L’equip de govern de Llorenç s’augmenta el sou un 27 %

Des de DL sempre hem defensat la transparència en la gestió dels comptes i recursos de l’administració pública com una eina democràtica imprescindible i indispensable. Fer públiques les retribucions dels càrrecs electes de forma gràfica i entenedora hauria de ser responsabilitat de l’equip de govern. La transparència no pot ser entesa com una acumulació de documents tècnics poc entenedors acumulats en apartats perduts de la web municipal. Es per això que des de DL la posem a l’abast de la població.

 

Tal i com mostra aquesta gràfica, les retribucions anuals des regidors de l’equip de govern de JxLlorenç i PSC han augmentat un 27 %, passant dels 52.497 € del passat mandat (2015 – 2018) als 71.992 € de l’actual (2019 – 2022). En la primera etapa del Jordi Marlès com a alcalde, en aquell moment sota les sigles de CiU, ja hi va haver un augment del 24 % respecte a l’últim mandat del Salvador Sonet (2011 – 2014).

Cal destacar que als 28.350 € anuals de salari de l’alcalde s’hauria de sumar 11.000 € anuals en concepte de dietes per assistència a òrgans col·legiats del Consell Comarcal. De la mateixa manera al regidor socialista Juan Callejón també se li hauria d’afegir 5.000 € de dietes del CC als 7.497 € anuals del seu salari a l’Ajuntament.

Des de DL considerem que 71.992 € anuals són una quantitat massa elevada tenint en compte el context social i econòmic del país i més concretament del Baix Penedès. Sent una comarca greument afectada per la crisi i amb una renda per capita força inferior a la mitja catalana. Veient com la majoria de partides del pressupost s’han congelat o fins i tot disminuït, no entenem ni compartim que la quantitat destinada a salaris del govern s’hagi augmentat un 27 % respecte a l’anterior mandat.

Convocatòria de Ple extraordinari el proper dijous 21 de novembre

L’Ajuntament convoca Ple extraordinari el proper dijous 21 de novembre de 2019 a les 20 h, amb el següent ordre del dia:

1.- Aprovació, si s’escau, modificació de crèdits 4/2019
2.- Aprovació, si s’escau, conveni amb el Consell Comarcal del Baix Penedès.
Programes ocupació 2020.
3.- Aprovació, si s’escau, ratificació acord dissolució Consorci Universitari del
Baix Penedès.
4.- Aprovació, si s’escau, el pressupost, bases d’execució, plantilla de personal
i relació de llocs de treball per a l’exercici 2020.
5.- Aprovació, si s’escau, acord de col·laboració Club Ciclista Catalunya per a
la II Volta ciclista al Penedès.

L’assemblea de Decideix Llorenç us animem a assistir-hi com a públic!

Comparativa resultats eleccions 10N i 28A a Llorenç del Penedès

Els resultats del 10N a Llorenç del Penedès per blocs en perspectiva nacional han sigut:

ERC+JxCat+CUP = 843 (63,10%)

PSC+VOX+PP+C’s = 341 (25,53%)

Comuns = 135 (10,10%)

Resultat de les mocions presentades per Decideix Llorenç en el Ple del 15 d’octubre

Convocatòria de Ple ordinari el proper dimarts 15 d’octubre

CONVOCATÒRIA I ORDRE DEL DIA

L’Ajuntament convoca Ple ordinari el proper dimarts 15 d’octubre a les 20 h, amb el següent ordre del dia:

1.- Aprovació, si s’escau, actes sessions 15/06/2019, 25/06/2019 i 06/08/2019.
2.- Aprovació, si s’escau, festes locals 2020.
3.- Donar compte aprovació Línies Fonamentals del Pressupost 2020.
4.- Aprovació, si s’escau, proposta modificació ordenances 2020.
5.- Aprovació, si s’escau, conveni cessió Endesa xarxa obres nou accés.
6.- Ratificació, si s’escau, acord JGL de 24/05/2019 conveni de l’aigua Priorat – Ajuntament de Banyeres del Penedès.
7.- Mocions diverses.
8.- Sorteig membres taules eleccions generals 10/11/2019.
9.- Precs i preguntes.

MOCIONS QUE PRESENTEM DECIDEIX LLORENÇ:

• Moció per la retransmissió dels plens en directe
• Moció per la retirada del projecte logístic Sant Marçal-Cal Vies
• Moció de suport a les detingudes dels CDR el 23-S

Us hi esperem!

