Resposta de DL a les acusacions rebudes per part de l’equip de govern

El Ple al Carrer és un document que Decideix Llorenç redactem i editem de forma voluntària. El financem nosaltres amb les percepcions econòmiques que rebem per assistir als plens i per gestionar les despeses del grup. Ens encarreguem personalment de redactar-lo, dur-lo a imprimir i repartir-lo a totes les cases del municipi. Ho fem perquè tenim l’absoluta convicció que tot el que es parla als plens municipals ha de ser informat als ciutadans. D’aquesta manera suplim una tasca que hauria de ser pública, i que per tant s’hauria de fer des de l’Ajuntament. Ho hem sol·licitat diverses vegades a l’equip de govern i, com que no es fa, ho fem nosaltres. Des del primer dia d’aquesta legislatura demanem que els plens es pengin al web municipal en directe, i la resposta fins al moment ha estat que qui vulgui veure’ls, ha d’adreçar-se a la casa de cultura i visualitzar-ne el CD de 5.00 h a 8.00 h de la tarda. Afegeixen que ja estudiaran la possibilitat de la retransmissió en directe quan ens traslladem al nou ajuntament.

El Ple al Carrer és un document extens, però no prou per transcriure-hi literalment tot el que es diu al ple. Quan el redactem sintetitzem la informació, si no ho féssim, seria difícil i molt feixuc de llegir, endemés inassequible econòmicament per DL. També estalviem als ciutadans alguns comentaris desafortunats o poc oportuns, precisament perquè no volem entrar en discrepàncies que no siguin merament de debat polític. D’altra part, les circulars de l’Ajuntament es paguen amb diners públics, i no volem fomentar que es destinin a donar respostes a malentesos, sinó a informar.

A l’última circular municipal d’aquest mes (arxiu) l’equip de govern va dedicar un full a doble cara a acusar DL de donar informació de manera equivocada i manipulada en el Ple al Carrer núm. 8. Recriminen que no es contrasti una informació sobre la Llar d’Infants i que només s’escrigui la meitat d’una pregunta efectuada per un membre del púbic que forma part de DL.

En aquest Ple al Carrer, en l’apartat de precs i preguntes escrivíem el següent sobre la Llar d’infants El Nieró:

– PSC demana informació de per què s’ha reduït les hores del personal i per què s’ha acomiadat a una treballadora.

– CDC respon que la decisió la pren l’equip de govern a partir d’un informe de la directora. Argumenten que al tenir menys alumnes calia adaptar la situació.

– PSC explica que no s’està complint amb la ràtio legal d’alumnes per professora.

– CDC respon que el Departament d’Educació els ha permès fer un increment del 10%.

En aquesta ocasió, DL no formàvem part del diàleg i el que fem en el Ple al Carrer és simplement intentar transcriure de forma breu el que va dir cada part. Evidentment, celebrem que aquesta interpretació hagi dut a l’equip de govern a traslladar la informació completa als ciutadans, i a la resta de partits, tot i que preferiríem que fos una activitat continuada, i no el fruit d’un malentès. El que sí que ens preocupa de veritat és que l’equip de govern entengui que era el regidor del PSC qui havia d’haver fet pública aquesta informació pel simple fet d’haver-la sol·licitat prèviament a la celebració del ple. La transparència és un pilar fonamental de la democràcia, i els principals encarregats de vetllar-ne són els regidors de l’equip de govern.

En el mateix Ple al Carrer, també a l’apartat de precs i preguntes, escrivíem:

– Pregunta membre DL públic: Els actes de la Festa Major són gratuïts menys el dia dels inflables a la piscina. No es podria deixar entrar gratuïtament els nens de Llorenç? Hi ha famílies que no hi van perquè no poden pagar l’entrada.

– CDC respon que si hi ha algú que no pot entrar per motius econòmics que ho comuniquin a l’equip de govern i es buscarà una solució.

És cert que vam obviar la meitat de la frase. Ho vam fer perquè la mateixa persona que va fer la pregunta va rectificar quan va ser interpel·lada a fer-ho per una de les regidores. Com ella mateixa va dir en el ple, la seva intenció no era dir específicament que els actes de la Festa Major s’organitzaven per la gent de fora. Va ser una forma de parlar –potser desencertada–, però res més.

No donaríem més importància a aquest fet, però ens preocupa –i molt– que algú pugui interpretar que d’aquestes paraules es desprèn la voluntat de relativitzar la situació de les persones amb una realitat social delicada. Al contrari, la pregunta que es va fer des del públic sorgeix de la sensibilitat i preocupació per aquest tipus de situacions. Qui la va fer és una persona vinculada a Càrites i a altres moviments socials, que coneix aquesta realitat de primera mà, i va aprofitar el torn de precs i preguntes del Ple per traslladar la seva preocupació al consistori.

