CONVIVÈNCIA I ÚS SOCIAL DE L’ESPAI PÚBLIC. Una aposta per l’educació, la participació ciutadana i la resolució mediada dels conflictes

En el següent text Decideix Llorenç pretén oferir una alternativa d’actuació a les proposta recollides a l’esborrany de l’ordenança de civisme i convivència presentada per l’equip de govern. Es tracta d’un recull de propostes constructives i contrastades que es basen, en la seva major part, en el projecte presentat per una plataforma ciutadana de Cerdanyola del Vallès que reclamava la retirada de l’ordenança de civisme aprovada a la seva ciutat. Dividim els arguments en els següents apartats:

Definició  / Mediació  / Participació  / Justícia social

__________________________________________________________________________

01. DEFINICIÓ PROGRESSIVA DE CONVIVÈNCIA I DE L’ÚS SOCIAL DE L’ESPAI PÚBLIC.

Des del grup de Decideix Llorenç pensem que abans d’iniciar el procés de redactat d’una ordenança de civisme, que pretén regular la vida col·lectiva, i que es basa en obligacions, limitacions, prohibicions i sancions, cal acordar una definició progressiva de convivència i de l’ús social de l’espai públic, basada en el respecte a les minories, les entitats i els moviments socials. Aquesta ha de garantir el progrés social, la nostra evolució com societat, i ha de passar per una visió oberta i participativa de la seva gent, que garanteixi l’establiment d’aliances. Només un acord col·lectiu atorgarà la legitimitat que permeti abordar els possibles problemes que es plantegin.

Entenem que la utilització de l’espai urbà ha de tendir a l’autoregulació per part de la pròpia societat, de les persones que el construïm i que hi vivim quotidianament. Defensem que el paper de les institucions hauria de ser el de facilitar aquest camí. La preocupació no hauria de ser sancionar i desplaçar el conflicte, sinó resoldre’l. Creiem que això no es pot fer amb una ordenança d’aquest tipus, sinó que passa necessàriament per atendre els problemes socials, mirant més enllà les obligacions competencials ja assumides per l’Ajuntament i el Consell Comarcal. Passa per la col·laboració entre les persones, per la relació, com a estratègies que hauran de permetre diferenciar el que és conflicte social del que és un comportament insolidari o incívic. No podem caure en la confusió, no es pot barrejar pobresa i supervivència amb incivisme o il·legalitat. L’excés de regulació que es proposa, afegint situacions incíviques inexistents a Llorenç, pot confondre la gent i provocar una falsa sensació generalitzada d’inseguretat.

Un factor indispensable a valorar, molt abans de plantejar-se el redactat d’una ordenança com aquesta, és qui seria l’equip encarregat d’aplicar les sancionar a peu de carrer. A Llorenç no disposem de policia local, i a no ser que l’equip de govern tingui pensat dotar-nos d’aquet servei (s’acaba d’aprovar el pressupost per l’exercici 2017 i no apareix cap partida al respecte) no disposaríem de cap professional competent en matèria sancionadora, i en conseqüència, aquesta ordenança no es podria aplicar. Desconeixem la capacitat legal sancionadora de la figura de l’agutzil, però coneixem casos d’altres pobles que han intentat treballar en aquesta direcció i que no ha funcionat. Fer recaure tot el pes executori de l’ordenança a peu de carrer a una sola persona pot provocar recels entre la població i que ella mateixa se’n cansi i abandoni progressivament la seva tasca.

Creiem que la utilització de l’espai comú no es pot regular a cop de sancions i amb mètodes punitius. Cal apostar per l’educació, la participació i resolució mediada dels conflictes que es puguin produir, en cas contrari, es pot generar allunyament i desafecció de la població.

__________________________________________________________________________

02. POTENCIAR ELS MECANISMES DE MEDIACIÓ COM A INSTRUMENT PER A LA RESOLUCIÓ CIUTADANA DE CONFLICTES.

És inevitable que fruit de la convivència puguin sorgir conflictes diversos entre la gent, i les administracions han de pensar estratègies per col·laborar en la resolució positiva d’aquests conflictes. Davant d’aquestes situacions les administracions poden decidir intervenir o no. Però si es decideix intervenir, existeixen moltes maneres de fer-ho. Com sabem, molts ajuntaments han optat per intentar resoldre aquets conflictes sancionant econòmicament els ciutadans. Hem pogut observar en altres poblacions que aquesta estratègia no funciona. Creiem que sancionar serveix de ben poc en la majoria dels casos, i que el que cal és anar a l’arrel dels problemes.

És per això que entenem la mediació com una gran aliada per intentar resoldre aquets conflictes de convivència i com a alternativa a la via judicial. El sistema judicial pateix una sobresaturació, i sovint prendre aquesta via fa que els problemes es vegin més greus del que eren inicialment. Si la mediació ja s’està utilitzant amb èxit en àmbits com el familiar, la justícia juvenil, l’escolar, el laboral, per què no en el de la convivència ciutadana?

Perquè la mediació funcioni de debò cal formar el personal i dotar el servei dels recursos necessaris. Aquesta la podria exercir el jutge de pau, prèvia formació específica, o algun treballador expert dels serveis socials. Aquest tècnic responsable hauria de ser aliè al conflicte i hauria d’actuar com a intermediari per ajudar les persones afectades a arribar a acords per ambdues parts. Aquest pren una postura imparcial i només acompanya el procés per tal que els implicats es responsabilitzin a l’hora de portar a la pràctica els canvis acordats.

Creiem que també és plantejable la presència d’agents cívics, o educadors socials especialitzats a peu de carrer, en actes de molta concurrència celebrats a l’exterior, com és el cas de la Festa Major o dels concerts de música amb forta presència juvenil. Prèviament caldria contactar, debatre i concretar el procediment a executar amb les entitats organitzadores afectades i amb el col·lectiu jove del poble.

__________________________________________________________________________

03. PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA EN EL DISSENY D’UN POBLE AL SERVEI DE TOTS I TOTES.

Creiem que no és necessari un text legal destinat a controlar l’ús dels espais del poble; ni tampoc un conjunt de normes que regulin i gestionin la interacció social espontània i esporàdica, regida per un patró desconegut i incontrolable que enriqueix el fet quotidià. Necessitem una ordenança que desitgi i promogui l’ús de l’espai urbà, desenvolupada al voltant de la participació ciutadana, el seu eix estructural, tant en el seu ús com en el seu disseny.