El nou accés a la plaça de la Vila: opinió i propostes de Decideix Llorenç

Des de l’estrena del nou accés a la Plaça de la Vila de Llorenç del Penedès, i molt especialment aquest últim mes, s’han vist incrementades les queixes dels veïns del poble pel que fa a una sèrie de problemàtiques derivades d’aquesta inauguració. Les principals protestes van adreçades a les molèsties ocasionades pel freqüent i inadequat estacionament de vehicles a les voreres, ocupant el carril de circulació o, fins i tot, aparcant al mig de la rotonda. S’han arribat a denunciar comportaments violents per part dels infractors quan se’ls recriminava l’acció. Un altre tema que preocupa és l’increment de soroll en hores de descans i la presència reiterada de deixalles dipositades a terra.

Des de Decideix Llorenç, hem debatut sobre aquesta qüestió i creiem que cal donar una resposta diligent al poble i molt especialment als veïns que se’n veuen més afectats. La nostra opinió al respecte va encaminada a tractar la problemàtica de forma urgent amb mesures més immediates, però també fer un treball de fons i de llarga durada que actuï com a prevenció.

Cal dir que la presència de deixalles al carrer i de soroll relacionada amb la presència d’algun grup de joves és un tema que ja hem tractat en anterioritat i en què us remetem a la lectura d’aquest article. Tanmateix, creiem que caldria contactar amb els comerços de la zona per demanar-ne la col·laboració per conscienciar els consumidors dels seus productes i que els embolcalls es dipositin en papereres o en els corresponents contenidors.

Sabem que les obres ja estan acabades i que replantejar-ne un nova distribució urbanística no seria viable ni raonable. Tot i així, cal ser crítics amb el procés que es va dur a terme en el projecte des del seu redactat fins la seva posada en funcionament. No es va obrir cap mena de procés participatiu per escoltar l’opinió del poble i dels veïns. Simplement es va reservar un període d’al·legacions d’obligació legal, anunciat a la cartellera municipal i, amb sort, a algun racó del web de l’Ajuntament. Defensem la participació ciutadana, també, com a eina per dissenyar un poble al servei de tots i totes.

Pel que fa a la problemàtica dels estacionaments, com a primer pas creiem que s’hauria de revisar la senyalització vertical i horitzontal de l’espai, per evidenciar, encara més, en quines zones està permès l’aparcament i en quines, no. En paral·lel, pensem que durant uns dies hi hauria d’haver la presència intermitent d’algun representant municipal que dugui a terme una tasca informativa als responsables de tots aquells vehicles que cometin infraccions. Valorant, així, la possibilitat d’activar una campanya on es reparteixi algun document informatiu.

Pel que fa a normativa, cal recordar que és l’Ajuntament el responsable competencial d’ordenar el trànsit de vehicles i persones a les vies urbanes (article 66.3.b del Decret legislatiu 2/2003, de 28 d’abril, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei municipal i de règim local de Catalunya). L’Ajuntament pot regular l’aparcament de vehicles en el municipi i sancionar aquells que incompleixin la normativa. Tanmateix, les dimensions de Llorenç impossibiliten poder disposar de Policia Local, dificultant així el compliment de les normes de circulació. La Llei ofereix alternatives per salvar aquesta mancança:

• Mancomunar el servei de Policia Local amb altres municipis propers i amb realitats similars. Creiem que és un procés costós, però que es podria estudiar la seva viabilitat i contrastar-la amb altres necessitats del poble. Tot i així, depèn de l’entesa entre diferents consistoris. La majoria de vegades de color polític diferent i de complicada entesa.
• Dotar-se de guàrdies de seguretat, agutzils o similars, els quals tenen competències per poder ordenar i regular el trànsit dins del nucli urbà. Recentment, a Llorenç, disposem d’aquests dos serveis. Som crítics a l’hora de valorar l’alta despesa econòmica que suposa un servei de seguretat privat i de fer recaure tot el pes sancionador en una sola persona, com seria el cas de l’agutzil.
• Establir convenis de cooperació amb la Generalitat, perquè els Mossos d’Esquadra puguin exercir, a més de les seves funcions, les pròpies de la Policia Local als municipis que no en disposin. Que els Mossos d’Esquadra poguessin multar aquests vehicles possiblement actuaria com a eina dissuasiva. Però la poca freqüència de pas dels mateixos segurament no en garantirien el total compliment.

