El passat dilluns dia 11 d’abril es va celebrar un ple ordinari a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès. Un dels punts més destacats de l’ordre del dia era decidir si l’Ajuntament volia iniciar un procés que ens dugués a deixar de tenir fons públics en les entitats bancàries convencionals per passar a treballar amb les banques ètiques. Alhora, es proposava iniciar una campanya de sensibilització a la ciutadania emplaçant-los a fer ús de les banques d’aquest tipus.
Com malauradament ja va sent tradicional amb totes les mocions que presenta el nostre grup, la proposta va ser desestimada amb els vots contraris de CDC, l’abstenció d’ERC i el PSC en dos dels cinc punts d’acord i amb els nostres vots a favor. Disposar de majoria absoluta no hauria de suposar l’intent sistemàtic d’anul·lar qualsevol proposta que suggerim. Rebaixa el tarannà democràtic de l’equip de govern i es contradiu amb el primer discurs de l’alcalde on apel·lava a la recerca de consens entre tots els grups de consistori.
Els principals arguments de Convergència van ser que “la logística de l’Ajuntament no permet tenir els interlocutors bancaris fora del poble i que les seus de les banques ètiques es troben a Barcelona”, “cal destacar el sentit pràctic de disposar d’oficines bancàries d’entitats convencionals al poble” i que “aquestes també destinen recursos al bé comú a través de les seves obres socials”. Esquerra, per la seva banda, d’entrada va mostrar interès en la proposta, però va justificar les abstencions en alguns punts dient que “en el marc del municipi no és possible”. Els regidors de DL, estupefactes i indignats, vam defensar que “és totalment possible treballar a distància amb aquestes entitats i que invitem tots els regidors a visitar el web de Justícia i Pau per veure les inversions amb armament de les entitats contractades per l’equip de govern”.
Les entitats bancàries que cerquen el màxim benefici, per sobre i a costa de tot, acaben justificant les inversions controvertides, l’especulació i l’evasió fiscal. Cal recuperar el sentit original de la intermediació financera, que era el de recollir l’estalvi de persones conscienciades per invertir en projectes de millora social i ambiental. Molts municipis catalans ja s’han compromès a treballar amb la banca ètica aprovant una moció similar a la presentada a Llorenç: Sant Cugat del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mataró, Sant Boi, Barcelona, Badalona, Sabadell, Terrassa, El Masnou, Arenys de Munt, Caldes de Montbui, Molins de Rei, Argentona, La Garriga, Calella, Collbató, Roquetes, Palau-Solità i Plegamans, etc. La majoria d’aquetes poblacions disposen de governs progressistes i de voluntat transformadora, però en molts casos la moció va ser aprovada amb els vots a favor de CiU, ERC i PSC.
A la passada junta d’accionistes 2016 de CaixaBank, les activistes Audrey Esnault i Ainhona Ruiz, en nom de la campanya CaixaBank Sense Armes (www.caixabanksinarmas.org), van denunciar les inversions controvertides en armament d’aquesta entitat i especialment el préstecs atorgats a MAXAM, fabricants i exportadors d’explosius i munició a tot el món i SENER, empresa de referència a Espanya en sistemes de míssils. 87,5 M € és el total d’inversions anuals en armes de La Caixa.
Vídeos de les intervencions de les activistes Audrey Esnault i Ainhoa Ruiz:
decideixllorenc.wordpress.com 