentar. Ens agradaria que s’incidís més en el treball amb els joves a través de les entitats, tal i com hem mencionat anteriorment.

Des de l’inici de la legislatura s’han dut a terme desnonaments que han provocat que famílies hagin de buscar habitatge al Vendrell perquè a Llorenç no disposem d’ofertes de lloguer social o d’habitatges per a casos d’emergència. Una dada a tenir en compte és que la mitjana espanyola, de les pitjors de la UE, és de 3 habitatges socials per cada 1.000 habitants. Per tant, creiem que és prioritari dotar-nos d’un parc d’habitatges de lloguer social.

Agraïm a tots ells i elles la seva disponibilitat i la contribució a contrastar la informació per a poder formar-nos la nostra pròpia opinió.

Decideix Llorenç organitzem una Jornada de Política Municipal Ambiental

cartell-decideix-llorenc%cc%a7-cartell-jornades-politiques-mediambentals

Les propostes polítiques relacionades amb el medi ambient són un dels pilars fonamentals del nostre programa. Entenem com a prioritari la relació, des del respecte i la conservació, amb el medi que ens envolta.

El Baix Penedès ha estat durant anys una de les comarques més castigades per l’explotació i l’especulació del totxo. El creixement desmesurat, amb el beneplàcit de les administracions públiques, ha provocat la proliferació d’infraestructures desproporcionades i infrautilitzades. S’ha mercantilitzat la naturalesa i s’ha deixat de considerar els recursos com un bé comú. Llorenç, tot i no ser dels pobles més castigats de la comarca, ha vist doblar la seva població en qüestió de 25 anys. Aquest creixement constant, truncat per la crisi econòmica del 2008, ha provocat que passem a consumir aigua provinent del transvasament de l’Ebre, que augmenti de forma gens menyspreable la demanda energètica del poble sense recórrer a l’ús de les energies d’origen renovable, que les dades de recollida selectiva de residus hagin empitjorat substancialment els darrers anys i que no s’aturi l’agressió al territori en forma de polígons industrials, projectes de centres de mercaderies o atacs a espais d’interès natural.

Per això hem organitzat una jornada de política municipal ambiental el dissabte 1 d’octubre on hem convidat persones expertes en cada un dels àmbits que volem començar a estudiar i treballar: aigua, energia, residus i territori. A través d’un anàlisis de la situació global i resolent tots aquells dubtes i qüestions que es plantegin, volem obrir debat conjuntament amb la ciutadania i, amb les conclusions que se n’extreguin, preparar un projecte de polítiques alternatives aplicables al municipi.

Dissabte 1 d’obtubre, Llorenç del Penedès

09:00h | Jardins Oriol Martorell
CAMINADA pels voltants de Llorenç

jpma-caminada

 

11:00h | Casa de Cultura
XERRADES SOBRE LA GESTIÓ DELS RESIDUS I DE L’AIGUA: Maria Mestre i Pau Ortínez

02-xerrada-residus

03-xerrada-aigua

12:30h | Casa de Cultura
VERMUT (gratuït pels assistents a la jornada)

04-vermut

13:00h | Casa de Cultura
XERRADA SOBRE SOBIRANIA ENERGÈTICA: Lourdes Berdié

05-xerrada-energia

14:00h | Jardins Oriol Martorell
DINAR POPULAR: Amanida i Paella vegana
(inscripcions abans del 29/09/16 a decideixllorenc@gmail.com)

06-dinar-popular

16:00h | Jardins Oriol Martorell
SOBRETAULA XERRADA SOBRE TERRITORI: Ada Llorens

07-xerrada-territori

Seguidament | Jardins Oriol Martorell
CLOENDA DE LA JORNADA

09-imatge-resum

Vídeo Xerrada Som Energia – Llorenç – 25/05/16

Vídeo de la xerrada de Som Energia a Llorenç del Penedès el passat 25 de maig.