Una poble pensat i dissenyat pels seus propis habitants, barri a barri, és un poble sa. La participació social en la reflexió i projecte dels pobles i ciutats (ja no diem en la seva construcció) és una contribució en l’educació social i democràtica dels seus propis ciutadans. La participació de la ciutadania, amb les seves diferències d’edat, gènere, interessos, necessitats, ocupacions, habilitats, punts de vista, etc. i, per altra banda, del conjunt de tècnics, institucions, organitzacions i moviments socials, és el secret per aconseguir un poble coherent i sostenible. Aquest tipus d’experiències transversals són capaces de crear espais intergeneracionals, on grans i joves es relacionen contínuament; espais segurs, on tothom vetlla per tothom; espais integradors, on no existeix la segregació de col·lectius totalment compatibles (infants, skaters, àvies, etc.); i, en resum, espais plens de vida, on tothom es sent identificat, partícip i digne. Degut a la quantitat d’aspectes positius que sorgeixen quan es posen en pràctica, resulta positiu i alhora imprescindible comptar amb aquests processos de disseny participatiu si desitgem un poble de tothom i per a tothom.

Portar a terme aquest model no és difícil, i menys impossible, només es requereix voluntat política. En aquests processos, per posar un exemple, no és suficient una recollida de dades bàsiques i superficials inicials per poder desenvolupar el projecte de manera autònoma des de l’administració, és indispensable que el procés l’iniciïn i el finalitzin tots els actors conjuntament. I la relació ha de ser mitjançant espais transparents i oberts (consultes, reunions, assemblees, etc.) i totalment directa i bidireccional. Perquè en cas de no ser així, la ciutadania pot arribar a sentir frustració i manipulació. De la mateixa manera, és important garantir la presència de tots els grups poblacionals de les diferents edats i gèneres. Infants i avis, dones i homes, poden tenir diferents visions de l’espai públic, totes diferents, totes vàlides i necessàries.

Resulta evident afirmar que els processos de disseny participatius contenen de manera implícita l’essència del civisme que tots desitgem, l’esperit de convivència que tots hem après, i la coherència que faria desaparèixer desastres urbanístics, econòmics i ambientals que desgraciadament, patim tots.

__________________________________________________________________________

04. JUSTÍCIA SOCIAL COM A EINA DE CONVIVÈNCIA, COHESIÓ I CONSTRUCCIÓ DE VALORS COMUNITARIS I SOLIDARITAT.

En primer lloc, les veïnes i els veïns han de fer un inventari dels actius comunitaris. L’acte d’inventariar els actius crea optimisme, perquè d’aquesta manera es veuen oportunitats per canviar l’entorn i es motiva la participació, la col·laboració i el compromís per l’acció. En funció dels resultats, es podrà tenir una visió més realista dels projectes que es poden començar a emprendre. És essencial començar a treballar ràpidament en alguns projectes, encara que siguin petits, per tal que la ciutadania segueixi motivada i vegi que és possible aconseguir resultats.

En segon lloc, crear un projecte per millorar el poble. Una forma de construir valors col·lectius és participant en la millora del poble. Per això, les veïnes i els veïns han de valorar els problemes que ells consideren prioritaris (per exemple, arreglar un parc infantil, vetllar per la neteja de parcs i jardins, crear una campanya contra la violència, etc.) i, en el seu transcurs, construeixen capital social: desenvolupen amistats i confiança mútua, aprenen a treballar en equip, reforcen les seves institucions i guanyen confiança com a comunitat. L’objectiu principal no és únicament preparar millor la comunitat per a resoldre problemes, sinó per prevenir-los. En els nostres exemples, els veïns i les veïnes prendrien consciència que s’ha de tenir cura del mobiliari urbà per tal que aquest parc infantil duri més, o prendrien consciència que la violència no és el camí per resoldre diferències.

En tercer lloc, és important que les veïnes i els veïns participin en el projecte de millora i, sobretot, que siguin ells i elles els que el condueixin. Les veïnes i els veïns són els que han d’exercir un rol central tant en el plantejament com en la implementació de la solució. S’han de sentir responsables del projecte i de llurs resultats. Les institucions han d’oferir el seu suport de manera que incentivi el desenvolupament de la capacitat dels veïns i veïnes, però mai prendre el control del projecte. És a dir, han de donar suport i bons consells professionals que reforcin el lideratge comunitari en lloc de debilitar-lo. En aquesta construcció comunitària totes les parts es reuneixen a l’entorn d’un projecte i fa que els participants estableixin relacions de respecte mutu.

Una bona xarxa de valors comunitaris i de solidaritat és molt més útil que les grans burocràcies públiques i privades. Els enfocaments en la col·laboració demanen més temps, però pensem que són més sustentables i complets que el sistema que es pretén aprovar.

Defensem que L’Ajuntament ha de fomentar més la relació entre la ciutadania, impulsar projectes socials, culturals, educatius i formes de vida comunitària, és a dir, l’Ajuntament té el deure d’acompanyar, com a servei, la producció de comunitat.

També ha d’oferir la seva aportació (eines i consells professionals) de manera que incentivi el desenvolupament de la capacitat dels veïns per emprendre projectes comunitaris, però mai prendre’n el control.

En el terreny educatiu i cultural, ha de despertar consciències que millorin la democràcia, la ciutadania, la convivència social, la pau, els drets humans, la cultura no sexista,… Així mateix, també hauran d’afegir als seus currículums les temàtiques i problemàtiques pròpies de la situació social i de les singularitats de la ciutat.

Entenem que només així, des de l’educació, la cultura i la participació, podrem crear uns valors cabdals per una nova societat més unida, uns valors que s’adquireixen en família, en el sistema educatiu i en les relacions entre la ciutadania.

__________________________________________________________________________

És per això que considerem important fer una revisió a fons d’aquesta ordenança cívica, aturar la seva aprovació i implantació, per tal de promoure polítiques socials, transformadores, que promoguin la justícia social i evitin crear més desigualtats i fractura social. Cal fer una revisió a fons de totes les polítiques d’atenció a les persones de Llorenç, per dotar-nos d’eines que estiguin al servei de la ciutadania, que facilitin la bona convivència i que evitin l’enfrontament directe amb el ciutadà.

Educació, participació ciutadana i resolució mediada dels conflictes davant la nova Ordenança de civisme i convivència

A la passada Festa Major del nostre poble, van succeir un sèrie de menyspreables actes de violència, i totes les forces polítiques vam fer un comunicat conjunt condemnant-ne els fets. Posteriorment es va arribar a l’acord que l’equip de govern convocaria tots els grups per debatre mesures perquè aquests actes no es tornin a repetir a Llorenç. En paral·lel, DL vam publicar un text amb la nostra visió dels fets i començant a perfilar possibles actuacions. A dia d’avui seguim esperant que es convoqui aquesta reunió.