Des de DL ens sumem a les recomanacions editades pel Síndic de Greuges al respecte i creiem en una solució pactada al conflicte amb les parts afectades. Defensem la creació d’una taula de debat amb presència dels diferents partits de l’Ajuntament i amb representants veïnals propers al nou accés. L’equip de govern ha d’aclarir la problemàtica convidant a valorar conjuntament quines mesures podrien ser més satisfactòries, equitatives i justes per a tothom.

Els joves i el poble: opinió i propostes de Decideix Llorenç

Darrerament, a Llorenç es parla molt dels joves. No dels joves en general, sinó d’aquells que fan un soroll excessiu pel carrer, deixen brossa per allà on han passat, destrossen el mobiliari urbà o fan curses o derrapades a la rambla i a l’aparcament de l’escola. Com és lògic, hi ha una profunda preocupació entre els veïns del poble, i per això se’n parla tant.

A Decideix Llorenç ens agrada que es parli dels joves. Des que vam entrar al consistori hem proposat plens monogràfics d’educació, un projecte educatiu de poble i mesures d’integració dels infants i adolescents a la vida cultural del municipi. Totes les propostes han estat rebutjades pel govern municipal.

Des del govern se’ns ha dit que l’educació “no és competència municipal”, que “gràcies a Seguridad León aquests joves han marxat als carrers del Priorat”, que els més brètols “no són de Llorenç”, etc.

Així doncs, exigim civisme als joves, però no volem col·laborar en la seva educació. Posem agents de seguretat, i vivim com un èxit que el “perill” s’hagi desplaçat al poble del costat. Ens queixem d’un problema que pot afectar tota una generació en diferents àmbits, en un poble petit on la comarca pren una importància cabdal en la socialització dels joves, però qui no hagi nascut a Llorenç no és el nostre problema. Qualsevol que ens mirés s’estranyaria de no veure’ns a terra la cara de vergonya.

Sabem de sobres que amb polítiques socials i educatives no s’arregla la qüestió d’un dia per l’altre, però és evident que cal impulsar el Projecte Educatiu de Poble per tal de fer un enfocament radical: una resposta col·lectiva i des de l’arrel és l’única solució per a una generació que ha patit les conseqüències de la crisi tant econòmica com de valors, que no ha tingut un sistema educatiu adaptat als nous temps i que s’ha vist absorbida per una tecnologia individualista sense control.

Som conscients que, a part d’això, també calen mesures d’urgència. Mesures que no han de ser necessàriament coercitives. Per poder afrontar-la, s’ha de valorar quina és la problemàtica real. Fer massa soroll, embrutar i malmetre l’espai públic, posar-se en risc amb curses i derrapades, contestar malament… Totes aquestes coses tenen a veure amb el respecte. Les faltes de respecte al poble, als veïns i a si mateixos.

Què podem fer, doncs, perquè els joves tinguin respecte per Llorenç? Com valorarien millor aquest poble? El poble sempre els ha tingut en compte com a col·lectiu? El poble sencer, els seus espais d’oci, culturals i educatius estan preparats per conviure amb aquest problema i assumir el paper que poden jugar per solucionar-lo? Què podem fer perquè els joves s’estimin més a si mateixos?

Decideix Llorenç creiem que la principal responsabilitat de les mesures a prendre és de l’Ajuntament, i que com a tal no ha d’esperar que les accions inclusives provinguin només de la bona voluntat de la gent o de les entitats. Cal un projecte sòlid, una planificació col·lectiva, una mirada institucional que englobi els interessos de tothom i vetlli per la cohesió de forma permanent.

Per aquest motiu, proposem que des de l’Ajuntament es promoguin les següents accions amb caràcter urgent, mitjançant els projectes, professionals i polítiques socials, culturals, educatives i de participació corresponents, i amb la col·laboració dels grups de l’oposició si és necessari:

• Parlar amb aquests joves. Comprendre què volen i vincular aquest interès amb activitats que afavoreixin la pertinença al poble, ja sigui individualment o grupal.
• Reconsiderar la nostra proposta de beques per a activitats educatives i esportives a Llorenç.
• Fer una valoració de l’any que portem amb l’Espai Jove, quines millores demanen els professionals que hi treballen, quin és el paper d’aquest espai, com ha d’enllaçar-se amb la resta d’agents socialitzadors que tenim a l’abast i quins altres recursos fan falta.
• Reconsiderar la nostra proposta de Projecte Educatiu de Poble.
• Trobar projectes comuns entre les regidories d’Educació i Cultura per tal de dur a terme accions com a municipi.
• Descartar la idea de control pur i dur i rebutjar les opinions discriminatòries, amb l’objectiu de treballar amb perspectiva inclusiva i reparadora: saber quan parlem d’actituds pròpies d’una etapa vital que tothom ha viscut, i saber quan parlem d’un problema greu que és social i de tots.
• Analitzar les mancances del municipi quant a la inclusió dels joves i emprendre accions de millora al respecte: eficàcia dels processos participatius de Joventut, conscienciació de les entitats culturals, etc.

Cal una reflexió col·lectiva en profunditat. Llorenç no és cap bombolla aïllada del món en crisi i de la violència estructural. Hi ha coses sistèmiques que no podrem arreglar, però la nostra força veïnal i el nostre potencial associatiu poden transformar les coses dins d’aquest petit lloc. Aquests joves també tenen un potencial, i una organització pròpia que els serveix d’alguna cosa en el seu procés d’aprenentatge i creixement. Ens cal trobar en què fallem com a poble, com vincular aquests dos mons que creiem tan diferents. Ells també són part de Llorenç. Només falta que se’n sentin. I acompanyar-los.

Les regidories del nou govern municipal

Durant el Ple del 25 de juny es va aprovar el nou cartipàs de l’Ajuntament. El repartiment de les regidories va quedar de la següent manera:

• Jordi Marlès (JxL): Hisenda, Urbanisme i Benestar Social
• Ignasi Saura (JxL): Personal i Desenvolupament Econòmic
• Juan Callejón (PSC): Educació i Esports
• Susanna Picó (JxL): Medi Ambient i Turisme
• Ramon Mestre (JxL): Governació i Serveis
• Eva Rafecas (JxL): Cultura i Festes
• Xavier Pova (PSC): Joventut i Igualtat

Les regidories queden repartides entre els 5 membres de Junts per Llorenç i els dos del grup Partit dels Socialistes de Catalunya. Es materialitza, doncs, el nou equip de govern constituït amb el pacte de JxL i PSC, pacte que va quedar tancat pocs dies després de les eleccions i del qual no s’ha fet difusió a la ciutadania de Llorenç. Creiem que és un exercici necessari de transparència donar a conèixer els punts en comú entre les dues formacions que han arribat a un acord de govern i informar sobre les línies de treball que voldran seguir.

A part de les ja existents, cal destacar la creació de dues regidories noves: Igualtat i Turisme. La Regidoria d’Igualtat és una reivindicació que portem fent des de la passada legislatura, i finalment el nou regidor de govern Xavier Pova (PSC) assumeix aquesta cartera. Ens sorprèn l’absència del regidor del PSC Xavier Pova, que estarà treballant a distància des de Madrid fins a finals d’aquest any, tot i la voluntat expressada pel primer del PSC, Juan Callejón, de fer de nexe d’unió entre ell i la resta de regidores. Celebrem la creació d’una regidoria tan necessària com la d’Igualtat, tot i que partim d’una passada legislatura en què totes les propostes en temes d’igualtat presentades per Decideix Llorenç varen ser rebutjades. Desconeixem, doncs, quins són els motius que han fet canviar d’opinió als membres del govern, perquè realment hi ha molta feina a fer en aquest àmbit, i esperem que tot i haver de treballar a distància sigui una regidoria molt fructífera que ens permeti avançar cap a un Llorenç més igualitari en qüestions de gènere.

Per altra banda, es va crear la Regidoria de Turisme, fins ara inexistent, de la qual es farà càrrec Susanna Picó Muñoz (JxL) juntament amb la Regidoria de Medi Ambient, que ja portava la passada legislatura. Sembla que ara es començaran a treballar i avaluar tota una sèrie d’idees que diu tenir i que desconeixem. Haurem d’esperar per veure cap on s’encara aquesta nova regidoria.

Veurem, doncs, com es comença a treballar des de les diferents regidories, i sobretot quina serà la voluntat de compartir i col·laborar amb l’oposició. Tot i la voluntat de la majoria de seguir amb les mateixes dinàmiques dels últims quatre anys, des de DL vetllarem i insistirem perquè hi hagi diàleg constant i una bona entesa de treball.