Aprofitem per compartir el text publicat al Portal Nou que parla de Som Energia:

Des de fa 100 anys, la humanitat utilitza cada vegada més energia. Vam començar amb electricitat produïda a partit de petites hidroelèctriques locals i poc a poc es van anar utilitzant altres fonts energètiques com el carbó, el petroli, les energies nuclears, el gas, fet que va permetre l’aparició de les xarxes elèctriques connectades.

Progressivament es va anar privatitzant el sector energètic fins a la situació actual d’oligopoli energètic, on un grup reduït de grans corporacions, amb la complicitat de la classe política a través de les portes giratòries, tenen el control de la producció i distribució energètica. El sector energètic s’ha desenvolupat a partir de processos d’espoli i enriquiment privat generant, com a contrapartida, una creixent despossessió i empobriment del conjunt de la població.

Després d’una explotació intensa d’aquestes energies no renovables, el medi ambient s’ha anat deteriorant fins al punt de provocar un canvi climàtic mundial, on l’activitat humana ha malmès la composició, la capacitat de recuperació i la productivitat dels ecosistemes naturals i el desenvolupament econòmic i social, la salut i benestar de la humanitat. També s’ha arribat al peak oil, el punt en el qual s’assoleix l’índex màxim d’extracció de petroli, després del qual la producció inicia un decreixement terminal.

Veient les conseqüències dels sistema energètic actual, és imprescindible un canvi. Cal superar el model energètic actual, basat en energies fòssils i nuclears, centralitzat, ineficient, contaminant i perillós.

Per això, el 2010 va néixer una nova iniciativa popular, Som Energia. Una cooperativa sense ànim de lucre on cada soci i sòcia té un vot amb l’objectiu de canviar el model energètic establert no-sostenible, des d’un punt de vista mediambiental, social i econòmic.

Qualsevol particular, entitat o ajuntament pot fer-se soci, contractar electricitat d’origen renovable i participar en els projectes d’energia sostenible. Per fer-se soci, s’ha d’omplir un senzill formulari a través del web de Som Energia (http://www.somenergia.coop) i s’ha de fer un únic pagament de 100€ al capital social que es retornaran en cas de deixar de ser-ho. La contractació de la llum es pot fer amb un simple tràmit via web i sense canvis tècnics en la instal·lació.

Per què contractar aquest servei a Som Energia? Per consumir energia certificada 100% renovable sense cap sobrecost, l’energia neta no té major cost que l’energia bruta. A més, es duen a terme projectes de generació d’energia renovable finançats pels propis membres i no pels bancs. L’any passat els socis de la cooperativa d’energia verda van establir una nova fita en l’aposta per les renovables, tot i el context normatiu hostil, i van adquirir la central hidroelèctrica de Valtéina, a Peñafiel (Valladolid). La producció anual estimada de la central és d’1.400.000 kWh, el que equival a l’ús elèctric d’unes 560 llars.

Des de Decideix Llorenç presentarem una moció proposant a l’Ajuntament que contracti els serveis de la cooperativa Som Energia per al consum d’energia elèctrica 100% renovable. Així mateix animem a tots els veïnes del poble a informar-se i a passar-se a aquest projecte d’energia verda.

xp_som-energia2

Xerrada presentació de SOM ENERGIA

CARTELL DECIDEIX LLORENÇ CARTELL SOM ENERGIA

El proper dimecres 25 de maig a les 8 del vespre a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès hem organitzat una xerrada de presentació de la Cooperativa Som Energia a càrrec d’Oriol Carbonell, membre del grup local de l’Alt Penedès.

Som Energia és un Cooperativa sense ànim de lucre on cada soci i sòcia té un vot amb l’objectiu de canviar el model energètic establert no sostenible, des d’un punt de vista mediambiental, social i econòmic. Permetent, d’aquesta manera, consumir energia certificada 100% renovable sense cap sobrecost. A més, duen a terme projectes de generació d’energia renovable finançats pels propis membres i no pels bancs.

Aquesta xerrada va lligada amb la propera presentació d’una moció en la que demanarem que l’Ajuntament de Llorenç contracti els serveis de la cooperativa Som Energia, SCCL per al consum d’energia elèctrica.