Fa un parell de mesos, l’equip de govern ens va informar que estava treballant en l’esborrany d’una ordenança de civisme i convivència. Després de fer-nos-la arribar per correu electrònic, ens va donar sis dies per fer-hi al·legacions. En va fixar l’aprovació al ple ordinari del dimarts 24 de gener. Una ordenança de civisme és un conjunt de normes que pretenen ordenar i perseguir determinats usos de l’espai públic del poble. Al tractar-se d’un esborrany esperarem a disposar del document definitiu per compartir-lo amb tota la ciutadania, ja que aquest encara pot ser modificat.

Des de DL vam fer una assemblea extraordinària per debatre aquesta proposta. La conclusió va ser que no disposàvem de prou temps per fer-ne un estudi exhaustiu i que per aprovar una ordenança d’aquest tipus s’hauria d’haver convocat, com a mínim, la reunió que teníem acordada. Creiem que l’esborrany presentat no s’adapta a les necessitats de Llorenç i que pateix d’un excés de regulació: conté 103 articles i 247 sancions tipificades (multes). Entenem que criminalitza la pobresa i l’ús de l’espai públic en molts dels seus articles. Se sanciona la mendicitat, dormir al carrer o l’ús de pilota de joc al carrer. Com a grup vam arribar a l’acord de demanar a l’equip de govern que expliqués el perquè d’aquesta ordenança tan extensa, i vam sol·licitar reunir-nos per parlar-ne amb tots els grups (veure correu electrònic sencer).

L’ordenança de civisme proposada criminalitza la pobresa i l’ús de l’espai públic: se sanciona la mendicitat, dormir al carrer, l’ús de pilota de joc al carrer, etc.

Uns dies més tard vam rebre la resposta dient que ens emplaçaven a reunir-nos a l’Ajuntament el dissabte 21 de gener per parlar de les mocions presentades pel proper ple i que s’ampliava el període d’al·legacions a l’ordenança fins el 16 de gener. Des de DL vam decidir que a la reunió traslladaríem la proposta d’actuació amb la qual havíem treballat.

A la reunió hi va assistir l’alcalde (CDC), el regidor del PSC i els tres regidors de DL. El regidor d’ERC no hi va poder assistir i va excusar la seva presència.

CDC va definir la seva intenció de vot davant de les mocions, sense entrar en cap debat profund en cap d’elles. També traslladà una proposta de l’equip de govern per no allargar innecessàriament els plens: proposaven no fer cap explicació de les mocions en els plens i limitar-se a explicar el sentit del vot de cada grup. DL vam mostrar la nostra sorpresa i disconformitat, ja que aquesta mesura no s’aplica enlloc. Alguns pobles regulen les durades de les intervencions dels grups perquè els plens s’allarguen més de 3 hores, però no és el cas de l’Ajuntament de Llorenç. Limitar el temps d’argumentació és fomentar l’absència de debat i de transparència de cara a la ciutadania. Finalment es va decidir que el model del ple es mantindria com fins ara, possibilitant que cada grup pugui fer una breu explicació de les mocions presentades i de la seva intenció de vot.

Quan va arribar el torn de parlar de l’ordenança de civisme, l’alcalde va explicar que havien recollit les al·legacions del PSC, relacionades amb la recollida d’excrements de mascotes al carrer i amb l’ús del burka i del niqab, i que havien fet una rellegida i actualització del document. Es proposarà la seva aprovació en el següent ple. Responent les preguntes de DL, CDC va explicar que l’ordenança l’havia redactat l’arquitecte municipal i està basada en la dels pobles de Maçanet de la Selva, Garcia i Calafell. S’ha establert contacte amb els Mossos d’Esquadra per decidir el sistema sancionador a utilitzar, ja que a Llorenç no disposem de policia local i no tenim competència per multar. La motivació de l’ordenança ve arrel dels actes incívics de la Festa Major i de les ocupacions il·legals d’habitatges, i aquesta servirà per cobrir les espatlles de l’Ajuntament.

Dit això, DL vam mostrar l’opinió del grup respecte l’ordenança:

• Es tracta d’una ordenança copiada, i no adaptada, d’una localitat més gran. Recull molts casos que a Llorenç o no existeixen o dubtem que siguin un problema, fins arribar al punt de multar espolsar catifes al carrer. S’hauria d’analitzar problemàtiques concretes i anar a l’arrel del problema.
• L’expansió de les ordenances de civisme tenen l’epicentre en època d’ajuntament socialista a Barcelona, coincidint amb una sèrie de problemàtiques amb la prostitució exercida al carrer. Després, les ordenances s’han anat copiant, i en algunes ocasions adaptant, fins arribar al nostre poble de la mà de l’equip de govern.
• No entenem perquè es presenta ara si encara no està estudiat qui serà l’encarregat de sancionar. No té sentit fer un llistat de coses de sentit comú i un llistat de multes que no es podran posar, s’acabaria desmereixent l’ordenança.
• Moltes de les sancions que recull ja estan penades per la legislació civil, penal o administrativa.
• Ens preocupa que l’ordenança s’hagi fet a porta tancada sense tenir en compte ni l’opinió de la ciutadania ni pràcticament la dels grups de l’oposició. Consensuar un document d’aquestes característiques en facilitaria la seva aplicació.
• A altres ciutats, amb anys d’experiència en aquest tipus d’ordenances, sovint han tingut problemes per implementar-la, amb resultats més que discutibles. Ciutats com Cerdanyola del Vallès i Valls van retirar-la perquè els hi generava més conflictes que no pas aportava solucions. Altres ciutats com ara Manresa i Berga s’hi discuteix la seva eficiència i s’ha obert la porta a la seva retirada.
• No estem en contra d’una ordenança que permeti multar accions irresponsables com ara abocar il·legalment runa d’obra i contaminar les aigües del municipi però tot allò que té a veure amb l´ús de l’espai púbic o amb la relació entre veïns creiem que requereix un estudi molt més profund.

