CONVIVÈNCIA I ÚS SOCIAL DE L’ESPAI PÚBLIC. Una aposta per l’educació, la participació ciutadana i la resolució mediada dels conflictes

dl-propostes-convivencia

En el següent text Decideix Llorenç pretén oferir una alternativa d’actuació a les proposta recollides a l’esborrany de l’ordenança de civisme i convivència presentada per l’equip de govern. Es tracta d’un recull de propostes constructives i contrastades que es basen, en la seva major part, en el projecte presentat per una plataforma ciutadana de Cerdanyola del Vallès que reclamava la retirada de l’ordenança de civisme aprovada a la seva ciutat. Dividim els arguments en els següents apartats:

Definició  / Mediació  / Participació  / Justícia social

__________________________________________________________________________

01. DEFINICIÓ PROGRESSIVA DE CONVIVÈNCIA I DE L’ÚS SOCIAL DE L’ESPAI PÚBLIC.

Des del grup de Decideix Llorenç pensem que abans d’iniciar el procés de redactat d’una ordenança de civisme, que pretén regular la vida col·lectiva, i que es basa en obligacions, limitacions, prohibicions i sancions, cal acordar una definició progressiva de convivència i de l’ús social de l’espai públic, basada en el respecte a les minories, les entitats i els moviments socials. Aquesta ha de garantir el progrés social, la nostra evolució com societat, i ha de passar per una visió oberta i participativa de la seva gent, que garanteixi l’establiment d’aliances. Només un acord col·lectiu atorgarà la legitimitat que permeti abordar els possibles problemes que es plantegin.

Entenem que la utilització de l’espai urbà ha de tendir a l’autoregulació per part de la pròpia societat, de les persones que el construïm i que hi vivim quotidianament. Defensem que el paper de les institucions hauria de ser el de facilitar aquest camí. La preocupació no hauria de ser sancionar i desplaçar el conflicte, sinó resoldre’l. Creiem que això no es pot fer amb una ordenança d’aquest tipus, sinó que passa necessàriament per atendre els problemes socials, mirant més enllà les obligacions competencials ja assumides per l’Ajuntament i el Consell Comarcal. Passa per la col·laboració entre les persones, per la relació, com a estratègies que hauran de permetre diferenciar el que és conflicte social del que és un comportament insolidari o incívic. No podem caure en la confusió, no es pot barrejar pobresa i supervivència amb incivisme o il·legalitat. L’excés de regulació que es proposa, afegint situacions incíviques inexistents a Llorenç, pot confondre la gent i provocar una falsa sensació generalitzada d’inseguretat.

Un factor indispensable a valorar, molt abans de plantejar-se el redactat d’una ordenança com aquesta, és qui seria l’equip encarregat d’aplicar les sancionar a peu de carrer. A Llorenç no disposem de policia local, i a no ser que l’equip de govern tingui pensat dotar-nos d’aquet servei (s’acaba d’aprovar el pressupost per l’exercici 2017 i no apareix cap partida al respecte) no disposaríem de cap professional competent en matèria sancionadora, i en conseqüència, aquesta ordenança no es podria aplicar. Desconeixem la capacitat legal sancionadora de la figura de l’agutzil, però coneixem casos d’altres pobles que han intentat treballar en aquesta direcció i que no ha funcionat. Fer recaure tot el pes executori de l’ordenança a peu de carrer a una sola persona pot provocar recels entre la població i que ella mateixa se’n cansi i abandoni progressivament la seva tasca.

Creiem que la utilització de l’espai comú no es pot regular a cop de sancions i amb mètodes punitius. Cal apostar per l’educació, la participació i resolució mediada dels conflictes que es puguin produir, en cas contrari, es pot generar allunyament i desafecció de la població.

__________________________________________________________________________

02. POTENCIAR ELS MECANISMES DE MEDIACIÓ COM A INSTRUMENT PER A LA RESOLUCIÓ CIUTADANA DE CONFLICTES.

És inevitable que fruit de la convivència puguin sorgir conflictes diversos entre la gent, i les administracions han de pensar estratègies per col·laborar en la resolució positiva d’aquests conflictes. Davant d’aquestes situacions les administracions poden decidir intervenir o no. Però si es decideix intervenir, existeixen moltes maneres de fer-ho. Com sabem, molts ajuntaments han optat per intentar resoldre aquets conflictes sancionant econòmicament els ciutadans. Hem pogut observar en altres poblacions que aquesta estratègia no funciona. Creiem que sancionar serveix de ben poc en la majoria dels casos, i que el que cal és anar a l’arrel dels problemes.

