Darrerament, a Llorenç es parla molt dels joves. No dels joves en general, sinó d’aquells que fan un soroll excessiu pel carrer, deixen brossa per allà on han passat, destrossen el mobiliari urbà o fan curses o derrapades a la rambla i a l’aparcament de l’escola. Com és lògic, hi ha una profunda preocupació entre els veïns del poble, i per això se’n parla tant.
A Decideix Llorenç ens agrada que es parli dels joves. Des que vam entrar al consistori hem proposat plens monogràfics d’educació, un projecte educatiu de poble i mesures d’integració dels infants i adolescents a la vida cultural del municipi. Totes les propostes han estat rebutjades pel govern municipal.
Des del govern se’ns ha dit que l’educació “no és competència municipal”, que “gràcies a Seguridad León aquests joves han marxat als carrers del Priorat”, que els més brètols “no són de Llorenç”, etc.
Així doncs, exigim civisme als joves, però no volem col·laborar en la seva educació. Posem agents de seguretat, i vivim com un èxit que el “perill” s’hagi desplaçat al poble del costat. Ens queixem d’un problema que pot afectar tota una generació en diferents àmbits, en un poble petit on la comarca pren una importància cabdal en la socialització dels joves, però qui no hagi nascut a Llorenç no és el nostre problema. Qualsevol que ens mirés s’estranyaria de no veure’ns a terra la cara de vergonya.
Sabem de sobres que amb polítiques socials i educatives no s’arregla la qüestió d’un dia per l’altre, però és evident que cal impulsar el Projecte Educatiu de Poble per tal de fer un enfocament radical: una resposta col·lectiva i des de l’arrel és l’única solució per a una generació que ha patit les conseqüències de la crisi tant econòmica com de valors, que no ha tingut un sistema educatiu adaptat als nous temps i que s’ha vist absorbida per una tecnologia individualista sense control.
Som conscients que, a part d’això, també calen mesures d’urgència. Mesures que no han de ser necessàriament coercitives. Per poder afrontar-la, s’ha de valorar quina és la problemàtica real. Fer massa soroll, embrutar i malmetre l’espai públic, posar-se en risc amb curses i derrapades, contestar malament… Totes aquestes coses tenen a veure amb el respecte. Les faltes de respecte al poble, als veïns i a si mateixos.
Què podem fer, doncs, perquè els joves tinguin respecte per Llorenç? Com valorarien millor aquest poble? El poble sempre els ha tingut en compte com a col·lectiu? El poble sencer, els seus espais d’oci, culturals i educatius estan preparats per conviure amb aquest problema i assumir el paper que poden jugar per solucionar-lo? Què podem fer perquè els joves s’estimin més a si mateixos?
Decideix Llorenç creiem que la principal responsabilitat de les mesures a prendre és de l’Ajuntament, i que com a tal no ha d’esperar que les accions inclusives provinguin només de la bona voluntat de la gent o de les entitats. Cal un projecte sòlid, una planificació col·lectiva, una mirada institucional que englobi els interessos de tothom i vetlli per la cohesió de forma permanent.
Per aquest motiu, proposem que des de l’Ajuntament es promoguin les següents accions amb caràcter urgent, mitjançant els projectes, professionals i polítiques socials, culturals, educatives i de participació corresponents, i amb la col·laboració dels grups de l’oposició si és necessari:
- Parlar amb aquests joves. Comprendre què volen i vincular aquest interès amb activitats que afavoreixin la pertinença al poble, ja sigui individualment o grupal.
- Reconsiderar la nostra proposta de beques per a activitats educatives i esportives a Llorenç.
- Fer una valoració de l’any que portem amb l’Espai Jove, quines millores demanen els professionals que hi treballen, quin és el paper d’aquest espai, com ha d’enllaçar-se amb la resta d’agents socialitzadors que tenim a l’abast i quins altres recursos fan falta.
- Reconsiderar la nostra proposta de Projecte Educatiu de Poble.
- Trobar projectes comuns entre les regidories d’Educació i Cultura per tal de dur a terme accions com a municipi.
- Descartar la idea de control pur i dur i rebutjar les opinions discriminatòries, amb l’objectiu de treballar amb perspectiva inclusiva i reparadora: saber quan parlem d’actituds pròpies d’una etapa vital que tothom ha viscut, i saber quan parlem d’un problema greu que és social i de tots.
- Analitzar les mancances del municipi quant a la inclusió dels joves i emprendre accions de millora al respecte: eficàcia dels processos participatius de Joventut, conscienciació de les entitats culturals, etc.
Cal una reflexió col·lectiva en profunditat. Llorenç no és cap bombolla aïllada del món en crisi i de la violència estructural. Hi ha coses sistèmiques que no podrem arreglar, però la nostra força veïnal i el nostre potencial associatiu poden transformar les coses dins d’aquest petit lloc. Aquests joves també tenen un potencial, i una organització pròpia que els serveix d’alguna cosa en el seu procés d’aprenentatge i creixement. Ens cal trobar en què fallem com a poble, com vincular aquests dos mons que creiem tan diferents. Ells també són part de Llorenç. Només falta que se’n sentin. I acompanyar-los.
decideixllorenc.wordpress.com 