Seguidament, vam repartir una còpia a cada grup polític, amb la nostra proposta sobre convivència i solidaritat veïnal. El text està basat en una proposta d’una plataforma ciutadana que va sortir a Cerdanyola del Vallès com a alternativa a l’ordenança de civisme presentada, molt similar a la de Llorenç. Consta de 4 eixos principals:

• Definició progressiva de convivència i de l’ús social de l’espai públic: Cada poble té la seva idiosincràsia, la seva manera d’entendre la vida quotidiana i la relació veïnal. Creiem que cal fer un anàlisi i definició de com els llorencencs i llorencenques entenem la convivència i l’ús social de l’espai públic. Cal fer un estudi exhaustiu de com hem arribat fins aquí i quines són les polítiques que ens ajudaran a millorar les relacions humanes en el nostre municipi. Incorporar aquest tema de debat a la Taula Cultural, podria ser enriquidor del qual se’n podrien extreure moltes conclusions aplicables.
• Potenciar els mecanismes de mediació com a instrument per a la resolució ciutadana de conflictes: Ja està funcionant, amb molt d’èxit, en alguns municipis amb moltes més problemàtiques que Llorenç, com és el cas de l’Hospitalet del Llobregat i Salt. El mediador hauria de ser una persona totalment neutral i el fet de residir al municipi segurament dificultaria la tasca. Prèviament s’hauria de fer una campanya molt potent de difusió on s’expliqués el nou servei. Un cop implementat, qualsevol conflicte entre veïns o entre veïns i Ajuntament es podria mediar per intentar arribar a un acord pactat.
• Participació de la ciutadania en el disseny d’un poble al servei de tots i totes: Una ordenança creada des de dalt, sense tenir en compte l’opinió de les entitats i dels ciutadans a través d’algun procés de participació, sense estar consensuada amb ningú, no pot pretendre representar a la totalitat de la ciutadania. La participació contribueix a l’educació social i democràtica, fomentant compromís, coresponsabilitat, implicació, transversalitat, inclusió, etc. En definitiva, un poble pensat i dissenyat pels seus propis habitants és un poble sa.
• Justícia social com a eina de convivència, cohesió i construcció de valors comunitaris i solidaritat: Està demostrat que la majoria de casos incívics són conseqüència de les desigualtats socials que patim, accentuades a partir de la crisi. La falta de recursos econòmics degenera en les dificultats per poder participar d’activitats culturals, en els problemes per poder realitzar una pràctica esportiva federada i en equip, en la impossibilitat de que els infants puguin assistir a sortides o colònies, en la segregació en alguns centres educatius, en no tenir garantit l’accés a l’habitatge, en una alimentació de molt poca qualitat i quantitat, etc. Proposem apostar per un projecte de millora del poble on els veïns, i de forma participativa, siguin protagonistes i responsables de decidir com preparar millor la comunitat per resoldre problemes i com prevenir-los. Creiem que l’Ajuntament hauria d’impulsar que qualsevol ciutadà pugui organitzar o participar de projectes socials, culturals, esportius, educatius i de formes de vida comunitària amb col·laboració de les entitats del poble.

Cal apostar per la participació ciutadana, la justícia social i la resolució mediada de conflices.

Després d’intercanviar alguna opinió, l’alcalde va informar que l’ordenança s’aprovarà el proper ple de març, i que es convocarà una reunió per parlar-ne al mes de febrer.

Tot i que la reunió serà a porta tancada i d’esquenes al poble, hi seguirem defensant l’educació, la participació ciutadana i la resolució mediada dels conflictes. Un cop realitzada, informarem de les decisions prèvies a través dels nostres canals d’informació habituals.

DL presentarem una moció per un poble lliure de violències masclistes

En el ple ordinari que es celebrarà demà dimarts 24 de gener de 2017 a 2/4 de 9 del vespre, Decideix Llorenç presentarem i defensarem una moció que proposa una sèrie d’actuacions per avançar cap un poble lliure de violències masclistes.

L’article 2 de la Declaració dels Drets Humans diu que tos els éssers humans som iguals, sense distinció per motius de sexe, de raça, color, idioma, religió, opinió política o de qualsevol altra naturalesa.

Cada any continuen sent assassinades dones pel fet de ser dones: entre el 2010 i el 2015 van ser assassinades 681 dones a l’Estat espanyol dones en crims de violència masclista, fa dos anys (2015) van ser assassinades 42 dones als Països Catalans i 109 dones en tot l’estat, 56 dones de les quals dintre de la relació de parella. Aquest any ja són 34 dones als Països Catalans i 99 a tot l’Estat espanyol.

Les dones assassinades són la part més visible d’una estructuració social patriarcal on la violència masclista continua sent, en gran part, un exercici avalat per les institucions socials. Ja sigui per omissió o per reproducció d’unes dinàmiques patriarcals.

La violència masclista, en les seves diferents expressions, continua sent una realitat en l’àmbit laboral, en l’àmbit de la parella, en l’àmbit polític, en la publicitat, àmbit musical i en molts altres àmbits de la vida quotidiana.

No serà possible assolir la llibertat plena de la societat si no l’assoleixen també les dones.

I pensem que l’educació és la millor manera per prevenir i aturar la violència masclista i l’aposta de futur que pot capgirar el model patriarcal.

Per això demanem l’adopció d’aquets acords:

• Transversalitat. Impulsar un Pla Local d’Igualtat de Gènere. Aquest haurà d’incloure accions de col·laboració de l’Ajuntament amb els serveis socials i els serveis d’atenció a la dona.
• Tolerància 0 al masclisme. Expressar públicament el rebuig a les violències masclistes visualitzant els feminicidis mitjançant l’acció simbòlica de col·locar a mig màstil la senyera de la façana de l’Ajuntament i col·locant un panell informatiu a les entrades del municipi on s’expliciti “Llorenç del Penedès no tolera les agressions sexistes”.
• Un àmbit públic de totes i tots. Establir els mecanismes necessaris per a la detecció i eliminació, als carrers de Llorenç, de publicitat sexista o altres representacions que normalitzin i reprodueixin la violència masclista. Caldrà un reglament municipal que expliciti els elements necessaris. A més, es procurarà incentivar la paritat en els esdeveniments públics.
• L’educació és l’opció més revolucionària a llarg termini. Implementar formacions específiques a alumnes en totes les etapes educatives, al corresponent professorat i a les entitats d’educació no formal i educació en el lleure.

Portal Nou entrevista als regidors de Decideix Llorenç

Compartim l’entrevista que la revista local el Portal Nou va fer als nostres representants a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès:

 

Després de l’entrevista amb el nostre alcalde, Jordi Marlès, volem formular les mateixes preguntes als representats de l’oposició de l’Ajuntament de Llorenç perquè ens donin la seva opinió. Parlem amb Decideix Llorenç, Esquerra Republicana de Catalunya i Partit dels Socialistes de Catalunya.

Des d’una perspectiva personal, ens podeu dir què us va impulsar a presentar-vos com a caps de llista per Llorenç?

