Crònica de la xerrada del Pau Llonch:
La lluita per un habitatge digne.
L’habitatge és un bé de primera necessitat i, segons la llei, un dret de tota persona, el dret a tenir un habitatge digne adequat a les necessitats i a la situació familiar, econòmica i social de cadascú. Però malauradament no tothom té aquest dret bàsic cobert i sovint veiem casos de desnonament. Però no cal anar gaire lluny per veure de prop desnonaments. Veïns de Llorenç han estat víctimes d’aquest problema no fa pas gaire temps. Desnonaments, inexistència d’habitatge d’emergència social o de lloguer social són mancances majúscules que tenim en el nostre poble. És per això que creiem necessari fer un pla d’habitatge local, fer una diagnosi acurada dels habitatges buits, sobreocupació, detecció dels casos de risc de desnonament, etc. En aquest camp la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca), i més concretament la PAH de Sabadell, porta uns anys treballant en aquest sentit i fent una gran tasca social de suport i assessorament a persones afectades.
Unes 40 persones van assitir a la xerrada “La lluita per un habitatge digne” del passat divendres 1 d’abril a la Casa de Cultura de Llorenç del Penedès. Seguint la nostra línia de formació i informació constant vàrem pensar amb en Pau Llonch, membre de la PAHC de Sabadell, del Seminari d’Economia Crítica Taifa, corresponsal del setmanari La Directa, músic i cantant d’At Versaris i membre de la CUP, per explicar-nos la seva experiència i coneixement en la lluita pel dret universal a l’habitatge.
La primera eina que tenim a les nostres mans és la Llei 24/2015 de 29 de juliol, de mesures urgents per fer front a l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica a Catalunya. Aquesta llei, que malauradament no s’està desplegant, ens dóna el paraigües legal per assegurar que cap persona desnonada, sense recursos econòmics o amb la necessitat d’un habitatge no es quedi sense un lloc on viure. Per exemple, qualsevol gran tenidor, com ara una entitat bancària, abans de procedir a una execució hipotecària o a un desnonament per impagament de lloguer té l’obligació d’oferir un lloguer social. És obligació de l’administració municipal, és a dir, de l’Ajuntament, el seguiment i el compliment d’aquesta llei i, per tant, l’aplicació de totes les mesures. És evident que els grans tenidors no tenen cap interès ni preocupació per dur a terme cap de les mesures de la llei, però l’administració, és a dir l’Ajuntament, pot i ha d’iniciar un procés sancionador cap a aquestes entitats. Però, ¿què passa quan l’administració no pren part i es desentén d’aquesta obligació? El desconeixement de la llei no eximeix el seu compliment, ¿oi? Però com a habitants d’un municipi, d’una ciutat i d’un país no tenim l’obligació moral d’exigir el compliment d’una llei obtinguda de la lluita social i que defensa els drets dels més dèbils i desafavorits?
Aquí és on rau la clau de la qüestió. Segons en Pau Llonch el més important no és el debat amb l’administració, ja que sovint és totalment estèril i frustrant, sinó la mobilització popular, la lluita al carrer; la sensibilització i visualització d’un problema social, que no personal, com és quedar-se sense un habitatge digne on viure; l’acompanyament i assessorament d’aquestes persones que es troben en una situació de risc. La clau és crear una xarxa de suport que cada cop sigui més forta i pugui exercir la pressió social tan necessària per denunciar i actuar contra els abusos que els grans capitals exerceixen sobre la població.
Convidar en Pau Llonch a una xerrada, debat o assemblea oberta és èxit assegurat de remoure consciències. El seu discurs incisiu, directe i sense condicionants pot provocar reaccions diverses però de ben segur no et deixa indiferent. De vegades necessitem que ens punxin per saltar de la cadira i reaccionar amb contundència a les injustícies constants que vivim cada cop de més a prop.
Aquí el video sencer:
decideixllorenc.wordpress.com 