A part de la proposta municipal, també s’explicarà el pas a Som Energia a nivell particular o d’entitats amb seu social.

No hi falteu!

A les llars i Ajuntament de Llorenç, energia verda!

Glifosat a l’Escola? No, gràcies!

El divendres 6 de maig, Decideix Llorenç va comprovar que hi havia penjat un cartell d’avís d’aplicació de productes fitosanitaris al davant de l’Escola Les Cometes de Llorenç del Penedès. El document detallava que els dies d’aplicació serien el 10, 11 i 12 de maig de 8 del matí a les 3 de la tarda. Aquests dies i horaris són lectius, per tant, hi ha activitat escolar. El producte especificat era el “Roundup ultra plus”, marca comercial de glifosat que utilitza la multinacional Monsanto, denunciada a molts països pels seus atacs mediambientals. Aquest és un producte considerat com a “provable cancerigen” per l’OMS degut a la seva alta toxicitat, i evidentment, afecta especialment als més menuts i als més grans del poble.

IMG-20160506-WA0000

Cartell d’avís davant de l’Escola Les Cometes

El mateix divendres vam enviar un correu electrònic adreçat a l’alcalde donant a conèixer la preocupant situació i evidenciant el risc d’utilitzar glifosat a prop de l’escola. Instàvem a que no s’utilitzés aquets tipus de productes a prop d’espais o centres utilitzats per infants o gent gran, i en l’hipotètic cas de seguir volent-lo utilitzar, els hi exigíem que ho fessin fora del calendari i l’horari escolar. Al no rebre cap contestació, i al veure que s’acostava la data d’aplicació, el dilluns dia 9 vam penjar uns cartells al costat del que ja hi havia, informant dels riscs que comporta per la salut humana. Alguns pares van anar a parlar amb l’equip directiu de l’escola i aquest va expressar la seva total desconeixença sobre el tema. Posteriorment es van posar en contacte amb l’equip de govern i aquest va accedir a canviar els dies d’aplicació per un dia sense activitat a l’escola.

Cartells informatius dels riscs del glifosat per al salut humana

Des de DL creiem i defensem que la salut humana transcendeix als interessos partidistes. Si qualsevol producte conté dubtes de que pugui ser perjudicial per a les persones i el medi ambient, se n’ha d’eradicar immediatament el seu ús. És el cas de molts pobles del Penedès: El Vendrell, Vilafranca, Vilanova, Calafell, Els Monjos, La Bisbal i Sant Jaume dels Domenys, etc. que, independentment del color polític de l’equip de govern i de l’oposició, ja han aprovat avançar cap una jardineria més ecològica, en benefici del medi ambient i de la ciutadania.

Emplacem doncs, un cop més, a l’equip de govern de CDC a rectificar la seva decisió, deixant de ser d’aquesta manera, un dels pocs pobles catalans que ha votat en contra d’una moció per deixar d’utilitzar el glifosat. Properament iniciarem una campanya de recollida de signatures les quals seran entregades a l’alcalde.

jardineria eològica

GLIFOSAT, riscs per la salut humana i efectes sobre el medi i la producció agrària

efectes glifosat

RISCS PER LA SALUT HUMANA

El glifosat, i especialment la seva marca comercial Roundup (degut a d’altres components que s’afegeixen), han mostrat una clara toxicitat i/o riscs de toxicitat per a humans tant en assaigs de laboratori com en estudis epidemiològics.

 El estudis epidemiològics han mostrat que el glifosat/Roundup:

  • s’absorbeix per la pell i mucoses,
  • produeix símptomes neuromusculars,
  • produeix un risc més gran de part prematur per exposició en combinació amb
  • d’altres biocides,
  • produeix un risc més gran d’avortaments,
  • produeix un risc més gran de desenvolupament de limfomes no-Hodgkin, ja sigui per exposició només al glifosat, o a barreges de pesticides i herbicides incloent-hi el glifosat,
  • produeix una possible més gran incidència de mieloma múltiple,
  • es relaciona, junt amb d’altres factors, amb malalties renals cròniques,

Els estudis de laboratori mostren diferents efectes negatius:

  • efectes genotòxics i mutagènics, amb efectes negatius sobre el funcionament de gens controlats per estrògens,
  • modificacions en l’estructura i funcionament de les cèl·lules, i citotoxicitat en cèl·lules humanes, efectes que s’agreugen amb la barreja de glifosat amb surfactants,
  • degeneració neuronal, amb possible incidència sobre la malaltia de Parkinson,
  • interferències en la síntesi d’esteroides i actuació com a disruptors endocrins, produint també pertorbacions en el desenvolupament reproductiu d’animals de laboratori reduint la producció de testosterona; també afecta negativament el funcionament de les cèl·lules reproductives masculines,  i té d’altres efectes negatius sobre el funcionament reproductiu d’animals mascles de laboratori,
  • possible relació amb problemes d’insuficiència suprarenal,
  • interferències en el funcionament del fetge,
  • malformacions congènites,
  • efectes tòxics en cèl·lules de la placenta humana que poden afectar negativament la reproducció humana i el desenvolupament del fetus,
  • un desenvolupament de tumors més ràpid i una mortalitat més gran en animals de laboratori,
  • accelera el creixement de cèl·lules de càncer de pit humà, amb una activitat estrogènica que és additiva amb la de la genisteina, fitoestrogen de la soja. Això implica que el consum de productes de soja contaminada amb glifosat produeix un risc de desenvolupament de càncer de pit,
  • es relaciona amb el desenvolupament de càncer de pell i de pit,
  • el consum de panís transgènic tolerant a herbicides basats en glifosat o de aigua contaminada amb aquest herbicida produeix efectes negatius en diferents variables vitals, afavoreix un més ràpid desenvolupament de tumors, i augmenta la mortalitat en ratolins de laboratori.

Fins i tot, els estudis duts a terme per les empreses productores d’aquests herbicides i revisats per les autoritats europees per tal d’aprovar l’ús del glifosat mostren evidències de malformacions, però aquestes autoritats sistemàticament minimitzen aquests resultats per tal de donar el seu vist i plau.

També s’ha mostrat la influència del glifosat en la biologia i reproducció de cargols d’aigües dolces, i com a resultat, la seva possible influència en l’expansió de malalties de mamífers com la fascioliasis. I d’altra banda, la exposició a aquest herbicida, canvia la susceptibilitat als antibiòtics d’alguns bacteris productors de malalties, de manera que en alguns casos aquests bacteris es fan més resistents als antibiòtics.

Encara que també s’utilitzen en jardineria i manteniment de línies de tren, l’ús de productes comercials basats en el glifosat ha augmentat molt significativament com a resultat de la comercialització de varietats transgèniques de cultius amb resistència a aquest herbicida. I molt significativament, la Unió Europea va augmentar el llindar màxim admissible de residus de glifosat als aliments en un 200% l’any 1999, per tal d’evitar problemes amb les importacions d’aliments que contenen soja transgènica resistent a glifosat, i per tant poden estar carregats d’aquests residus.

A començaments del 2012 també es va augmentar el límit màxim de residus de glifosat en llenties, no perquè cap estudi científic hagués demostrat que aquest herbicida no era tan perillós com es pensava abans, sinó per tal d’ “acomodar l’ús autoritzat del glifosat per assecar les plantes de llenties als Estats Units i Canadà”, és a dir, per motius purament comercials.

Residus de glifosat han estat detectats a les cases de treballadors agrícoles, el que demostra el risc d’exposició a aquest herbicida . També ha estat detectat a l’orina de poblacions d’agricultors i les seves famílies, a la sang de dones no embarassades al Canadà,  i a l’orina de poblacions urbanes d’Alemanya a nivells entre 5 i 20 vegades més grans que el límit establert per l’aigua de boca.

Al mes de març de 2015, l’IARC, comitè sobre el càncer de l’Organització Mundial de la Salut, declarava el glifosat com a “probable cancerígen” davant les evidències de la seva perillositat.