Des de DL seguim entestats en obrir les portes i finestres del nostre Ajuntament perquè la ciutadania pugui ser coneixedora dels debats (o absència d’ells), del vot de cada formació política i del que s’acaba decidint. Entenem la transparència, doncs, com un dels elements imprescindibles per construir un poble plenament democràtic. I reiterem a l’Ajuntament la petició de retransmetre els plens en directe i penjar-los a la pàgina web de manera que qualsevol persona del poble pugui tenir tota la informació i valorar amb criteri propi tot el que es parla i decideix en un ple. Un poble informat és un poble més lliure.

DL presentarem una moció per la publicitat de tots els períodes d’exposició pública i d’al·legacions

En el proper ple ordinari que es celebrarà a principis d’any DL presentarem una moció instant a l’Ajuntament a que utilitzi més canals de comunicació amb la ciutadania per la publicitat tots els períodes d’exposició púbica i d’al·legacions que derivin dels expedients municipals.

La transparència de les institucions públiques i el dret d’accés a la informació pública està regulada en la Llei 19/2014, de 29 de desembre de transparència, accés a la informació pública i bon govern, que neix de la necessitat de regular a nivell autonòmic conceptes bàsics com són la transparència, l’accés a la informació, el bon govern i el govern obert, per poder parlar d’una administració que dóna compliment al principi de legalitat i de qualitat en els seves actuacions.

La legislació vigent contempla que en molts dels projectes o actuacions municipals es prevegin períodes d’exposició pública o de presentació d’al·legacions que permeten als ciutadans o qualsevol persona física o jurídica defensar els seus drets i vetllar pels seus interessos.

Aquests períodes es publiciten únicament a través dels canals que preveu la legislació vigent: els diaris oficials corresponents i el taulell d’anuncis municipal. D’aquesta manera, la majoria de la ciutadania desconeix quan i per què es produeix cada període d’al·legacions o d’exposició pública.

La transparència de les institucions és el pilar fonamental de qualsevol sistema democràtic i no pot veure’s limitada per les pròpies lleis que la promouen. Com a consistori tenim l’obligació de vetllar per facilitar l’accés a la informació als ciutadans, amb tots els mitjans de què disposem.

Per a tot això, demanem que tots els períodes d’exposició pública i d’al·legacions que derivin dels expedients municipals es publiquin al web municipal i/o de transparència, a les xarxes socials de l’ajuntament, i al fulletó informatiu mensual “L’ajuntament informa”, especificant el motiu de l’obertura del període, els terminis, i el lloc (ja sigui un espai físic o bé un lloc web) on pot consultar-se la informació relativa als mateixos.

Moció publicitat al·legacions

Vídeos i fotografies de la Jornada de Política Municipal Ambiental

Compartim vídeos i fotògrafes dels actes de la Jornada de Política Municipal Ambiental organitzada per Decideix Llorenç el passat dissabte 1 d’octubre.

Xerrada sobre la gestió dels residus municipals a càrrec de l’ambientòloga Maria Mestre:

Maria Mestre. De l’Arboç, Baix Penedès. Llicenciada en Ciències Ambientals i màster en agricultura ecològica. Treballa en projectes d’assessorament, cooperació i recerca en l’àmbit del medi ambient i l’ecologia política.

Parlarem i debatrem sobre els orígens i lògiques que expliquen la generació actual de residus dels nostres municipis, quins models existeixen per a la seva gestió i quines implicacions té cada model en el camí cap a una societat més justa, solidària i ecològica.

Xerrada sobre la gestió de l’aigua a càrrec de l’enginyer Pau Ortínez:

Pau Ortínez. Membre d’Aigua és vida. Va estudiar Enginyeria de la Construcció en l’especialitat de temes d’aigua. Implicat amb la gestió pública de l’aigua, participa activament per tal d’aconseguir una consulta sobre l’elecció del tipus de gestió de l’aigua a tres municipis de l’Anoia (Igualada, Vilanova del Camí i la Pobla de Claramunt).

L’aigua i el sanejament són un dret humà però, tothom té accés a una aigua de qualitat a Catalunya? La sequera ens recorda massa sovint que som un país mediterrani on aquest recurs és escàs. Què fem amb  l’aigua a Catalunya? Gestió pública o privada? Interconnexió de conques, sí o no? Com combinem la necessària recuperació de rius i aqüífers amb el sector turístic?

Xerrada sobre sobirania energètica a càrrec de la química Lourdes Berdié:

Lourdes Berdié. Va estudiar química i és membre de la Xarxa per la Sobirania Energètica i del Moviment per la Justícia Climàtica. També ha participat en la Plataforma Aturem el Fracking i en el col·lectiu 350BCN.

Canvi climàtic, fi dels combustibles fòssils, limitacions físiques de recursos (coure, aigua, liti, etc.), emergències humanes i ambientals d’escala planetària. La humanitat ens enfrontem a un repte immens el qual passa desapercebut en els mitjans de comunicació. No podem esperar més, afrontar-ho està a les nostres mans. Cal planificar i treballar per una transició de model energètic que ens permeti mitigar i adaptar-nos a aquests canvis de la manera menys traumàtica i més il·lusionant possible.