Doncs segurament els mateixos motius que han impulsat a molts ciutadans d’arreu a sumar-se a projectes polítics d’esquerres amb voluntat transformadora i com a motor del canvi social. En participar activament en moviments d’activisme cultural, social, ecologista i de solidaritat internacional un se n’adona que l’única forma real de poder influir realment en el canvi és entrant a formar part de les institucions públiques, prenent el compromís de no deixar-se absorbir i seduir per les dinàmiques enquistades de les polítiques conservadores. Amb tot, som conscients que el despatx de qui realment mou els fils del poder queda molt lluny dels nostres ajuntaments. Per poder avançar cap a una societat més justa i igualitària cal treballar conjuntament des de dins i des de fora de l’Ajuntament.

Després d’un any a l’oposició, us sembla gaire diferent aquesta experiència a com us l’havíeu imaginat? Quantes hores hi dediqueu?

És difícil dir quantes hores exactes dediquem a Decideix Llorenç. Al grup som una desena de persones treballant activament, tant en accions a dins com a fora de l’ajuntament. Ens reunim unes tres vegades al mes per debatre, proposar, arribar a consensos i, a partir d’aquí, repartir les tasques entre tots.

Quan vam començar pensàvem que la relació amb l’equip de govern seria d’una altra manera. Sabíem que teníem opinions molt diferents i que hi hauria discrepàncies, però imaginàvem que les propostes, tant d’una part com de l’altra, se sotmetrien a debat i fins i tot, podríem arribar al consens en alguns aspectes. No ha estat així, qualsevol dels projectes presentats per Decideix Llorenç ha obtingut un no per resposta, sovint amb poca o cap justificació. De les 15 mocions que hem presentat, l’equip de govern ha votat en contra d’11, parcialment a favor de 3 i 1 a favor.

A l’inici de la legislatura ens van proposar realitzar reunions puntuals per explicar-nos alguns dels projectes de l’equip de govern, però a l’hora de la veritat, això s’ha limitat a un parell de reunions per exposar un projecte de jardineria.

Com us organitzeu?

La proposta municipalista de Decideix Llorenç defuig el sistema jerarquitzat dels partits tradicionals. Defensem un sistema basat en la democràcia directa i participativa, i entenem que l’organització del grup ha de ser el reflex d’aquesta imatge: no pot ser piramidal, sinó horitzontal. Per això ens organitzem de forma totalment assembleària. Això vol dir que les decisions no les prenen els regidors en solitari, sinó que decidim entre tots. El grup de treball és l’assemblea permanent, i està formada per deu membres, tot i que oberta a qui vulgui entrar-hi. El grup de suport és l’assemblea local, format per una trentena de persones, que col·laboren en la definició de les línies de treball. Finalment, un cop l’any convoquem l’assemblea oberta, l’espai de debat on qualsevol ciutadà pot aportar la seva opinió i on el grup exposem la feina feta durant l’any.

Feu una valoració (breu) dels projectes i pressupostos d’aquesta legislatura.

Com hem dit abans, defensem la democràcia directa, i per això pensem que qualsevol gran projecte que afecti el municipi s’ha de decidir entre tota la ciutadania. Ens vam presentar a les eleccions amb dues grans propostes: un projecte educatiu de poble, per construir entre tots l’educació del futur que volem pel nostre municipi, i un pla de participació ciutadana que actualitzi el model democràtic a través de l’apoderament de la ciutadania. Ambdós projectes van ser denegats per l’equip de govern.

El projecte de construcció de l’Ajuntament nou ja estava decidit per l’anterior consistori. Com a grup, mai se’ns ha consultat l’opinió en cap moment. Entenem que s’havia de buscar una alternativa a l’edifici actual, ja que no té l’accessibilitat adaptada i disposa d’un espai molt reduït, però un edifici d’aquestes característiques pertany i representa els ciutadans i a les entitats, i aquests han de poder tenir veu des que es planteja la idea per primera vegada, fins que s’acaba construint.

Pel que fa al projecte d’instal·lació de gespa artificial al camp de futbol, creiem que el CF Llorenç, com qualsevol de les altres entitats del poble, té tot el dret de presentar a l’ajuntament les seves necessitats i demanar una actuació concreta. És responsabilitat de l’equip de govern conèixer les necessitats del poble i establir prioritats. En aquest cas, entenem que s’hauria d’haver sotmès a consulta popular tenint en compte que estem parlant d’una inversió de quasi una quarta part del pressupost municipal anual. Aquesta despesa hipoteca el poble i limita la possibilitat de realitzar inversions que considerem absolutament prioritàries, com la creació d’habitatge social, actualment inexistent.

Els pressupostos municipals d’enguany els vam rebre dos dies abans de ser aprovats per ple i en cap moment van ser debatuts i molt menys consensuats. El nostre grup defensa la realització de pressupostos participatius.

En la presa de possessió de l’alcalde, les seves paraules van ser. “Escoltarem les propostes que ens facin arribar les altres forces polítiques que el conformen, a fi de treballar plegats en els punts en comú, i apropar distàncies en aquells que ens separen.” Quina relació es manté entre l’equip de govern i l’oposició?

Com ja hem explicat, la relació entre l’equip de govern i l’oposició no és la que esperàvem. Falta diàleg i voluntat d’avinentesa. Podrien sorgir molts projectes potents i interessants fruit del consens, però a dia d’avui no hi ha voluntat de fer partícip de les decisions a l’oposició.

Feu una valoració sobre la creació de la taula de cultura.

A priori ens va semblar una excel·lent idea. Nosaltres també dúiem una proposta semblant al programa, però oberta a totes les entitats, culturals o no. Creiem que cap entitat ha de quedar-ne exclosa, les decisions que s’hi prenguin han de ser vinculants (sempre dins de les possibilitats de l’Ajuntament), ha de tenir un reglament propi fruit del consens de les entitats i s’ha de garantir una presa de decisions democràtica.

Pel que hem anat sabent, i després de les demandes de les mateixes entitats membres, sembla que s’estan realitzant canvis en aquest sentit. Per aquest motiu no podem fer-ne una valoració final.

Feu una valoració del suport que es dóna a les entitats des de l’Ajuntament.

El tret distintiu més important que tenim al poble és el teixit associatiu. Sempre ha estat un motor d’activitats autogestionades, d’acollida i integració de nouvinguts i d’aprenentatges col·lectius i intergeneracionals.

El suport que ofereix l’Ajuntament és en forma de subvenció econòmica, de préstec de material municipal i de sessions d’espais per a realitzar activitats, a part de la ja mencionada taula cultural.

Des de DLL intentem mantenir contacte constant amb les entitats i apostem perquè s’ampliï la seva capacitat d’autogestió i es creï un model transversal en xarxa per tal de fomentar la participació de tota la ciutadania. Creiem que les associacions han de tenir un paper protagonista en la presa de decisions públiques, cal anar molt més enllà de l’organització de la Festa Major. Una proposta concreta en la que estem treballant és demanar la creació de places becades per l’Ajuntament, amb coordinació amb els serveis socials, en algunes de les activitats organitzades per les associacions culturals o esportives.