EFECTES SOBRE EL MEDI

El glifosat, i el seu metabòlit AMPA, han estat detectats freqüentment a l’aire i la pluja, així com a les aigües superficials de regions agrícoles. Un estudi recent a Catalunya mostra que el 41% de les mostres de freàtics analitzades té un contingut detectable de glifosat, que el valor mitjà de totes les mostres és de 0’2 μg.l-1, que s’assoleixen valors de fins a 2’5 μg.l-1, i que en un 68% dels casos la concentració mitjana de glifosat al llarg de l’any és superior a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).

Aquest herbicida, en les seves formulacions comercials, pot tenir impactes molt intensos i diversos en els ecosistemes aquàtics, “podent produir nivells extremadament alt de mortalitat en amfibis que podrien resultar en la disminució de les seves poblacions”. El surfactant POEA, que es troba a molt productes comercials basats en el glifosat, és letal per a peixos i amfibis, especialment en aigües amb pH bàsic. Recentment, la Sociedad de Ciencias Aranzadi de Donostia feia públics els resultats dels seus estudis sobre la incidència d’aquest herbicida en 10 espècies d’amfibis europeus, mostrant que les dosis recomanades pels fabricants són mortals per la majoria d’elles, i que dosis menors afecten la biologia i el comportament dels amfibis. D’altra banda, els musclos també han mostrat molta sensibilitat als herbicides basats en el glifosat. A més, el glifosat ha mostrat efectes tòxics en algunes espècies de peixos, i pot reduir la resistència d’altres a les malalties, incrementant la incidència d’infeccions. D’altra banda, el seu contingut en nutrients, com el fòsfor i el nitrogen, pot afectar les relacions tròfiques dels ecosistemes aquàtics.

El glifosat absorbit per les plantes és eventualment excretat per les arrels a la rizosfera del sòl, on ha mostrat que és tòxic per diferents fongs i bacteris beneficiosos, desequilibrant la comunitat microbiana del sòl. Els cucs de terra també es veuen afectats negativament per aquest herbicida, ja sigui sol o en combinació amb d’altres herbicides.

Els herbicides amb glifosat també tenen efectes negatius sobre el comportament de les abelles a les dosis que es donen al medi agrícola, amb conseqüències negatives a llarg termini per a l’èxit de les colònies.

Aquest herbicida no només afecta a les plantes sobre les que s’aplica o aquelles properes als camps de conreu i afectades per la deriva amb el vent, sinó que generacions posteriors d’aquestes plantes també mostren problemes de germinació i/o desenvolupament disminuït, “podent produir-se importants canvis ecològics” per aquest efecte.

L’augment en l’ús d’aquest herbicida com a conseqüència del cultiu de varietats de panís i soja transgèniques als Estats Units ha tingut com a resultat la pèrdua d’una gran part de la població d’algunes espècies de plantes silvestres i, per tant, també la pèrdua de bona part de la població d’algunes espècies de papallones.

A l’any 2009, la Cort Suprema francesa va confirmar una sentència anterior en la que es condemnava a l’empresa Monsanto (productora del Roundup, principal marca comercial del glifosat) per no haver dit la veritat en relació a la seguretat d’aquest herbicida, i per haver utilitzat publicitat enganyosa al definir-lo com a “biodegradable”. A finals del 2012, el comitè holandès regulador de la publicitat també va decidir que una anunci publicitari de Roundup aparegut al juny de 2012 en diferents diaris en el que es deia que aquest herbicida “no té efectes en el sòl”, era enganyós.

ALGUNS EFECTES SOBRE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA

Com amb d’altres herbicides, el seu ús ha portat a l’aparició de plantes resistents. Al món s’estima que hi ha 18 espècies de plantes que han desenvolupat resistència al glifosat, i es va confirmar l’aparició d’una nova planta, Ambrosia trifida,  resistent al glifosat al Canadà. A l’estat espanyol s’han trobat poblacions de Conyza bonariensis resistents al glifosat en Andalucia.