Des de la xarxa per la sobirania energètica es planteja com a punt de partida la recuperació del control de les persones sobre les decisions energètiques, basat en la localització de les decisions i de la generació de l’energia, en un model renovable distribuït, que tingui en compte els límits del planeta i les conseqüències que les nostres decisions poden tenir sobre tercers: espolis, migracions, contaminació del seu entorn, canvis en les formes de viure de les persones, etc.

També vam poder intercanviar punts de vista sobre el territori amb l’arquitecta Ada Llorens:

Ada Llorens. Arquitecta, Màster en Paisatge i Urbanisme. Conferenciant i 30 anys de professora d’Urbanisme a la UPC i UPF. Llarga trajectòria professional en gestió pública, en planificació territorial, gestió urbana, agendes 21 i projectes de jardins. Activista en protecció mediambiental.

La xerrada tractarà els principals problemes de la planificació i gestió urbana i territorial dels propers 20 anys, adaptats al Penedès.

Text de la regidora Eugènia Guasch en la seva presa de possessió

Compartim el text que la nostra nova regidora Eugènia Guasch va llegir en la presa de possessió del càrrec en el passat ple extraordinari del dimarts 29 de novembre:

En primer lloc vull agrair al regidor que m’ha precedit, Arnau Gómez la seva feina feta durant tot aquest temps. Les seves hores d’esforç, dedicació, professionalitat, honestedat, humilitat i a voltes hores d’angoixa i desil·lusió, però també d’alegria i companyerisme. Hores impossibles de comptar, extretes de passar temps amb la família i els amics, de descans, d’esbarjo… Compartir amb l’Arnau tot aquest temps el projecte de DL ha estat un plaer, un aprenentatge i un orgull. I crec que era de justícia compartir-ho en aquest ple i amb tots vosaltres.

Agrair de nou a les 303 persones que van confiar i van tenir la valentia de votar DL-CUP-PA, un projecte polític d’esquerra radical de transformació social i democràcia directa. És per això que em comprometo a treballar pel benestar, la igualtat de gènere, la independència, l’encaix de la diversitat, la inclusió i la justícia social als Països Catalans. La política institucional no és la meva finalitat com a tal, sinó que espero que serveixi d’eina transformadora però sent molt conscient que aquesta transformació no és gens possible sense la participació activa i real de tota la ciutadania, que són realment el motor de canvi de la nostra societat i per tant del nostre poble. Faré una oposició crítica i combativa, però sobretot dialogant i constructiva.

Ho prometo per imperatiu legal i per servir al poble que m’ha escollit.

“La fe de los pueblos no se despierta con promesas, con teorías ni con retórica: la fe de los pueblos se despierta con hechos, con realidades, con soluciones verdaderas” Fidel Castro

Ordre del dia del proper Ple Extraordinari del dimarts 29-11-16 a 1/4 de 9 del vespre

El proper Ple Extraordinari serà el proper dimarts 29 de novembre de 2016 a 1/4 de 9 del vespre.

Ordre del dia:

1. Presa de possessió com a regidora de la Corporació la Sra. Eugènia Guasch López.

El passat ple municipal el nostre regidor Arnau Gómez va dimitir del seu càrrec per motius personals. Des de DL li volem agrair tot l’esforç i treball que ha dedicat al grup i al poble durant tot aquest temps. Com a nova representant a l’Ajuntament hi tindrem l’Eugènia Guasch, membre de l’assemblea permanent que s’incorporarà a l’equip de regidors formats per Irene Sardà i pel Jordi Camell.

2. Aprovació, si s’escau, modificació de crèdit 2/2016.

Segons la documentació del ple: ‘Atès que hi ha hagut un augment de la despesa de persona per a la contractació del personal de brigada, casal d’estiu i piscina i s’han realitzat més plans d’ocupació i degut, també, a l’augment de les despeses del capítol 2 (despeses en béns corrents i serveis)’.

3. Aprovació, si s’escau, pressupost, bases d’execució, plantilla de personal i relació de llocs de treball per l’exercici 2017.

• Pressupost municipal: Document que reflecteix la quantificació econòmica de l’activitat municipal prevista per a un exercici, que respon a la voluntat política i als objectius establerts pel govern del poble. És una eina clau per a la gestió pública, ja que serveix per a la planificació, control, seguiment i avaluació de les actuacions municipals i de les finances. Té caràcter anual i conté les previsions d’ingressos que s’esperen obtenir i les despeses que com a màxim es podran realitzar en l’exercici corresponent. El cicle pressupostari comprèn les etapes d’elaboració i aprovació, execució i liquidació.
• Bases d’execució: L’aprovació, la gestió i la liquidació del Pressupost estan subjectes a les bases d’execució.
• Plantilla de personal i relació de llocs de treball: Està integrada per la relació detallada de cossos, escales, subescales, classes i categories de les places que s’integren els funcionaris, el personal laboral i l’eventual. Hi figura la denominació d’aquestes, el nombre de places que les constitueixen, el nombre de vacants i el grup al que pertanyen.