És per això que entenem la mediació com una gran aliada per intentar resoldre aquets conflictes de convivència i com a alternativa a la via judicial. El sistema judicial pateix una sobresaturació, i sovint prendre aquesta via fa que els problemes es vegin més greus del que eren inicialment. Si la mediació ja s’està utilitzant amb èxit en àmbits com el familiar, la justícia juvenil, l’escolar, el laboral, per què no en el de la convivència ciutadana?

Perquè la mediació funcioni de debò cal formar el personal i dotar el servei dels recursos necessaris. Aquesta la podria exercir el jutge de pau, prèvia formació específica, o algun treballador expert dels serveis socials. Aquest tècnic responsable hauria de ser aliè al conflicte i hauria d’actuar com a intermediari per ajudar les persones afectades a arribar a acords per ambdues parts. Aquest pren una postura imparcial i només acompanya el procés per tal que els implicats es responsabilitzin a l’hora de portar a la pràctica els canvis acordats.

Creiem que també és plantejable la presència d’agents cívics, o educadors socials especialitzats a peu de carrer, en actes de molta concurrència celebrats a l’exterior, com és el cas de la Festa Major o dels concerts de música amb forta presència juvenil. Prèviament caldria contactar, debatre i concretar el procediment a executar amb les entitats organitzadores afectades i amb el col·lectiu jove del poble.

__________________________________________________________________________

03. PARTICIPACIÓ DE LA CIUTADANIA EN EL DISSENY D’UN POBLE AL SERVEI DE TOTS I TOTES.

Creiem que no és necessari un text legal destinat a controlar l’ús dels espais del poble; ni tampoc un conjunt de normes que regulin i gestionin la interacció social espontània i esporàdica, regida per un patró desconegut i incontrolable que enriqueix el fet quotidià. Necessitem una ordenança que desitgi i promogui l’ús de l’espai urbà, desenvolupada al voltant de la participació ciutadana, el seu eix estructural, tant en el seu ús com en el seu disseny.

Una poble pensat i dissenyat pels seus propis habitants, barri a barri, és un poble sa. La participació social en la reflexió i projecte dels pobles i ciutats (ja no diem en la seva construcció) és una contribució en l’educació social i democràtica dels seus propis ciutadans. La participació de la ciutadania, amb les seves diferències d’edat, gènere, interessos, necessitats, ocupacions, habilitats, punts de vista, etc. i, per altra banda, del conjunt de tècnics, institucions, organitzacions i moviments socials, és el secret per aconseguir un poble coherent i sostenible. Aquest tipus d’experiències transversals són capaces de crear espais intergeneracionals, on grans i joves es relacionen contínuament; espais segurs, on tothom vetlla per tothom; espais integradors, on no existeix la segregació de col·lectius totalment compatibles (infants, skaters, àvies, etc.); i, en resum, espais plens de vida, on tothom es sent identificat, partícip i digne. Degut a la quantitat d’aspectes positius que sorgeixen quan es posen en pràctica, resulta positiu i alhora imprescindible comptar amb aquests processos de disseny participatiu si desitgem un poble de tothom i per a tothom.

Portar a terme aquest model no és difícil, i menys impossible, només es requereix voluntat política. En aquests processos, per posar un exemple, no és suficient una recollida de dades bàsiques i superficials inicials per poder desenvolupar el projecte de manera autònoma des de l’administració, és indispensable que el procés l’iniciïn i el finalitzin tots els actors conjuntament. I la relació ha de ser mitjançant espais transparents i oberts (consultes, reunions, assemblees, etc.) i totalment directa i bidireccional. Perquè en cas de no ser així, la ciutadania pot arribar a sentir frustració i manipulació. De la mateixa manera, és important garantir la presència de tots els grups poblacionals de les diferents edats i gèneres. Infants i avis, dones i homes, poden tenir diferents visions de l’espai públic, totes diferents, totes vàlides i necessàries.