PLE DE CONSTITUCIÓ DEL NOU AJUNTAMENT: PACTE JxLLORENÇ-PSC, REPARTIMENT DE REGIDORIES I AUGMENT DE LES RETRIBUCIONS

El passat 25 de juny es va celebrar el Ple Extraordinari de constitució del nou Ajuntament de Llorenç del Penedès amb l’absència dels regidors Ignasi Saura (JxL), Xavier Pova (PSC) i Josep Figueras (ERC). Entre d’altres temes, es va decidir el nomenament de tinents d’alcalde, la distribució de regidories, la periodicitat de les sessions dels plens, el nomenament dels membres de la Junta de Govern Local i les retribucions i indemnitzacions de tots els regidors.

1.- Els tinents d’alcalde són càrrecs nomenats per l’alcalde per exercir funcions delegades pel mateix. Segueixen un ordre jeràrquic amb el qual substitueixen l’alcalde en els casos d’absència, malaltia o qualsevol altre impediment. Es nomenen els següents regidors de l’equip de govern:

•         1r. tinent d’alcalde: Ignasi Saura (JxL)
•         2n. tinent d’alcalde: Juan Callejón (PSC)
•         3a. tinent d’alcalde: Susanna Picó (JxL)

–  Eugènia Guasch (DL) pregunta pels criteris a l’hora d’escollir els tinents d’alcalde. Diu que el fet que Juan Callejón (PSC) sigui Tinent d’Alcalde demostra que hi ha hagut una bona entesa entre els dos partits. Acaba demanant que, ja que no s’han fet públiques les negociacions, s’expliqui com han anat, quins són els seus punts d’acord i quines són les prioritats en aquesta legislatura.

–  Jordi Marlès (JxL) respon que per a l’elecció dels tinents d’alcalde s’ha optat pels regidors del seu grup que repeteixen en aquesta nova legislatura, a mode de reconeixement. Menciona que el fet d’incorporar Juan Callejón (PSC) forma part de l’acord al qual es va arribar i que s’oficialitza en aquest ple. Els temes d’acord entre els dos grups són els punts en comú dels dos programes electorals; en aquells que no siguin compartits, miraran d’arribar a acords. Pel que fa a temes locals, hi hauria d’haver un consens total; amb els punts de país hi haurà llibertat de pensament i de vot. Acaba dient que es va fer públic el pacte al diari Tres de Vuit i que, després d’aquest Ple, ja es dirà obertament.

–   Juan Callejón (PSC) diu que també ha volgut esperar a que es fes oficial el cartipàs municipal per publicitar-ho. Diu desconèixer la publicació al Tres de Vuit.

2.- Es dona compte de la nova distribució de les regidories:

•         Jordi Marlès (JxL): Hisenda, Urbanisme i Benestar Social
•         Ignasi Saura (JxL): Personal i Desenvolupament Econòmic
•         Juan Callejón (PSC): Educació i Esports
•         Susanna Picó (JxL): Medi Ambient i Turisme
•         Ramon Mestre (JxL): Governació i Serveis
•         Eva Rafecas (JxL): Cultura i Festes
•         Xavier Pova (PSC): Joventut i Igualtat

–  Irene Sardà (DL) diu que DL celebra que s’hagi inclòs la regidoria d’Igualtat, que el seu grup duia al programa electoral. Voldria fer unes preguntes al regidor Xavier Pova (PSC), però en no ser-hi demana que les respongui algun altre membre de l’equip de govern. Vol saber què els ha fet canviar d’opinió per incloure aquesta regidoria, sobretot tenint en compte que en la passada legislatura el govern va votar en contra d’algunes propostes feministes que vetllaven per la igualtat. I, finalment, vol conèixer quines seran les prioritats d’aquesta regidoria i quin funcionament tindrà.

–  Juan Callejón (PSC) diu que Xavier Pova (PSC) tenia molt clar que volia portar les carteres de Joventut i d’Igualtat. Hi ha la circumstància que està estudiant a Madrid, però tot i així es farà responsable del càrrec des de la distància i amb la col·laboració d’ell mateix. Diu que ha fet arribar el contacte de DL a en Xavier perquè té moltes idees i perquè pugui donar les explicacions que convingui.

–  Irene Sardà (DL) pregunta quines són les prioritats que es volen donar a la regidoria de Turisme, ja que tampoc existia en l’anterior mandat.