Per decisió de l’equip de govern en els ples extraordinaris no es poden presentar mocions.

Portal Nou entrevista als regidors de Decideix Llorenç

Compartim l’entrevista que la revista local el Portal Nou va fer als nostres representants a l’Ajuntament de Llorenç del Penedès:

 

Després de l’entrevista amb el nostre alcalde, Jordi Marlès, volem formular les mateixes preguntes als representats de l’oposició de l’Ajuntament de Llorenç perquè ens donin la seva opinió. Parlem amb Decideix Llorenç, Esquerra Republicana de Catalunya i Partit dels Socialistes de Catalunya.

Des d’una perspectiva personal, ens podeu dir què us va impulsar a presentar-vos com a caps de llista per Llorenç?

Doncs segurament els mateixos motius que han impulsat a molts ciutadans d’arreu a sumar-se a projectes polítics d’esquerres amb voluntat transformadora i com a motor del canvi social. En participar activament en moviments d’activisme cultural, social, ecologista i de solidaritat internacional un se n’adona que l’única forma real de poder influir realment en el canvi és entrant a formar part de les institucions públiques, prenent el compromís de no deixar-se absorbir i seduir per les dinàmiques enquistades de les polítiques conservadores. Amb tot, som conscients que el despatx de qui realment mou els fils del poder queda molt lluny dels nostres ajuntaments. Per poder avançar cap a una societat més justa i igualitària cal treballar conjuntament des de dins i des de fora de l’Ajuntament.

Després d’un any a l’oposició, us sembla gaire diferent aquesta experiència a com us l’havíeu imaginat? Quantes hores hi dediqueu?

És difícil dir quantes hores exactes dediquem a Decideix Llorenç. Al grup som una desena de persones treballant activament, tant en accions a dins com a fora de l’ajuntament. Ens reunim unes tres vegades al mes per debatre, proposar, arribar a consensos i, a partir d’aquí, repartir les tasques entre tots.

Quan vam començar pensàvem que la relació amb l’equip de govern seria d’una altra manera. Sabíem que teníem opinions molt diferents i que hi hauria discrepàncies, però imaginàvem que les propostes, tant d’una part com de l’altra, se sotmetrien a debat i fins i tot, podríem arribar al consens en alguns aspectes. No ha estat així, qualsevol dels projectes presentats per Decideix Llorenç ha obtingut un no per resposta, sovint amb poca o cap justificació. De les 15 mocions que hem presentat, l’equip de govern ha votat en contra d’11, parcialment a favor de 3 i 1 a favor.

A l’inici de la legislatura ens van proposar realitzar reunions puntuals per explicar-nos alguns dels projectes de l’equip de govern, però a l’hora de la veritat, això s’ha limitat a un parell de reunions per exposar un projecte de jardineria.

Com us organitzeu?

La proposta municipalista de Decideix Llorenç defuig el sistema jerarquitzat dels partits tradicionals. Defensem un sistema basat en la democràcia directa i participativa, i entenem que l’organització del grup ha de ser el reflex d’aquesta imatge: no pot ser piramidal, sinó horitzontal. Per això ens organitzem de forma totalment assembleària. Això vol dir que les decisions no les prenen els regidors en solitari, sinó que decidim entre tots. El grup de treball és l’assemblea permanent, i està formada per deu membres, tot i que oberta a qui vulgui entrar-hi. El grup de suport és l’assemblea local, format per una trentena de persones, que col·laboren en la definició de les línies de treball. Finalment, un cop l’any convoquem l’assemblea oberta, l’espai de debat on qualsevol ciutadà pot aportar la seva opinió i on el grup exposem la feina feta durant l’any.

Feu una valoració (breu) dels projectes i pressupostos d’aquesta legislatura.

Com hem dit abans, defensem la democràcia directa, i per això pensem que qualsevol gran projecte que afecti el municipi s’ha de decidir entre tota la ciutadania. Ens vam presentar a les eleccions amb dues grans propostes: un projecte educatiu de poble, per construir entre tots l’educació del futur que volem pel nostre municipi, i un pla de participació ciutadana que actualitzi el model democràtic a través de l’apoderament de la ciutadania. Ambdós projectes van ser denegats per l’equip de govern.

El projecte de construcció de l’Ajuntament nou ja estava decidit per l’anterior consistori. Com a grup, mai se’ns ha consultat l’opinió en cap moment. Entenem que s’havia de buscar una alternativa a l’edifici actual, ja que no té l’accessibilitat adaptada i disposa d’un espai molt reduït, però un edifici d’aquestes característiques pertany i representa els ciutadans i a les entitats, i aquests han de poder tenir veu des que es planteja la idea per primera vegada, fins que s’acaba construint.