Els canals de comunicació de l’Ajuntament us semblen adequats?

L’evolució de la tecnologia permet la millora constant de la comunicació i de la transparència de la gestió municipal. Celebrem que actualment, per exigències legals, el web municipal s’estigui posant al dia en matèria de transparència. Creiem que cal una actualització de les gestions burocràtiques, com ara la possibilitat de realitzar instàncies en línia, concertar una cita amb l’alcalde o algun regidor o formular preguntes o peticions d’un material concret.

El que més trobem a faltar són canals bidireccionals pel què fa a la informació dels plens municipals. Després de realitzar diverses demandes al respecte, l’equip de govern ha promès estudiar la retransmissió en directe dels plens un cop ens traslladem a l’ajuntament nou. Ens agradaria que es fes arribar a la ciutadania un resum de les actes de les sessions plenàries on constessin els principals arguments i votacions de cada grup. Per suplir aquesta mancança des de DLL redactem i distribuïm el Ple al Carrer. També creiem que en els plens caldria facilitar i potenciar les intervencions de la ciutadania i les entitats en format de preguntes o de peticions.

Podríeu fer una radiografia dels temes següents: educació, cultura i esports, serveis i subministraments, medi ambient, polítiques socials i urbanisme?

L’ajuntament compleix amb les competències en matèria d’educació: manteniment de l’edifici de l’escola, gestió de la llar d’infants i realització de formacions a la Casa de Cultura. Com a grup pensem que quan parlem d’educació no ens podem limitar a les competències municipals i cal anar molt més enllà. Ni demanem cap invent, ni que l’escola es converteixi en un banc de proves, només volem que es prengui de referència i s’adapti el que fan als països punters en educació. Un pas endavant, que ja han donat molts municipis catalans, és treballar per teixir un Projecte Educatiu de Poble.

De cultura i esports creiem que ja ho hem explicat en anteriors preguntes.

En temes de jardineria municipal l’objectiu principal de l’equip de govern és mantenir Llorenç net i endreçat. Van votar a favor de mantenir la utilització del producte fitosanitari glifosat, considerat com a probable cancerigen per l’OMS. Des de DLL apostem per alternatives ecològiques que no siguin agressives pel medi i la salut humana.

Actualment la gestió de l’aigua és municipal amb consum d’aigua provinent del transvasament de l’Ebre. Creiem que cal un estudi rigorós per concloure alternatives de consum i d’estalvi, com ara canvis en la tarificació de l’aigua o vetllar per mantenir l’aqüífer en condicions òptimes pel consum.

Com ha passat a tot el món, a Llorenç també ha augmentat substancialment el consum energètic, quasi sempre provinent de fonts d’origen fòssil com ara l’energia nuclear o el petroli. Considerem que cal aplicar mesures d’estalvi i fer un pas endavant per l’ús d’energies renovables.

Actualment el sistema de recollida selectiva de residus és a través de contenidors. Les dades i estadístiques han anat empitjorant aquests últims anys. Per l’estalvi econòmic i pel bé del medi cal apostar per un model alternatiu més eficient com per exemple el sistema de recollida porta a porta.

Les polítiques socials estan gestionades des del Consell Comarcal i també s’hi dedica alguna partida del pressupost municipal, la qual creiem que s’hauria d’augmentar. Ens agradaria que s’incidís més en el treball amb els joves a través de les entitats, tal i com hem mencionat anteriorment.

Des de l’inici de la legislatura s’han dut a terme desnonaments que han provocat que famílies hagin de buscar habitatge al Vendrell perquè a Llorenç no disposem d’ofertes de lloguer social o d’habitatges per a casos d’emergència. Una dada a tenir en compte és que la mitjana espanyola, de les pitjors de la UE, és de 3 habitatges socials per cada 1.000 habitants. Per tant, creiem que és prioritari dotar-nos d’un parc d’habitatges de lloguer social.

Agraïm a tots ells i elles la seva disponibilitat i la contribució a contrastar la informació per a poder formar-nos la nostra pròpia opinió.

Ordre del dia del proper Ple Ordinari del dilluns 03-10-16 a 2/4 de 9 del vespre

1. Aprovació, si s’escau, actes sessions del 27/06/16 i 12/08/16.
2. Donar compte acords de la Junta de Govern Local.
3. Aprovació, si s’escau, nomenament jutge de pau titular i substitut.
4. Aprovació, si s’escau, cessió espai transformador a Endesa.
5. Aprovació, si s’escau, servei de telefonia nou Ajuntament.
6. Aprovació, si s’escau, cessió en comodat arxiu històric Llorenç del Penedès.
7. Aprovació, si s’escau, compte general 2015.
8. Aprovació, si s’escau, modificació ordenances per l’exercici 2017.
9. Aprovació, si s’escau, mocions.
   • Moció per impulsar un mecanisme de pressupostos participatius (DL).

•  Moció per un seguiment i control efectius del compliment de les mocions aprovades pel ple (DL).

• Moció per la tarificació social de les quotes de la llar d’infants municipal (DL).

10. Precs i preguntes.

Si no podeu venir com a públic, podeu seguir el ple en directe des del facebook o twitter: #plellorenc.

Decideix Llorenç presentarem una moció que proposa la tarificació social de les quotes de la Llar d’Infants Municipal

Decideix Llorenç presentarem una Moció Tarificació Nieró que proposa la tarificació social de les quotes de la Llar d’Infants Municipal.

L’experiència dels ajuntaments que treballen al servei de les persones demostra que mentre les competències de municipis amb menys de 20.000 habitants no obliguen a fer polítiques socials, desenvolupar-les és una mera qüestió de voluntat política, de sensibilitat i consciència socials.

En alguns àmbits tenim la possibilitat de fer-ho, ja no des de la creació de sistemes d’ajuts paral·lels als existents, sistemes que tot i ser necessaris poden esdevenir apedaçadors i crear estigmes, sinó des de l’afavoriment de l’accés universal als serveis mitjançant la tarifació social. I cal començar per una cosa important: els més petits i l’educació, establint un sistema de quotes de la Llar d’Infants Municipal Nieró en funció de la renda mensual per càpita de cada unitat familiar.

