GLIFOSAT, riscs per la salut humana i efectes sobre el medi i la producció agrària

efectes glifosat

RISCS PER LA SALUT HUMANA

El glifosat, i especialment la seva marca comercial Roundup (degut a d’altres components que s’afegeixen), han mostrat una clara toxicitat i/o riscs de toxicitat per a humans tant en assaigs de laboratori com en estudis epidemiològics.

 El estudis epidemiològics han mostrat que el glifosat/Roundup:

  • s’absorbeix per la pell i mucoses,
  • produeix símptomes neuromusculars,
  • produeix un risc més gran de part prematur per exposició en combinació amb
  • d’altres biocides,
  • produeix un risc més gran d’avortaments,
  • produeix un risc més gran de desenvolupament de limfomes no-Hodgkin, ja sigui per exposició només al glifosat, o a barreges de pesticides i herbicides incloent-hi el glifosat,
  • produeix una possible més gran incidència de mieloma múltiple,
  • es relaciona, junt amb d’altres factors, amb malalties renals cròniques,

Els estudis de laboratori mostren diferents efectes negatius:

  • efectes genotòxics i mutagènics, amb efectes negatius sobre el funcionament de gens controlats per estrògens,
  • modificacions en l’estructura i funcionament de les cèl·lules, i citotoxicitat en cèl·lules humanes, efectes que s’agreugen amb la barreja de glifosat amb surfactants,
  • degeneració neuronal, amb possible incidència sobre la malaltia de Parkinson,
  • interferències en la síntesi d’esteroides i actuació com a disruptors endocrins, produint també pertorbacions en el desenvolupament reproductiu d’animals de laboratori reduint la producció de testosterona; també afecta negativament el funcionament de les cèl·lules reproductives masculines,  i té d’altres efectes negatius sobre el funcionament reproductiu d’animals mascles de laboratori,
  • possible relació amb problemes d’insuficiència suprarenal,
  • interferències en el funcionament del fetge,
  • malformacions congènites,
  • efectes tòxics en cèl·lules de la placenta humana que poden afectar negativament la reproducció humana i el desenvolupament del fetus,
  • un desenvolupament de tumors més ràpid i una mortalitat més gran en animals de laboratori,
  • accelera el creixement de cèl·lules de càncer de pit humà, amb una activitat estrogènica que és additiva amb la de la genisteina, fitoestrogen de la soja. Això implica que el consum de productes de soja contaminada amb glifosat produeix un risc de desenvolupament de càncer de pit,
  • es relaciona amb el desenvolupament de càncer de pell i de pit,
  • el consum de panís transgènic tolerant a herbicides basats en glifosat o de aigua contaminada amb aquest herbicida produeix efectes negatius en diferents variables vitals, afavoreix un més ràpid desenvolupament de tumors, i augmenta la mortalitat en ratolins de laboratori.

Fins i tot, els estudis duts a terme per les empreses productores d’aquests herbicides i revisats per les autoritats europees per tal d’aprovar l’ús del glifosat mostren evidències de malformacions, però aquestes autoritats sistemàticament minimitzen aquests resultats per tal de donar el seu vist i plau.

També s’ha mostrat la influència del glifosat en la biologia i reproducció de cargols d’aigües dolces, i com a resultat, la seva possible influència en l’expansió de malalties de mamífers com la fascioliasis. I d’altra banda, la exposició a aquest herbicida, canvia la susceptibilitat als antibiòtics d’alguns bacteris productors de malalties, de manera que en alguns casos aquests bacteris es fan més resistents als antibiòtics.

Encara que també s’utilitzen en jardineria i manteniment de línies de tren, l’ús de productes comercials basats en el glifosat ha augmentat molt significativament com a resultat de la comercialització de varietats transgèniques de cultius amb resistència a aquest herbicida. I molt significativament, la Unió Europea va augmentar el llindar màxim admissible de residus de glifosat als aliments en un 200% l’any 1999, per tal d’evitar problemes amb les importacions d’aliments que contenen soja transgènica resistent a glifosat, i per tant poden estar carregats d’aquests residus.