Pel que fa al projecte d’instal·lació de gespa artificial al camp de futbol, creiem que el CF Llorenç, com qualsevol de les altres entitats del poble, té tot el dret de presentar a l’ajuntament les seves necessitats i demanar una actuació concreta. És responsabilitat de l’equip de govern conèixer les necessitats del poble i establir prioritats. En aquest cas, entenem que s’hauria d’haver sotmès a consulta popular tenint en compte que estem parlant d’una inversió de quasi una quarta part del pressupost municipal anual. Aquesta despesa hipoteca el poble i limita la possibilitat de realitzar inversions que considerem absolutament prioritàries, com la creació d’habitatge social, actualment inexistent.

Els pressupostos municipals d’enguany els vam rebre dos dies abans de ser aprovats per ple i en cap moment van ser debatuts i molt menys consensuats. El nostre grup defensa la realització de pressupostos participatius.

En la presa de possessió de l’alcalde, les seves paraules van ser. “Escoltarem les propostes que ens facin arribar les altres forces polítiques que el conformen, a fi de treballar plegats en els punts en comú, i apropar distàncies en aquells que ens separen.” Quina relació es manté entre l’equip de govern i l’oposició?

Com ja hem explicat, la relació entre l’equip de govern i l’oposició no és la que esperàvem. Falta diàleg i voluntat d’avinentesa. Podrien sorgir molts projectes potents i interessants fruit del consens, però a dia d’avui no hi ha voluntat de fer partícip de les decisions a l’oposició.

Feu una valoració sobre la creació de la taula de cultura.

A priori ens va semblar una excel·lent idea. Nosaltres també dúiem una proposta semblant al programa, però oberta a totes les entitats, culturals o no. Creiem que cap entitat ha de quedar-ne exclosa, les decisions que s’hi prenguin han de ser vinculants (sempre dins de les possibilitats de l’Ajuntament), ha de tenir un reglament propi fruit del consens de les entitats i s’ha de garantir una presa de decisions democràtica.

Pel que hem anat sabent, i després de les demandes de les mateixes entitats membres, sembla que s’estan realitzant canvis en aquest sentit. Per aquest motiu no podem fer-ne una valoració final.

Feu una valoració del suport que es dóna a les entitats des de l’Ajuntament.

El tret distintiu més important que tenim al poble és el teixit associatiu. Sempre ha estat un motor d’activitats autogestionades, d’acollida i integració de nouvinguts i d’aprenentatges col·lectius i intergeneracionals.

El suport que ofereix l’Ajuntament és en forma de subvenció econòmica, de préstec de material municipal i de sessions d’espais per a realitzar activitats, a part de la ja mencionada taula cultural.

Des de DLL intentem mantenir contacte constant amb les entitats i apostem perquè s’ampliï la seva capacitat d’autogestió i es creï un model transversal en xarxa per tal de fomentar la participació de tota la ciutadania. Creiem que les associacions han de tenir un paper protagonista en la presa de decisions públiques, cal anar molt més enllà de l’organització de la Festa Major. Una proposta concreta en la que estem treballant és demanar la creació de places becades per l’Ajuntament, amb coordinació amb els serveis socials, en algunes de les activitats organitzades per les associacions culturals o esportives.

Els canals de comunicació de l’Ajuntament us semblen adequats?

L’evolució de la tecnologia permet la millora constant de la comunicació i de la transparència de la gestió municipal. Celebrem que actualment, per exigències legals, el web municipal s’estigui posant al dia en matèria de transparència. Creiem que cal una actualització de les gestions burocràtiques, com ara la possibilitat de realitzar instàncies en línia, concertar una cita amb l’alcalde o algun regidor o formular preguntes o peticions d’un material concret.

El que més trobem a faltar són canals bidireccionals pel què fa a la informació dels plens municipals. Després de realitzar diverses demandes al respecte, l’equip de govern ha promès estudiar la retransmissió en directe dels plens un cop ens traslladem a l’ajuntament nou. Ens agradaria que es fes arribar a la ciutadania un resum de les actes de les sessions plenàries on constessin els principals arguments i votacions de cada grup. Per suplir aquesta mancança des de DLL redactem i distribuïm el Ple al Carrer. També creiem que en els plens caldria facilitar i potenciar les intervencions de la ciutadania i les entitats en format de preguntes o de peticions.

Podríeu fer una radiografia dels temes següents: educació, cultura i esports, serveis i subministraments, medi ambient, polítiques socials i urbanisme?