–  Susanna Picó (JxL) respon que és una regidoria que fins ara ella no havia portat i que quan comenci a treballar ja informarà de tot el que té previst fer. Diu tenir moltes idees però ha de veure si són realitzables i viables. Acaba dient que en principi estarà enfocada al turisme cultural i que parlarà amb diferents sectors per veure què es pot fer.

–  Jordi Marlès (JxL) afegeix que existeix una guia amb totes les regidories que es poden arribar a constituir, però que tot i així és el govern qui acaba decidint. Diu que es podria haver triat Agricultura o Comerç, però que es van decidir per Turisme, en ser una pota que encara no s’ha explorat. Diu que el dia a dia encararà la pauta i s’hauran d’estudiar les seves possibilitats: per exemple, la possibilitat d’apuntar-se a l’Enoturisme Penedès. Conclou dient que hi ha alguna idea però no un guió ni res clar en aquest sentit.

3.- Es vota la periodicitat de les sessions del Ple. La proposta de l’alcaldia és la mateixa que hi havia la passada legislatura: sessions ordinàries els dimarts cada 3 mesos.

–  Martí Palau (DL) diu que només comptant les sessions ordinàries hi ha 4 plens anuals amb unes 8 hores invertides. Argumenta que és un espai molt limitat de debat entre tots els partits, ja que fins ara ha sigut l’únic espai per poder debatre. Comenta que des del PSC s’havia parlat que una de les condicions per formar govern era augmentar l’espai de trobada entre totes les formacions, però que, en canvi, l’alcalde va dir que la idea era seguir la mateixa dinàmica que s’havia portat fins ara. Conclou dient que els agradaria saber on es veu reflectida aquesta proposta del PSC i amb quins espais més de trobada es poden comptar.

–  Juan Callejón (PSC) respon que està començant a aterrar i a treballar en equip. Diu que creu en la comunicació i el diàleg, com ja havia dit a DL, i que ell convocarà reunions amb tots els partits. El diàleg l’anirà demostrant al llarg de la legislatura.

–  Jordi Marlès (JxL) agrega que per la mida de l’ajuntament que es té, 4 plens ordinaris a l’any és correcte. Això no treu que es puguin tenir reunions periòdiques amb els diferents grups municipals per debatre qualsevol punt o proposta que se’ls faci arribar. Finalitza dient que sempre s’acaben fent més de 4 plens perquè hi ha els extraordinaris, tot i així miraran de tenir en compte l’observació de DL.

–  Irene Sardà (DL) comenta que amb el que està dient el Sr. Alcalde es segueix amb la mateixa tessitura que en l’última legislatura: la qüestió no és que hi hagi coses a comentar o no, sinó que s’haurien de debatre les decisions importants del dia a dia de Llorenç entre tots els partits. Abans de realitzar un ple, s’haurien de crear espais de debat que ara no existeixen. Una via és esperar que DL convoqui reunions per parlar de les seves propostes, però mai hi ha un espai per parlar dels temes de govern. Comenta que l’únic regidor del govern que s’ofereix obertament a parlar és Juan Callejón (PSC), de la qual cosa s’extreu que ni tan sols s’ha arribat a un acord com a equip de govern.

–  Jordi Marlès (JxL) pregunta si algú té alguna cosa més a dir i si es pot passar a votar.

Vots: A favor JxL i PSC ; En contra DL

4.- Es vota l’aprovació de la creació de la Junta de Govern Local (JGL).

–  Irene Sardà (DL) demana que se’ls enviïn les actes de les JGL en els terminis acordats.

–  Jordi Marlès (JxL) respon que estan penjades a la web.

–  Maria Dolors Roig (Secretària) afegeix que la Generalitat triga molt a penjar-les i que a partir d’ara s’enviaran les actes abans.

Vots: Unanimitat

5.- Es vota l’aprovació del nomenament de membres de la JGL, la delegació de competències i el règim de les sessions.

–  Maria Dolors Roig (secretària) explica que la JGL està formada per l’alcalde i els tinents d’alcalde. També diu que les sessions ordinàries estan previstes per l’últim dimarts de cada mes i que l’alcalde proposa delegar totes les competències possibles del ple municipal a les JGL.

–  Eugènia Guasch (DL) diu que DL hi votarà en contra perquè aquesta delegació de competències cap a les JGL el que fa és alimentar i fomentar l’opacitat i l’espai de debat que hauria de ser el ple.

Vots: A favor JxL i PSC ; En contra DL

6.- Es vota el nomenament dels membres de la Comissió de Comptes.