A començaments del 2012 també es va augmentar el límit màxim de residus de glifosat en llenties, no perquè cap estudi científic hagués demostrat que aquest herbicida no era tan perillós com es pensava abans, sinó per tal d’ “acomodar l’ús autoritzat del glifosat per assecar les plantes de llenties als Estats Units i Canadà”, és a dir, per motius purament comercials.

Residus de glifosat han estat detectats a les cases de treballadors agrícoles, el que demostra el risc d’exposició a aquest herbicida . També ha estat detectat a l’orina de poblacions d’agricultors i les seves famílies, a la sang de dones no embarassades al Canadà,  i a l’orina de poblacions urbanes d’Alemanya a nivells entre 5 i 20 vegades més grans que el límit establert per l’aigua de boca.

Al mes de març de 2015, l’IARC, comitè sobre el càncer de l’Organització Mundial de la Salut, declarava el glifosat com a “probable cancerígen” davant les evidències de la seva perillositat.

EFECTES SOBRE EL MEDI

El glifosat, i el seu metabòlit AMPA, han estat detectats freqüentment a l’aire i la pluja, així com a les aigües superficials de regions agrícoles. Un estudi recent a Catalunya mostra que el 41% de les mostres de freàtics analitzades té un contingut detectable de glifosat, que el valor mitjà de totes les mostres és de 0’2 μg.l-1, que s’assoleixen valors de fins a 2’5 μg.l-1, i que en un 68% dels casos la concentració mitjana de glifosat al llarg de l’any és superior a 0’1 μg.l-1, valor màxim admès per la normativa europea (Directiva 2006/118/EC).

Aquest herbicida, en les seves formulacions comercials, pot tenir impactes molt intensos i diversos en els ecosistemes aquàtics, “podent produir nivells extremadament alt de mortalitat en amfibis que podrien resultar en la disminució de les seves poblacions”. El surfactant POEA, que es troba a molt productes comercials basats en el glifosat, és letal per a peixos i amfibis, especialment en aigües amb pH bàsic. Recentment, la Sociedad de Ciencias Aranzadi de Donostia feia públics els resultats dels seus estudis sobre la incidència d’aquest herbicida en 10 espècies d’amfibis europeus, mostrant que les dosis recomanades pels fabricants són mortals per la majoria d’elles, i que dosis menors afecten la biologia i el comportament dels amfibis. D’altra banda, els musclos també han mostrat molta sensibilitat als herbicides basats en el glifosat. A més, el glifosat ha mostrat efectes tòxics en algunes espècies de peixos, i pot reduir la resistència d’altres a les malalties, incrementant la incidència d’infeccions. D’altra banda, el seu contingut en nutrients, com el fòsfor i el nitrogen, pot afectar les relacions tròfiques dels ecosistemes aquàtics.

El glifosat absorbit per les plantes és eventualment excretat per les arrels a la rizosfera del sòl, on ha mostrat que és tòxic per diferents fongs i bacteris beneficiosos, desequilibrant la comunitat microbiana del sòl. Els cucs de terra també es veuen afectats negativament per aquest herbicida, ja sigui sol o en combinació amb d’altres herbicides.

Els herbicides amb glifosat també tenen efectes negatius sobre el comportament de les abelles a les dosis que es donen al medi agrícola, amb conseqüències negatives a llarg termini per a l’èxit de les colònies.

Aquest herbicida no només afecta a les plantes sobre les que s’aplica o aquelles properes als camps de conreu i afectades per la deriva amb el vent, sinó que generacions posteriors d’aquestes plantes també mostren problemes de germinació i/o desenvolupament disminuït, “podent produir-se importants canvis ecològics” per aquest efecte.

L’augment en l’ús d’aquest herbicida com a conseqüència del cultiu de varietats de panís i soja transgèniques als Estats Units ha tingut com a resultat la pèrdua d’una gran part de la població d’algunes espècies de plantes silvestres i, per tant, també la pèrdua de bona part de la població d’algunes espècies de papallones.