L’ajuntament compleix amb les competències en matèria d’educació: manteniment de l’edifici de l’escola, gestió de la llar d’infants i realització de formacions a la Casa de Cultura. Com a grup pensem que quan parlem d’educació no ens podem limitar a les competències municipals i cal anar molt més enllà. Ni demanem cap invent, ni que l’escola es converteixi en un banc de proves, només volem que es prengui de referència i s’adapti el que fan als països punters en educació. Un pas endavant, que ja han donat molts municipis catalans, és treballar per teixir un Projecte Educatiu de Poble.

De cultura i esports creiem que ja ho hem explicat en anteriors preguntes.

En temes de jardineria municipal l’objectiu principal de l’equip de govern és mantenir Llorenç net i endreçat. Van votar a favor de mantenir la utilització del producte fitosanitari glifosat, considerat com a probable cancerigen per l’OMS. Des de DLL apostem per alternatives ecològiques que no siguin agressives pel medi i la salut humana.

Actualment la gestió de l’aigua és municipal amb consum d’aigua provinent del transvasament de l’Ebre. Creiem que cal un estudi rigorós per concloure alternatives de consum i d’estalvi, com ara canvis en la tarificació de l’aigua o vetllar per mantenir l’aqüífer en condicions òptimes pel consum.

Com ha passat a tot el món, a Llorenç també ha augmentat substancialment el consum energètic, quasi sempre provinent de fonts d’origen fòssil com ara l’energia nuclear o el petroli. Considerem que cal aplicar mesures d’estalvi i fer un pas endavant per l’ús d’energies renovables.

Actualment el sistema de recollida selectiva de residus és a través de contenidors. Les dades i estadístiques han anat empitjorant aquests últims anys. Per l’estalvi econòmic i pel bé del medi cal apostar per un model alternatiu més eficient com per exemple el sistema de recollida porta a porta.

Les polítiques socials estan gestionades des del Consell Comarcal i també s’hi dedica alguna partida del pressupost municipal, la qual creiem que s’hauria d’augmentar. Ens agradaria que s’incidís més en el treball amb els joves a través de les entitats, tal i com hem mencionat anteriorment.

Des de l’inici de la legislatura s’han dut a terme desnonaments que han provocat que famílies hagin de buscar habitatge al Vendrell perquè a Llorenç no disposem d’ofertes de lloguer social o d’habitatges per a casos d’emergència. Una dada a tenir en compte és que la mitjana espanyola, de les pitjors de la UE, és de 3 habitatges socials per cada 1.000 habitants. Per tant, creiem que és prioritari dotar-nos d’un parc d’habitatges de lloguer social.

Agraïm a tots ells i elles la seva disponibilitat i la contribució a contrastar la informació per a poder formar-nos la nostra pròpia opinió.

El Ple al Carrer núm. 8

Ple Extraordinari 12/08/16

Ple Ordinari 03/10/16

► S’aprova l’adjudicació definitiva de les obres de la gespa artificial del camp de futbol

► S’aprova l’increment d’un 3,5% de l’Impost sobre béns immobles i l’Impost sobre vehicles de tracció mecànica. S’incrementen també altres taxes i preus públics.

► S’anul·la la proposta d’aprovar un mecanisme de pressupostos participatius.

► Precs i preguntes: Entitats, Actes violència Festa Major, Llar d’Infants El Nieró, Habitatge, Ajuntament nou, etc.

Informació detallada dels arguments i de les votacions de les forces polítiques del consistori llorencenc.

Trobaràs el Ple al Carrer al bloc de Decideix Llorenç i a les bústies de totes les cases de Llorenç.

Apropem els plens a la ciutadania,

obrim portes i finestres de l’Ajuntament de Llorenç,

avancem cap a la sobirania popular!

Arxiu: 08 El Ple al Carrer 03-10-16

El primer pas en l’habitatge social: l’equip de govern informa que l’edifici actual de l’Ajuntament es convertirà en dos habitatges socials

Des de DL volem felicitar l’equip de govern per la decisió d’adaptar una part de l’actual Ajuntament a la funció de dos habitatges socials un cop aquest s’hagi traslladat al nou edifici construït a la Rambla Marinada. En el ple ordinari del 27 de juny l’equip de govern ja havia avançat la possibilitat de donar aquest nou ús a l’edifici i en l’últim número de la revista municipal iLlorenç ho han acabat de confirmar: ‘La intenció és fer-hi dos habitatges que es destinaran a donar acollida a persones de la comarca amb necessitat’ ‘el Consell Comarcal en portarà la gestió’. Com a grup ens n’alegrem enormement ja que afrontar les mancances habitacionals que té Llorenç és una de les nostres prioritats polítiques i, per tant, creiem que aquesta important notícia es mereix molta més difusió i ressò.