–  Maria Dolors Roig (secretària) explica que la creació d’aquesta comissió és obligatòria per a tots els municipis i que hi han de ser representats tots els grup municipals. Es proposa que hi hagi un representant per a cada grup amb vot ponderat.

Vots: Unanimitat

7.- Es vota el nomenament de representants municipals en els diferents òrgans on hi ha representació.

Vots: Unanimitat

8.- Es vota la modificació de les bases d’execució del pressupost, el règim de retribucions i les indemnitzacions als membres electes.

–  Maria Dolors Roig (secretària) explica que hi ha hagut un augment de les retribucions, que compleixen amb la normativa legal i que s’haurà d’augmentar la corresponent partida pressupostària.

–  Juan Callejón (PSC) fa l’aclariment que el regidor Xavier Pova (PSC), que viu, estudia i treballa a Madrid, fins que no torni a Llorenç cobrarà només per assistència als plens. Una vegada estigui aquí, cobrarà la retribució com a regidor de govern.

–  Martí Palau (DL) diu que des de DL s’ha vist que hi ha un increment del salari de l’equip de govern. Es pregunta pels motius.

–  Jordi Marlès (JxL) diu que estan dins del marge legal per la mida d’Ajuntament que es té i que els salaris escollits equivalen a una mica més del doble del salari mínim interprofessional (SMI).

–  Irene Sardà (DL) diu que la dada no és correcta i que s’ha de calcular de forma proporcional amb la dedicació.

–  Jordi Marlès (JxL) respon que la dedicació és la mínima que marca la llei. Afegeix que ell hi dedica el 100 % de la jornada i que intenta anar a tots els actes, amb la possibilitat que hi assisteixin altres regidors tal i com s’ha fet fins ara. Diu que la responsabilitat que comporta el lloc de treball més la dedicació, que sempre és més alta que l’estipulada, justifica l’augment del sou. Comenta que també s’han incrementat les dietes per assistència als plens i les aportacions als grups municipals. Diu que es podria arribar a cobrar molt més, fins a 40.000€, però que s’ha decidit ajustar-ho a la realitat. Finalment explica que aquestes retribucions són pels quatre anys del mandat, mentre que les dels funcionaris es poden anar actualitzant.

–  Irene Sardà (DL) argumenta que la dedicació i els sous que s’han aprovat corresponen a 3,4 vegades el SMI. DL entén que si s’estan fent més hores de les que consta cal pujar la dedicació i no el salari directament, i que, per a dignificar la feina, el poble ha de saber que s’estan fent més hores. Agrega que considera exagerades les quantitats finals establertes segons les bases proposades. Segons el salari, si es comptessin 40h de dedicació, ja sortirien els 40.000€ anteriorment esmentats. Segons DL, les bases haurien de ser d’un màxim de 2,2 vegades el SMI i s’hauria de fer un càlcul més detallat per dignificar la feina dels regidors i de l’Alcalde.

–  Susanna Picó (JxL) argumenta que com a regidora 6 hores a la setmana són del tot insuficients i que moltes vegades s’acaben fent tres o cinc vegades més d’hores depenent de l’època. Diu que s’ha de tenir disponibilitat tot el dia, els vespres, els caps de setmana, de vacances, etc. No es pot quantificar el número d’hores perquè és una dedicació a “full time” (a temps complet). Finalitza dient que quantificar 6 hores setmanals és absurd.

–  Irene Sardà (DL) pregunta com és que llavors se’n quantifiquen 6. Entén que aquesta xifra surt d’algun tipus de càlcul que s’ha fet.  

–  Maria Dolors Roig (Secretària) explica que fins ara la llei obligava a establir les retribucions i que ara també s’ha de detallar la dedicació mínima per poder cobrar el salari. S’han de complir les hores i se’n poden fer de més.

–  Irene Sardà (DL) reitera que ja s’entén que hi ha d’haver una dedicació mínima dels regidors, però si ja se sap que serà major, s’ha de poder dir al poble que aquests regidors estan treballant més hores. El que es critica des de DL és la base de càlcul, no les hores que s’estan fent.

–  Jordi Marlès (JxL) conclou que la base de càlcul és legal, que s’ajusta a la llei i que ja queda tot justificat.