A l’any 2009, la Cort Suprema francesa va confirmar una sentència anterior en la que es condemnava a l’empresa Monsanto (productora del Roundup, principal marca comercial del glifosat) per no haver dit la veritat en relació a la seguretat d’aquest herbicida, i per haver utilitzat publicitat enganyosa al definir-lo com a “biodegradable”. A finals del 2012, el comitè holandès regulador de la publicitat també va decidir que una anunci publicitari de Roundup aparegut al juny de 2012 en diferents diaris en el que es deia que aquest herbicida “no té efectes en el sòl”, era enganyós.

ALGUNS EFECTES SOBRE LA PRODUCCIÓ AGRÀRIA

Com amb d’altres herbicides, el seu ús ha portat a l’aparició de plantes resistents. Al món s’estima que hi ha 18 espècies de plantes que han desenvolupat resistència al glifosat, i es va confirmar l’aparició d’una nova planta, Ambrosia trifida,  resistent al glifosat al Canadà. A l’estat espanyol s’han trobat poblacions de Conyza bonariensis resistents al glifosat en Andalucia.

A l’any 2009 s’estimava que plantes de l’espècie Amaranthus palmeri resistents al glifosat apareixerien en 250.000 ha de conreu als Estats Units d’Amèrica. En 19 estats d’aquest país han aparegut espècies resistents a aquest herbicida que ja produeixen greus problemes econòmics. A l’estat de Georgia 40.000 ha de conreu es troben greument infestades per plantes de Amaranthus palmeri resistents al glifosat, fins al punt que al comtat de Macon es van haver d’abandonar 4.000 ha a l’any 2007

Un estudi realitzat als Estats units al 2012 mostra que la superfície infestada per plantes resistents al glifosat ja és de 24 milions d’hectàrees, i que prop del 50% dels pagesos entrevistats tenen herbes adventícies resistents als seus camps.

Aquest herbicida produeix, a més a més, molts problemes en els mateixos cultius als que s’aplica i a cultius posteriors:

  • en cultius de soja, l’aplicació de glifosat disminueix el contingut en àcids grassos poli-insaturats i augmenta el d’àcids grassos mono-insaturats. Tanmateix, disminueix la concentració de minerals, i la producció  de biomassa del cultiu,
  • augmenta la sensibilitat als atacs de fongs i malalties dels cultius als que se’ls aplica l’herbicida, i també a cultius posteriors en la mateixa parcel·la,
  • disminueix la viabilitat del pol·len, i en certes condicions també la producció d’aquest, en varietats de panís transgèniques resistents al glifosat.

També s’han demostrat efectes negatius molt intensos del glifosat sobre insectes terrestres importants en el control biològic de plagues de la soja.

El Roundup també produeix efectes negatius sobre bona part dels bacteris beneficiosos de l’aparell digestiu de pollastres, mentre que bacteris altament patogènics, com diferents espècies dels gèneres Salmonella i Clostridium, són molt resistents a aquest herbicida. Com a resultat, el Roundup actuaria com a factor favorable al desenvolupament de malalties gastrointestinals en aquests animals.

Estudis fets a Dinamarca mostren que el glifosat és tòxic per al metabolisme de vaques de llet, que exposades a aquests herbicides mostren senyals clares de toxicitat als ronyons i de citotoxicitat general.

La mateixa empresa Monsanto, en els seus contractes amb pagesos compradors de llavor de colza transgènica resistent al Roundup, recomana que no es pasturin aquests conreus perquè, “ara per ara, no hi ha informació suficient que permeti unes recomanacions de pasturatge adequades i segures”.

El producte comercial Roundup, a diferència del glifosat, també té efectes negatius sobre microorganismes utilitzats a les indústries làctiques.

més informació a:

http://www.somloquesembrem.org/glifosat/argumentari-glifosat/#_edn14

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s