Actualment l’oferta d’habitatge social és totalment inexistent al nostre municipi. S’han produït casos de desnonaments de famílies llorencenques que es veuen obligades a traslladar el seu domicili al Vendrell, municipi on sí que es disposa d’aquest tipus d’oferta residencial. Sabem que l’equip de govern s’ha posat en contacte amb bancs i veïns del poble per intentar trobar alternatives a aquesta situació. Però la realitat, a dia d’avui, és que un poble pràcticament sanejat econòmicament com és el nostre trasllada la responsabilitat d’acollida de famílies desnonades al Vendrell, un dels municipis més castigats per la crisi i la mala gestió municipal. Hem conegut el cas d’una família desnonada de Llorenç que ha pogut trobar un habitatge més proper al Priorat de Banyeres a través de l’ocupació d’un pis buit propietat d’un banc gràcies a les gestions i l’inestimable ajuda de la PAH (Plataforma d’Afectats per la Hipoteca). Segons aquesta plataforma, a Llorenç hi ha un mínim de 20 casos de famílies amb possibilitat de patir un desnonament, i varis pisos del poble ja es troben ocupats.

A part dels casos de desnonaments, per tots és coneguda la dificultat del jovent llorencenc per trobar casa o pis al seu propi poble. La impossibilitat econòmica d’afrontar la rehabilitació d’un habitatge propietat de la família o els prohibitius preus de lloguer que s’oferten (dels més alts de la comarca) provoquen que molts hagin de buscar alternatives a altres municipis. Un motiu més per afrontar aquesta realitat.

A Catalunya hi ha aproximadament uns 450.000 pisos buits. D’aquests, 120.000 es troben en mans de la banca rescatada amb fons públics. En lloc de cedir el seu ús a les administracions locals o d’oferir un lloguer a un preu acceptable, els bancs prefereixen tenir-los tancats per seguir especulant tot esperant l’arribada de condicions que els siguin més favorables. La mitjana espanyola d’oferta d’habitatge social és de 3 habitatges per cada 1.000 habitants. A la Unió Europea la mitjana puja a 39 habitatges socials per cada 1.000 habitants. Actualment a Llorenç som 2.306 habitants i per tant hi hauria d’haver 7 habitatges socials per igualar a la, ja de per si baixa, mitjana espanyola. És responsabilitat de tots revertir aquesta situació, tant de la ciutadania exercint un clam popular i solidari al carrer exigint el dret a l’habitatge, com del treball compromès i conscienciat de polítics i administració local.

Esperem doncs que aquest canvi d’ús de l’Ajuntament actual sigui la primera pedra d’un projecte de dotació d’un parc públic d’habitatges socials que ens dugui a cobrir les necessitats reals de la nostra ciutadania.

Manifest per la sobirania energètica

En el marc de la Jornada de Política Municipal Ambiental celebrada el passat dissabte 1 d’octubre a Llorenç, compartim el manifest de la Xarxa per la Sobirania Energètica. En l’últim número de la revista municipal iLlorenç només n’hem pogut publicar un resum degut a que només disposem de 1.350 caràcters d’espai.

Per la sobirania energètica

El model econòmic en el que vivim es sosté sobre una base material que consisteix, principalment, en l’extracció i combustió de recursos fòssils (petroli, gas, urani i carbó), que permeten l’obtenció del que fins fa poc era energia barata i abundant. Aquest mètode de producció s’ha demostrat a la vegada insostenible -degut a la no renovabilitat dels recursos que utilitza- i generador de forts impactes, tant al medi com a les persones.

L’energia, vector satisfactor de les necessitats més indispensables, ha esdevingut un recurs mercantilitzat, i el seu accés no es basa en criteris d’equitat i justícia social i ambiental sinó en criteris lucratius. La crisi econòmica que estem vivint, propiciada en bona part pel propi esgotament dels recursos fòssils, ha visibilitzat els impactes sobre les persones que té aquesta concepció de l’energia, abocant, només a Catalunya, a més del 13% de la població a viure en situació de pobresa energètica.

Els mateixos criteris de benefici econòmic són els que expliquen com és que vivim en un territori amb gran potencial d’aprofitament de fonts energètiques renovables i, en canvi, els recursos que s’utilitzen són d’aquells racons de la Terra que ofereixen una millor relació cost-benefici per a les empreses que els exploten, convertint-nos en un país depenent energèticament. A més, molts costos (monetaris o no) relacionats amb l’extracció d’aquests recursos són externalitzats, i sovint deixen una empremta de contaminació, degradació ambiental, explotació laboral, violència i pobresa als països exportadors.

Avui vivim una nova fase en la que l’encariment dels recursos fòssils i les noves tendències d’especulació sobre el territori en el context de la crisi financera, promouen l’extracció de les últimes reserves disponibles, amb noves tècniques d’extracció fins ara inviables. L’aparició del fracking i l’extensió de les exploracions i explotacions d’hidrocarburs al litoral de casa nostra i d’urnai a l’Alta Anoia no responen a demandes ciutadanes ni tampoc hi revertiran positivament. Actualment no tenim capacitat de control ni decisió sobre els mitjans de producció energètics: enlloc de ser capaços de decidir què, com, quant i per a què volem utilitzar l’energia, a dia d’avui som mers clients de serveis energètics.