A l’any 2009 s’estimava que plantes de l’espècie Amaranthus palmeri resistents al glifosat apareixerien en 250.000 ha de conreu als Estats Units d’Amèrica. En 19 estats d’aquest país han aparegut espècies resistents a aquest herbicida que ja produeixen greus problemes econòmics. A l’estat de Georgia 40.000 ha de conreu es troben greument infestades per plantes de Amaranthus palmeri resistents al glifosat, fins al punt que al comtat de Macon es van haver d’abandonar 4.000 ha a l’any 2007

Un estudi realitzat als Estats units al 2012 mostra que la superfície infestada per plantes resistents al glifosat ja és de 24 milions d’hectàrees, i que prop del 50% dels pagesos entrevistats tenen herbes adventícies resistents als seus camps.

Aquest herbicida produeix, a més a més, molts problemes en els mateixos cultius als que s’aplica i a cultius posteriors:

  • en cultius de soja, l’aplicació de glifosat disminueix el contingut en àcids grassos poli-insaturats i augmenta el d’àcids grassos mono-insaturats. Tanmateix, disminueix la concentració de minerals, i la producció  de biomassa del cultiu,
  • augmenta la sensibilitat als atacs de fongs i malalties dels cultius als que se’ls aplica l’herbicida, i també a cultius posteriors en la mateixa parcel·la,
  • disminueix la viabilitat del pol·len, i en certes condicions també la producció d’aquest, en varietats de panís transgèniques resistents al glifosat.

També s’han demostrat efectes negatius molt intensos del glifosat sobre insectes terrestres importants en el control biològic de plagues de la soja.

El Roundup també produeix efectes negatius sobre bona part dels bacteris beneficiosos de l’aparell digestiu de pollastres, mentre que bacteris altament patogènics, com diferents espècies dels gèneres Salmonella i Clostridium, són molt resistents a aquest herbicida. Com a resultat, el Roundup actuaria com a factor favorable al desenvolupament de malalties gastrointestinals en aquests animals.

Estudis fets a Dinamarca mostren que el glifosat és tòxic per al metabolisme de vaques de llet, que exposades a aquests herbicides mostren senyals clares de toxicitat als ronyons i de citotoxicitat general.

La mateixa empresa Monsanto, en els seus contractes amb pagesos compradors de llavor de colza transgènica resistent al Roundup, recomana que no es pasturin aquests conreus perquè, “ara per ara, no hi ha informació suficient que permeti unes recomanacions de pasturatge adequades i segures”.

El producte comercial Roundup, a diferència del glifosat, també té efectes negatius sobre microorganismes utilitzats a les indústries làctiques.

més informació a:

http://www.somloquesembrem.org/glifosat/argumentari-glifosat/#_edn14

Ordre del dia del proper Ple Extraordinari del dilluns 2-05-2016

El proper Ple Extraordinari és avui dilluns 2 de maig de 2016 a 2/4 de 9 del vespre.

Ordre del dia:

  1. Adjudicació definitiva, si s’escau, de la contractació del servei de manteniment, conservació i neteja dels parcs urbans, jardins municipals, parterres, arbrat viari, instal·lacions de rec i jardineries municipals.
  2. Aprovació, si s’escau, modificació puntual POUM número 2.

Si no podeu venir com a públic, podeu seguir el ple en directe des del facebook o twitter: #plellorenc.

Recordem que demà hi ha Ple Ordinari a Llorenç del Penedès

cartell ple 11-04-16

Us volem recordar que demà dilluns 11 d’abril hi haurà Ple Ordinari municipal a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès.

Entre d’altres temes es debatrà i decidirà:

  • Liquidació pressupost 2015.
  • Creació de la Taula Cultural.
  • Moció per aprovar el Projecte Educatiu de Poble.
  • Moció de compromís amb la banca ètica.
  • Nou butlletí d’informació municipal.
  • Moció de suport als treballadors acomiadats de Reverté.
  • Plec de clàusules de l’adjudicació del projecte d’instal·lació de la gespa artificial.
  • ;Moció de suport a la ILP d’educació.
  • Formalització de préstecs.
  • Moció contra el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre.

 

Obrim els plens municipals,

apoderament popular,

anima’t a venir!