Resulta evident afirmar que els processos de disseny participatius contenen de manera implícita l’essència del civisme que tots desitgem, l’esperit de convivència que tots hem après, i la coherència que faria desaparèixer desastres urbanístics, econòmics i ambientals que desgraciadament, patim tots.

__________________________________________________________________________

04. JUSTÍCIA SOCIAL COM A EINA DE CONVIVÈNCIA, COHESIÓ I CONSTRUCCIÓ DE VALORS COMUNITARIS I SOLIDARITAT.

En primer lloc, les veïnes i els veïns han de fer un inventari dels actius comunitaris. L’acte d’inventariar els actius crea optimisme, perquè d’aquesta manera es veuen oportunitats per canviar l’entorn i es motiva la participació, la col·laboració i el compromís per l’acció. En funció dels resultats, es podrà tenir una visió més realista dels projectes que es poden començar a emprendre. És essencial començar a treballar ràpidament en alguns projectes, encara que siguin petits, per tal que la ciutadania segueixi motivada i vegi que és possible aconseguir resultats.

En segon lloc, crear un projecte per millorar el poble. Una forma de construir valors col·lectius és participant en la millora del poble. Per això, les veïnes i els veïns han de valorar els problemes que ells consideren prioritaris (per exemple, arreglar un parc infantil, vetllar per la neteja de parcs i jardins, crear una campanya contra la violència, etc.) i, en el seu transcurs, construeixen capital social: desenvolupen amistats i confiança mútua, aprenen a treballar en equip, reforcen les seves institucions i guanyen confiança com a comunitat. L’objectiu principal no és únicament preparar millor la comunitat per a resoldre problemes, sinó per prevenir-los. En els nostres exemples, els veïns i les veïnes prendrien consciència que s’ha de tenir cura del mobiliari urbà per tal que aquest parc infantil duri més, o prendrien consciència que la violència no és el camí per resoldre diferències.

En tercer lloc, és important que les veïnes i els veïns participin en el projecte de millora i, sobretot, que siguin ells i elles els que el condueixin. Les veïnes i els veïns són els que han d’exercir un rol central tant en el plantejament com en la implementació de la solució. S’han de sentir responsables del projecte i de llurs resultats. Les institucions han d’oferir el seu suport de manera que incentivi el desenvolupament de la capacitat dels veïns i veïnes, però mai prendre el control del projecte. És a dir, han de donar suport i bons consells professionals que reforcin el lideratge comunitari en lloc de debilitar-lo. En aquesta construcció comunitària totes les parts es reuneixen a l’entorn d’un projecte i fa que els participants estableixin relacions de respecte mutu.

Una bona xarxa de valors comunitaris i de solidaritat és molt més útil que les grans burocràcies públiques i privades. Els enfocaments en la col·laboració demanen més temps, però pensem que són més sustentables i complets que el sistema que es pretén aprovar.

Defensem que L’Ajuntament ha de fomentar més la relació entre la ciutadania, impulsar projectes socials, culturals, educatius i formes de vida comunitària, és a dir, l’Ajuntament té el deure d’acompanyar, com a servei, la producció de comunitat.

També ha d’oferir la seva aportació (eines i consells professionals) de manera que incentivi el desenvolupament de la capacitat dels veïns per emprendre projectes comunitaris, però mai prendre’n el control.

En el terreny educatiu i cultural, ha de despertar consciències que millorin la democràcia, la ciutadania, la convivència social, la pau, els drets humans, la cultura no sexista,… Així mateix, també hauran d’afegir als seus currículums les temàtiques i problemàtiques pròpies de la situació social i de les singularitats de la ciutat.

Entenem que només així, des de l’educació, la cultura i la participació, podrem crear uns valors cabdals per una nova societat més unida, uns valors que s’adquireixen en família, en el sistema educatiu i en les relacions entre la ciutadania.

__________________________________________________________________________

És per això que considerem important fer una revisió a fons d’aquesta ordenança cívica, aturar la seva aprovació i implantació, per tal de promoure polítiques socials, transformadores, que promoguin la justícia social i evitin crear més desigualtats i fractura social. Cal fer una revisió a fons de totes les polítiques d’atenció a les persones de Llorenç, per dotar-nos d’eines que estiguin al servei de la ciutadania, que facilitin la bona convivència i que evitin l’enfrontament directe amb el ciutadà.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s