El servei de les llars d’infants s’ha de valorar pel que representa. No tan sols és un luxe a gaudir en la fase d’educació no obligatòria, sinó que és una opció educativa amb funcions preventives, socialitzadores, educadores i de conciliació familiar. Cal que aquesta oportunitat estigui a l’abast de tothom per tal de contribuir al benestar de les famílies i a un Llorenç millor. La falta de llar d’infants pot ampliar les diferències socials i d’aprenentatge entre els nens d’una mateixa aula d’educació primària, pot provocar absentisme escolar a P3 a causa de malalties infantils, pot dificultar l’accés als recursos laborals a algunes famílies, etc. No és un servei obligatori, però ha de poder ser una opció per a tothom.

Partint del concepte de la tarifació social, es considera que el preu d’un servei públic ha d’estar en concordança amb la disponibilitat de recursos de qui el sol·licita. És injust que entre els més petits hi hagi desigualtats educatives per motius econòmics, i per això cal, pas a pas, facilitar l’accés a l’educació no obligatòria, i la Llar d’Infants en particular pot contribuir tant a la igualtat educativa dels infants com a la millora de les possibilitats d’inserció laboral de les famílies amb pocs recursos. Més del 15 % dels llorencencs es troben sense feina i un nombre considerable de famílies en situació de pobresa i risc d’exclusió social.

La proposta de la tarifació social del servei de Llar d’Infants té una mirada clara envers el benestar i el futur. El càlcul sobre la renda no és sempre la fórmula més equitativa però és un primer pas molt important.

Per a tot això, la moció demana al Ple Municipal l’adopció dels següents acords:

• Modificar l’ordenança fiscal relativa a la Llar d’Infants Municipal Nieró, si s’escau, a efectes de poder aplicar els acords d’aquesta moció.
• Establir un sistema de quotes de la Llar d’Infants Municipal Nieró en què l’aplicació de la tarifa depengui de la renda mensual per càpita de cada unitat familiar.
• Afegir bonificacions a qualsevol quota de la Llar d’Infants en els casos de famílies monoparentals, famílies nombroses o l’existència de familiars de primer grau amb alguna disminució.

El Ple al Carrer núm. 6

Ple Extraordinari 01/02/16 i

Ple Ordinari 11/04/16

➡ S’aprova la creació de la Taula Cultural amb només 3 entitats com a membres i amb un funcionament no vinculant tot i les propostes alternatives i reclamacions de l’oposició.

➡ L’equip de govern vota en contra de començar a construir el projecte Educatiu de Poble, del compromís amb la Banca Ètica, de donar suport als treballadors acomiadats de “Reverté” i de donar suport a la ILP per una llei del sistema educatiu de Catalunya.

➡ S’aprova el plec de clàusules per adjudicar el contracte d’obres del projecte d’instal·lació de gespa artificial al camp de futbol.

➡ S’aprova la contractació d’una empresa per a la redacció i edició del nou butlletí d’informació municipal.

 

Informació detallada dels arguments i de les votacions de les forces polítiques del consistori llorencenc.

Trobaràs el Ple al Carrer al bloc de Decideix Llorenç i a les bústies de totes les cases de Llorenç.

 

Apropem els plens a la ciutadania,

obrim portes i finestres de l’Ajuntament de Llorenç,

sobirania popular i apoderament!

06 El Ple el carrer versió impressió 11-04-15

CDC de Llorenç atura la proposta de construir un Projecte Educatiu de Poble

En el passat Ple Ordinari celebrat el dilluns 11 d’abril es decidia, entre molts altres assumptes, l’aprovació del Projecte Educatiu de Poble. La proposta va rebre el suport de Decideix Llorenç, ERC i el PSC i els vots contraris de CDC, fet que provoca que el projecte no pugui tirar endavant. Convergència va argumentar que l’educació no és una competència municipal. Properament detallarem els arguments complets de cada grup en El Ple al Carrer nº6.

Us deixeim el text amb el qual vam defensar la moció en el ple:

La necessitat de plantejar un repte com aquest ve donat per una situació real en la que ens trobem dia a dia i que té moltíssim a veure amb l’educació.

Vivim en una comarca que té un dels índexs més alts d’atur i un dels nivells més baixos en formació de Catalunya. Això porta situacions de tensió social que fan perillar la convivència, les relacions entre les persones, la pertinença, etc.. que poden derivar a conflictes, malestar, pobresa, rebuig, discriminació, etc..

Engegar un projecte com aquest pot ajudar-nos en aquest camp i fer-nos progressar cap a una societat més justa, més igualitària, més cooperativa, amb més pertinença, més cohesionada, i al final amb més èxit i més feliç.

Per què? Perquè l’educació és una cosa de tots, com bé diu el repetit proverbi africà: “Per educar a un sol nen cal tota la tribu”. Fins ara gran part de la tasca educativa l’ha hagut d’emprendre l’escola però ja fa temps que veiem i creiem que l’escola no s’ho pot fer sola, necessita ajuda i aquesta ajuda ha de ser aportada per tothom. L’Educació ha de ser una tasca compartida fonamentant criteris, objectius comuns en que des dels diferents àmbits es treballin i es cuidin, es valorin i es rectifiquin o ampliïn.

Un dels grans reptes socials actuals és aconseguir l’èxit educatiu per a tots els nois i noies, siguin com siguin i vinguin d’on vinguin. La societat on vivim necessita persones amb altes capacitats professionals i persones capaces de conviure en pla d’igualtat, des del respecte a la diferència, per construir conjuntament nous espais de ciutadania i afrontar, amb creativitat i responsabilitat, els reptes del futur immediat.

Aquesta societat, amb nous horitzons, noves exigències, situa el fenomen educatiu en el nucli de les accions de transformació social. En aquest sentit, es fa cada vegada més necessària una cultura educativa equitativa, respectuosa, exigent, responsable, inclusiva i oberta que contribueixi decisivament a aquest gran objectiu social: l’èxit educatiu de tot l’alumnat.

D’aquí que més que mai, sorgeix la necessitat d’una acció coordinada entre els diferents agents socials que actuen en el poble en benefici de tots els nois i noies.

L’escola és molt potent però no és omnipotent. Cal una acció educativa conjunta i complementària entre la tasca familiar, els centres educatius i tots els altres agents i entitats educatives del poble, a partir d’uns objectius compartits i una actitud basada en el compromís, la participació, el treball i l’aprenentatge en xarxa.

Des d’aquest plantejament, l’acció educativa dels nostres centres educatius i la dels altres agents i entitats educatives de l’entorn ja no depèn només dels projectes interns sinó també dels projectes comuns, de projectes fonamentats en el compromís i la interacció comunitària.

Aquest projecte educatiu de poble vol esdevenir una proposta de cooperació educativa dins del municipi, que tenen com a objectiu aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l’equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana.