Per la seva banda, el model de desenvolupament que hem estat seguint no és aliè a aquestes variables. Sota el paradigma de creixement infinit i energia “barata”, la variable de la sostenibilitat ha tingut un paper residual en les polítiques d’ocupació del territori. La distribució geogràfica de les activitats productives i les polítiques urbanístiques són totalment contradictòries des d’una òptica d’estalvi i eficiència energètica. El transport representa un 40% del consum energètic a Catalunya, i a tot el món és responsable d’una quarta part de les emissions de CO2. D’aquest transport, la pràctica totalitat es realitza mitjançant la combustió del petroli, recurs que segons la pròpia Agència Internacional de l’Energia va assolir el seu pic de producció l’any 2006.

Creiem que és no només necessari sinó imperatiu treballar per superar la situació actual. Cal posar sobre la taula el model social que volem construir per a les properes dècades, ja que això definirà les necessitats materials associades a ell. Considerant els impactes i les desigualtats que genera el model de producció actual, apostem per un canvi profund de paradigma, basat en els següents criteris:

– Democràcia: hem de ser capaços de decidir què produïm, com ho produïm i, sobretot, per a què ho produïm. La generació d’energia ha de respondre en primer lloc a criteris i necessitats socials col·lectivament identificats.

– Control social dels mitjans de producció: lluny dels mètodes oligopòlics dominants, interessats en promoure consums tant elevats com sigui possible, el control de la producció energètica ha de ser gestionat des d’una òptica no mercantilista, apostant per gestions públiques i/o comunitàries en la construcció dels béns comuns.

– Sostenibilitat: els recursos fòssils, finits a la vegada que contaminants, no són una opció de futur. Cal apostar per les energies renovables de manera ferma i considerar les seves capacitats i característiques, dibuixant el camí cap a la sostenibilitat del sistema. Així mateix cal un tancament urgent i definitiu de les centrals nuclears del nostre país per tal d’evitar qualsevol possibilitat de reviure catàstrofes com la de Txernòbil o Fukushima. Les centrals nuclears de casa nostra es troben envellides i molt degradades: només a Catalunya acumulen més de 221 problemes de funcionament des del 2005, on la majoria corresponen a l’edifici de contenció i a l’edifici i sala de control.

– Decreixement energètic: Les energies renovables tenen un potencial suficient per cobrir les necessitats energètiques bàsiques de la humanitat, però no les de l’actual sistema de producció i de consum dels països enriquits, molt intensiu en energia en molts sectors que no redunden en el benestar social i ambiental. Cal  canviar radicalment el model de creixement que ens ha portat a la situació energètica i econòmica actual i apostar per un decreixement energètic sostenible en aquests països, en el qual les energies renovables poden garantir prioritàriament les necessitats socials més bàsiques.

– Arrelament al territori / descentralització: com a condició indispensable per al compliment de tots els criteris anteriors, i en contraposició al model d’acumulació que suposen els mitjans de producció actuals, el model energètic s’ha d’impulsar des de baix, i això implica defugir de receptes úniques i de grans solucions màgiques. L’heterogeneïtat i diversitat de propostes locals adaptades al seu entorn són la millor garantia de transició cap a un nou model energètic.

En definitiva, apostem per caminar cap a una sobirania energètica, concepte que integra tots els elements anteriors, com a únic camí possible per a avançar cap a la plena igualtat, respecte als drets humans i harmonia amb el medi.

Web Xarxa Sobirania Energètica: xse.cat

Opinió de DL sobre la revista municipal iLlorenç

REVISTES MUNICIPALS I TRANSPARÈNCIA

Des de Decideix Llorenç estem totalment a favor d’utilitzar mitjans que facilitin la transparència, però no a qualsevol preu i sense uns mínims que garanteixin la qualitat i la veracitat de la informació donada. Entenem que una revista municipal és una eina fonamental per informar al poble, però no pot ser un fulletó publicitari d’un partit polític. En un butlletí d’aquest tipus – finançat amb fons públics – s’hi han de poder veure reflectides totes les veus i realitats. Un sol paràgraf per cada partit de l’oposició suposa silenciar la meitat dels representants polítics i la meitat dels veïns de Llorenç. Un mitjà d’informació públic no pot tenir un consell de redacció format únicament per membres del govern, excloent així als membres de l’oposició. A Llorenç hi ha moltes veus, polítiques o no, i totes s’han de poder sentir.

En una revista municipal han d’aparèixer dades contrastades, amb xifres concretes, rigoroses i d’interès públic que permetin un control real de la gestió municipal. Les imatges amb colors llampants, les fotografies i els titulars són eines per cridar l’atenció del lector en un article concret, però no poden suposar-ne el contingut principal. Els ciutadans no en tenim prou amb llegir les excel·lències de les actuacions de l’equip de govern, volem tota la informació, i tenim dret a tenir-la.