Vots: A favor JxL i PSC ; En contra DL

JUNTS X LLORENÇ GOVERNARÀ AMB EL PSC A L’AJUNTAMENT DE LLORENÇ. Fem públiques les converses que hem tingut amb tots els grups polítics

El passat dia 15 de juny es va celebrar el ple d’investidura a l’Ajuntament de Llorenç. Jordi Marlès va ser escollit alcalde amb els vots de Junts x Llorenç i el PSC, evidenciant l’entesa entre les dues formacions polítiques. En el següent ple de constitució de l’Ajuntament es va formalitzar el pacte, entrant així els dos regidors socialistes a formar part de l’equip de govern.

Abans que això succeís, just després de les eleccions municipals, des de Decideix Llorenç vam contactar amb els tres grups municipals, i ens vam reunir amb els seus representants.

A la Taula rodona que es va celebrar a la Cumprativa abans de les eleccions, vam dir que ens seria complicat pactar amb el PSC per formar govern. L’aplicació del 155 i la postura envers els presos polítics ens feia complicat poder arribar a cap acord. Tot i així, la relació amb Juan Callejón (regidor socialista aquesta última legislatura) sempre ha estat bona i, veient la possibilitat de sumar per generar una alternativa a l’ajuntament, l’assemblea de DL va creure convenient reunir-nos-hi.

Tot just iniciada la trobada, el mateix Juan Callejón va descartar qualsevol opció de pacte amb el nostre grup i ens va comunicar que l’endemà de les eleccions, el PSC ja s’havia ofert a Junts x Llorenç per governar conjuntament. Recordem que amb el resultat de les eleccions, Junts x Llorenç havia perdut la majoria absoluta i necessitava el suport d’algun altre partit per poder governar.

Tot i la impossibilitat de pacte, vam estar una llarga estona conversant amb el PSC, valorant les propostes del nostre programa, i explicant-ne detalls per poder-les dur a la pràctica. Davant la incomoditat que li havia suposat la manca de diàleg d’aquests últims quatre anys per part del govern, el regidor socialista ens va comunicar que un dels condicionants per materialitzar el pacte amb Junts x Llorenç era precisament obrir debat amb la resta de partits i poder treballar conjuntament alguns projectes.

La següent trobada va ser amb Josep Figueras, regidor d’ERC. Per sorpresa nostra, el primer que ens va dir va ser que ja havia ofert un pacte a Junts x Llorenç. El motiu d’oferir aquest pacte era evitar que els socialistes entressin al govern. Per part nostra, i recordant el discurs d’ERC a la taula rodona on va denunciar la nul·la capacitat d’entesa amb els convergents, no podíem compartir aquesta postura. Finalment, va especificar que aquest pacte només seria possible amb una clara obertura del govern respecte la resta de grups.

Veient que ERC és el grup amb qui podem tenir una major afinitat ideològica, vam traslladar la voluntat de fer una trobada entre la nostra assemblea i els membres del seu grup. La intenció és generar un espai on treballar propostes de caire social i valorar possibles projectes conjunts.

Posteriorment a aquesta trobada, ERC ens va comunicar que no hi havia hagut entesa amb Junts x Llorenç i, per tant, no entrarien al govern.

L’última trobada va ser amb l’alcalde Jordi Marlès, de Junts x Llorenç. Va durar poc més de deu minuts i no es va parlar de cap política o proposta. Es va limitar a deixar-nos clar que la voluntat del seu grup és seguir treballant com fins ara, fent algun canvi si és necessari o obrint el debat en alguns punts, però en cap cas introduir canvis substancials. Vam dir-li que sabíem que tant el PSC com ERC havien establert com a requisits per entrar al govern que s’obrís el diàleg a tots els partits i que nosaltres seguíem, com sempre, disposats a participar i col·laborar de les polítiques municipals.

Lamentablement, no ens sorprèn la postura de Junts x Llorenç de no voler canviar res, però esperem que el fet d’haver perdut la majoria absoluta els obligui a escoltar totes les veus del consistori.

Amb el pacte entre PSC i Junts x Llorenç es perpetua un govern continuista i conservador que impossibilita un canvi de model cap a polítiques transformadores i d’esquerres. Veurem quina és la capacitat d’entesa entre aquests dos partits en temes municipals, però sobretot a l’hora de prendre decisions de caràcter nacional i de país. Queda en mans dels actuals regidors de govern obrir-se a escoltar, treballar i respectar la rica diversitat ideològica que conforma el nostre poble. Des de Decideix Llorenç trobaran una mà estesa.