L’element estratègic clau és aconseguir continuïtat i coherència entre les accions dels diferents agents educatius que operen a Llorenç del Penedès, tant si pertanyen a l’educació formal com a la no formal o la informal. La interacció comunitària de tots els agents educatius, socials, econòmics, culturals, artístics, esportius i de lleure és necessària per aconseguir una mateixa direcció entre la dinàmica escolar i l’extraescolar, entre un temps escolar organitzat i tutoritzat i un temps personal, sovint, massa abandonat.

Però aquesta continuïtat i coherència educativa no és fàcil d’aconseguir ni individualment ni des de diferents institucions aïllades. Cal una xarxa organitzada i el compromís de tots els agents del poble. Els centres educatius s’han d’obrir a l’entorn i l’entorn social ha de prendre més consciència de la tasca educadora dels diferents agents socials. És una nova forma d’entendre el fet educatiu, més enllà dels centres educatius. L’èxit educatiu té més a veure amb la continuïtat i coherència de les diferents actuacions que reben els infants i joves que no pas amb la suma de moltes accions descoordinades i sense un rumb comú. Per aconseguir-ho, cal treballar i interactuar comunitàriament. Cal una nova cultura organitzativa, la cultura de l’aprenentatge en xarxa, una cultura que té la xarxa en el nucli de la seva definició i entén l’aprenentatge comunitari com una metodologia per donar resposta als reptes educatius.

Ja fa unes quantes dècades que es van fer intents, com el de Barcelona fa 100 anys, però el segle encara no estava preparat per poder-ho fer realitat. Avui projectes com aquests s’estan engegant en pobles i ciutats com: Barcelona, Vic, Girona… Si en aquest entorns tan grans han sigut capaços de fer-ho realitat, crec que nosaltres no tenim excusa.

El segle XXI demana i exigeix noves maneres de fer, i de pensar. L’educació del segle passat ha quedat obsoleta i hem de mirar cap a nous horitzons que ens ajudin evolucionar i a tirar endavant. L’educació del segle passat no ens serveix i per això cal organitzar una estratègia de poble per fer front a tots aquests reptes educatius que ens planteja el nou segle. Hem de tenir èxit. D’aquest depèn el bon futur dels nostres infants i joves.

Us convido a posar en marxa aquest projecte de futur, engrescador i ple d’oportunitats per a tots nosaltres.

Gràcies.

 

 

 

Recordem que demà hi ha Ple Ordinari a Llorenç del Penedès

Us volem recordar que demà dilluns 11 d’abril hi haurà Ple Ordinari municipal a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès.

Entre d’altres temes es debatrà i decidirà:

• Liquidació pressupost 2015.
• Creació de la Taula Cultural.
• Moció per aprovar el Projecte Educatiu de Poble.
• Moció de compromís amb la banca ètica.
• Nou butlletí d’informació municipal.
• Moció de suport als treballadors acomiadats de Reverté.
• Plec de clàusules de l’adjudicació del projecte d’instal·lació de la gespa artificial.
• ;Moció de suport a la ILP d’educació.
• Formalització de préstecs.
• Moció contra el Pla Hidrològic de la conca de l’Ebre.

 

Obrim els plens municipals,

apoderament popular,

anima’t a venir!

 

Ordre del dia del proper Ple Ordinari del dilluns 11-04-16

Ordre del dia Ple Ordinari Municipal dilluns 11 d’abril de 2016 a les 9 del vespre:

1. Aprovació, si s’escau, actes dels dies 28.12.15 i 01.02.16.
2. Donar compte del Decret d’Alcaldia 4.2016.
3. Donar compte de la liquidació del pressupost 2015.
4. Donar compte de l’informe d’intervenció complementari a l’informe sobre el compliment de l’objectiu d’estabilitat, del deute públic i de la regla de la despesa, de l’expedient d’aprovació del pressupost general de l’exercici 2016.
5. Donar compte de l’acord de la JGL 29.02.2016 del Pla pressupostari a mig termini 2017-2019.
6. Aprovació, si s’escau, pla econòmic financer.
7. Aprovació, si s’escau, distribució del superàvit 2015.
8. Aprovació, si s’escau, incorporació romanents.
9. Aprovació, si s’escau, modificació de crèdits 1/2016.
10. Aprovació, si s’escau, reconeixement extrajudicial de crèdits 1/2016.
11. Aprovació, si s’escau, contractació préstecs per refinançament i per inversions.
12. Aprovació, si s’escau, taula de cultura i la seva creació.
13. Aprovació, si s’escau, aprovació plecs de clàusules administratives, tècniques i particulars reguladores pel procediment obert, amb tramitació ordinària i diversos criteris d’adjudicació, per a l’adjudicació del contracte de les obres del “Projecte d’instal·lació de gespa artificial al camp de futbol a l’Avinguda de l’Estrella, s/n”, i la seva contractació.
14. Aprovació, si s’escau, modificació del reglament de funcionament intern del butlletí d’informació municipal.
15. Aprovació, si s’escau, contractació empresa de redacció i edició del butlletí d’informació municipal.
16. Aprovació, si s’escau, mocions.

• Moció en suport a la iniciativa legislativa popular per una Llei del Sistema Educatiu de Catalunya (Decideix Llorenç).
• Moció per declarar Llorenç del Penedès municipi compromès amb la banca ètica (Decideix Llorenç).
• Moció per construir un projecte educatiu de poble fent partícips a tots els agents educatius del poble (Decideix Llorenç).
• Moció de suport a la lluita dels treballadors acomiadats de l’empresa “Reverté. Carbonatos de Calcio” (Decideix Llorenç).
• Moció de proposta de declaració en suport a la Plataforma en Defensa de l’Ebre (PDE) i a la lluita contra el Plan Hidrológico de la Cuenca del Ebro (DL, ERC, PSC i CDC).
• Moció en motiu del 8 de març, dia internacional dels drets de les dones (PSC).
• Moció per reclamar a la Generalitat de Calalunya el reconeixement i pagament del deute amb l’Ajuntament de Llorenç del Penedès (PSC).

17. Precs i preguntes.

• Prec per accedir al registre d’entrades i sortides de l’Ajuntament (Decideix Llorenç).
• Prec pel compliment de la normativa sobre tractament fitosanitari (glifosat) (Decideix Llorenç).
• Prec per conèixer les mesures preses en relació a l’habitatge (Decideix Llorenç).
• Prec per saber l’estat de les gestions derivades de l’aprovació de la moció dels refugiats (Decideix Llorenç).
• Prec per conèixer el % de finançament mitjançant crèdits del projecte de camp de futbol de gespa (Decideix Llorenç).
• Prec per conèixer informació relativa a la gestió de l’aigua provinent del riu Ebre (Decideix Llorenç).